La Librería de El Sueño Igualitario

9788484098621.jpgCazarabet conversa con...   Ignasi Aldomà, editor del libro “Perspectives de l'associacionisme agrari” (Universitat de Lleida, Ajuntament d’Artesa de Lleida)   

 

 

 

 

Un llibre sota l´edició d´Ignasi Aldomà que publica amb el departamento de publicacions de la Universitat de Lleida i l´Ajuntament d´Artesa de Lleida.

Allò que ens diu la editorial sobre el llibre:

La publicació busca sortides als interrogants que es plantegen en les noves ruralitats, en les quals la població s’ha allunyat del camp, la pagesia té un paper cada cop més reduït i els nous processos i organitzacions industrials causen l’estranyament o perplexitat dels pagesos i les empreses agràries. Fins a quin punt manté el seu interès l’ajuda mútua i l’associacionisme agrari com a resposta sectorial? El llibre recull les aportacions a les jornades sobre associacionisme agrari en memòria del sindicalista Felip Domènech celebrades el novembre de 2014.

 

 

Cazarabet conversa con Ignasi Aldomà:

aldoma.jpg-Ignasi , el món rural no para d´ anar transformar-se día a día…però quins factors fan que, com de cop, aquesta transformació s´acceleri….?

-En primer lloc canvia l'agricultura,  que era l'activitat bàsica de les àrees rurals. Després, la mobilitat i l'accés als nous mitjans de comunicació fan la resta.

 

-Aquesta acceleració és perquè, simplement, es necesita?

-Els aires de canvi venen de fora del món rural, independentment que aquest els necessiti o no, i el ritme de canvi varia amb la conjuntura.

-Fan falta canvis cap a noves ruralistats ,o maneres d´entendre la vida al món rural ,perquè sino és així el món rural encara es mor més apressa, no?

-Senzillament cal veure les noves possibilitats que tenen els recursos de les zones rurals perquè la desestructuració d'aquestes no acabi en abandonament.

-El món rural es reiventa, està clar, però quines noves vies va agafant per sobreviure? Per què moltes vegades en el món rural es tracta de sobreviure, no?-Tot i que hi ha que reflexionar que amb aquesta manera de reiventar-se es trauent conclusions fermes, fortes cap al futur del món rural i així allò de sobreviure es converteix en quelcom més, no?

-Les possibilitats són diverses, com diversitat hi ha de ruralitats. Des de l'opció d'agricultura industrial i més moderna imaginable, fins a la unitat mínima d'autosubsistència. Sí que en molts casos, si es sobreviu ja és molt. Però la supervivència no és cap garantia de futur; cal airejar-se amb pensament i activitats noves.

-Com influeix o com va influenciar que, abans més que ara, tot estigués, tant centralitzat?

-La part més negativa de la centralització són les rendes produïdes en l'entorn rural que se'n van fora, i això ha passat amb les hidroelèctriques i passa ara amb les eòliques, per exemple.

-Les cooperatives, com influeixen amb la idiosincràsia i la manera de ser dins del món rural?—per exemple el fet de tindre una Cooperativa  a un poble de 1400 habitants--

-Les cooperatives representen un element de resistència col·lectiva important; que s'ha de combinar amb les exigències d'una activitat innovadora i competitiva en tots els sentits, fet que costa a vegades de veure.

ignasi_aldoma2.jpg-Com és el procés de transició cap a les cooperatives?

-Falta estímuls perquè els cooperativistes sentin la cooperativa com a seva, i malauradament, cal passar sovint per dificultats per a que això sigui així.

-I com  hi convivien amb les Cooperatives aquells que no volien entrar-hi a formar part d´elles?—o que no volen---

-Fa falta tothom, i la cooperativa ha de ser prou flexible com per a que tots els habitants del seu àmbit s'hi comprometin amb major o menor intensitat.

-De totes maneres, Ignasi, en aquest llibre es fa, en part, com un exercici d´història de les Cooperatives del segle XX…venint del “sistema rural com anclat”(un sistema més rígid) del S=XIX, no?

-Molt dels règims que s'han succeït han intentat utilitzar el cooperativisme per controlar políticament la societat agrària i això ha significat una limitació important.

-El Cooperativisme durant aquest segle va tindre moltes i molt variades acceleracions envers les transformacions , però, segons com es miri, desacceleracions…no són el mateix les Cooperatives en temps de la República amb  President de la República amb Niceto Alcalà Zamora i amb Azaña com a president de govern amb la época del bieni negre o amb el govern del Frente Popular amb Azaña com a president de la República i la Guerra Civil…Comenta´ns.

-El camperolat representa una majoria social en aquells moments, i l'afany de control dels diferents governs es deixa notar en l'ordenació del cooperativisme agrari i els intents de controlar-lo políticament d'una manera o un altra. Així com els dubtes de fiabilitat política que recauen sobre les cooperatives, integrades per uns membres de perfil més aviat conservador, quan l'esquerra passa al devant.

-I ja el cooperativisme entra cap a certa desacceleració amb els 40 anys de  dictadura i amb la Llei de Cooperatives del 1942,no?.Què ens pots comentar? .Allò deguera ser un “cooperativisme vertical” ,no?

-Evidentment, durant el franquisme tota expressió socioprofessional s'intenta controlar i reduir, tot posant-la sota el paraigües del sindicalisme únic vertical, que garanteix l'adhesió al règim polític.

780_0008_5409199_f525f4b4f6.jpg-Però el camperol i el pagès a zones sobretot amb cert sentiment d´emancipació, com  a Catalunya, tot  s´agrupa i s´enten  d´una altra manera, no?

-Tant pel el cooperativisme, que es reivindica davant els intermediaris, com el sindicalisme agrari que es reivindica davant els propietaris agraris, trobaran un aliat polític en el catalanisme (el segon més aviat el d'esquerres), que vol trencar amb l'estructura política encarcarada pels poders estatals.

-Naix la Unió de Pagesos i la gent, els pagesos i pageses, es tiren al carrer amb les primeres tractorades diguemmés lliures”, les de la segona meitat dels setanta. Com són, què reivindiquem i què aconsegueixen?

-La reacció del moment és el d'una pagesia atenallada per la dictadura del moment des d'un punt de vista polític i social, que en canvi ja s'havia guanyat econòmicament una posició prou més respectable. Aconsegueixen poques reivindicacions econòmiques pràctiques (el temes de seguretat social i d'altres arribaran a la llarga), però d'entrada adquireixen una visibilitat social i política que tindrà sens dubte diferents repercussions.

-De totes maneres en aquelles primeres manifestacions , demandes i reivindicacions , per als camperols, ja es van començar a quedar moltes d´aquestes demandes dins al tinter. Conta´ns. A més, hi ha coses que mai s´han retrovat

-Molts podien pensar que "es podia viure de la terra". Però tant l'evolució del mercat, com el discurs de la "modernització de l'agricultura" que ha impregnat la pagesia, porten en essència a la seva desaparició constant.

-El camperol ha tingut que anar adaptant-se a les demandes del mercat : així es va pasar de sistemes que ho fiaven tot a un treball duríssim amb ferramentes anticuades  fins a certes dècades del XX al desarrollisme i a la revolució verda i a remirar , ara, el camp i el món rural amb altres ullspot ser més respectuoses amb la salut d´un planeta sobreexplotat. Què ens pots dir?

-El pagès té una gran responsabilitat en la salut del planeta; però malauradament no és amo dels seus mitjans de producció, de manera que s'empassa totes les innovacions que li arriben mentre li serveixin per produir més quilos. Les exigències de responsabilitat de la contaminació i desequilibris provocats per l'agricultura s'haurien de dirigir, doncs, cap als industrials del ram.

 

 

 

 

9788484098621.jpg24382 
Perspectives de l'associacionisme agrari. Ignasi Aldomà (ed.)   
118 páginas
12.00 euros
Universitat de Lleida

 

La publicació busca sortides als interrogants que es plantegen en les noves ruralitats, en les quals la població s’ha allunyat del camp, la pagesia té un paper cada cop més reduït i els nous processos i organitzacions industrials causen l’estranyament o perplexitat dels pagesos i les empreses agràries. Fins a quin punt manté el seu interès l’ajuda mútua i l’associacionisme agrari com a resposta sectorial? El llibre recull les aportacions a les jornades sobre associacionisme agrari en memòria del sindicalista Felip Domènech celebrades el novembre de 2014.

 

Índex general

Presentació i memòria d’unes jornades....................................................................7

Las transformaciones actuales del mundo rural y la necesaria adaptación
del asociacionismo agrario

Francisco Entrena-Durán ........................................................................................9
Desagrarización, multifuncionalidad, industrialización y diversificación
socioproductiva de los espacios rurales.................................................................11
La emergencia de nuevas ruralidades en un contexto de creciente peso
de las transnacionales en la alimentación y en la agricultura.................................13
La alternativa de los canales cortos de comercialización y la búsqueda
de la soberanía alimentaria ..................................................................................14
Viejas y nuevas formas de asociacionismo agrario ...............................................15
Transformaciones actuales del mundo rural y retos del asociacionismo agrario ....18
El fin del estadocentrismo ..................................................................................22
Consideraciones finales .......................................................................................24
Referencias bibliográficas.....................................................................................25

La implementació i transformació del cooperativisme agrari al segle XX
Antoni Gavaldà
......................................................................................................29
Una primera concreció sobre la cooperació agrària ..............................................29
Una normativa primerenca per bastir la cooperació agrària..................................30
La Llei de Sindicats Agrícoles de 1906 i les seves ramificacions............................32
La cooperació a la República en pau....................................................................34
La cooperació a la República en guerra................................................................36
Anys durs: Llei General de Cooperatives de 1942................................................40
Dels anys seixanta a final de segle. Anys de canvis................................................42
Referències bibliogràfiques ..................................................................................44

Implantació i evolució del sindicalisme democràtic: la Unió de Pagesos
Andreu Mayayo
.......................................................................................................47
Uno és ningú .....................................................................................................48
La Unió de Pagesos .............................................................................................51
Les mobilitzacions i l’organització .......................................................................53
La tractorada de 1977 .........................................................................................55
La vaga de 1978 ..................................................................................................58
Les eleccions a cambres agràries...........................................................................60
Referències bibliogràfiques ..................................................................................61

Els canvis en la cadena agroalimentària i la resposta
de l’associacionisme agrari
Andreu Peix
.............................................................................................................63
El punt de partida: la masia catalana i l’autosuficiència........................................63
L’especialització agroindustrial.............................................................................64
Alternatives dins la Catalunya ciutat ...................................................................64
El valor afegit i la transformació dels aliments .....................................................65
Les grans cadenes de distribució ..........................................................................65
La posició de la Unió de Pagesos .........................................................................67
El pagès al costat del consumidor. Les actuacions de control i seguiment.............68
Bibliografia..........................................................................................................69
Annex 1 ..............................................................................................................70
Accions directes de defensa del pagès en els mercats agroalimentaris.................70
Iniciatives legislatives endegades per Unió de Pagesos en relació
amb la cadena agroalimentària .........................................................................72

Taula rodona...........................................................................................................77

Felip Domènech entrevistat per Enric Vicedo i Rius.............................................93

Testimonis documentals: Felip Domènech, 50 anys de vida col·lectiva..............101

Autors i resums de les ponències..........................................................................113

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com