La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre sota l´edició d´Ignasi Aldomà que publica amb el
departamento de publicacions de la Universitat de
Lleida i l´Ajuntament d´Artesa
de Lleida.
Allò que ens diu la editorial sobre el llibre:
La publicació busca sortides als interrogants
que es plantegen en les noves ruralitats,
en les quals la població s’ha allunyat del camp, la pagesia té un paper cada cop més reduït
i els nous processos i organitzacions industrials causen l’estranyament
o perplexitat dels pagesos i les empreses agràries. Fins a quin punt manté
el seu interès l’ajuda mútua i l’associacionisme agrari com a resposta sectorial? El llibre recull
les aportacions a les jornades
sobre associacionisme agrari
en memòria del sindicalista Felip
Domènech celebrades el novembre de 2014.
Cazarabet
conversa con Ignasi Aldomà:
-Ignasi ,
el món rural no para d´ anar
transformar-se día a día…però quins
factors fan que, com de cop, aquesta transformació
s´acceleri….?
-En primer lloc canvia l'agricultura, que
era l'activitat bàsica de
les àrees rurals. Després, la mobilitat i l'accés als nous
mitjans de comunicació fan
la resta.
-Aquesta acceleració és perquè, simplement,
es necesita?
-Els aires de canvi venen de fora del món rural, independentment que aquest els necessiti o no, i el ritme de
canvi varia amb la conjuntura.
-Fan falta canvis
cap a noves ruralistats ,o maneres d´entendre
la vida al món rural ,perquè
sino és així el món rural encara es mor més apressa, no?
-Senzillament cal veure les noves possibilitats que
tenen els recursos de les zones rurals perquè
la desestructuració d'aquestes
no acabi en abandonament.
-El món rural
es reiventa, està clar, però quines
noves vies va agafant per sobreviure? Per què moltes vegades en el món rural es tracta de sobreviure, no?-Tot i que hi ha que reflexionar
que amb aquesta manera de reiventar-se es trauent conclusions fermes, fortes cap al futur
del món rural i així allò de sobreviure es converteix en quelcom més, no?
-Les possibilitats són diverses, com
diversitat hi ha de ruralitats. Des de l'opció d'agricultura industrial i més
moderna imaginable, fins a la unitat
mínima d'autosubsistència. Sí que en molts casos, si es sobreviu ja és molt.
Però la supervivència no és cap garantia
de futur; cal airejar-se amb pensament i activitats noves.
-Com influeix o com va influenciar
que, abans més que ara, tot estigués, tant
centralitzat?
-La part més
negativa de la centralització són
les rendes produïdes en l'entorn
rural que se'n van fora, i això ha passat amb les hidroelèctriques i passa ara amb les eòliques, per exemple.
-Les cooperatives,
com influeixen amb la idiosincràsia i la manera
de ser dins del món rural?—per exemple el fet de tindre una
Cooperativa a un poble de 1400 habitants--
-Les cooperatives
representen un element de resistència
col·lectiva important; que s'ha de combinar amb les exigències d'una activitat innovadora i competitiva en tots
els sentits, fet que costa a vegades de veure.
-Com és el procés de transició cap a les cooperatives?
-Falta estímuls perquè els cooperativistes
sentin la cooperativa com a
seva, i malauradament, cal passar sovint per dificultats per a que això sigui així.
-I com hi convivien amb
les Cooperatives aquells
que no volien entrar-hi a
formar part d´elles?—o que
no volen---
-Fa falta tothom, i la
cooperativa ha de ser prou flexible com per a que tots els habitants del seu àmbit s'hi
comprometin amb major o menor intensitat.
-De totes maneres,
Ignasi, en aquest llibre es fa, en part, com un exercici d´història de les Cooperatives
del segle XX…venint del
“sistema rural com anclat”(un sistema més rígid) del S=XIX, no?
-Molt dels
règims que s'han succeït han intentat utilitzar el cooperativisme per
controlar políticament la societat
agrària i això ha significat una limitació important.
-El Cooperativisme
durant aquest segle va tindre moltes i molt variades
acceleracions envers les transformacions
, però, segons com es miri, desacceleracions…no
són el mateix les Cooperatives en temps de la
República amb President
de la República amb Niceto Alcalà
Zamora i amb Azaña com a president de govern amb la época del bieni negre o amb el govern del Frente Popular amb
Azaña com a president de la
República i la Guerra Civil…Comenta´ns.
-El camperolat representa
una majoria social en aquells
moments, i l'afany de
control dels diferents governs es deixa notar en l'ordenació del cooperativisme agrari i els intents
de controlar-lo políticament d'una
manera o un altra. Així com els dubtes
de fiabilitat política que recauen
sobre les cooperatives, integrades
per uns membres de perfil més aviat conservador, quan l'esquerra passa al devant.
-I ja el cooperativisme entra cap a certa desacceleració amb els 40 anys
de dictadura i amb la Llei
de Cooperatives del 1942,no?.Què ens pots
comentar? .Allò deguera ser un “cooperativisme
vertical” ,no?
-Evidentment, durant el franquisme tota expressió socioprofessional s'intenta controlar i reduir, tot posant-la sota el paraigües del sindicalisme únic vertical, que garanteix l'adhesió al règim polític.
-Però el camperol i el pagès a zones sobretot amb cert sentiment
d´emancipació, com a
Catalunya, tot s´agrupa
i s´enten d´una altra manera, no?
-Tant pel
el cooperativisme, que es reivindica davant els intermediaris,
com el sindicalisme agrari que es reivindica davant els propietaris agraris, trobaran un aliat polític en el catalanisme (el segon més aviat el d'esquerres),
que vol trencar amb l'estructura política encarcarada pels poders estatals.
-Naix la Unió
de Pagesos i la gent, els pagesos i pageses,
es tiren al carrer amb les primeres tractorades diguem “més lliures”,
les de la segona meitat dels setanta. Com
són, què reivindiquem i què aconsegueixen?
-La reacció del moment és el d'una
pagesia atenallada per la
dictadura del moment des d'un
punt de vista polític i
social, que en canvi ja s'havia guanyat econòmicament una posició prou més respectable.
Aconsegueixen poques reivindicacions econòmiques pràctiques (el temes de seguretat
social i d'altres arribaran a la llarga),
però d'entrada adquireixen una visibilitat
social i política que tindrà sens
dubte diferents repercussions.
-De totes maneres
en aquelles primeres manifestacions ,
demandes i reivindicacions , per als
camperols, ja es van començar a quedar moltes d´aquestes demandes dins al tinter. Conta´ns. A més, hi ha coses que mai s´han retrovat…
-Molts podien
pensar que "es podia viure
de la terra". Però tant l'evolució del mercat, com el discurs de la "modernització
de l'agricultura" que ha impregnat
la pagesia, porten en essència
a la seva desaparició constant.
-El camperol
ha tingut que anar adaptant-se a les demandes del mercat : així
es va pasar de sistemes que ho
fiaven tot a un treball duríssim amb ferramentes anticuades fins a certes dècades del XX al desarrollisme i a la revolució verda i a remirar , ara, el camp i el món
rural amb altres ulls …pot ser més
respectuoses amb la salut d´un planeta sobreexplotat. Què ens pots dir?
-El pagès té una gran responsabilitat en la salut del
planeta; però malauradament
no és amo dels seus mitjans de producció, de manera que s'empassa
totes les innovacions que li
arriben mentre li serveixin per produir més quilos. Les exigències de responsabilitat de la contaminació
i desequilibris provocats
per l'agricultura s'haurien
de dirigir, doncs, cap als industrials del ram.
24382
Perspectives de l'associacionisme
agrari. Ignasi Aldomà (ed.)
118 páginas
12.00 euros
Universitat de Lleida
La publicació
busca sortides als interrogants que es plantegen en
les noves ruralitats, en les quals
la població s’ha allunyat del camp, la pagesia té
un paper cada cop més reduït i els
nous processos i organitzacions industrials causen
l’estranyament o perplexitat
dels pagesos i les empreses agràries. Fins a quin punt
manté el seu interès l’ajuda mútua i l’associacionisme agrari com a resposta
sectorial? El llibre recull les aportacions a les jornades sobre associacionisme agrari en memòria del
sindicalista Felip Domènech
celebrades el novembre de
2014.
Índex
general
Presentació i memòria d’unes jornades....................................................................7
Las
transformaciones actuales del mundo rural y la necesaria adaptación
del asociacionismo agrario
Francisco Entrena-Durán ........................................................................................9
Desagrarización, multifuncionalidad,
industrialización y diversificación
socioproductiva de los espacios
rurales.................................................................11
La emergencia de nuevas ruralidades en un contexto de creciente peso
de las transnacionales en la alimentación y en la
agricultura.................................13
La alternativa de los canales cortos de comercialización y la búsqueda
de la soberanía alimentaria
..................................................................................14
Viejas y nuevas formas de asociacionismo agrario
...............................................15
Transformaciones actuales del mundo rural y retos del asociacionismo agrario
....18
El fin del estadocentrismo
..................................................................................22
Consideraciones finales
.......................................................................................24
Referencias bibliográficas.....................................................................................25
La
implementació i transformació
del cooperativisme agrari
al segle XX
Antoni Gavaldà
......................................................................................................29
Una primera concreció sobre la cooperació
agrària
..............................................29
Una normativa primerenca per bastir
la cooperació agrària..................................30
La Llei de Sindicats Agrícoles de 1906 i les seves ramificacions............................32
La cooperació a la República en pau....................................................................34
La cooperació a la República en
guerra................................................................36
Anys durs: Llei General de Cooperatives de
1942................................................40
Dels anys seixanta a final de segle. Anys de canvis................................................42
Referències bibliogràfiques ..................................................................................44
Implantació i evolució
del sindicalisme democràtic:
la Unió de Pagesos
Andreu Mayayo.......................................................................................................47
Uno és ningú
.....................................................................................................48
La Unió de Pagesos
.............................................................................................51
Les mobilitzacions i l’organització
.......................................................................53
La tractorada de 1977
.........................................................................................55
La vaga de 1978 ..................................................................................................58
Les eleccions a cambres agràries...........................................................................60
Referències bibliogràfiques
..................................................................................61
Els canvis en
la cadena agroalimentària i la resposta
de l’associacionisme agrari
Andreu Peix.............................................................................................................63
El punt de partida: la masia
catalana i l’autosuficiència........................................63
L’especialització
agroindustrial.............................................................................64
Alternatives dins la
Catalunya ciutat ...................................................................64
El valor afegit i la transformació
dels aliments
.....................................................65
Les grans cadenes de distribució
..........................................................................65
La posició de la Unió de Pagesos
.........................................................................67
El pagès al costat del
consumidor. Les actuacions de control i seguiment.............68
Bibliografia..........................................................................................................69
Annex 1
..............................................................................................................70
Accions directes de defensa
del pagès en els mercats agroalimentaris.................70
Iniciatives legislatives endegades per Unió de Pagesos en relació
amb la cadena agroalimentària
.........................................................................72
Taula
rodona...........................................................................................................77
Felip Domènech entrevistat per Enric Vicedo i Rius.............................................93
Testimonis documentals:
Felip Domènech, 50 anys de vida col·lectiva..............101
Autors i resums de
les ponències..........................................................................113
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069