Cazarabet conversa con... Enric Garriga i Elies, autor de “L’horitzó del mar de Buchenwald” (El
Cep i la Nansa)
.
Un llibre
ple d´emocions i emotivitats…
de sentiments e impressions
d´allò que va significar l´estada
en el camp de concentració de Buchenwald.
Está editat
per El Cep i la Nansa.
El llibre aporta documentació i informació de primera mà d’un deportat
català que va mantenir el seu compromís amb la lluita antifeixista. I vol ser
un allargament d’aquesta experiència per les generacions futures en la lluita
contra tota mena de totalitarismes.
La sinopsi del llibre: Enric Garriga, fill del deportat Marcel·lí Garriga,
emprèn la tasca d’escriure aquest llibre com una continuació necessària per
explicar (i conscienciar) la seva experiència d’una vida marcada per les
crueltats d’un segle sota el testimoniatge directe del seu pare. L’autor
adverteix: “Aquest no és, ni vol ser, un llibre d’història, és un llibre de
sentiments, d’emocions i d’impressions. Un intent de descriure una història, no
la Història, des de la subjectivitat de qui us parla.”
Una proposta d’història que espera ser útil per a totes aquelles persones
interessades en l’univers dels camps de concentració, familiars, docents i
especialment joves, que vulguin compartir experiències i reflexions.
L´autor, Enric
Garriga i Elies: Ha estat president de l’Amical de Mauthausen i altres
camps, i actualment es membre i
vicepresident del Comitè Internacional del Camp de Concentració de Buchenwald
(on va ser deportat el seu pare)
Llicenciat en Psicologia i Màster en
Intervenció Ambiental
Ha estat Cap de Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vilanova i la
Geltrú i Director Tècnic del Consorci dels Colls i Miralpeix
– Costa del Garraf.
Assessor de la Mancomunitat de Municipis de l’AMB,
i cap de gabinet de presidència de l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient.
És Delegat a Espanya de la ONG boliviana ACODI (Acción
Comunitaria para el Desarrollo
Integral).
Membre de
Assessor de la Mancomunidad de Nor Oriente de Guatemala
Ha participat en diferents projectes d’assessorament ambiental a l’Africa i a l’Amèrica Llatina
Membre de Transició Vilanova i d’Ecol3VNG; i de la junta directiva de
l’Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA)
Històricament, vinculat als moviments
pacifistes i d’objecció de consciencia , militant del MOC (Moviment d’Objecció
de Consciencia) i del CANVI (Col·lectiu d’Acció No Violenta dels Països
Catalans), (va ser el primer objector
reconegut oficialment a l’Estat Espanyol , l’any 1978); i als moviments ecologistes i ecopacifistes .
Es membre actiu de UCFR (Unitat
Contra el Feixisme i el Racisme).
Membre del Consell Assessor de Can Jonch (Centre per la Pau) a Granollers.
Associació Buchenwald
Comité Internacional de Buchenwald-Dora
et Kommandos
Delegación española - Délégation
espagnole - Spanish delegation
http://www.buchenwald-comite.org
http://projectebuchenwald.blogspot.com
Cazarabet conversa con
Enric Garriga i Elies:
-Amic, què és allò que t'ha fet investigar sobre la
història que van viure deportats als Camps de Concentració nazis—en aquest cas
el teu pare a Buchenwald---...què et
motiva per damunt de tot?
-Per damunt de tot hi ha dues motivacions . Una de propera, lògicament, els
antecedents familiars, el conèixer i resseguir la història del pare, deportat a
Buchenwald. Però l’altre és el Compromís polític , ideològic de lluitar contra
el feixisme. De ser antifeixista i anticapitalista. I
per això el compromís, el deure, de recollir el testimoni de totes aquelles
persones que van lluitar abans que jo, que van ser lluitadores i resistents
antifeixistes i continuar la seva tasca. Ells van començar una lluita, com
diuen els juraments de Buchenwald i de Mauthausen, per acabar definitivament
amb el feixisme i per construir un mon nou, d’homes i dones lliures, i en pau.
Un món nou just i solidari entre tots els pobles de la terra. I aquesta tasca,
aquest objectiu dels deportats i deportades encara no s’ha assolit. Per això els
descendents, especialment, hem de seguir amb el seu compromís.
I això vol dir trametre el seu missatge , especialment als joves, i ser
activistes de la memòria , actualitzant el seu missatge a les problemàtiques
actuals del món.
-Per què el títol, L´ horitzó
del mar de Buchenwald?, què et va fer ficar-li aquest títol?
-El títol, com explico en el llibre ve d’un descobriment casual. Un dia en
un acte al Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, compartia taula
amb la historiadora Mercè Vilanova, que havia escrit varis llibre sobre la
deportació i sobre la memòria oral dels deportats. I allà va explicar, cosa que
jo no sabia, el que li havia explicat el meu pare. El perquè va sobreviure al camp. La Mercè va explicar que el pare
li havia dit que era gràcies a ser mariner, pescador. Perquè en primer lloc,
ell, pescador a la platja de Vilanova, als anys 30, amb barques de vela, sense
port encara a la ciutat.... i per tant calia pujar i baixar de la barca, pujar
al pal, etc amb agilitat i bona condició física. I aquesta bona condició en un
camp de concentració on complir ordres, pujar , baixar dels trens , dels
camions, etc, amb rapidesa , t’estalvia moltes garrotades.
Però l’altre, que a mi em sembla més potent, és la explicació que els
mariners a la mar, estan acostumats a mirar a l’horitzó,ala llunyania,
endavant....més enllà.... I això al camp volia dir mirar per sobre la tanca,
per damunt del fil ferrat electrificat
.....lluny...a l’horitzó....que en definitiva vol dir mirar al futur i a
l’esperança. Això sens dubte , al marge de conviccions ideològiques fermes, el
va ajudar a sobreviure. Als camps si t’introverties,
t’enfonsaves, miraves a terra....estaves perdut.
-Tirant de la història de
la deportació del teu pare construeixes un llibre d´ emocions i emotivitats,oi?
-Si, perquè jo no soc historiador, i per tant no volia endinsar-me en un
relat històric de dates o fets. M’ha agradat més construir un relat apartar
dels sentiments, de les vivències, de les emocions.... de les experiències de
visitar i conèixer Buchenwald, de
reconstruir les seves vivències i periple per la guerra, els camps francesos i
finalment Buchenwald a partir de la meva mirada. Igualment aprofitant l’experiència
de la presidència de l’Amical de Mauthausen i altres camps durant 8 anys, i les
nombroses activitat arreu, els viatges als camps amb joves,etc etc..... per
acabar amb les reflexions sobre l’actualitat, l’actualització del missatge dels
deportats i com hem d’encarar la lluita contra el feixisme avui.
-En quin públic lector pensaves a l´ hora d´ escriure
aquest llibre....sobre tot mires als joves?, per què?
-El llibre està destinat a tots els públics. A totes aquelles persones que
volen conèixer de primera ma el que va passar , a activistes, a docents, a
càrrecs polítics . A aquelles persones que per les seves inquietuds o per la
seva feina o lloc de responsabilitat, necessiten ,o volen, conèixer aquesta
part de la història, i sobre tot poden aprendre o integrar noves maneres de
treballar-la, noves estratègies, possibles activitats, etc.
Evidentment els joves tenen un paper clau, al igual que el món de
l’ensenyament, perquè es aquí on s’ha de posar més èmfasi si volem canviar la
societat i fer-la, com deien els deportats, més justa i solidària.
-Jo sóc de l´ any 1974 i
sempre he estat molt ficada---o almenys ho he intentat en aquests temes com amb
tot el que ara anomenem Memòria Històrica--- m´ interessava, preguntava...tot i
estar rodejada de gent que no feia res per parlar-ne...però a la fi he
aconseguit saber què va passar-hi més o menys al voltant de la família....tot i
que ni a l´ escola ni a l´ institut aplegàvem mai a certs temes...però si
volies tenies i tens estris per fer i desfer l´ entramat de la
història....Pregunto: què passa per a que molts joves , encara avui, se
segueixen queixant de que encara no s´ aplega a certs temes...
-El “manual del feixista” ho diu ben clar, cal atacar, desprestigiar i
desmuntar, la ciència, la universitat, el coneixement....o sigui l’escola. El
feixisme (i el capitalisme) volen un món de súbdits, de gent hàbil en
manualitats però sense pensament ni esperit crític i analític , de manera que
sigui més manipulable. Que no tingui afany
d’organització i revolta, que sigui individualista (egoista) i competitiu en
lloc de cooperatiu. I això ho està aconseguint destruint un sistema educatiu
humanista, amb menys matèries com filosofia, ètica, literatura... i més
matèries instrumentals, llengües , informàtica, etc.
Per altra banda la memòria històrica no està inclosa, tal com caldria , en
els currículums escolars, la qual cosa fa que molts joves facin tot el seu
ensenyament reglat sense haver sentit a parlar mai de franquisme, feixisme o
nazisme...
Per això ara mateix, és tant important el paper i el voluntarisme d’algun
professorat i d’alguns centres que han posat en un lloc prioritari aquest
coneixement.
-Però accés a la
informació n´hi ha més que mai... llibres, treballs
de tota mena, documentals, testimonis...
-Si, afortunadament, recentment s’ha despertat un gran interès per aquest
tema, i estan apareixent molts llibres, moltes recerques, especialment
d’historiadors locals, que ens ajuden a verificar i completar les informacions
anteriors. I així mateix s’ha fet documentals, pel·lícules, etc.
Però la qüestió, és com fer arribar tot això al gran públic, i especialment
al sector dels joves. No n’hi ha prou amb l’existència de la informació, si
aquesta no surt dels indrets dels “savis” o dels “historiadors” i arriba a la
ciutadania en general, perquè puguin conèixer el que va passar, a qui els hi va
passar i perquè va passar, i així poder analitzar amb esperit crític, el que
està succeint actualment i poder interpretar amb clau històrica i també
política els missatges de l’extrema dreta i el neofeixisme .
Per això es tant important actualitzar el missatge dels deportats i
deportades, connectar-lo amb es problemàtiques i la situació del mon avui en
dia, i fer-ho amb les eines i el llenguatge dels joves, les xarxes socials, etc
etc.
-A França deportats als Camps Nazis, alguns d´ els
republicans espanyols que varen estar a Mauthausen anaven a les escoles,als
instituts a fer xerrades...molt positiu,no?; que jo sàpiga això no és una pauta
habitual ací, oi?
-Si, aquí també. Els supervivents dels camps nazis, no només de Mauthausen
, sino d’altres camps també ho feien. I això
efectivament , es extraordinàriament important i positiu, perquè cap lectura,
pel·lícula, explicació d’historiadors o de familiars, pot competir i suplir el
testimoni en primera persona, del deportat o deportada a un camp.
La diferencia d’Espanya amb la resta de països (una de moltes) , és que els
deportats dels països guanyadors de la 2ª Guerra Mundial, els vencedors del
feixisme, van poder tornar a casa seva immediatament després de la victòria i
de sortir dels camps. I van ser ajudats a reconstruir les seves vides i a recuperar les seves històries, i per això
van poder més fàcilment anar als Instituts a fer xerrades i explicar les seves
vivències. En el cas dels republicans espanyols, efectivament, els que es van
quedar a França , van fer també aquesta feina des de l’inici.
En canvi, a Espanya , amb la victòria franquista i la consolidació de l
dictadura posteriorment es va establir un regim de por i de silenci, que va fer
que aquest historia quedes amagada, i que fins molt temps després (sobre tot a
partir de la publicació del llibre de la Montserrat Roig, Els Catalans als
Camps Nazis, l’any 78, i un cop mort Franco , es comencessin a fer xerrades i a
treure la llum la dissortada experiència dels republicans espanyols als camps de
concentració.
Aquest llarg silenci, ha provocat un gran endarreriment el coneixement de
la història (que encara arrosseguem) i també que moltes persones acabessin
morint sense explicar el seu relat.
-Amic, ens pots explicar
el per què d'aquesta reflexió perquè és una reflexió molt diferent a la d´
altres llibres que pren forma de llibre?.- Què vas sentir que tenies que
incorporar al diàleg i reflexions sobre l´ holocaust, l´ extermini...
-Com he comentat abans, crec que hi ha un fet diferencial amb altres
llibres. Es un llibre que no vol ser d’història, sinó que vol ser un llibre de
sentiments. Però això amb una doble vessant, la de recuperar una historia, la
d’explicar un fet transcendental en la història de la humanitat, una etapa que
sens dubte marca un abans i un després en aquesta evolució humana. El nazisme,
l’Holocaust, son un gran forat negre en la història de la humanitat, i que costa d’explicar i entendre.
Com un éssers humans van poder organitzar i executar l’assassinat sistemàtic,
fred, industrialitzat , de milions de persones. Cal cercar respostes més enllà
de la historia, en la filosofia, la psicologia, la antropologia o fins i tot la
religió , per arribar a intentar entendre el perquè de tot plegat.....
I per altra banda, la motivació de no només explicar uns sentiments i unes
vivències, sinó intentar completar aquest relat amb una possible interpretació
del que està passant actualment, i com no, explicant amb exemples i amb
projectes en marxa com el de la Xarxa Mai Més, que podem fer per posar
consciencia, explicar el que va passar, i impedir que es torni a repetir.
-Parla'ns, si us plau,
del procés d'investigació ... d'aquesta tasca tan àrdua, de recerca, molta
lectura, posar ordre ....
-Si , sobre tot al principi és imprescindible posar ordre a les idees,
tenir clar el que es vol explicar i com. I una vegada fet això, recopilar la
informació coneguda, o disponible dels llocs , dates, fets, que han de
complementar el relat, i fer la recerca del que falta per a completar-lo .
En el meu cas, al no tractar-se d’un llibre d’història , sinó de posar
sobre el paper moltes de les coses viscudes, i moltes de les activitats o
projectes que ja havia posat en marxa, ha estat una mica més senzill. Ja que la
majoria de coses que explica el llibre ja estaven dins del cervell.
-Treballes tenint en compte com un guió de qüestions a
anar contestant, a anar donant resposta ...
-Potser si. I possiblement degut a dues raons. L’experiència acumulada que
ja m’ha ajudat a ordenar i acabar de definir el que volia explicar, i per altra
la voluntat didàctica d’aquesta publicació.
A lo llarg d’aquests anys d’activisme, fins ara, a les reunions,
activitats, xerrades, etc, sorgeixen moltes preguntes, intervencions, que està
clar que han ajudat a donar aquest tó més pedagògic
al llibre.
-Aquestes aportacions
,com la teva, esperes que parin ,aturin o fassim
quelcom davant l´ augment del feixisme a Europa i arreu?
-Seria pretensiós creure que la meva aportació pot aturar el feixisme.
M’hi conformaria en poder posar un petit granet de sorra, en aquesta tasca
antifeixista en la que tots ens hem d’involucrar. En poder ajudar a tanta gent
que en memòria dels lluitadors i resistents antifeixistes , vol continuar la
seva lluita. Aquesta es la meva voluntat, col·laborar, ajudar, sumar. Com
sempre dic als joves, hem de construir junts aquesta trinxera antifeixista,
internacionalista, per evitar que creixin i que passin. Fem nostre el “No
passaran”....
-Per cert, com veus a
aquest augment de la ultradreta, del feixisme, del negacionisme...?
-Amb molta preocupació. Fa realment molta por, com cada vegada augmenten
els grups d’extrema dreta, tenen més presencia als carrers i fan més visibles
els seus discursos d’odi i intolerància.
I el que es especialment greu es que hagin entrat a les institucions , i que
els partits tradicionals de dreta no siguin capaços de desmarcar-se’n
contribuint així al seu blanquejament i “normalitat”.
La qüestió està en trobar les causes d’aquest augment . Jo m’atreviria a
citar alguns punts.
La manca de valors de la societat capitalista occidental, on prima l’individualisme/egoisme.
La crisi del sistema educatiu, amb la progressiva desaparició de les
matèries de “pensar” “reflexionar” o d’induir a l’esperit crític, com la
filosofia, la ètica o la pròpia literatura, que ara son substituïdes per
matèries del tipus operatiu, manual o
mecànic.
La crisi climàtica i la destrucció ambiental i dels recursos naturals, que
envia a milions de persones a la pobresa i la desigualtat, i provoca els
conflictes migratoris i la crisi dels refugiats.
Amb aquest caldo de cultiu, l’extrema dreta introdueix el virus de la por,
de la por al diferent, i llençant els seus discursos i rumors, pot arribar a
aconseguir més adeptes.
-Un cop recopilat tot,
com és la metodologia de treball que fas servir ?; Com li poses ordre a tot?
-Jo com a bon “virgo” necessito ordenar i posar ordre al meu entorn. Per
això no més difícil estructurar i ordenar els treballs. A partir de l’objectiu
final es tracta d’anar definint els passos i cercar una necessària coherència
en el relat. Es tracta d’aplicar bàsicament la lògica i el sentit comú.
-Tot això...tota la teva càrrega emocional i emotiva que
et va portar que el teu pare fos deportat a Buchenwald et va fer com a persona
més conscient...pacífica, objector de consciència, militant i activista...?
-Tot ajuda. Totes les vivències, experiències ajuden a formar-te i a
definir quin és el teu camí a la vida, i quins els teus objectius. Jo sempre he
estat una persona inquieta (massa i tot em dius alguns) i amb (penso)
consciencia social. Això m’ha portat a moure’m per diferents terrenys de
l’activisme, la política, els moviments socials, ecologistes, animalistes,
antifeixistes, de cooperació i solidaritat, etc... des de fa molt temps i fins
ara.
Sempre , però amb una mateixa filosofia, intentar millorar la societat (el
que en diem transformar el món) i fer-ho sumant i aprofitant les sinergies dels
diferents espais en els que em moc.
I com més coneixes i actues, més aprens i més et formes com a persona i més
potencial acumules que a la llarga et serveix per a millorar la teva acció.
-Vas ésser el primer
objector de consciència a l´ Estat Espanyol...en aquells anys allò et deguera senyalar,però els teus ideals eren més ferms...
-De fet , no el primer Objector, però si el primer reconegut. Els
primers objectors al estat van ser als anys 50 i 60, el Testimonis de Jehovà, però com ells no en feien divulgació van passar
desapercebuts. Va ser després el Pepe Beunza ,
considerat el primer Objector “catòlic” per dir-ho així, i després d’ells
altres com els “5 de l’Hospitalet” que van patir presó.
El meu cas va ser una mica diferent, perquè jo vaig ser el primer
reconegut, es a dir el primer que un cop declarat OC no va ser empresonat. Això
va ser l’1 de gener de 1978, al Cuartel
d’Intendència de Barcelona, a les 9 del
matí. On jo m’havia de presentar per a fer la mili. I
un cop allà em vaig negar a incorporar-me. I allà mateix després de força
estona d’espera, converses, anades i vingudes, em van enviar cap a casa,
dient-me que ja m’avisarien, i posant en la meva cartilla militar com a motiu
de l’excedència la causa d’Objecció de Consciencia. Això va tenir molt ressò mediàtic, perquè era la primera vegada que l’exèrcit i
l’Estat reconeixien explícitament l’existència de l’objecció i dels objectors.
Els ideals.....jo sempre m’he mogut entre aquests ideals pacifistes,
ecologistes, antifeixistes, i per tant en aquells moments vaig fer el que creia
que havia de fer, a pesar del risc que això encara comportava...... Crèiem i
creiem en la lluita pacífica i la No Violència.....
-Ara “la mili” ja, per sort, no és obligatòria,però el camí va
esdevindre massa llarg, no?
-Si el camí ha estat molt llarg. Des dels primers objectors , reprimits i
empresonats. Més tard amb la legislació nova sobre la prestació social
substitutòria (el servei civil), l’aparició dels insubmisos, també multats i
reprimits.... fins a l’abolició definitiva del servei militar obligatori.
Ara però ens queda pendent, la dissolució definitiva dels exercits , dels
armaments, i la construcció de la pau a nivell mundial.
Si dediquéssim els mateixos recursos que els països dediquen a la recerca
militar, a la fabricació d’armes, a mantenir les guerres al món....a la cultura
de pau, al desenvolupament , a acabar amb la pobresa i la fam, a treballar per
a la igualtat i les persones, segur que tindríem un altre present i un millor
futur pel planeta.
-Veig que vas ésser
president de l´ Amical de Mauthausen i d´ altres camps...com va ésser l´
experiència?
-Si , al 2013, vaig ser escollit president de l’Amical. I per a mi va ser
un gran repte i una gran responsabilitat. No podem oblidar que l’Amical de
Mauthausen ha estat l’entitat de referència de la memòria de la deportació.
L’associació més antiga de l’Estat. Creada pels pròpies deportats i deportades,
a l’any 1962, en la clandestinitat. Una entitat amb relacions amb els governs,
els ajuntaments, les institucions internacionals, etc, i que per tant arrossegava aquesta gran
responsabilitat ....
L’experiència ha estat molt enriquidora, perquè a més de poder conèixer
moltes persones i institucions rellevants, m’ha permès iniciar i impulsar
projectes com el de la Xarxa Mai Més , i també sentir-te útil en aquesta tasca
de transmissió de la memòria de la deportació i l’Holocaust, que no podem
oblidar es un fet transcendental en la història de la humanitat, i que ens ha
de fer reflexionar constantment sobre la pròpia essència de la humanitat.
El treball amb els joves, els viatges als camps, la lluita antifeixista dia
a dia, la educació, la sensibilització....... coses en les que encara que hagi
deixat la presidència (després de 8 anys, cal renovar) segueixen estant en la
meva agenda....
-I el pas pel teu
activisme constant?
-Com us deia abans, l’activisme forma part de mi. Jo no sabria ser ni
actuar d’una altra manera. Segurament es genètic, el meu avi va ser Enric
Garriga “el Rebelde”,
de la CNT, primer patró major del Pòsit de Pescadors a Vilanova i la
Geltrú, l’any 1921.....i el meu pare, lluitador i republicà també durant tota
la seva vida.....
I per tant, jo només concebeixo la vida, amb una
plena implicació en la vida comunitària, en la cosa pública, per a intentar fer
aquest mon millor per a la vida i per a les persones. Treballar per la Res
Pública.... la República i els valors Republicans (la llibertat, fraternitat,
solidaritat, igualtat..) es a dir pels Drets Humans, i actualitzant els
missatges treballar pels ODS (Objectius de desenvolupament sostenible).....
I per tant es tracta d’implicar-se , de
comprometre’s, i de aportar , encara que sigui un gra de sorra, en aquesta
lluita per fer un món millor.
-Per a un llibre com
aquest...com t´ has documentat..has hagut d´ investigar?.I una vegada ho tenies
tot...com ha estat la teva metodologia de treball?
-Com comentava abans, al no ser un llibre d’història sinó més de sentiments
i més descriptiu d’idees i propostes, només ha calgut investigar alguns
aspectes concrets dels espais i moments que es creuen en el llibre.
I a partir d’aquí, ha estat deixar sortir pensaments, sentiments, idees, i
anar relacionant la idea, amb el sentiment, amb l’espai, i sobre tot amb la
voluntat de desenvolupar aquesta estratègia política de lluita constant contra
el feixisme i per un món millor.
-Amic,ens pots fer cinc
cèntims d´ allò en que estàs ficat ara?
-Segueixo ficat en moltes “batalles” amb l’intent
de que es puguin relacionar, interactuar, i crear sinergies que resultin
positives per cada front.
Bàsicament a partir de dues línies . En primer lloc la SOSTENIBILITAT , que
cal saber que la sostenibilitat es el resultat de tres factors, la E3,
Ecologia, Economia i Equitat.
I en segon lloc els valors. A partir de la memòria de la deportació caminem pels juraments de Buchenwald i
Mauthausen, pels valors republicans, per la declaració universal dels Drets
Humans i pels ODS.
Amb aquest esquema i marc mental,
intento seguir participant , col·laborant (ara ja com a jubilat) en tots
aquells espais on podem ajudar a transformar la societat.
Per exemple treballant amb les entitats memorialistes (actualment amb
l’Associació Triangle Blau, i amb l’Associació Buchenwald, i amb el Comitè
Internacional de Buchenwald i Dora; amb el sindicat,
en el meu cas amb CCOO , en els àmbits de medi ambient, polítiques socials i
amb la sectorial de pensionistes; amb el moviment veïnal, a l’Associació de Veïns
del barri de mar de Vilanova (el meu barri); amb l’associació Ecol3VNG, per
impulsar la moneda local i el moviment de transició, etc. etc. ....
I tot això procurant fer divulgació, a les xarxes socials , als mitjans de
comunicació, etc.
Bé , podríem estar parlant de totes aquestes coses i més durant estones i
estones. Heu preguntat i han sortit moltes coses, i moltes que caldria
segurament ampliar o matisar, però això si voleu serà en una altra ocasió.
Un plaer. Salut
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069