La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Francisco
Collado Cerveró, autor de "Homes
del bosc. Una història dels maquis" (autoedición con micromecenazgo)
L’autor va
estudiar Història però treballa com a bibliotecari des de fa un fum d’anys. Ha
publicat un llibre sobre la història del Moviment Okupa a la ciutat de València
i un altre sobre el poble sahrauí. Vinculat a diferents col·lectius i moviments
socials de València, un dels seus motius per presentar aquesta nova publicació
sobre els Maquis és mostrar als més joves una part quasi sempre amagada de la
nostra història més recent i d'unes persones que lluitaren fins el seu últim
alè cercant la llibertat.
"HOMES
DEL BOSC: una historia dels maquis", és un text que, amb un llenguatge
assequible i entenedor, barreja el relat juvenil, la divulgació històrica i el
gènere epistolar. En ell, els més menuts d’una família descobriran, a partir
d’unes cartes amagades, el recorregut vital d’un guerriller i coneixeran perquè
va esclatar la Guerra Civil, com es va desencadenar una duríssima repressió per
part de la dictadura i com front a això, milers de persones resistiren i la
combateren durant anys. Aquest llibre intenta que la història i la memòria
d’aquestes persones arribe als més joves.
A banda del llibre, Núria Mestre Marcotegui, mestra de professió, ha redactat
una Proposta Didàctica amb un ample ventall d’activitats per a fer a les aules.
Aquest
llibre s’ha fet amb micromecenatge, a través de la plataforma Verkami.
Blog del llibre: http://homedelbosc.wordpress.com/
Facebook: https://www.facebook.com/home.delbosc.1
Cazarabet conversa amb Francisco Collado Cerveró:
-Paco, parlem un xic de literatura. Mira, aquest llibre pot ser un relat
per a adults o lectors juvenils…de tota edat o una mena de conte per a joves
que tenent la ment desperta i que a, segons quines edats ja es pregunten i
tenen interés per certes lectures… està fet per això?
-Bé, en
principi el públic per al qui l’havíem pensat són els joves d’entre 12 i 17
anys, per a aquells que estan en edat d’estudiar a l’Institut. Però, també
serveix per als adults que vullguen tindre una aproximació lleugera i
entretinguda sobre el que vas ser el maquis, la guerrilla antifranquista.
Per
atreure al públic juvenil vam optar per fer un relat, una narració que els
pogués enganxar a la trama i els expliqués la Història (amb majúscules) des
d’una perspectiva divulgativa.
Coneixíem
altres llibres de literatura juvenil que parlaven del maquis però ho fèien des
d’una vessant estrictament literària. Ahí vam vore que tenia lloc la nostra
idea: barrejar literatura i història per mostrar una part del nostre passat
sobre la qual mai ens conten res.
-I lo de la Unitat didáctica és un “acompanyament”
que no tan sols s´ha de tindre en compte per als més joves lectors….jo me l´he mirada i t´asseguro que ojalá molts
llibres portessin una unitat didáctica lligada al mateix .Què em penses?
-La
proposta didáctica va anar gestant-se quan el llibre estava a punt d’acabar-se.
Vam pensar que calia complementar el llibre amb ella per tal que als centres
d’ensenyament tingueren una eina útil. La Proposta conté la part teòrica
(objectius, metodolgia, avaluació, documentació adicional, etc.) però també un
ample d’activitats per fer a les aules.
El llibre
a més pot fer-se servir transversalment en les assignatures d’història, llengua
i fins i tot coneixement del medi. I més adequat potser per a 4at de ESO i 2on
de Batxillerat per les assignatures d’història que es donen en eixos cursos.
-Com va ésser la idea d´incloure una unitat
didáctica; per què?
-Principalment
perquè el llibre servia per exposar unes idees, uns fets, la vivència de moltes
persones i la unitat didáctica el complementava intentant provocar la reflexió
posterior per part dels lectors.
-Com és que vas a entrar en col-laboració amb Núria Mestre i com ha
sigut aquest col-laboració…?
-La
col·laboració ha estat molt interessant, més per a mi que no estic dins del món
de l’ensenyament. Núria, que és mestra de professió, s’ha volcat en fer una
proposta útil per als docents i práctica per l’alumnat. És una proposta molt
ampla però això mateix permet adequar-la als interessos del professorat o
l’alumnat, al temps que es puga disposar, als aspectes que es vullguen
destacar.
-Això, de ben segur, implica certa, o molta
interacció, entre els dos, no?
-Sí, la
veritat que sí. Però, la major part del pes en el seu desenvolupament és mèrit
de Núria. Després hem parlat, hem discutit i hem arribat a consensuar aquelles
coses que cadascú veia d’una manera diferent.
-Aquesta és una historia de històries: l´andana amb
tot allò que es troben a aquest indret, la maleta (totes les families han
tingut alguna maleta com la que descrius), els records guardats en forma
d´objecte, cartes… la lletra impresa i les paraules que, en forma de
comunicació per carta, ahí va quedar per sempre, les fotografíes… tot té, ben
plegat, com un aire romàntic i que persegueix despertar les ganes de saber, la
curiositat que moltes vegades duem com
adormilada?
-Bó, la
trama com has vist és prou senzilla, no volia enredar amb trames complicades o
misterioses però si plantejar una recerca, una investigació alhora familiar i
alhora global sobre la història d’aquest país. Es tractava de fer un relat que
anara encadenant els fets cronològicament i que fos presentant d’una manera
polifònica, amb diverses veus que aportaren informació, que provocaren dubtes i
interrogants, que reflexaren també emocions i sentiments. Eixes diverses veus
són els avis, els pares, les cartes del guerriller, els escrits del seu
company, el professor d’institut, la pròpia investigació dels xiquets,…
-També és una història amb la que
l´avi, també l´àvia, tenen com la necessitat de donar a saber la història
d´ells, però també dels seus i ho fan construient com un joc didàctic: fan que
els néts arrere una pregunta resolta s´en fassin una altra i així vagin fent i
descobrin la història dels seus , però, d´alguna manera, la seva propia, no?
-Sí, els
avis, ja majors, es troben en un moment en el que necessiten transmetre allò
que han viscut i que mai havíen contat: per por, per vergonya, pel que diran…
Plantegem
una mena de recorregut que passa per mostrar, descobrir, sorprendre’s, dubtar,
investigar, preguntar i reflexionar.
Eixe
procés els encamina cap al descobriment d’eixe vesavi lluitador, milicià,
exiliat i guerriller, o la vida de la seua vesàvia sotmesa al nou poder
polític, militar i religiós de la posguerra. Eixe itinerari els explica, com si
montaren un trencaclosques, la vida familiar i col·lectiva i els fa veure qui
són ells mateixos i d’on venen.
-El Maquis, la història d´aquells que, per uns
motius o uns altres, es van “tirar al Monte” per a fer front a la dictadura….té
tot un intríngulis en aquestes terres per a contar, no?
-La
història dels maquis està per fi explicada al món adult però els més joves la desconeixen.
Hi ha moltes coses per descabdellar de la història i aquesta és una d’elles.
I les
històries locals, personals, la part més fosca i més trágica encara cal
contar-les.
-Novel-la, assaig, relat….tot gènere és bo per a
contar la història dels que mai es van rendir, no?; això sí cadascú té que
saber triar el seu perquè no tothom pot escriure asssaig d´investigació,
novel-la relat…?(tot i que per a tots els gèneres s´ha d´investigar i
documentar i saber-ho fer)
-Qualsevol
gènere pot, amb les seues claus pròpies, contar milers de fets. Sobre els
maquis s’ha escrit poesia, teatre, novela, assaig, història local, s’han fet
pel·lícules i cançons. Nosaltres, per donar forma a aquesta barreja d’història, narrativa i gènere
epistolar hem hagut de documentar-nos molt llegint decenes de llibres,
consultant webs i blogs, visionant pel·lícules i documentals i també fent
entrevistes a antics guerrillers i guerrilleres.
-Allò que també m´ha agradat molt, tant pel llibre
com per a la Unitat Didàctica, són les il·lustracions. Enriqueixen, i molt, el
relat i tot el treball en conjut. Què ens podeu dir?
-Les
il·lustracions són de Nacho Martínez “Ignatus”. Inicialment només teníem
prevista la portada però pensant en el públic a qui anava adreçat afegirem
il·lustracions a cadascú dels capítols. Ignatus ha treballat sobre la base de
fotografíes d’època, algunes fàcilment reconeixibles, formant collages tractats
com a il·lustracions.
També
voldria destacar la tasca del maquetador, Isra Fuster, qui ha fet el mapa i la
maquetació de tot el conjunt (llibre i proposta) per tal que tingués una imatge
que unificara i donara cohesió al projecte gràficament.
I ja
posats aprofite per agrair a la gent que participà a la campanya de
micromecenatge, al corrector lingüístic i als assessors històrics.
-Ostres, creus que aquest llibre,
acompanyat de la Unitat Didàctica, (com d´altres “tallats” d´aquesta manera o
sota aquesta mateixa filosofía) … fan falta per entendre el que ha sigut la
nostra història i altres matèries….?
-Evidentment,
sí. Molts fets de la nostra història, persones, moments necessiten un plus de
presència perquè de vegades ni tans sols es parla d’ells i fer-los una unitat
didáctica és mostrar un interés per recuperar-los.
-Una altra cosa, quan escrivies aquest llibre, després
amb Núria fent la Unitat Didàctica, pensaves i encara penses que la Educació té
que caminar per aquesta senda? Què s´han de canviar molts paràmetres a l´hora
d´ensenyar i s´ha d´obrir la ment per ensenyar i apendre?
-Uff, a
l’ensenyament cal donar-li una bona sacsada!!! Hi ha grans i molts
professionals però estan encorsetats en uns curriculums, en unes maneres
d’ensenyar, en uns terminis fixos, en uns llibres de text que, tot plegat,
limiten molt.
Per això
caldria oferir noves eines, fugir de les mancances del llibre de text, eixir de
l’escola o l’institut, interactuar amb el medi, la ciutat i les persones que
poden ensenyar de primera mà molts dels continguts que els xavals han
d’estudiar.
-I les lectors, també, no?
-Els
lectors, en algún moment som també nosaltres, som tots, és el conjunt de la
societat qui ha de recuperar l’hàbit de lectura, l’anàlisi i la reflexió, també
pel mer entreteniment. Hem passat, amb les noves tecnologies a lectures
ràpides, superficials, de pantalla en pantalla i caldria parar-se una mica,
aminorar la marxa i gaudir aprenent.
-Quina col-laboració manteniu amb l´Associació
d´amics de Florenci Pla, “La Pastora”?
-La
primera presentació d’“Homes del Bosc: una història dels maquis” la vam fer a
Vallibona, convidats per l’associació. Va ser un cap de setmana molt especial,
una primera posada en comú del que havíem escrit i vam descobrir, gràcies als
comentaris i a les preguntes, moltes altres coses que es podien entreveure al
contingut del llibre. Ells continuen en la seua tasca de recuperar la memòria,
conèixer el passat i gaudir del present.
-Amics, en què esteu treballant en l´actualitat?
-Bó, el
dia a dia se’ns menja però al cap ja tenim un parell de projectes que van des
del libelo polític fins a la literatura de suspense. No sabem quan estarà i ara, de moment, seguim amb la promoció del
llibre que hem adaptat i traduít al castellà com “Los del Monte: una historia
del maquis”.
Moltes
gràcies pel vostre interés i la vostra feina!!
(Ilustraciones de Nacho Martínez "Ignatus")
18336
Homes del bosc. Una
història dels maquis.
Francisco Collado Cerveró
109 páginas
10,00 euros
Autoedición con micromecenazgo
18735
Homes del bosc. Una
història dels maquis. Proposta didàctica. Núria Mestre Marcotegui
31 páginas
5,00 euros
Autoedición con micromecenazgo
También hay versión en
castellano con el título "Los del Monte. Una historia del maquis"
L’autor va estudiar Història però
treballa com a bibliotecari des de fa un fum d’anys. Ha publicat un llibre
sobre la història del Moviment Okupa a la ciutat de València i un altre sobre
el poble sahrauí. Vinculat a diferents col·lectius i moviments socials de
València, un dels seus motius per presentar aquesta nova publicació sobre els
Maquis és mostrar als més joves una part quasi sempre amagada de la nostra
història més recent i d'unes persones que lluitaren fins el seu últim alè
cercant la llibertat.
"HOMES DEL BOSC: una historia dels maquis", és un text que, amb
un llenguatge assequible i entenedor, barreja el relat juvenil, la divulgació
històrica i el gènere epistolar. En ell, els més menuts d’una família
descobriran, a partir d’unes cartes amagades, el recorregut vital d’un
guerriller i coneixeran perquè va esclatar la Guerra Civil, com es va
desencadenar una duríssima repressió per part de la dictadura i com front a
això, milers de persones resistiren i la combateren durant anys. Aquest llibre
intenta que la història i la memòria d’aquestes persones arribe als més joves.
A banda del llibre, Núria Mestre Marcotegui, mestra de professió, ha redactat
una Proposta Didàctica amb un ample ventall d’activitats per a fer a les aules.
Aquest llibre s’ha fet amb micromecenatge, a través de la plataforma Verkami.
Blog del llibre: http://homedelbosc.wordpress.com/
Facebook: https://www.facebook.com/home.delbosc.1
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069