Cazarabet conversa con... Pep Calero, autor de “Hitchcock al sofà” (Onada)
Pep Calero
dins la col·lecció narratives,63 ens presenta una novel·la ben entretinguda
perquè,és també un “joc literari i narratiu”.
Un llibre de narracions que
s’enceten i encapçalen prenen els títols de les principals pel·lícules del
director anglès que aconseguí ésser nomenat “el rei del suspens”…
Relats narratius sota els
títols de:Sospita, Frenesí, La finestra indiscreta, Nàufrags…
Amb aquestes històries, englobades
i enllaçades, en Pep Calero ha aconseguit el 34é
Premi de Narrativa Vila de Puçol.
La sinopsi d’aquest
llibre:
Hitchcock al sofà és, al mateix
temps, un homenatge i un joc literari. Un homenatge al genial cineasta anglès
Alfred Hitchcock que es concreta en una sèrie de narracions que s’encapçalen
amb el títol d’algunes de les pel·lícules més destacades del director: Sospita,
Frenesí, La finestra indiscreta, Nàufrags, entre d’altres. Són històries que a
les pàgines d’aquest recull capgiren el sentit original dels films, però que,
alhora, mantenen els ingredients bàsics de la cuina fílmica del flegmàtic
personatge britànic: el suspens, el misteri, la psicologia turmentada, el crim,
l’humor negre s’uneixen per donar forma a un conjunt
unitari quant al contingut, però més variat si atenem a l’estil de les
narracions. També, però, pretén ser un joc, en el qual cada lector ha de
divertir-se, ha de jugar a trobar en cada conte el personatge de Hitchcock, qui
en les seues pel·lícules feia breus aparicions en escenes ben quotidianes. En
tots i cadascun dels relats, hi trobaran Hitchcock, és omnipresent, i hi fa
d’home corrent, sense que es diga que es tracta del
genial director, però sempre reivindicat en les pàgines del llibre. En el temps
de les noves tecnologies, Alfred Hitchcock esdevé el fons de pantalla de cada
història.
L´autor, en Pep Calero:
Escriptor de Benigànim,
la Vall d’Albaida, nascut l’any 1970. El seu ofici, professor de valencià en
diferents centres de secundària des de l’any 1996. La seua afecció,
l’escriptura, i essencialment la creació poètica i la narrativa. Ha rebut
diferents premis de narrativa breu —al Vendrell i a Banyeres del Penedès— i de
poesia —a la Vall d’Uixó, al Penedès, a Alberic i a Castelló de la Ribera—, i
més recentment el Premi de Narrativa Vila de Puçol
2018, gràcies al qual tenim a les mans aquest recull de narracions. A més,
compta amb tres poemaris publicats: Camins de ferro i terra blanca
(2014), un recorregut vital i paisatgístic per la comarca de l’autor; Pa de
dolor (2015), on el poeta denuncia el dolor de l’exili, de les dones i el
de la mort, i Haikús d’aquell estiu
(2016), un recull de poemes molt breus on s’explica l’estiu de 2016 amb els
tòpics d’aquesta època de l’any, però també amb la inquietud per la malaltia de
la mare.
Cazarabet conversa amb Pep Calero:
-Pep, amic, explica’ns el
per què del llibre aquest de relats que li fan una mena d’ullet al mag del
suspens….en Hitchcock….
-Es tracta, només en
part, d’un homenatge al genial cineasta anglès, però el llibre va una miqueta
més enllà perquè les històries no volen ser un calc de la filmografia del
director, sinó buscar l’originalitat prenent com a punt de partida els elements
que han fet universal Hitchcock.
-Per què t’has fixat amb en Alfred Hitchcock?. Què t’atrau d´ell?
-Des
de ben jove em va agradar la manera en què construïa les seues pel·lícules. La
combinació d’intriga, misteri i humor em van atrapar de seguida, i especialment
quan em vaig adonar de la profunditat amb què tractava la psicologia dels
personatges i les seues dificultats per eixir endavant que tenien. Obres
mestres per a un cinema que es considerava comercial però que era molt més
arriscat del que semblava.
-Com vas pensar-hi lo del “joc literari”? Per què ho planteges…no sé, per
animar la lectura?
-El
joc també forma part de l’homenatge. Hitchcock, com sabem, era molt amic d’aparèixer
fugaçment a les seues pel·lícules i jo he volgut aprofitar aquesta proposta
perquè el lector interactua amb els contes i amb el film. A cada relat del
llibre faig aparèixer algú de la mateixa manera com ho fa el director a les
cintes cinematogràfiques. Així, es tracta de retrobar aqueixos moments a les
pàgines dels relats. Simplement, és un al·licient més.
-La ment juga un paper molt elemental amb el llenguatge cinematogràfic d´en Hitchcock, però també amb la lectora i el lector…què
ens pots dir?
-Hitchcock,
amb les seues trames, mirava de conduir la mirada de l’espectador cap allà on
li venia de gust. Jugava amb nosaltres, feia canvis de guió sobtats, ens
portava al seu terreny per després abocar-nos a un final que, de vegades,
capgirava el sentit inicial. Era un mestre del misteri i del suspens. En
algunes històries també he volgut transmetre al lector aquestes mateixes
inquietuds, mirant de mantenir l’atenció però introduint girs inesperats, com
el mateix director feia. forma part del joc.
-Són els suspens i els personatges turmentats els denominadors comuns principals en aquests relats teus que
són una mena d’homenatge al cineasta, però també escriptor que fou en Hitchcock?
-Són
ingredients importants, però no necessàriament són presents a totes les
històries. A més, no són l’únic fil conductor perquè també la ironia, l’humor negre, d’altres temes que em preocupen a nivell
personal, o algunes persones del meu entorn també apareixen molt vinculats a
les trames que els contes desenvolupen.
-D’aquest que t’interessa o t’agrada més la seva etapa, com més parca que
fou l’anglesa o que va dur a termes des de “la meca del cinema”?
-Hitchcock
es va donar a conèixer al gran públic d’una manera més decidida en la seua
etapa americana, però no podem deixar de banda que la primera etapa anglesa es
posen les bases perquè el director anglès tinga el
prestigi que té. A mi, en general, m’interessen pel·lícules com Vertigen, La finestra indiscreta,
però no puc deixar de banda un film de la segona etapa anglesa, com ara
Frenesí, que per a mi és un film de
culte.
-Quines diferències hi
destacaries entre l’etapa anglesa i la que va dur a terme als Estats Units?
-Segurament
l’etapa anglesa és molt més personal. És un moment d’aprenentatge, de
pressupostos més reduïts i d’anar madurant els elements característics de les
seues produccions. L’etapa americana és la dels èxits internacionals, dels
projectes ambiciosos, i de la relació amor-odi amb
les estrelles del firmament cinematogràfic nord-americà.
-Tot això, d’alguna manera, t’ha influenciat a tu com a narrador o relatista?
-En
aquest projecte, és indubtable, però no tant en altres textos, ja siguen poètics o narratius, que he escrit. Ací tenia un
punt de partida i el cinema de Hitchcock i tot el que comporta han servit de
guia: les pel·lícules, els temes, les tècniques, l’humor
negre són elements que centren la meua atenció en aquest llibre. Potser en
d’altres projectes en quede algun solatge, però no de
la manera com ho he fet en aquest recull.
-Parlem dels personatges…per què en Hitchcock és tant, també com una mena d’ombra,
tant omnipresent?
-Això
té a veure amb la coherència del conjunt, amb la insistència en l’homenatge i
amb aquesta mena de joc literari que he comentat abans. No podia ser d’una
altra manera.
-Però aquest conjunt de relats no s’entendria sense aquest sentit de l´humor, oi?---entre negre, una mica cínic…---una miqueta
valencià, també….
-Evidentment.
Però això també té a veure amb la meua manera de ser perquè l’humor
forma part del meu caràcter i supose que la ironia del
director també m’ha atret des de sempre. Aquest humor negre que comentàveu, per
tant, està present, en major o menor mesura, al llarg de moltes de les
històries, és part del segell de la seua filmografia i de la meua manera
d’entendre la narrativa breu. L’humor n’és la
substància
-Com et vas sentir al guanyar amb
aquest llibre, el 34é Premi Vila de Puçol?
-Va
ser, primer, una sorpresa, i després una alegria. Per aquest ordre. Havia
guanyat premis amb algun poemari i també amb algun relat breu, però era la
primera vegada que amb un conjunt de relats unitari ho aconseguia. És un premi
rellevant i, a més, el fet que el jurat estiguera
format per escriptors i escriptores exclusivament fa que li conferisca
un valor especial.
-Com ha sigut treballar amb Onada Edicions?
-Estic
prou content del treball de l’editorial. El treball de correcció i edició ha
estat impecable, molt professional i respectuós, i ha existit una comunicació
molt fluïda des del primer moment. També m’agradaria destacar el treball del
disseny de la portada que, potser, s’allunyava dels paràmetres habituals de
l’editorial, però que crec que ha captat magníficament l’essència del llibre.
-En aquest llibre et mostres més com a “relatista”,
però podem veure i notar que ets abans que res, poeta?
.Sí,
els meus primers temptejos literaris han sigut poètics, com molts dels
escriptors que, posteriorment han treballat altres gèneres. Supose
que, com ja ha comentat algun crític, el llenguatge poètic apareix sovint a les
narracions, i no sé si és positiu o no ho és, però no me’n puc deslliurar, ni
crec tampoc que ho haja de fer.
Parla’ns , amic Pep, una
miqueta d’aquesta faceta de poeta…?
-Quant
a la poesia puc dir-vos que tinc tres poemaris editats. El primer, Camins de
ferro i terra blanca, és un recorregut vital i geogràfic per la meua
comarca (La Vall d’Albaida) seguint el camí que fa el tren, fet amb poemes molt
breus que miren de captar un paisatge ben característic. El segon, Pa de
dolor, premiat a Onda, planteja una temàtica ben diferent, i se centra en
el dolor que provoca l’exili, la mort o la discriminació. Finalment, Haikús d’aquell estiu, premiat a Dénia, ens
parla d’un estiu de la meua vida en què he de conviure amb els elements típics
d’aquesta època i la malaltia de ma mare. Per tant, temes diversos, i des d’un
enfocament ben allunyat de la meua narrativa.
-Amic, ens pots fer cinc cèntims d’allò en que estàs treballant ara?
-Ara
mateix, en poca cosa, perquè em falta temps per fer allò que vull o que em
deixen, però fa relativament poc he acabat d’escriure un nou recull
d’històries, un poc més llargues que les relacionades amb Hitchcock, on aprofundisc en elements humorístics i, fins i tot,
biogràfics, però també en d’altres que persegueixen una certa crítica social
mal dissimulada. Ara, només cal buscar el temps i les idees per continuar
escrivint.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069