La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Armand Company, autor de "Heysel" (3i4)
Un
contundent i valent relat d´Armand Company en contra de la violència
esportiva
Edita 3 i 4 dins la col-lecció HAM NOVA, publicant un excel-lent relat sobre una tragèdia que va fer trontollar allò que anomenen espectacle, el futbol…
Recordo aquella tarde com
si fos avui…era maig ja allargava
el dia, estaba cursant cinqué i esperaba ,amb molta ansia ,que el meu germà aplegés del viatge de fi de curs en un parell de dies, sempre era generós amb alguna que altra postal i
algún regalet…….Mentrestant
feia els deures , alguns exercicis, anava la televisó amb el volum baixet, però
ja havíem ficat el canal de la TV que tenia
que retransmetre la final de la Copa d´Europa ,entre la Juve, (aquell eqip que vestia com el Castelló), i el
Liverpool, l´equip anglés
que sempre estaba
al cap davant de les
competicions….La final es jugava
a Bruseles , a l´estadi Heysel….molt propet
de l´Atòmium i de tot el
centre neuràlgic d´una ciutat de la que només m´aplevagen històries que em reconciliaven amb gents, moltes
idees, pensaments que ja començaven a moure´s ,amb cert desfici
,i que mai em passaven per alt…el tiet era pintor i m´enviava postals d´indrets deBruseles pintats per ell i llargues cartes on em
contaba coses e històries i que jo
llegia i rellegia ,una i altra vegada, manteníem una
correspondencia que, particularment, m´estava enriquint en molts sentits….Des del seu pis, com em
contava (d´altres vegades i converses),
veia l ´Estadi Heysel i jo em
figurava al tiet Emili preparant-se per sopar amb la tieta Maria
i per veure el futbol…..tot
i el rebambori que deguera passar i esdevindre pels carrers pròxims
al Estadi…Aleshores va
pasar allò que mai podrem oblidar….una mena d´onada de gent que va espendre a la resta i tot es va ficar dins una mena de cul de sac. L´angoixa
i la mort es van retrovar com en tantes altres
tragèdies, però ara dins l´esport i en un esdeveniment que estaba pensar per a ésser més bé una festa
. ….A casa no acabàvem de creure
allò que passava i tota la petita festa entorn
a aquells dies de 100%
futbol que jo esperaba amb
ganes es va trencar….un parell
de dies després vam parlar amb el tiet per telèfon, encara estaba abrumat, emocionat i com “trencat per dins”….ell que havia vist i patit
tantes coses…..ens contà que la gent dels voltants baixava mantes, materials per a cures, allò que demanàven els infermers, metges, policies….Dies després el seu nebot, i el meu altre tiet,
el tío Pepe va portar un bon grapat de diaris, revistes i demés que ens contavem més
detalladament allò que passà a Heysel aquell dimecres negre..
Per
a saber més:
http://es.wikipedia.org/wiki/Tragedia_de_Heysel
Allò que ens diu la editorial valenciana:
El 29 de maig de
1985 es va disputar a l’estadi Heysel
Park, de Brussel·les, la final de la copa d’Europa de futbol (Champions League) entre la Juventus Football Club di Torino
i el Liverpool Football Club. Dos joves,
el Gary Cooper, un hooligan del Liverpool, i la Giuseppina
Conti, una afeccionada de la Juventus,
assisteixen al partit, cadascun amb el somni de veure el seu equip campió
d’Europa. Però el somni es transforma en un malson.
Res no tornarà a ser com abans després de la final del campionat. Aquest fet produirà la fi de l’edat de la innocència de la Unió Europea de Futbol Associació
i canviarà la història del
futbol per sempre. Heysel
és un al·legat contra la violència en l’esport. És una història basada en un fet real amb personatges
reals, i alhora una crònica novel·lada i aproximada
de la manera com es va produir
aquell succés.
L´autor:
Aquest escriptor és de Catarroja, on viu des de sempre
perquè bé és veritat que va pasar uns quants anys
vivint a Sant Petersburg, Rússia. Com d´altres
escriptors si bé s´ha format entre llibres, lectures i demés ..ho ha fet,
sobretot, obrint-se a molts treballs, així ha treballat en diversos sectors com l´agricultura,
ramaderia, la pesca, la industria o el món del comerç i el transport. Ja no és el seu primer llibre perqwuè n´ha escrit més:
Viatge a Winona, El diari
de guerra d´Olga Ros i Escrit
en la foscor.
Cazarabet conversa amb Armand Company:
-Armand, què recordes d´aquell dia de les acaballes de maig? Com recordes la tragèdia i com la vas viure i l´has anat
vivint per a que t´havia portat a escriure aquest relat…?
Per aquells dies anava
l'EGB, i com qualsevol noi "futboler" esperava aquell dimecres per fruïr d'una tarda emocionant davant del televisor.
La vaig veure a casa, amb la família. Recordo que cap de nosaltres (els meus familiars)
entenia el perqué d'aquell esclat de violència a una final
que prometia ser un gran partit
de futbol. La veritat, com
la majoria de gent del
país, per aquells temps,
no sabien ni que existiren aquests grups organitzats
de "hooligans" i ultres al futbol. Només ens importava
el futbol, i veure quin equip guanyava el partit
Perquè vaig
decidir-me a escriure aquest
relat, degut al buit existent en la nostra cultura literaria al respecte de la temàtica "futbolera". Bé,
hi ha uns quants llibres que ens parlen sobre la história d'un club i algunes bibliografies d'alguns jugadors populars... i res més, Així que em
vaig plantejar en omplir aquest buit
una mica, amb un fet impactant.
-Va significar allò
el principi i el fi de” certa
manera d´entendre, des del públic,
el futbol i la manera d´anar-hi i participar-hi….”?
Recordo, que molta
gent després de la tragédia anava amb por els estadis.
Joves que canviaren d'esport, i començaren a veure partits de basket. Abans aquest
esport molt minoritari al nostre país, i a la
resta de l'Estat Espanyol.
En certa manera canvia els pensaments de la gent.
-Tot i això, la lluita contra la violència no va fer res més que començar…des d´aquell dia la lluita ha estat una mena de
“causa” per a la UEFA i la FIFA…
Sí, em sembla perfecte, la tasca que han fet durant aquests darrers 30 anys. Han donat un exemple de maduresa. A principis dels anys 80, a Europa, feia la impressió que era un
"campi qui pugui".
-De tota manera, faltava convèncer que per acabar amb la violència fa falta molta vinculació per part dels clubs i aquests no sempre, ni a tota
hora, han estat a l´alçada
de les circunstàncies…què ens pots comentar?
L'exemple a seguir és
treure dels estadis les "pomes podrides" perquè no facin malbé la resta. Hi han joves que van als estadis animar als seus equips,
i punt. Però d'altres, només busquen brega. Els dirigents dels
seus clubs i les forces de seguretat ho saben perfectament qui són. Ells han d'actuar
-En el relat
t´aproximes i ens aproximes
amb dos joves : un
“hooligan” del Liverpool, en Gary Cooper i una xicota,
seguidora de la Juve….Explica´ns
t´has fixat en testimonis en especial per dibuixar
tan bé a aquests personatges endinsant-los en una
tragedia que va canviar el destí
del futbol europeu i mundial….?
He intentat aproximar-me a l'interior
de le seves persones. Hi ha
un dels personatges, per desgràcia no he pogut parlar amb ell, ho
he fet a través dels seus famíliars i amistats (l'unic contacte ha sigut els objectes
personals més preats i el seu diari personal que dormien fa molts anys dins
d'un caixa de cartró). I fins aqui puc parlar
-Aquest relat és com una mena de crònica molt particular on els dos joves són
el el-lements centrals, però
on ens “pesa” molt a tots els
lectors el saber què va
pasar….A l´hora d´esciure ,com es fica l´escriptor
al davant de plantetjar la història , quan es sap que el lector és sabedor de
bona part de la tragèdia….?
Per molta fantàsia imaginació,
percepció subjectiva i creativitat que puga tenir un autor, quan es
tracta de narrar uns fets reals, no serveix de res, l'autor només pot fer una
crònica, i que els personatges de la história et
guien.
-El relat és un al-legat contra la violència….És molt
difícil de que això(em refereixo a la violencia) s´acabe
quan hi han tants interesos i quant la “cultura” que envolta el
món del futbol , en particular, gira tant en torn a trets que són ben particulars i que no tenen a veure amb l´esport:
els sous austronòmins i desfasats, el negoci de les samarretes i les seves vendes, jugadors
que semblen cada vegada més
models de pasarel-la….
Només podem fer una cosa, els pares han de
saber educar BÉ (no de qaulsevol manera, o com es pugui) als
nens des de la infáncia... aqui esta la clau de canviar la situació. Per moltes Lleis antiviolència
que posin els governs no van a poder canviar la
situació que tu m'exposes
-Armand,
en què estàs treballant, ara, entorn al món de l´ escriptura?
Doncs bé, entre
mans, la meva filla Sasha i jo,
tenim uns contes infantils (..hehe. Res de violència) per fer passar als
més joves una estona entretinguda i educadora.
A més, de fer conèixer i estimar totes les variants
de la nostra llengua. Veurem que passa, cal esperar...
19501
Heysel. Armand Company
170 páginas 13 x 21 cms.
12,00 euros
3i4
El 29 de maig
de 1985 es va disputar a l’estadi Heysel
Park, de Brussel·les, la final de la copa d’Europa de futbol (Champions League) entre la Juventus Football Club di Torino
i el Liverpool Football Club. Dos joves,
el Gary Cooper, un hooligan del Liverpool, i la Giuseppina
Conti, una afeccionada de la Juventus,
assisteixen al partit, cadascun amb el somni de veure el seu equip campió
d’Europa. Però el somni es transforma en un malson.
Res no tornarà a ser com abans després de la final del campionat. Aquest fet produirà la fi de l’edat de la innocència de la Unió Europea de Futbol Associació
i canviarà la història del
futbol per sempre. Heysel és un al·legat contra la violència en l’esport. És una història basada en un fet real amb personatges
reals, i alhora una crònica novel·lada i aproximada
de la manera com es va produir
aquell succés.
Armand Company
va nàixer l'any 1971 a Catarroja (l'Horta), on viu des d'aleshores.
Aquest període de residència a Catarroja ha estat interromput només durant uns
quants anys per un canvi de residència a Sant Petersburg (Rússia). Al llarg de la seua vida laboral ha treballat en diversos sectors econòmics: l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la indústria,
el comerç i els transports. Fa uns quants anys va publicar tres llibres: Viatge a
Winona (1999), El diari de guerra d'Olga Ros (premi de
Narrativa Juvenil Ciutat de Torrent
2002) i Escrit en la foscor
(2003).
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069