Cazarabet conversa con...   Thomas S. Harrington, autor de “Una democràcia cívica en temps autoritaris. Apunts d’un nord-americà sobre el Procés sobiranista de Catalunya” (Gregal)

Un llibre reflexiu que són els apunts, des de moltes maneres d´agafar-los, d´un nord-americà sobre el Procés sobiranista de Catalunya.

Un assaig de Thomas S. Harrington sota la traducció de Toni Tobella. L´autor tracta des de l´analítica, les entrevistes, els comentaris i la visió analítica dels diferents escenaris polítics e històrics…tracta de dibuixar què esdevè i què passa entre Catalunya i dins l´Estat Espanyol i envers el procés sobiranista.

L´escriptor i assajista és un catedràtic d´estudis Hispànics molt refutat des del Trinity College de Hartford als Estats Units…

Com veu un expert en temes hispànics e ibèrics “l´assumpte català”· des de l´altra banda de l´Atlàntic, tot i que visita la Península Ibèrica molt sovint?

Una visió molt concreta i des de fora del procés a Catalunya.

Què opinen o com veuen ulls d´un cronista i periodista de fora allò que passa a Catalunya i a l´Estat Espanyol?

Què hi ha , per exemple, del dret a decidir?

Un llibre editat per una editorial que aposta fort en molts temes, Gregal. El text ha estat parcialment traduït per Toni Tobella.

La sinopsi, allò que ens diu,i ens explica, de primeres Gregal:

En aquest volum d’assajos històrics, entrevistes i comentaris de premsa, Thomas S. Harrington, un investigador i escriptor nord-americà amb una llarga trajectòria en el camp dels estudis sobre la nació i la història comparativa dels països ibèrics, i un interès especial per Catalunya, ens ofereix una visió penetrant de l’actual Procés sobiranista.

En la seva anàlisi, destaca un fet que amb freqüència es perd en la cobertura del Procés en els grans mitjans de comunicació: que el moviment no prové de les frustracions polítiques i financeres del moment, ni dels sentiments xenòfobs que són els motors de les revoltes populistes en llocs com Hongria o el Vèneto, sinó d’una històrica tradició de democràcia popular.

L’autor argumenta que, lluny d’ésser una amenaça per a la democràcia a Europa, el moviment escrupolosament pacífic i veritablement popular per la independència a Catalunya és, potser, la millor esperança que tenim per estimular la seva molt esperada renovació.

L´autor, Thomas S. Harrington:

Thomas S. Harrington és catedràtic d’Estudis Hispànics al Trinity College de Hartford (EUA), on imparteix classes sobre literatura, cinema i història cultural dels països ibèrics en l’època contemporània. Les seves línies principals de recerca són els moviments peninsulars d’identitat nacional, l’iberisme, la cultura catalana contemporània i les migracions entre les anomenades cultures perifèriques de la península i les societats del Carib i el Con Sud.

Ha rebut dues beques Fulbright i ha estat guardonat amb el premi Batista i Roca per la seva labor a favor de la difusió de la cultura catalana al món. Finalment, cal destacar que ha exercit de professor a Madrid, Lisboa, Roma, l’Havana i Santiago de Compostel·la.

Thomas S. Harrington: https://dialnet.unirioja.es/servlet/autor?codigo=146909

Enllaç d’un article al Global Post: https://theglobepost.com/2019/02/25/catalan-trial-spain-democracy/

La entrevista amb Carles Puigdemont a Salon:

https://www.salon.com/2019/03/11/exclusive-catalan-independence-leader-carles-puigdemont-on-the-future-of-spain-and-europe/

https://www.salon.com/2019/03/17/exclusive-catalan-independence-leader-carles-puigdemont-on-reinventing-nationalism-in-a-new-century/

Cazarabet conversa amb Thomas S. Harrington:

-Thomas, què és allò que té Catalunya i altres pobles de la Península Ibèrica per concentrar en elles els teus estudis, investigacions per a realitzar reflexions, articles, assaig, entrevistes?

-El que inicialment m’atreia fa anys va ser la vitalitat de les seves cultures orals, la mania de contar histories sobre el passat, una cosa que es perdia als EUA precisament quan entrava jo a l’edat adulta. També n’hi havia la qüestió de la barreja d’identitats nacionals. O per a connectar-lo amb el que deia abans, me interessaven les varies i complicades histories identitàries que la gent contaven sobre ells mateixos i les seves col·lectivitats. Jo volia utilitzar els meus dots de lector i, sobretot, d’oient per a intentar desxifrar tot allò.

-Tot i que el llibre recull, també, entrevistes que importants periodistes e investigadors t´ha fet envers la teva trajectòria , podriem dir, com a hispanista, no ?. Allò que vull dir que ho aprofites perque dibuixen aquestes entrevistes interesants -reflexions i analítiques teves…

-Per a mi un dels grans problemes de l’actualitat en és el creixent bretxa entre les converses de l’estament universitari i les converses socials més amplies. Crec que nosaltres que hem tingut la sort d’estudiar amb intensitat durant anys certes realitats socials tenim el deure d’intentar compartir el que sabem, o pensem que sabem, amb el públic. De forma molt humil és el que estic intentant fer amb la publicació d’aquestes intervencions, portar una part del meus coneixements acadèmics a un públic mes ampli.

-Com definiries o com hi veus, des de certa distància ja que sabem que estàs molt amunt de la informació i que, fins i tot, vens ací a territori sovint—la situació que actualment està vivint Catalunya? I la resta de l´Estat Espanyol respecte a Catalunya?

-Jo crec que, per varies raons històriques, Catalunya sempre ha sigut—ho dic sabent que els grinyola a molts espanyols—una terra culturalment molt més innovadora i en consonància amb l’Europa moderna que la resta de l’estat. I crec que, per sota tota la seva bravuconeria, molts membres de la classe política espanyola saben que és així. Però com no poden admetre el seu fracàs relatiu en aquesta àrea tan important de la seva feina ( han sigut incapaços de portar a terme un programa de modernització sostinguda i sostenible durant més de tres segles) recorren al bullying per a “fer desaparèixer” aquesta amenaça a la seva disposició psíquica tan ple de inseguretats. Per altra banda, la classe política catalana han aprés massa bé al llarg dels mateixos tres segles a no dir-les als seus contrincants espanyols com realment veuen el balanç en la modernitat i en la qualitat democràtica entre les dues cultures, cosa que ha ajudat a normalitzar la practica de muntar diàlegs molt insincers entre les dues bandes. I per això, quan arriben a l’hora de la crisi—això és quan hem de mostrar nostres cares reals—tots dos es senten decebuts per la actuació de l’altre.

-Per què Catalunya té o ha ficat neguitós a l´ Estat Espanyol i no d´ altres indrets amb trets molt diferencials al territori de l´ Estat Espanyol com prodria ser Galícia, País Valencià, Balears..

-Crec, i repeteixo una miqueta el que acabo de dir, Catalunya té una capacitat molt mes marcada de fer palesar el gran sentiment d’inferioritat cultural que n’hi ha per sota de la jactància sistematitzada de la classe política espanyola.

És podria preguntar per que no passa tant amb els bascos, que són també pròspers i culturalment molt diferents, més diferent que ho són els catalans?

Crec que és perquè la historia de la cooperació entre el País Basc i Espanya és molt diferent de la historia entre Espanya i Catalunya. Una de les claus en aquest sentit es el paper històric de l’església en les dues societats. Avui dia, no n’hi ha cap dubte que existeix una església al país basc que respon a imperatius netament bascos. Però no va ser sempre així. Els jesuïtes, que van ser el punt de la llança de la Contrareforma, això és l’últim gran intent de salvar l’hegemonia mundial de l’imperi espanyol, són d’origen basc. Doncs fins a fa relativament pocs els bascos estaven molt més involucrats que els catalans en projectes imperials espanyols, i per això, molt mes disposats, pel menys en una part considerable de la classe elit de la societat, d’adoptar com a guia la cosmovisió del seus homòlegs castellans.

-Euskadi, això sí, també té com més pes….a l´ hora de ficar neguitós tot un Estat…i no només per demanar la independència i fer-ho, durant alguns anys, segons qui amb violència…Hi ha que recordar que ETA ha abandonat l´ escena activa ,acabant-se les seves accions….però sembla que això a certs grups no els hi és prou…

-El país Basc està a hores d’ara en un moment relatiu dolç de la seva historia contemporània. S’ha acabat la violència, i a diferencia de Catalunya, te un grau molt alt de control sobre les seves finances. No crec que hagi disminuït les ganes d’independència entre gran part de la població. Més aviat, crec que estan estalviant, invertint i observant en preparació per al seu pròxim intent d’aconseguir un estat, si no totalment independent, sols mínimament lligat als destins de l’estament governamental de Madrid que ells, com als catalans veuen correctament com retrògrad i mancat d’idees.

-Amic Thomas cap on pot anar Espanya que, com d´ altres països , està patint l´amenaça ja ben present de l´extrema dreta s´ anomeni com s´ anomeni i estigui aquesta on estigui establer-ta?

-La part curiosa en tot això és que els partits tradicionals de Madrid que han recolzat l’ús del 155, un recurs essencialment autoritari i dictatorial estan culpant als catalans per el sorgir de VOX! quan són precisament ells auto-anomenats progres que han abandonat descaradament els seus ideal democràtics, encoratjant així la acceptació social de tota mena de “solucions” autoritàries. A la hora de fer una diagnòstica de la malaltia autoritària s’apunten a la societat mes intransigentment democràtica de tota la península. És absurd. Si volen triomfar, com diuen, sobre la dreta autoritària, hauran d’abraçar la causa dels catalans i oferir-les més que retòrica borrosa sobre el federalisme. Si no, Catalunya s’anirà, i els suposats demòcrates del que queda de l’estat espanyol es quedaran sols amb els seus amics autoritaris.

-Quin paper et sembla que tenen Associacions ciutadanes com l´ Òmnium i l´ Assemblea Nacional Catalana? I ara en que els seus dirigents en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez estan empressonats?

-L’empresonament dels Jordis és l’escàndol més gran d’una saga repressiva construïda a base d’escàndol rere escàndol. Però l’estat espanyol sap que fa. Saben que les dues organitzacions cíviques són el cor del moviment independentista. I volen a tota costa intimidar i desanimar els membres d'aquests dues organitzacions tan essencials per al moviment independentista.

-Són moltes les opinions que trontollen arreu l´ Estat Espanyol, però a mí em sembla que a un país on es donen en poc temps  des de la “llei mordaça” a l´ empresonament de polítics per pensar diferent…és una democràcia amb molt més que un forat….no sé si hi han democràcies o sistemes perfectes, però el que tenim ací està molt lluny de ser-ho. Com ho veus?…

-Completament d’acord. La màscara de la famosa transició a la democràcia s’ha caigut al sòl. I la realitat d’un estat que funciona a base Villarejos i una judicatura que mai es va democratitzar ara queda palesa.

-És que, crec, que la gent té por  o com diem “ se corta” de parlar com sent i això és molt,molt greu…a més que trist. Què en penses?. És per això del títol del llibre que publiques amb Gregal:”Una democràcia cívica en temps autoritaris”?

-Crec que estem davant una gran crisi de l'occident en el sentit que estem al final de tota una època històrica, molt semblant en molts sentits al moment de la cultura barroca en el segle disset quan Espanya estava perdent la seva hegemonia mundial. En moments com aquestes, les elits-- que anteriorment oferien projectes engrescadors a la població però que ja no tenen idees—es refugien en la repressió i l’ús arbitrari del poder. La raó és obvia. Saben molt bé que la gent és descontenta i que ells no tenen solucions per a oferir-les. Si fossin honorables entrarien en un diàleg franc amb les poblacions sota el seu control. Però viure durant molts anys amb poders aconseguits a base de guerres i jocs bruts te una tendència de privar-los d’aquesta qualitat tan important per al manteniment d’una vida espiritual saludable. Doncs, mancats d’això recorren una i altre vegada a la intimidació amb l’espera d’induir una por generalitzada entre la població. En la mesura que puc, voldria treballar en contra d’aquestes tàctiques insidioses.

-Amic , aquest és un llibre que ha requerit molt de treball de fe i desfer  amb documentació, d´estar al dia—en dies on unes notícies es mengen a d´ altres--- en recollir allò que has anat  fent…Conta´ns per favor?

-De fet, és dels llibres que he escrit el que va sortir amb més naturalitat, gairebé en un ditirambe de passió. Crec que es perquè apel·la a totes les coses que realment m’importen: la justícia, la democràcia i el fair play. M’ofèn molt el joc brut i admiro enormement la persistència i la dignitat davant ell. Amb tots els seus errors auto-induïts, el moviment independentista ens ofereix molt per a admirar i imitar si ens interessa viure en societats mes justes en el futur.

-I quina metodología de treball hi fiques al damunt la taula? Per que per aconseguir aquest resultat que és atractiu, entretingut a l´hora de llegir i molt,molt reflexiu per activa i per passiva…el que vull diré s que és un llibre que t´ha degut de fer pensar, però que també ha degut de fer pensar a les lectores i lector…?

-Sóc una persona una miqueta provocadora, sobretot amb mi mateix. No m’agraden les respostes superficials i mancats d’un fons històric que cada cop més ens donen en els grans i, lamentablement també, alguns petits medis de comunicació. Aquest llibre és un intent, òbviament una miqueta quixotesca, de enderezar algunos de los tuertos informacionals que s’han comés en relació amb la qüestió catalana.

-Thomas, pensó que estàs al dia de tot plegat el que està passant…però va tot a tanta velocitat…com ho veus?. En l´actualitat en què estàs treballant?. En spots fer cinc cèntims?

-Crec que els processos a Madrid tenen la possibilitat de iniciar un altre esclat de fervor independentista. Els autoritaris espanyols, un grup que en la meva opinió inclou el PSOE, no semblen comprendre els límits de la repressió i la humiliació. Ni tampoc el poder del desig de la dignitat. És per dignitat que els Catalans mai han consentit a la seva pròpia desaparició. En la meva opinió ells no sempre, com deia abans, han sigut francs amb ells mateixos ni tampoc amb els espanyols a la hora de constatar la importància que té per a ells (i a continuació per a la seva dignitat collectiva) el manteniment de la seva cultura, la seva llengua, i potser més important de tot allò, les seves formes d'organització social.

Però crec que ara molts ho entenen i que no estan disposats a cedir un centímetre mes sota les pressions de l’estat.

Quant a la recerca, estic treballant, en un canvi gran de perspectiva històrica per a mi , sobre la presencia dels Catalans en el Mediterrani en la època de la primerenca modernitat.

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com