Cazarabet conversa con... Ferran Grau Verge, autor de “Guerrillers i bandolers als Ports de Tortosa-Beseit. De la Guerra del Francès als maquis” (Onada)

Un llibre des d´Onada Edicions i des de la col·lecció Biblioteca de Barcella en la sèrie minor 8 des de la ploma de Ferran Grau Verge i amb les il·lustracions de Vicent R. Caballer.

Allò que ens trobarem en el llibre : Aquest llibre pretén fer una aproximació a uns personatges molt especials, guerrillers —carlistes, maquis…— i bandolers, que en el temps que s’escola entre la guerra del Francès i la lluita antifranquista es van ensenyorir d’un escenari també força singular, els Ports de Tortosa-Beseit i les terres que els envolten. Protagonistes de les lluites i la violència que va acompanyar la soferta vida dels masovers i vilatans que subsistien en un terreny de gran bellesa, però esquerp amb ganes, desperten en l’autor l’ interès per conèixer per què els Ports, per què llavors i per què ells.
Paral·lelament l’autor ens explica, de manera divulgativa i entenedora, els canvis i les continuïtats que es donen durant tot el període en aspectes com ara les formes de combat i de delinquir, l’equipament i l’armament, l’organització i la ideologia —especialment a les guerrilles—, la manera d’ocupar el territori, les formes de vida i de relacionar-se amb els paisans, etc.
Finalment, relata les peripècies d’una petita mostra representativa d’aquells protagonistes —individuals o col·lectius— que li han semblat més singulars i més lligats al territori. En total, presenta vint casos repartits entre les set etapes en què ha dividit l’estudi.
Tot plegat s’acompanya d’una més que interessant mostra de mapes i dibuixos que, per ells mateixos, donen sentit a una obra d’aquestes característiques i n’amoroseixen el contingut.

L´autor, en Ferran Grau Verge: (1960) és fill de Rossell i veí d’ Ulldecona. Feliçment jubilat en l’actualitat, durant la seua vida laboral va exercir de mestre, professor de secundària i director territorial d’Agricultura de les Terres de l’Ebre.
Llicenciat en Geografia i Història i doctor en Didàctica de les Ciències Socials, ha escrit nombrosos articles, unitats didàctiques i llibres relacionats amb la història local i la didàctica. Ha participat, impartit i col·laborat en diverses taules rodones, congressos, cursos, exposicions, conferències, etc., també relatius a aquests dos camps.
Vinculat als centres d’estudis de Rossell i d’ Ulldecona i a Terres de Cruïlla, ha contribuït en la col·lecció «Biblioteca Rossellana» d’Onada Edicions i en la revista Raïls, de la qual ha estat cofundador i coordinador durant força temps.
Entre lectures, viatges, caminades i tenir cura de la seua neta, segueix buscant alguna estona per escriure.

Cazarabet conversa amb  Ferran Grau Verge:

-Ferran, ens pots explicar què és allò que et va fer escriure aquest llibre que s´endinsa dins la història contemporània entre els moviments guerrillers i els guerrillers i els bandolers als Ports de Tortosa-Beseit?.- Va haver-hi quelcom que et fera

-Al març de 2008 se celebraven les 1res. Jornades d’Estudis Gaspatxers i el bon amic i coordinador de les mateixes, Joan Vicent Sanz, em va convidar a presentar una comunicació. En aquell moment no portava cap recerca entre mans i em vaig decidir a emprar material que ja tenia enfocant-lo des del punt de vista de la Didàctica de les Ciències Socials, matèria de la qual n’estava fent els cursos de Doctorat.

-Podries ésser un poc més implícit en la ubicació geogràfica…sabem on estan els Ports de Tortosa-Beseit,però implica, més o menys directament, per les característiques físiques i orogràfiques del terrenys a lo que avui coneguem com a tres territoris :el País Valencià, Catalunya i l´ Aragó?

-Efectivament implica els tres territoris. De fet, jo parlo d’un territori que correspondria a l’antiga diòcesi de Tortosa. Evidentment el nucli espaial del llibre es refereix, sobretot, a les seues terres altes, incloses la Tinença, els Ports de Morella... però, evidentment, també el territori que les circumda.

-Són territoris escarpats i abruptes aptes per a que els bandolers pogueren viure més tranquils i/o per a que els guerrillers puguen fer atacs sorpresa i amagar-se aviat… oi?

-Són territoris als quals difícilment s’hi aventuraven els exèrcits regulars, bàsicament per dos motius: per la dificultat d’enfrontar-se amb èxit als rebels que s’hi amagaven com perquè resultava poc transcendent dominar un territori d’escassa rellevància política. A banda, és un territori ideal per a “picar i fugir” Què vull dir? Que des d’allí als bandolers els resulta fàcil atacar les terres planes de la vora i tornar-hi a amagar-se.

-Però de territoris amb aquestes característic  n’hi han arreu..per què Els Ports de Tortosa-Beseit són com una mena d´ atracció per a uns i per als altres?

-Al llibre presento totes les condicions que el fan ideal per convertir-se en un paradigma de –com diu González Devis- territori insurgent de llarga durada. I és ideal a tots els nivells: físic, econòmic-social i polític. A manera d’exemple poso un parell de característiques: el tipus de poblament dispers basat en una economia de subsistència i la relativa proximitat de França que es converteix en l’aixopluc ideal per algú que busca desaparèixer per un temps més o menys llarg.

-Territorialment parlant hi han llocs que tenien més preferència per establir-se i actuar que d´altres…?

-Qualsevol territori que tingues unes condicions determinades: bon refugi, de més fàcil accés pels qui coneixien el terreny, amb bons avituallaments, etc., podia resultar adequat.

-Clar a la fi acudeix tanta gent, entre guerrillers i bandolers, que n’hi han que es converteixen en un mite, no?

-Efectivament. Jo parlo de vint personatges, però podien haver estat molts més. Al final escullo aquells les vivències dels quals estan més lligades al territori, però evidentment no hi són tots. De fet, me’n deixo alguns que molta gent trobarà a faltar, començant pel mateix Cabrera. Recordeu, però, que Cabrera va estendre les seues correries més enllà d’aquest territori... Alguns dels que hi apareixen, evidentment, són autèntics mites: Panxampla, el Groc, Floro...

Des de quan bandolers i guerrillers s’organitzen entorn a aquest territori ?

-De bandolers n’hi ha hagut sempre, aquí i arreu, perquè són l’expressió d’una realitat econòmica i social de misèria a la qual s’hi poden barrejar qüestions polítiques, religioses, etc. Però aquesta època d’introducció del liberalisme polític i econòmic, amb tots els desajustos que va comportar especialment al territori d’estudi, és especialment ideal perquè no només hi ha problemes en els moments de conflictes bèl·lics, sinó en els entretemps. Fixeu-vos que molts guerrillers acabaran fent de bandolers perquè no han fet altra cosa que portar armes a les mans. I, en contrapartida, alguns bandolers aprofiten el context per convertir-se en guerrillers, per exemple a la Guerra del Francès. És per això que, en ocasions, podríem parlar de guerribandolers o bandoguerrillers. Exemples claríssims de guerrillers que acaben com a bandolers són el Barbut de Vinebre, el Groc de Forcall, el Moro de Xerta...

-En quines condicions vivien els uns i els altres?

-Les condicions eren molt semblants: S’aprovisionaven sobre la marxa, llargues caminades amunt i avall, dormir a l’intempèrie..., però en contrapartida coneixien el territori i els caps, podien acudir a les seues cases regularment... I no cal dir que els materials no eren els més adequats. Pensem per exemple en el calçat: les espardenyes de l’hòstia eren les companyes inseparables del seu etern caminar

-I la població que vivia als pobles, masies d´ aquest territori quina idiosincràsia tenia…?.- Vivien, més que res del sector primari---conreu de les terres, ramaderia--- i degueren ésser, directa e indirectament els que més van patir les conseqüències de tindre a bandolers i guerrillers per allí?

-La gent del territori eren una prolongació del medi i hi estaven perfectament adaptats. Generacions d’avantpassats ja ho havien fet i la seua adaptació millorava de pares a fills gràcies a l’herència de la sabiduria popular. Lògicament van patir la presència de guerrillers i bandolers, però també la dels seus antagonistes: exèrcit francès, exèrcit liberal, guàrdia civil, etc. Cal dir que, en general, eren més propers als protagonistes dels nostre llibre: tendien a afavorir fins i tot als bandolers, entre d’altres coses perquè sovint eren més propers als seus patiments i a les seues aspiracions.

-Bandolers i guerrillers presentaven “formes de combat” paregudes?

-Efectivament. Uns i altres van ser mestres i alumnes indistintament, tant en les formes de subsistència com en les formes de guerrejar. Un exemple: la manera com intentaven controlar els poblets per traure’n vitualles.

-Podem dir que els bandolers  es tiraven al mont per necessitat i que els guerrillers ho feien per ideologia o podem buscar matisos ?

-Com deia més amunt hi ha molts matisos. És evident, per exemple, que molts carlistes s’apunten a la guerrilla perquè és una manera d’aportar metàl·lic a l’economia familiar. Un altre exemple: molts guerrillers es fan bandolers perquè és una manera de tornar afrontes als seus enemics polítics.

--Quina vida era, creus, més dura la dels bandolers o la dels guerrillers?

-No hi havia gaires diferències. Tots podien acabar de la mateixa manera: morts!

-Si coincidien en el temps i en els dies… com eren les seves relacions?

-Evidentment podien coincidir, però insisteixo que alguns canviaven de rol segons les circumstàncies. No tots, clar! La premsa de les diferents èpoques (controlada per l’enemic) tampoc ajudava massa perquè sovint titllava els guerrillers de facinerosos i bandolers. Un cas claríssim és el dels maquis que tan aviat són titllats de comunistes com de simples bandits.

-Anaven, en general, ben equipats—els uns i els altres---?

-Malauradament els equips tenien molt que desitjar en un i els altres. Evidentment podien aconseguir armament propi, però moltes vegades era l’armament que prenien a l’enemic. En general el seu armament era pitjor (més vell i obsolet) que els dels seus enemics o perseguidors.

-Divideixes el teu treball per franges de temps cronològic e històric: en quin d´aquests moments hi ha més prevalença del bandolerisme i en quin més prevalença dels diferents moviments guerrillers?. Per què?

-Els guerrillers, com he dit, apareixen més en els entretemps de les guerres. M’agradaria fer esment aquí que, malgrat que he dividit l’estudi en set etapes, es produeixen més continuïtats que canvis. Un exemple: si poséssim en una bossa els diferents fets tant de bandolers com de guerrillers i no diguéssim els noms, ens seria difícil distingir-los sinó fora per elements tècnics, com ara les armes. La manera d’actuar es repeteix al llarg de tot el període.

-T’ha sigut molt difícil fer una tria dels bandolers i dels guerrillers més emblemàtics entre la Guerra del Francès i la permanència dels guerrillers del l’agrupació  de Guerrillers del Llevant i l’Aragó?

-Al final havia de triar i, sobretot en el cas dels guerrillers, se n’han quedat molts al tinter.

-N’hi han que han estat “com especials” per a vos per diferents  raons:per donar-te m…?

-Per proximitat espaial i temporal, per vivències familiars el guerriller més proper a mi és la Pastora de Vallibona.

-En aquests llibres el treball o treballs de recerca, documentació, investigació--inclòs entrevistes o xerrar en gent—les visites als arxius i/o hemeroteques…són molt importants. Es converteix, tot plegat, en un treball o una tasca molt feixuda, però a l´ hora, després, ens ompli de satisfacció, no?; què ens pots dir?

-El meu és un treball essencialment de documentació, d’hemeroteca, no pas de recerca als arxius. Tot i això, he de dir que tinc una certa experiència de recerca arxivística en alguns dels apartats, especialment de la Guerra del Francès i les guerres carlistes. La feina ha resultat i resulta especialment gratificant, tant pel que he aprés, com pels comentaris de la gent que va llegint el llibre. Torno a insistir que he pensat en un públic ampli, especialment pensava en els meus alumnes de segon de batxillerat. Al llibre apareixen molt poques notes a peu de pàgina, encara que la bibliografia és important.

-Tenint en compte, a més ,que tractes d´ èpoques diferents  i que, també , s´ ha d´ anar contrastant allò que trobes, investigues…i tot de manera molt minuciosa, oi?. Què ens  pots explicar?-Quina metodologia de treball segueixes; com és la teva manera de treballar?

-En concret en aquest llibre he tractat d’aconseguir el màxim de bibliografia possible per tal de sustentar una base teòrica, però també per poder precisar els exemples de guerrillers i bandolers escollits. Lògicament hi he sumat el material que tenia recopilat abans de pensar en escriure’l. Com sol passar tinc uns autors i autores de referència que m’han aportat més informació, als quals agraeixo especialment les seues recerques.

-Com ha estat treballar amb Onada?-Amic Ferran ens pots explicar en què estàs treballant ara ; ens pots fer cinc cèntims ?

 -Onada és per a mi una editorial de referència per moltes coses: per la seua bona tasca editorial; perquè són referència i treballen pel territori amb el qual em sento especialment identificat per molts motius (naixement, arrels culturals, variant lingüística, etc.); perquè compto amb bones amistats en l’equip de treball, les quals em faciliten la tasca i em motiven per seguir treballant. De fet, aquest llibre té un deute especial amb el bon amic Pradilla (director tècnic d’Onada) que em va animar a donar forma a la comunicació d’aquelles primeres jornades gaspatxeres i uns apunts que hi vaig afegir posteriorment.

Actualment pràcticament he acabat una mena d’història del territori de la Diòcesi en 22 episodis que van des de les pintures rupestres fins al franquisme, també pensant en un públic ampli i amb una certa voluntat didàctica. Cal dir que estic jubilat i això em permet dedicar més temps a escriure. Ja veurem si miro de publicar-la, però us he de dir que, d’entrada, a mi m’ha produït una especial satisfacció escriure-la perquè m’ha permès aprendre molt del fascinant passat que compartim la gent d’este territori de cruïlla. Un exemple claríssim són les col·lectivitats en època republicana, de les quals sobresurten les del Matarranya.

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com