Cazarabet conversa con... Gonzalo
Berger, autor de “Les milícies antifeixistes
de Catalunya. Voluntaris per la llibertat”
(Eumo)
Un llibre, des de la ploma de Gonzalo Berger que ens narra com les milicies es van convertir amb els lluitadors per la llibertat o més bé perquè són
considerades “lluitadors
per la llibertat”.
El llibre l´edita Eumo.
Allò que ens conta en aquesta primera edició Eumo sobre de què va el llibre:
El fracàs del cop d'estat de juliol de 1936 a
Catalunya va desencadenar un procés revolucionari que va sotragar la legalitat autonòmica i
republicana. El Comitè Central de Milícies
Antifeixistes −el nou
poder sorgit de les barricades−
va haver de respondre
a les necessitats de la rereguarda
i a l'amenaça militar a les seves
fronteres. I aquest difícil
binomi revolució-guerra es
va concretar en les columnes de voluntàries
i voluntaris creades durant les primeres setmanes d'enfrontament.
Lluny dels relats interessats, Gonzalo Berger s'aproxima
amb rigor a aquest Exèrcit de Catalunya i ens en fa conèixer l'organització, la composició ideològica, el finançament, el paper dels militars, el protagonisme femení, el número d'efectius i la qualitat de les tropes implicades. A través de fonts primàries inèdites, ens descriu
l'evolució dels tres principals fronts de batalla −Mallorca,
Madrid i l'Aragó−, l'ambient
polític a la rereguarda i
la relació entre els governs català i espanyol.
L´ autor
Gonzalo Berger:
Nascut a Barcelona el 1977. És doctor en Història per la Universitat de Barcelona i docent universitari. Autor de
diversos llibres i treballs
d'investigació, compta
també amb una àmplia experiència en gestió cultural
vinculada a la producció de documentals,
exposicions i espais de memòria. Actualment és coordinador dels projectes de recerca “Dones en Guerra" i "Espais de la Batalla de Mallorca".
Cazarabet conversa amb
Gonzalo Berger:
-Gonzalo, quin
buit, dins la historiografia o quina mena de buit
bé a omplir aquest llibre que analitza, estudia, investiga sobre les milícies
antifeixistes de Catalunya?.
-Un buit important, que té a veure amb les implicacions
de l’organització de les milícies
antifeixistes durant els primers mesos
de la guerra a Catalunya. Tot i que sembli impossible, de fet no existia cap estudi de base documental centrat en aquesta temàtica fins el moment.
-Personalment i com a historiador què et va
motivar per a mirar als milicians
antifeixistes a Catalunya?
-Dues motivacions principals: la primera omplir justament aquest sorprenent buit historiogràfic. La segona, el fet de ser aquest un moment de la història de
Catalunya amb particularitats
molt marcades i sobre el qual existien relats
absolutament contradictoris.
-Tu tens clar
que ,des d´ un primer moment
, són els i les voluntàries “per la llibertat”? On les dones tenen un paper, jo gairebé
diria, com a protagonistes de dins cap al carrer…?
Quins ingredients es donen
per aquesta mena de “qualificatiu”,
--em refereixo a voluntaris per la llibertat--?
-Són els i las voluntàries
per la llibertat per que, dins
de les diferents tendències
polítiques, l’antifeixisme
es l’element aglutinador. Son voluntaris
en defensa dels valors de progrés i avanç social. Enfront tenen tota l’amalgama d’elements i ideologies reaccionaries de l’Estat Espanyol. Aquesta lluita i confrontació d’idees es dona a
Europa abans i després de
la guerra del 36.
-Les dones ací marquen el pas i el compàs, no és així?.
Per què? En les milícies troben elles més un entorn favorable per “fer i desfer”?
-No es tan així. Les dones -un segment de la
població tradicionalment no
considerat subjecte polític i sense pràcticament drets a Espanya- fan la seva pròpia revolució. Aquesta inclou també la participació als fronts de combat. Tampoc es pot dir
que marquin el compàs. Diguem que les primeres setmanes del conflicte son
favorables a la seva conquesta
de drets. També a les milícies.
Ara bé, s’ha de dir que, passats alguns mesos de l’inici de la guerra, les dones van ser reprimides
i excloses de les unitats militars.
-Quina idiosincràsia tenien aquestes milícies?-Parla’ns ,per favor ,una mica del seu sorgiment, primers dies i de com s´afiancen
amb la lluita per la llibertat aquestes milícies antifeixistes de
Catalunya?
-Jo les definiria com un exèrcit de civils voluntaris. Membres d’organitzacions del Front Popular i dels
sindicats de classe. Aquest conjunt de civils va ser articulat i assessorat per militars professionals afins a la
república i membres de la UMRA ,
organització de militars antifeixistes. Alhora, les columnes de combatents van ser organitzades, recolzades i finançades pel govern de la Generalitat.
-Fes-nos un retrat de qui i amb quina ideologia es van assentar les milícies antifranquistes a
Catalunya?-Que sigueren com
un moviment sorgit de les barricades, del carrer en lluita en contra del feixisme què els aporta per a sempre…?-Són
aquestes milícies les que
“paren” de debó al feixisme, oi?
-Respecte a
la ideologia, podríem dir que es diversa. Participen de les milícies
militants de fins a 13 organitzacions catalanes, algunes
de espanyoles i un contingent
important d’estrangers. Hi ha dos eixos clars. El social i el nacional. El social transita del republicanisme moderat fins a l’anarquisme, passant pel socialisme,
el comunisme o el anarcosindicalisme.
El nacional existeix a totes les organitzacions,
tot i que es molt evident a ERC, UR, ACR i Estat Català. Però no, no son unes forces únicament sortides de les barricades. I si,
son aquestes forces les que
“paren” el cop d’estat i el
feixisme en els primers –i determinants- moments.
-I sempre està o estava entre ells i elles , integrants
de les milícies, el binomi
de triar entre revolució o guerra o no es donava, en el seu pensament, el procés d’haver-hi que triar—perquè ja el portaven com a “incorporat”--?
-No crec que fos així.
Tots els comandaments i gran part dels combatents tenien clar que s’havia de guanyar la guerra i
per fer-ho s’havien de militaritzar. La revolució no tenia valor un cop
perduda la guerra. Un altre
tema era la reraguarda.
-És de
suposar que les Milícies Antifeixistes de Catalunya t’han suposat una important tasca de documentació, investigació, estudi….no?, segurament feixuga, però enriquidora
a la vegada, no, què ens pots explicar-hi?-Però després
hi ha que ficar-hi ordre a tot això
;té que haver-hi una metodologia
de treball, què ens pots dir
i/o explicar?
-Doncs si, ha sigut intens. Però era una camí que calia recórrer per tal d’intentar copsar la realitat del moment. Metodologia? Anàlisi sistemàtic de fons d’arxiu (el principal el fons de subsidis del Comitè Central de les Milícies, composat per mes de 194.000 documents), creació de base de dades, revisió de fons d’arxiu de l’Estat i de l’estranger, revisió d’hemeroteca i bibliografia...
-De les milícies que defensaven ,carrer a carrer, a
Catalunya del feixisme a les columnes
que marxaren, per exemple, cap a l´Aragó …què hi ha?
-Molta documentació fragmentada. Arxiu militar d’Àvila, fons de la Komintern
a Moscou, Centre Documental de la Memoria Histórica, Arxiu Nacional de Catalunya i altres...
-A les milícies se les
“ataca” qualificant-les de desorganitzades,
però crec que hi havia la “seva
organització”…hi ha cert “mite” sobre el tret de desorganització?. Explica’ns, una mica, per favor ,la seva
organització..
-Hi va haver organització.
També disciplina. Fa faltar armament,
subministres i coordinació. Va sobrar proselitisme polític.
-Les milícies antifeixistes quina relació van tindre o van establir entre els polítics de Catalunya o de l´
Estat Espanyol?
-Doncs pèssima. Catalunya va
enfocar el conflicte en funció
dels interessos de defensa
del territori català. El govern de la República no va veure
mai amb bons
ulls l’auto govern i auto organització des de
Catalunya. No agradava l’enfocament
nacional ni la rellevància del moviment
llibertari. El govern republicà no va proporcionar armament
ni finançament a Catalunya fins
que va reconduir la situació
i va recuperar el control de l’exèrcit català. El fracàs de les milícies catalanes als fronts de Mallorca i Aragó que va
succeir durant els mesos que el govern de Madrid no va col·laborar
activament amb Catalunya
van ser determinants pel desenvolupament del conjunt de la
guerra.
-Quan es van veure fagotitzades per l´Exèrcit de la II República van saltar espurnes,
oi? I ja no et dic res del mai del 37…
-Quan les forces catalanes passen a ser part de l’exèrcit de la República la situació
anterior ja ha quedat enrere, hi ha desencant
generalitzat entre els combatents de primera hora....
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069