La Librería de El Sueño Igualitario

9788417050429_04_h.jpgCazarabet conversa con...   Pau Berenguer, autor de “Germània” (Onada)

 

 

 

 

 

 

 

 

Una obra narrativa, des de la ploma de Pau Berenguer , editat per Onada que ens apropa als joves que van combatre a les ordres de Hitler quan la guerra ja els girava l´esquena.

Aquesta obra de narrativa va fer-se amb el 39ë Premi de Narrativa Vila de Puçol.

Allò que ens explica la sinopsis del llibre:

Hitler els havia promés una guerra ràpida i victoriosa, que els estalviaria les penalitats del passat conflicte. Però a la tardor de 1944, després de quatre anys d’esforços militars, l’exèrcit alemany havia de recórrer a reclutes cada vegada més joves per fer front a l’avanç enemic. Els protagonistes de Germània pertanyen a un jovent adoctrinat, encegat pels ideals nazis i engalipat per la seua propaganda, i que fou enviat contra la maquinària de guerra soviètica, ja imparable i disposada a arrasar aquella nació que l’havia desafiat.

Germània és un trist relat de guerra, on el lector pot empatitzar amb aquella generació dissortada que va créixer en el totalitarisme nazi i va patir les conseqüències extremes del seu bel·licisme. Aquesta novel·la és el dia a dia d’aquells xicons, condemnats a participar en una guerra que viuran fins a les últimes conseqüències, enmig del fred de l’hivern i els perills de la lluita, un viatge al pitjor dels escenaris que mai podrien haver imaginat. Aquest és un al·legat contra els horrors de la guerra i els seus efectes devastadors.

L´ autor, en Pau Berenguer: és llicenciat en Història per la Universitat de València. Actualment, és professor de geografia i història en un institut de secundària. Ha guanyat diversos premis de literatura breu, com ara els de Ciutat de Tarragona o el Teodoro Llorente de la Pobla de Vallbona.

 

 

Cazaraber conversa amb Pau Berenguer:

PAUBERENGUER.jpg-Pau, conta´ns por favor què et va inspirar l´escriptura d´aquesta narració?

-Durant una època, vaig sentir molt d'interés per la història de la Segona Guerra Mundial. En concret, em vaig sentir molt atret per les obres d'un historiador britànic, Anthony Beevor, que no només feia una anàlisi de l'estratègia i dels esdeveniments polítics sinó que abaixava la mirada fins a la vida quotidiana del soldat de les trinxeres o del civil de la rereguarda. De l'afany d’entendre la vida d'aquestes persones, castigades per l'època més difícil i tràgica del segle XX, va nàixer Germània.

-L’absurd de la guerra, del conflicte bèl·lic, queda, més que mai, ben patent?

-Palesar l’absurd de la guerra no va ser un dels meus objectius. Vist amb retrospectiva, em vaig centrar més a destacar l’absurd d’una ideologia que va fer ús del bel·licisme i el militarisme com a solució als problemes d’una nació. És l’eufòria nacionalista el que els va portar a entrar en una guerra per a la qual no hi havia eixida. Però quan s’adonen de l’engany i que els sacrificis no compensen els guanys, ja és massa tard.

-Escriure el que saps, per endavant, és una història tristadeu esdevindre quelcom difícil…

-És difícil si vols ser realista i just amb els personatges. Ells visqueren una època ben diferent de la nostra. Desconeixien quin seria el resultat de cadascuna de les eleccions que prenien. Els havien inculcat un odi desmesurat cap a l’altre. Però tampoc crec que els eximisca de donar suport a un govern totalitari que va promoure el genocidi i la guerra expansionista. El punt bo dels nazis era que parlaven clar sobre el que pretenien fer.

-Joves obligats a participar en un conflicte bèl·lic que ja tenien costa amunt, joves que sabien que anaven a perdre ja no una batalla, la guerra…quelcom més, potser la vida i segurament la innocència. Què ens pots comentar?

-Crec que és molt difícil posar-se en la seua pell. Ho intente en Germània i em vaig proposar acostar-me el més possible a aquests joves, als seus temors i les seues esperances. Tingueren molt mala sort de viure en aquella Europa de totalitarisme i guerra. Lluitaven per la seua supervivència, perquè no podien esperar cap altra cosa en aquell món. Uns van perdre l’adolescència, altres la vida, en una guerra mundial, de la qual ells no eren responsables. Mai no he tingut la sort de parlat amb aquests supervivents. Peròamb el meu avi, qui també marxà a una guerra ben dura a l’edat de vint anys. Refer-te d’una experiència així deu ser molt difícil.

-Un esdeveniment que a tots els participants els va anar canviant, dins del propi conflicte i més enllà del mateix, oi?

-Sí. Anaren al front amb uns ideals i unes perspectives concretes, inspirades per l’Estat alemany. Però la crua realitat de la guerra havia de canviar el seu plantejament de les coses. Ningú naix fet per a la guerra, ni es pot preparar per a una ituación així, per molt que ell puga pensar el contrari. El fred, la crueltat, la proximitat a la mort i tantes coses horribles necessàriament t’han de transformar.

-Com a escriptors un dels teus objectius és concienciar sobre l’horror i l’absurd de la guerra? És una mena d’al·legat contra la guerra…una narració que utilitza la guerra per a intentar fer o aportar quelcom per a la pau?

-No sé en quina mesura he aportat quelcom per a la pau. Supose que mostrar l’horror de la guerra hauria de servir per a no desitjar cap. Per descomptat, hui dia, tothom sap que els conflictes armats no són gens desitjables. No cal llegir cap novel·la per a adonar-se’n. El problema és que no pensem el mateix quan aquests tenen lloc en altres territoris i els sofreixen altres. Fins i tot pensem en els negocis que podem fer gràcies a tal o la qual guerra. Per descomptat, m’agradaria que aquesta lectura servira per a fer una reflexió al voltant de tot açò.

-Quins desafiaments t’han sorgit, com a escriptor, dins aquesta narració?  -I   com a persona?

-Com a escriptor, el desafiament més estabaatés ser fidels a la stabaa i a la veritat, però sense deixar de crear un relat sta i entretingut per al lector. Un altre desafiament era fins a quin punt staba sent original amb aquesta novel·la. La Segona Guerra Munfial és, per descomptat, un tema molt tractat.

Com a persona, em pregunte en quina mesura he sigut just amb les meues afirmacions i reflexions.

1587162234pau_berenguer.jpg-Em pregunto quins eren els sentiments que es removien entre aquells joives, els que anaven més convençuts i els que no ho anaven tant….?

-Per descomptat, no podem generalitzar. No tots anaven contents a la guerra. Més aviat, succeïa el contrari, donada l’evolució de la guerra. Però també és cert que hi havia molts fanatitzats i adoctrinats per les Joventuts Hitlerianes. L’enemic rus era un monstre per a ells. Era una lluita justa i elevada la que es plantejava al seu davant.

Emperò, com he dit, molts d’aquests joves no estaven tan convençuts i sentien molta por. Alguns d’ells intuïen que els russos clamaven venjança per tot un sense fi de crueltats escomeses al seu territori.

Tot depenia de la informació amb què comptaren aquests xics, de les converses que hagueren escoltat a les seues cases, de mans de germans que tornaven del front, veïns que estaven assabentats d’alguna derrota, etc.

-Amic, tot llibre té el seu procés de documentació, investigación i estudi. Com ha sigut aquest i com teu has fet?

-Vaig combinar diferents recursos: historiografia de la Segona Guerra Mundial per a les qüestions estratègiques i més quotidianes, pàgines web sobre per tal de trobar fotografies, plànols, insígnies, nom d’unitats, etc. i documentals gràfics a fi que no se m’escapara res. Afortunadament, vaig viure durant un any a Alemanya, i crec que haver conegut els alemanys i el seu territori també m’ha servit per a tractar aquesta temàtica.

Vaig fer un seguiment acurat de determinades formacions i unitats militars per a poder-les situar al relat. Com suposareu, és un procés lent, en el qual de vegades les coses no encaixen i cal començar des del principi. Però el resultat al capdavall, crec que ha sigut bo i n’estic satisfet.

-Després quina és la metodologia de treball?

-La metodologia és primer tindre una imatge general de la situació, el context. Després, a poc a poc vas abaixant-la fins a veure els personatges que necessita el teu relat. Aquests poden ser ficticis, però no han de deixar de ser reals. Cal llegir i estar molt familiaritzat amb l’època i els esdeveniments que tenen lloc. Cal documentar-se. Al final de tot açò, li arriba el moment a la imaginació. Però sovint, investigació i creació es mesclen, vénen agafats de la .

-Amic, ja estàs pensant en un projecte literariens pots fer cinc cèntims?

-M’agraden els relats de guerra. És una cosa que em ve des de menut. Potser de quan el meu avi em contava coses de la guerra civil. Crec que amb açò ja teniu una lleugera idea del que estic fent...

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com