Cazarabet conversa con... Francesc
Planas, autor de “L’home que fugí
de la boira” (Pagès)
Un llibre, una novel·la valenta i amb molta
força que edita Pagès Editors.
Es tracta d´una novel-la basada en fets reals que l´escriptor sap llegir ,
captar i escriure, fent molt propera, a la lectura…
Aquesta novel-la està dins
la col-lecció Lo Marraco de
Pagès amb títols com La santa de Josep
Franco; L´home que no sabia escriure
de Xavier Vidal; Els complements
del nom d´Òscar Palazón i d´altres com : https://www.pageseditors.cat/ca/cataleg/col-leccions/narrativa/lo-marraco.html
Com som inquiets ens preguntem què
és “Lo Marraco” I ens trobem amb
aquesta resposta: http://www.paeria.es/cat/marraco.htm
Allò que ens explica la sinosi
de la novel-la:
1946. En Mateu, un jove que ha tornat de la Guerra
Civil Espanyola, té un comportament
estrany. Està desorientat i busca algun sentit per viure en una
postguerra molt fosca. Sense
voler, entra en contacte amb
un grup anarquista de Barcelona. Tot
i ser contrari a les seves accions criminals, queda seduït per les seves idees, esperança, determinació i valentia. Segueix enamorat de la seva antiga xicota que s’ha casat fa poc
i es tornen a veure. La cèl·lula
anarquista, en contacte amb la seu
de Toulouse, és perseguida per la policia
franquista i pels serveis secrets soviètics (Txeka). Denise, una anarquista francesa, és qui explica la història. S’esdevenen un seguit d’accions espectaculars i violentes que acaben amb
un final inesperat. Una història
basada en alguns fets i personatges reals, amb acció, misteri,
heroisme i amor en la Barcelona dels
anys quaranta i cinquanta.
Allò que ens diu Pagès
de manera ferma i explícita:
“Es tracta d’una novel·la històrica que ens permet conèixer
el context social, polític
i humà dels anys de la Barcelona dels anys 40 i 50….L’autor, metge de professió, ja ha publicat diverses novel·les, però es va donar a conèixer sobretot quan va guanyar el 2014 el premi Ferran Canyameres de novel·la negra”.
L´autor, en Francesc
Planas:
L´autor és metge cardiòleg. Autor d’El despertar d’un malson, novel·la policíaca d’un possible assassinat
en un hospital; Una història silenciada, reflexió del comportament en situacions extremes i la seva relació amb la cultura; Atemptat a Pinochet, la responsabilitat
de la societat enfront de
les dictadures;Sang vora el
Main, una entretinguda història sobre la traïció, la revenja i l’heroisme arran de la mort d’un important empresari de Frankfurt d’origen espanyol, i Silenci a Istanbul, l’any 2032 la mort d’una dona prop de Sòria introdueix
el lector en una pugna al si de l’Església
i a la mobilització del poder d’Occident
enfront de la invasió
silenciosa de l’islamisme. Per evitar un conflicte de grans dimensions, Joan XXIV, un papa renovador, intenta un apropament de cultures gairebé impossible. Una història silenciada i Sang
vora el Main van
quedar finalistes del premi El
lector de l’Odissea d’editorial
Proa.
Cazarabet conversa amb Francesc Planas:
-Francesc, què és allò que t´ha fet
escriure aquest llibre?
-La idea
inicial va ser posar en relleu l'estat
en que queden les persones que tornen d'una guerra. S'ha repetit en tots els conflictes.
L’estrès psicològic pot ser més important
que les lesions físiques.
-No és tan diferent en quant a les intencionalitats envers, per exemple, la proposta que feies amb la novel-la policíaca, El despertar d´un
malson…no? o meu pareix tan sols a mí?
-Efectivament hi ha punts
de contacte amb la resta de novel.les com en “ El despertar d'un malson” Totes les obres son reflexe de la meva manera de veure el món.
-Són els personatges
i el seu tractament una mena
d´ estri que ho mou tot en les teues històries, oi?
-Els personatges em serveixen per exposar les meves preocupacions :
la violéncia humana, l'ambició
desmesurada, la capacitat d'amor
i sacrifici, la hipocresia...
-La novel-la històrica què suposa
per a tú?
-La
novel-la històrica permet
explicar esdeveniments que han marcat
l'esdevenir dels pobles, de manera més entretinguda i amable. Crec important que els joves coneguin la nostra història.
-És molt arriscat escriure tenint com a marcat
el camí…perque històricament el camí està marcat…
-Els personatges estan al servei del relat. Procuro que siguin consistents, es a dir que actuïn d'acord en la seva manera de ser
i de veure la realitat.
-Acomodes als personatges a les situacions, però al mateix temps són
l´eix…un equilibri que té
que esdevindre molt exigent per a vos com a persona i
escriptor. -Em refereixo a que, segurament, sentiràs certa angustia i/o ansietat o pot ser no…-Aquesta és una novel-la basada en fets reals. S´ha de ser molt estricte a l´hora d´escriure, oi?
-Efectivament quan escrius
sobre uns fets que van succeir realment , cal documentar- se prèviament .
Aquesta preparació, molt interessant, et permet endinsar-te en un moment determinat de la història.
-En les guerres i les posguerres de la humanitat surt lo pitjor, però m´imagino
que també lo millor…què ens diu la teva
experiencia o depen, en gran part,
des de l´ànim en que ens mirem les situacions…
-La guerra espanyola va ser terrible i no s'hauria
d'oblidar. Del meu punt de vista, els perdedors, malgrat errors i excessos, tenien una visió del món més humana i equitativa L'antagonisme entre les dues Espanyes, encara no s'ha superat. Els vencedors
encara actuen com a tals.
-Allò que vull dir
és que si som negatius, sempre ens ho mirarem
negativament i si volem
mirar lo possitiu, sempre tractarem de traure el millor suc de cadascuna
de les situacions….-Quins
pes té, en aquesta nova novel-la teva,
la ciutat cosmopolita de Barcelona? -I la derrota…?-En les novel-les de posguerra sempre
agafen protagonisme el silenci, la por i l´escarment. Com mous aquests
ingredients en aquesta
novel-la teva, L´home que fugí de la boira i
en les anteriors? -La boira simbolitza
quelcom més que un fenòmen atmosfèric, no?
-La boira simbolitza la pèrdua de realitat en què es troba immers el protagonista , Mateu Amigó, quan torna de la guerra.
.Amic, com ha
sigut treballar amb Pagés ?. Ens
pots dir, amic, ens pots
fer cinc cèntims d´allò en què estàs
treballant actualment?
-La relació amb l'editorial Pagés ha estat sempre molt bona. Son una gent amb uns
valors. A diferència d'altres editorials no valoren solament el negoci.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069