La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre, des de la
ploma de Francesc Pané ,que es fixa dins
l´ampli camp que hi habita
entre la memòria de l´ansia
i les insurgències.
Un llibre que camina
entre l´evocació, l´himne i
l´exercici de fer, amb la literatura, memoria histórica…
Es tracta d´un argument, una història que conta lo seu mirant-ho tot
com en un encreuament on dos camins tenen
el mateix pes, però les decissions de pendre un o l´altre
o de trobar-se en un o en un altre
costat és constant i des del títol. Dies de fel i de magrana.
La fel ens retrotrau a l´agror de la vida i la magrana a
certa dolçor de la mateixa…
El llibre deixa constància plena de que en
la vida hi ha de tot i per
a tots i de manera constant…
Allò que ens diu el llibre. La sinopsi:
Dies de fel i de magrana és la continuïtat del llibre Tendres van ser els dies (2002). Amb una delicada prosa, l´autor
revela les circumstàncies del pas
de la seva adolescència a l’adultesa, coincident amb els darrers
anys de la dictadura franquista i els
primers de la Transició. La
primera part, ensendinsa en
la intimitat personal de l´autor,
viscuda entre el poble de
la seva joventut, Arbeca, i la ciutat dels seus estudis
mitjans i superiors,
Lleida. La recreació dels duríssims treballs de la gent humil hi alterna amb la descripció de la vida de
persones singulars, testimonis
d´una època de misèria i d´esperança. La segona part desvela aquelles lluites que, en la
virulenta agonia del franquisme
i en els primers temps de liquidació de la
dictadura, van sostenir-sea les Terres
de Lleida a favor de la cultura i de les llibertats socials i nacionals, protagonitzades o viscudes per l´autor.
L´autor, en Francesc Pané
Sans, aquest llicenciat en filologia catalana,
ha estat catedràtic d´institut i ha exercit com a professor de secundària a Lleida. La seva petjada l´ha deixat
dins el món de l´ensenyament, la política i la difusió
de la llengua i la literatura. És
el guanyador del premi Ciutat de Mollerussa (1991) de
narrativa breu, amb Una
fosca lluna d´abril. També l´autor de la que és considerada
la part precedent d´aquest llibre, Tendres van ser els dies.
Aquell llibre
desgranava aquesta sinopsi, un llibre que també es
trova entre com dos camins:el del record i les memòries:
Tendres van ser els dies
;
són vint proses que expliquen com eren els homes i les dones de poble als anys
cinquanta i seixanta, amb arrels en la terra i amb la mirada al cel, esperant el pa de la pluja, l'amor de les collites i les carícies del sol. Escrites amb una veu mansa i amb la lletra endolcida,
els lectors trobaran en les descripcions de Tendres van ser els diestot l'aroma, el gust sencer i el so harmònic d'un món que caminava
lent entre la bellesa de les
coses simples i el coneixement d'una
sensualitat primitiva i rotunda.
Cazarabet conversa
amb Francesc Pané i Sans:
-Els teus
són llibres que viatgen entre el testimoni directe i que pateix amb cada bategada , també el testimoni de l´esperança i la memòria…però què creus
que té més pes amb la teva prosa?
-En el cas de Dies
de fel i magrana, el
que cobra més rellevància és la memòria d’un
temps agònic entre la tradició i la vida material precària
i el neixement d’una nova
forma económica; el pas d’una
cultura rural i tradicional a una altra d’urbana, que apunta a una globalització
sense memòria. Aquesta dualitat, en el terreny polític –i personalment polític- es manifesta en els últims calfreds del franquisme i els primers plors d’una
incerta transició democrática.
-Fas literatura com per necessitat
de contar allò necessari i
que sembla s´arrela dins teu com
un nus?
-No ho sabría dir de millor manera. En mi –com en tota
persona- hi ha un temps significant i significatiu, que em transcendeix, perquè és significatiu
per a la meva comunitat. Em sembla que la literatura pot fer emergir
aquesta memoria, el testimoniatge
d’uns dies que van ser durs i dolços a parts iguals.
-Un llibre que reflexa
el dia a dia d´una lluita per sobreviure, però també per
reivindicar-se, què en penses?
-Va haver-hi un temps
en què sobreviure (materialment i també espiritualment)
ja era reivindicar-se. Quan
arriba la maduresa personal, la supervivència
exigeix la reivindicació d’espais de llibertat i de
cultura. És la responsabilitat
(exigir-los, fer-los posibles) d’un
home conscient d’ell i del seu entorn.
-Aquesta literatura és molt dura de llegir i de
reflexionar, però per això mateix és necessaria,
no?
-Vivim un temps de flonjors. Tot ha de ser simple, preparat per a un consum acrític. També la literatura? Em sembla que la literatura forma
part de l’intel·lecte, del pensament, del sentiment, de la
raó i del criteri. Però igualment de la llengua. La llengua pot ser un instrument fácil. Però si la usem com una joguina,
acabarem fent-la tan prima com un filferro. La memoria
personal i col·lectiva, literaturitzada,
exigeix un registre lingüístic
que connoti, que dugui el
lector al gaudi íntim de l’expressió.
-Per què t´agrada tant escrire mirant
diferents escenaris, trajectòries, com una mena de joc, tot i que per a res és un joc…
-La vida és una provatura
constant. Una cadena d’emocions.
Així mateix concebo la meva obra literària. Aixó sí: l’autoexigència amb la llengua no és renunciable. La
literatura (parli del que parli)
és ritme; una composició de
música interior. Les paraules, les estructures de la sintaxi, són la naturalesa de la cultura que comunica, el pentagrama sobre
el qual s’escriu la composició.
-Però també les eixides
que va oferint la teva
narrativa són o presenten un ventall
ple d´oportunitats per a uns
i per a uns altres,---em refereixo
als homes i dones protagonistes dels dos llibres-- no?
-Em poso reptes: incursions
en els gèneres i en els subgèneres. Vaig nèixer a la literatura com a aprenent de poeta i he escrit poesia. Tanmateix, la prosa m’atorga un horitzó expressiu diferent, més extensible, menys contingut. He escrit novel·les, sempre amb un fons
críticament constructiu (si
se’m permet de dir-ho), socialment actiu. Però també n’he escrit amb
una base històrica, que em semblava significativa en el moment
en què les concebia i les construïa. Mai no he abandonat un personatge a l’atzar. Són réflex, tots, dels meus
turments, de les meves alegries.
-En la vida i en cada etapa de la mateixa
hi ha un temps per a cada sentiment, no?; per afrontar cada etapa i cada moment d´una manera ben diferent i diferenciada, però allò que és inevitable és l´agror d´uns
moments i la dolçor d´altres…no?
-Això, tot just, és el que he pretès amb els
llibres memorialístics o d’evocació: Tendres van
ser els dies i Dies de fel i de magrana, que n’és una mena de
continuïtat. Però aquesta dualitat vital de què parlem és
també visible a la novel·la psicológica El vol de les papallones o en la
diversitat temática dels poemaris Dames d’escorça (l’alegria de viure la Mediterrània i l’amor) i Hores d’olivera (el pes d’un deure tràgic).
-Això apart d´estar en una etapa més o menys dura de la vida ; d´ aqueix dia a dia
que ens toca viure ,sí o
sí, perque és, simplement, el que hi ha, el que
toca…
-L’important és prendre consciència dels actes que ens cal realizar en cada momento; dels
errors que hi cometem; del sentit de responsabilitat del nostre pas per la vida. Però igualment és important
la intensitat amb què vivim la joia,
el paler, la il·lusió que
es materialitza. La literatura té –al meu entendre- aquestes
fonts, si és sincera i no
un mer instrument de consum.
-És,
també, un llibre que, d´alguna
manera parla de superació i en que s´apren a superar els moments més replets
de neguits, no?
Hi ha qui
ha tingut una vida fácil, lleugera
en els passos. La meva ha estat diferent:
difícil en els anys de formació, en la infantesa i en l’adolescència.
La felicitat íntima –si arriba mai-
sé que vindrà pel sentiment de conformitat amb què afrontat
els reptes. Ulisses va
triar el camí, però no pas les dificultats. Aquestes, les va haver de superar
sobreposant-se, exercint la
seva humanitat contra el caprici dels déus…
-Quan escrius aquets llibres en qui o en què penses?
-Hi ha tot un univers humà, en el meu ànim. Gent
que he amat, que he admirat;
persones a qui he hagut de comprendre en el seu dolor, en els seus trànsits…
A la fi, personifiques en un personatge el gavadal d’experiències humanes
que has compartit. Sí, però
també les experiències literàries:
protagonistes de les lluites
en els llibres llegits, com a ideals o com a senyeres d’un caràcter
enfrontat a un destí.
-Què et fa escriure aquest testimoni o testimonis que són com una mena de cant a la llibertat plena, a la dignitat…
-Una profunda compassió. La compassió
no és només pietat per l’altre: és l’assumpció de l’experiència aliena com a
propia, la valoració de l’esforç
de l’altre, del seu testimoniatge…
-Amic, ens pots dir en què
estàs treballant ara…
-Provo de bastir un recull
de poemes. Una reflexió
íntima –que voldria compartible- sobre el temps: el seu pas
inexorable, sobre les transformacions que causa en l’ànima, sobre les ooprtunitats
que ens concedeix per al goig i per a la nostàlgia del goig passat… Veurem.
25394
Dies de fel i
de magrana. Memòria de l'ànsia i de les insurgències. Francesc Pané
i Sans
208 páginas 17 x 24 cms.
17.00 euros
Pagès
A
mig camí de l'evocació i de la memòria històrica, Dies de fel i de magrana és la continuïtat del llibre Tendres van ser els dies (2002). Amb una delicada prosa, l'autor
revela les circumstàncies del pas
de la seva adolescència a l'adultesa, coincident amb els darrers
anys de la dictadura franquista i els
primers de la Transició. La
primera part, ens endinsa en la intimitat personal
de l'autor, viscuda entre
el poble de la seva joventut, Arbeca, i la ciutat dels seus
estudis mitjans i superiors, Lleida. La recreació dels duríssims treballs de la gent humil hi alterna amb la descripció de la vida de persones singulars,
testimonis d'una època de misèria i d'esperança. La segona part desvela aquelles lluites que, en la virulenta agonia
del franquisme i en els primers temps de liquidació de la dictadura, van sostenir-se
a les Terres de Lleida a favor de la cultura i de les
llibertats socials i nacionals, protagonitzades o viscudes per l'autor.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069