Cazarabet conversa con... Sandra Freijomil, autora de “La forma de les paraules”
(Voliana)
Sandra Freijomil escriu
aquesta novel·la plenament narrativa que edita Voliana dins la col·lecció Voliac,53.
Allò que ens explica
Voliana Editors:
L´ Oriol nen ha de fer
front a una noticia que trasbalsa sobtadament tota la família. L’Oriol- adult
ha de prendre una decisió determinant, que no pot deslligar d’allò que va viure
quan era nen. Ambdós Oriols avancen a
les palpentes primer, però, poc a poc van posant ordre i claredat als fets
ocorreguts i que, inevitablement, els aboquen a seguir endavant.
Sandra Freijomil:
Aquesta barcelonina és Llicenciada en Filosofia per la
Universitat de Barcelona. En el camp de l’escriptura ha cursat Narrativa i Novel·la
a l’Escola d´ Escriptura de l´Ateneu Barcelonès.
Escriu habitualment al seu blog, sandrafreijomil
i ocasionalment en altres mitjans. El blog ha estat
guardonat amb el Premi Vila de Lloret de l’any 2019.També han estat guardonats
alguns dels relats. La seva primera novel·la publicada és La forma de les
paraules. La seva escriptura acurada s’endinsa en les emocions del personatge,
capaç d’enfrontar-se al dolor des de la senzillesa i sense dramatismes.
|
Cazarabet conversa amb Sandra Freijomil:
-La idea d’escriure aquesta novel·la va sorgir arran d’un fet viscut a
través d’una amiga que va patir una situació similar. Això em va fer pensar
en com abordem, cara els nens, fets que ni nosaltres mateixos sabem com
assumir, com per protegir-los moltes vegades no els donem la informació que
necessiten. -Perquè tot i tindre dos personatges, que són un,
al mig de la trama l´ obra és molt,molt narrativa, oi? -És una obra que busca ser àgil i mostrar una realitat sense judicis de
valor. -Una narració sobre dos personatges—que són
un—dues dualitats de pensaments i d´ accions, oi sota una mateixa persona que
evoluciona al llarg del temps? -Són un mateix personatge en dos moments vitals importants que determinen
i obliguen a actuar i sobretot a parlar. D’aquí el títol i l’al·lusió a les
paraules i la seva forma. -Per cert, això de mirar al personatge de nen i
d´ adult és un exercici narratiu que em sembla molt difícil....com ho has
experimentat com a escriptora? -El personatge-nen em va ser més fàcil, potser
perquè era d’ on venia la idea inicial de la novel·la i de seguida el vaig
fer meu. A l’adult em va costar més donar-li forma, volia mostrar les seves
contradiccions i la complexitat de la situació en què es trobava sense caure
en els tòpics. -Pot ser, no hi ha tanta distància entre el fet
d’assumir i el de decidir...què ens pots dir? -Assumir seria un primer pas sense el qual no es pot decidir. És cert que
assumir implica ja una mena de decisió, almenys interior, després cal fer-la
efectiva. -És veritat, com es dibuixa en la vida i de quina
manera s´ arrastren les conseqüències de certes decisions que ,de petits
conformen un racó més que essencial i també de fer front a les conseqüències
i d´ assumir-les—altra vegada--, oi? -Qualsevol decisió implica conseqüències que condiciones però en aquest
cas no penso que l’Oriol-nen decideixi res sinó que
es troba davant d’uns fets molt grossos que no sap com encarar. Tampoc ningú
no li dona eines per fer-ho o no li saben fer arribar. Tot això marca la seva
manera de desenvolupar-se després, quan és adult.
-La voluntat va ser sempre mostrar unes situacions, unes escenes que
poguessin posar de manifest com era l’Oriol i què sentia, sense jutjar-lo.
D’aquí que els lectors en treguin percepcions ben diverses. Oferir una lectura
fàcil sota la qual hi ha capes més complexes. -Oriol nen, com el definiries?i al Oriol adult?.Quines diferències hi
presenten que mai es superen i quan els dos personatges que són un es
troben...? Ambdós Oriols són immadurs i s’emboliquen amb les seves emocions, no
saben què fer-ne. La diferència està en què l’ Oriol-adult
sap què vol (però no ho diu) i el nen encara no ho sap ben bé. Hi ha un
procés de maduració fins que aprèn a fer servir les paraules i és quan ambdós
Oriols es reconcilien. -Quins denominadors presenten els “dos
protagonistes” durant tota l´ estona narrativa? -La incapacitat d’expressar què els passa. -Què és per a tu amiga la narració? -La narració és la possibilitat de dir, de mostrar, de fer arribar espais
i vivències que ens ajudin a comprendre el món.
-Per a mi els personatges són clau perquè acostumo a escriure històries
de caràcter personal, intimista, amb evolució psicològica dels personatges.
Busco sempre que el lector empatitzi, els entengui.
-Perquè sembla que el paper de la trama sempre és
l'eix sobre el qual gira tota la resta --- fins a la paciència, satisfaccions
i insatisfaccions de l'escriptor o escriptora--, però de vegades l'osmosi
entre personatges i trama és tan fort que interaccionen d'una manera ...què
ens pots dir? -La trama és important, ens ofereix la història, les accions, els espais
on veiem actuar els personatges i és allà on els podem conèixer. Són
indestriables, sense trama no hi ha història i sense personatges tampoc. -Perquè ací els protagonistes o el protagonista
és “el tot”, veritat?.Què ens pots dir? -Aquí el focus és en el personatge perquè el que es narra és la seva evolució
però la trama és necessària perquè aquesta evolució es produeixi. -Quin i com és el paper que li atorgues a
l'escenari en què es passegen els personatges i es desenvolupa la trama? -L’escenari ens ajuda a definir com són els personatges, no és el mateix
un personatge ubicat en una gran ciutat com Nova York que un personatge
nascut a l’Índia. -Amiga, ens pots dir com et documentes i
treballes per conquerir aquest resultat? -Observo i escolto. La vida de la gent està plena d’històries. Després, si
em cal informació específica, la busco o pregunto als experts. -I com és la teva metodologia de treball? -Primer hi ha una idea que em bull, li vaig donant forma fins que neix
l’esbós d’una història. A partir d’aquí començo a escriure, a raig, i la història
va agafant cos, es va definint. Després venen les lectures, relectures i
reescriptures, per mi la part més dura i més àrida. -Com ha estat treballar amb Voliana Edicions ? -Ha estat molt fàcil, amb una comunicació àgil i sincera. -Sandra, en què estàs treballant en aquests
moments...ens pots fer cinc cèntims? |
-Tinc dues coses a
mitges, una novel·la i un projecte més personal, però no m’agrada parlar del
que encara no és, hi ha un punt de superstició que em fa enrere. En tot cas,
espero que el covid em doni una treva i em permeti
recuperar temps per mi.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069