La
Librería de El Sueño Igualitario
Una novel-la intensa i plena de personatges
ambientada dins la dura posguerra
Aquesta novel-la la
edita Capital Books
que forma part del grup
Angle Editorial
La sinopsis d´aquest llibre sobre la posguerra :
Tots els personatges de La filla esborrada amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l’única
manera de viure i sobreviure.
Uns, com la Laura, per la vergonya d’haver sofert un trauma i imaginar obstinadament
la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure
ocult en les muntanyes amb un grup de maquis.
Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a
cinc anys de guerra. Viuran
una història d’amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.
Margarida Aritzeta:
Nascuda a
Valls el 1953, és escriptora
i professora de Teoria de
la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha obtingut el premi Víctor Català de narrativa i el Sant
Joan de novel·la. Ha publicat
nombroses novel·les, entre
les quals, darrerament, El
verí (Cossetània
2002), La maleta sarda (2010), El Gorg Negre (2012) i El
pou dels maquis (Cossetània
2013).
Cazarabet conversa amb Margarida Aritzeta:
-Margarida, tot i ésser novel-la de ficció sempre hi han molts
trets en els personatges i en la trama que has vist
o viscut de manera directa o indirecta, però que són reals.Què
ens pots dir en aquesta contalla teua…?
A "la filla esborrada" els protagonistes es basen en
persones reals i en fets
que van passar de veritat. Tinc poca informació, però, de les persones que els han
servit de model, perquè vénen de dues històries silenciades, amagades. Per això i per la delicadesa i brutalitat dels fets que s'expliquen he decidit crear personatges amb noms diferents.
D'aquesta manera he pogut introduir escenes i situacions totalment inventades.
-No sé, amiga, és que noto que hi ha molt d´allò que has vist i que ací et limites a descriure amb precisió,però amb molt de respecte amb la
situación, els personatges….ets el-legant amb
una realitat que transformes…
Sí, és un món que quasi
que vaig conèixer, perquè és de pocs
anys abans de néixer jo. Respecto molt el que viuen els personatges perquè la postguerra va ser molt
dura i perquè moltes de les
històries que ens han explicat han estat tergiversades o són directament falses. Intento posar-me a la seva pell i compendre.
-Podríem
dir que és una novel-la de Memòria Històrica?
Sí que ho és. Clarament
sí.
-Normalment
quan s´escriu es pensa amb algú…com si vullguerem fer un regal, homenatge
o recordatori a algú…En qui pensaves quan
escrivies aquesta
novel-la?
Tant en aquesta novel·la com en la de El pou dels maquis (aquesta surt d'una de les branques d'aquella) pensava en la generació dels meus pares, en els meus avis, que van viure amb valentia els
rigors del franquisme i van
tenir prou coratge per enfrontar-s'hi. En aquesta, en concret, pensava en el cas real d'una noia, família
d'una amiga meva, que els seus pares van esborrar de la memòria, com si hagyés mort,
ja no en van parlar més, perquè se'n
va anar amb un maqui a les muntanyes de León. I també pensava
en un dels maquis que va estar a casa nostra el 1947: tenia 17 anys quan va anar a la guerra, la
lleva del biberó, va anar a
França, va fer la Guerra
Mundial amb els Aliats, el van condecorar i després,
quan la Guerra Mundial es va acabar va passar la frontera per fer el
maquis a Espanya, esperant
que els Aliats entrarien i proclamarien la
República. Aquí els van caçar
com les rates i els van tractar de bandits, tot i que eren soldats...
-I tot
ambientat amb la duríssima posguerra. Tú vas nàixer
un any després de que es donés per acabat el racionament, l´any 1952, però la posguerra ací fou allargada molt
més enllà d´aquesta data del racionament….com ho recordes
tú tot plegat…?
Tot i que la meva família havia
anat a la presó pel Consell de Guerra Sumaríssim de
1948, jo no tinc memòria que estiguessin ressentits o amargats. Em van pujar amb il·lusió, coratge i esperança, amb molta precarietat i força pobresa, però amb ganes de tirar endavant. La iaia m'explicava les històries dels maquis com qui explica contes per a nens, però quan
als 5 anys vaig anar al col·legi
ja no em van explicar res més. Es van preocupar, però, que jo aprengués a pensar pel meu compte.
Ara em meravella el poc que tenien i el molt que em van donar.
-El dia a dia i tot
allò que avui vivim amb total llibertat de moviments, ara fa uns anys era un constant d´angoixes només pel fet
de contindre passions, il-lusions, neguits.Ho veus així?.Com ens ho
pots reflexionar?
Sí, la noia que és protagonista de la novel·la és un exemple d'això: una noia no podia anar
sola pel carrer, havia d'arribar verge al matrimoni, no podia expressar en públic els seus
sentiments, s'arreglaven casaments... es vivia pel que deien els
altres, tot era pecat. I si una noia quedava embarassada abans de casar-se, podia passar com a la novel·la: que la família la fes fora sense contemplacions
Ara això ens sembla impensable.
Eren les dones en aquestes coses “objecte” de veure's com més
lligades, vigilades….
Lligades, vigilades i culpables si un home demostrava
el seu desig per elles, el seu destí era el matrimoni i això de l'amor era bonic si la noia era rica, si no, la noia havia vingut al món a treballar, servir, tenir fills i satisfer
un home.
-Com
ha sigut per a vos “jugar” i “retratar” tan bé a tot aquest
ventall de personatges, perquè, aquesta, és una novel-la coral?
Sí, és una novel·la coral perquè hi ha personatges
de diversos bàndols i tots tenen els seus
motius i les seves raons, el lector veu i escolta directament què fan i què pensen, el narrador no en jutja cap, perquè
cadascú és com és i té els
seus motius. La finalitat de la novel·la és comprendre i mostrar, no jutjar. Si de cas ja jutjarà el lector, segons el que pensi.
25360
La filla
esborrada. Margarida Aritzeta
280 páginas 15 x
23 cms.
17,90 euros
Capital Books
Tots els personatges
de La filla esborrada
amaguen secrets, com si aquell hivern de 1945, en la duríssima postguerra espanyola, aquesta fos l’única
manera de viure i sobreviure.
Uns, com la Laura, per la vergonya d’haver sofert un trauma i imaginar obstinadament
la seva venjança; altres, com el Gabriel, per la lluita antifranquista que el fa viure
ocult en les muntanyes amb un grup de maquis.
Ella és una joveneta que somia encara històries de pirates i princeses; ell, un home que ha sobreviscut a
cinc anys de guerra. Viuran
una història d’amor en temps difícils, marcada per secrets que duraran dècades.
Margarida Aritzeta
Nascuda a Valls el 1953, és
escriptora i professora de Teoria de la Literatura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha obtingut el premi Víctor Català de narrativa
i el Sant Joan de novel·la.
Ha publicat nombroses novel·les, entre les quals, darrerament, El verí (Cossetània 2002), La maleta sarda (2010), El Gorg Negre (2012) i El pou dels maquis (Cossetània 2013).
Leer
un fragmento: http://capitalbooks.cat/la-filla-esborrada-94044
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069