La Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Joan Montañés Xipell, autor de “Examen oral d'històries.
L'anecdotari de Ferran Sanchis” (Onada)
Joan
Montañés Xipell publica dins
de la col-lecció Narratives
d´Onada un
obra que ens retrata a un home apassionat
per la seva terra i la seva gent.
Allò que ens diu, Onada, des de la seva sinopsis:
Ferran Sanchis i Cardona va nàixer
a Castelló de la Plana, un 12 d’abril de 1935, dia de Divendres Sant. Va estudiar als Escolapis de la ciutat i a l’Escola de Comerç a València. Ell mateix
s’autoproclama continuador de la trajectòria
política del seu pare, Emili,
militant d’Esquerra
Valenciana i col·laborador de Gaetà
Huguet. En 1955 Sanchis va formar part
del grupet de pioners de la
muntanya que fundaren el Centre Excursionista, del qual fou president.
De manera simultània va incorporar-se als primers cursos de valencià per correspondència que
Carles Salvador organitzava a Lo Rat
Penat.
D’altra banda, va tenir el privilegi
de ser un acompanyant assidu
i un confident del seu admirat Gaetà Huguet, quan aquest va tornar de l’exili i va ser nomenar patró de la Fundació Huguet, instituïda l’any 1962. Ciutadà, promotor de l’associacionisme,
la presència de Sanchis ha estat una constant a les comarques,
tot i que el seu activisme no ha dut emparellat cap mena de protagonisme personal, a excepció
de la seua participació
testimonial en la candidatura d’Esquerra Independent de Castelló, en les eleccions
de l’any 1979.
Com a mostra de reconeixement,
Sanchis va ser distingit amb el premi Vicent
Ventura 2002, que atorguen les universitats
valencianes. Al capdavall, d’alguna manera ha esdevingut, en
la maduresa de la seua
vida, no solament un «homenot»
planià, compromés amb el país, sinó també el testimoni viu d’un
temps extingit.
Getà Huguet: https://ca.wikipedia.org/wiki/Gaet%C3%A0_Huguet_i_Segarra
L´autor, en Joan Montañés Xipell:
Joan
Montañés Xipell naix a
Castelló de la Plana l’any 1965 i és
llicenciat d’Història per
la Universitat Autònoma de Barcelona i màster de Comunicació per la
Universitat de València. Xipell,
a més, és dibuixant de tires al diari
Levante-EMV des de 1992, i, des de llavors, ha publicat tres llibres recopilatoris dels seus treballs gràfics:
Draps de clau (Babel,
1994),Costa de Aznar (Ajuntament de Castelló,
1997), Gaudeamus UJItur(UJI, 2007), així com les il·lustracions
d’El viatge al país de Tombatossals (Onada Edicions, 2012), el còmic Norma
a l’atac (AVL, 2012) i El último
mono (Onada Edicions,
2013). També és l’autor d’Elemental, estimada Norma (Brosquil, 2002), de la crònica de política valenciana Los días del trencadís (El Full, 2014) i de la novel·la La
peste del azahar (La pajarita roja, 2017).
Cazarabet conversa amb Joan Montañés Xipell:
-Joan, ens pots dir
el per què d´aquest llibre?. Què
és allò que et va inspirar
a escriure´l?.
-"Examen
oral d'històries" és
un anecdotari inspirat en
el que conta l'amic Ferran Sanchis, i de la seua mà volia
conéixer una societat i un
país que ja han desaparegut.
-Què té de particular el protagonista, historia viva, com a persona i dinamitzador
sociocultural que és en Ferran
Sanchís a Castelló, País Valencià
i més enllà…fins i tot a certs
cercles de Catalunya…
-Ferran Sanchis és un patriota i un home que ha heretat
el llegat valencianista que recull
de la generació de son pare, Emili.
La relació familiar amb el patrici Gaetà Huguet i amb els cecles
culturals i polítics de la vella Esquerra Valenciana els van
obrir a un món que els porta a Joan Fuster, el primer excursionisme,
i, és clar, amb el seus homòlegs
catalans.
-Com era la familia d´en
Ferran Sanchís…parla´ns un xic de la trajectòria política, sobretot
del seu pare…?-Quina part d´aquesta herencia…ell se la fa seva?
-L'herència més important crec
que és la de voler cercar le país, entés com un territori de persones i de
vivències, per això la importància del muntanyisme, de
les acampades, tot just havent acabat
el maquis, i de Penyagolosa.
-Però no aposten per a que estudiés
a l´escola Pública…acaba fent-lo
a els Escolapis. Per què?
-Tampoc oblidem que la famímia Sanchis són una família dedicada al negoci de l'hostaleria, que elshi va bé i pensen que l'Escola Pia és
la millor opció d'ensenyament a la ciutat de Castelló.
Supose que és un tema de mentalitats i d'aquell moment de la meitat del segle XX, on també podem pensar que aquella institució
era prou oberta, i que fins i tot va acollir
les actuacions dels Setge Jutges l'any
1962.
-Com li influeix
a ell i al seu pare la
figura de Gaetà Huguet?-Per què
aquesta influència….en Gaetà deguera tindre
una personalitat arrolladora, però
també els que s´apropaven a
ell?-Com va ésser l´etapa que es quedà segurament curta d´ésser l´acompanyant i el confident d´en Gaetà Huguet?
-D'això podria parlar més i millor el propi Ferran. Al llibre, tracte de donar algunes pinzellades d'eixa personalitat i trajectòria. Pensem que Huguet marxa a l'exili i no torna fins l'any 50. I encara, quan torna, repren malgrat les dificultats, part de la seua activitat i mestratge.
-En plena dictadura
fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Castelló…una aventura , una iniciativa que ha anat
deixant empremptes ben lluides, compromeses, diverses , enriquidores e integradores, veritat?
--L' excursionisme, com he dit, és una forma de descobrir un país ocult. D' això en sabia molt Emili Beüt, que inspira l' acció dels escoltes valencians. I, a Castelló, la familia del poeta Miquel
Peris (que també són família
de Huguet) posen en marxa el Centre Excursionista de
Castelló, un poc, per fugir
del control d' organicacions com
el Frente de Juventudes, que claramente tenien unes altres objectius.
-Quan parlo de sendes i camins en ve a la memoria, enseguida en Joan Coromines, un referent, és de suposar per a tothom…
-Sí, sí, d'en Coromines i, jo diria, que també de tots els estudiosos de la llengua catalana que han viatjat
per estes terres, com Fabra o Alcover,
i Sanchis Guarner o Fuster.
-Amant de la terra,
de la seva gent, costums i de la llengua en la que
ens van parir, així s´apunta a cursos per correspondencia que organitzava
Carles Salvador dins a Lo Rat
Penat. Com fou aquesta iniciativa, decissió i compromís, perque també era tot un compromís…
-Aquells cursos de Carles
Salvador a Lo Rat Penat, amb 300 inscrits en plena
posguerra, van suposar la represa d'una
acció educativa i formativa, però
també de bastiment d' una nova renaixença
que, gràcies a tots ells, encara està en marxa.
- Com acollia , com entenia
l´associacionisme el nostre
amic?, per que és tot un dinamitzador
d´aquest món….-Parla´ns un poc més d´aquesta faceta seva…
-Ja em parlat
de la Fundació Huguet (el gran llegat
cultural d'en Gaetà) i del
CEC, una plataforma des de la que es podien emprendre altres inciatives, també de caire polític com aquell
Aplec de Bocairent (que finalment es va prohibir). Sanchis,
molt testimonialment,
participa a la lista electoral d'Esquerra independent de Castelló, l'any
1979. Des de qualsevol d'estes
organitzacions, m'atravisc
a dir que la voluntat per fer país i fer una socitat més avançada
i europea, ha estat ben present
sempre.
-I activista des de
quan, amb quina preferències i fin son….-Tot i
que l´activista no deixa mai de ser-ho..
- L' activisme cultural i cívic el trobem en totes les activitats
que promou Ferran Sanchis, és fàcil
afirmar que la seua tasca, abans
com a protagonista discret,
i ara com a "memorión", no deixa indiferent ningú. A més, és
clar, de les qualitats presonals d'´homenot" en el millor sentit planià.
-És de les persones de les que hauríem
d´apendre, oi?
-D' una
manera indirecta, això també és
el que he pretés escribint
el seu anecdotari, almenys jo no he estat indiferent.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069