Cazarabet conversa con... Mar Vivó Jiménez y Carlos Remohí Rius, autores de “Les
cares de l’evasió fiscal. Pobresa, frau i corrupció a la Comunitat Valenciana”
(Institució Alfons el Magnànim)
Un llibre editat per la
Institució Alfons del Magnànim que analitza a més de l’evasió fiscal… allò que
es veu menys:la pobresa, el frau i la corrupció a la Comunitat Valenciana.
Un llibre a la col·lecció
Periodisme,8 des de la ploma de Mar Vivó Jiménez i Carlos Remohí Rius.
La sinopsi del llibre: Según el diccionario de
la Acadèmia Valenciana de la Llengua, la pobreza (pobresa/pobrea en
valenciano), en una de sus acepciones, es la «falta de los bienes materiales
necesarios para vivir». Y sobre la palabra evasión (evasió),
el mismo diccionario remite al verbo evadir, que define, entre otros,
como «la acción de eludir, rehuir; sacar de un país (dinero o bienes) de manera
ilegal, o escaparse, especialmente de la prisión».
De todo esto trata este libro, que, además,
intenta ampliar el significado de las palabras explicando que la pobreza va más
allá de las privaciones materiales, que evadir y eludir el pago de impuestos de
grandes fortunas afecta –y mucho– la distribución de la riqueza y, en
consecuencia, el aumento o no de la pobreza.
Y viene a explicar, en definitiva, que la
sociedad valenciana no se merece de ninguna manera aceptar un aumento de la
desigualdad que al final supera la dimensión económica e hipoteca el desarrollo
social y cultural de las personas que la conforman.
Este libro está hecho con la conciencia de que
no estarán todos los factores determinantes de la pobreza ni del aumento de la
desigualdad en el territorio valenciano, con la responsabilidad de que, en este
intento de contextualización, solo se puede hacer una aproximación al tema
planteado y siempre quedarán datos y cifras fuera del estudio, y con la
voluntad humilde de poder ofrecer un mapa más aclaratorio del momento en el que
vivimos.
Esperamos que, al acabar, los lectores y las
lectoras tengan más preguntas que respuestas. Y para contribuir con estas
reflexiones, se quiere subrayar que, al final, ninguna sociedad se puede
permitir aceptar la pobreza como un mal y un concepto inevitables. Al fin y al
cabo, todos los conceptos pueden cambiar. Esperemos haber puesto un grano de
arena para conseguirlo.
Les seves plomes:
Mar Vivó; es periodista y docente. Nacida en
València en 1980, ha hecho radio, televisión y prensa escrita para varios
medios de ámbito autonómico y estatal.
Le gusta escribir sobre la realidad de las
personas que luchan por tener una vida digna y más justa. Como profesora de
Intervención Sociocomunitaria de FP, comparte y repiensa con los futuros profesionales
como cambiar estas realidades.
Carlos Remohí; nació el 1975 en la ciudad de
València. Es un apasionado de la lengua valenciana y de su tierra, el País
Valenciano.
Es diplomado en Ciencias Empresariales por la
Universidad de Valencia, tiene un máster en Desarrollo, Instituciones e
Integración Económica y está especializado en desigualdad y pobreza. Es también
activista independiente por los derechos humanos y la justicia fiscal.
Al llibre ens ofereixen
un Diccionari de conceptes per a aclarar-nos algunes idees, vos oferim una mostra per tal de que mireu en
quin rigor tan la MAR COM EN Carlos han fet aquest llibre,per a que el puguem
entendre totes i tots….
Diccionari de conceptes
Base imposable. Quantitat
fixada per les lleis tributàries amb la qual s'estableix la capacitat econòmica
del contribuent. Esta quantitat està integrada, per exemple, en l'Impost sobre
la Renda de les Persones Físiques pels ingressos que obté una persona a l’any
(sou, interessos, etc.) i en l'lmpost sobre el Valor Afegit pel preu del
producte que es compra o del servei que es rep. Esta quantitat es multiplica
per un percentatge, també anomenat tipus o tarifa, que també ve fixat per les
lleis.
Endós bancari. Endossar
és l'acte de cedir de forma parcial o total la propietat o el poder sobre un
document, essent possible la seua aplicació sobre qualsevol tipus de crèdit o
propietat. L’endós és quan una persona o societat cedeix a una altra el poder
de fer actes de domini al seu nom o transfereix la propietat d'un document.
Fons voltor. Poden ser
societats creades amb el propòsit concret de buscar companyies o governs en
situacions econòmiques delicades i als que puguen comprar els seus actius a preus
molt baixos per a, en curt-mig termini, vendre'ls a nous inversors aconseguint
altes rendibilitats.
IRPF (Impost Renda
Persones Físiques). És un impost directe que s'aplica sobre l'obtenció de la
renda com a manifestació immediata de la capacitat econòmica dels ciutadans,
atesos els principis d'igualtat, generalitat i progressivitat i d'acord amb Ies
circumstàncies personals i familiars de les persones.
IS (Impost de Societats).
És un impost directe que s'aplica sobre el benefici net que obtenen de Ia seua
activitat les empreses.
IVA (Impost Valor
Afegit). És un impost indirecte que recau sobre el consum de béns i serveis
produïts o comercialitzats en el desenvolupament de les activitats empresarials
o professionals, en considerar-se el consum com una manifestació indirecta de
la capacitat econòmica de les persones.
Societats offshore.
Empreses creades normalment per grans empreses i patrimonis particulars
registrades a paradisos fiscals sense activitat productiva que només cerquen
beneficiar-se dels avantatges fiscals o de la nul·la tributació així com de
l'opacitat.
Paradís fiscal. Segons la
definició que fan organitzacions com Oxfam Intermon, Tax Justice Network o
Eurodad: «Els paradisos fiscals són jurisdiccions o territoris que han adoptat
intencionadament marcs fiscals i legals que permeten als no residents (persones
físiques o jurídiques) reduir al mínim I'import d'impostos que han de pagar on
realitzen una activitat econòmica substancial». Encara que molts d'aquests
territoris tendeixen a especialitzar-se en un tipus de ventall que ofereixen,
la majoria d'ells, generalment, compleixen amb els següents criteris:
- baixa o nul·la
recaptació.
- avantatges fiscals per
als no residents, sense necessitat de justificar una activitat econòmica.
- opacitat: marcs legals
que permeten la no identificació de les entitats registrades ni dels seus
titulars o propietaris dels actius.
Paradise Papers.
Filtració feta pel International Consortium of lnvestigative Journalists (ICIJ)
el novembre de 2017 sobre les empreses que han tingut comptes bancaris en
paradisos fiscals, que consta de 13,4 milions de documents originats del
gabinet d’advocats Appleby, Asiatici Trust i registres d'impostos de dinou
jurisdiccions.
Panama Papers. Filtració
d'abril de 2016 d'onze milions de documents del despatx d'advocats Mossack
Fonseca, especialitzat en la creació de societats offshore del període 1970 a
2016, amb informació sobre evasió fiscal i blanqueig de diners.
Offleaks Papers.
Filtració de milions de documents d'un banc privat en Jersey revelant fins a
175.000 empreses registrades en les Bahames amb el fi d'evadir impostos.
SICAV (Societats
d'Inversió de Capital Variable). Són institucions de societat col·lectiva amb
forma jurídica de societat anònima. El principal propòsit és la
captació de béns, fons i
drets del públic per a poder gestionar-los i invertir-los de la forma que
consideren convenient. Estes societats es creen amb l’objectiu principal de
gaudir d'un important estalvi fiscal, sobretot perquè la tributació de les
SICAV serà molt de menor per al pagament de certs impostos com I'IRPF o
l’impost de societats, on la tributació és de l'1%. Entre els principals
beneficis de las SICAV estan els següents aspectes:
- Un estalvi considerable
mitjançant avantatges fiscals.
- A través de la
diversificació es reduix el risc.
- Proporciona als
accionistes liquiditat a l’instant.
- Control: participació
en les decisions d’inversió per mitjà del consell d'administració.
- Llibertat en la venda
de participacions en qualsevol instant.
En els últims anys han
gaudit de molt de protagonisme en tractar se d'un instrument de gran utilitat
pel a patrimonis familiars importants que busquen traure partit d'una
fiscalitat avantatjosa.
Taxa Arope (At Risk Of
Poverty and/or Exclusion). Indicador per al mesurament de la Pobresa i
l'exclusió social de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió
Social que engloba tres components o subindicadors que mesuren:
- taxa de risc de pobresa
després de transferències socials.
- manca material severa
de béns.
- llars que presenten
baixa intensitat de laboral.
Tecnologia Blockchain. O
«cadena de blocs" en anglès, és una tecnologia o base de dades distribuïda
per cadenes de blocs que impedeixen la modificació una vegada que ha estat
publicada una dada al sistema en quedar enllaçada a un bloc anterior la qual
cosa dota de confiança la informació continguda utilitzant matemàtiques
avançades, criptografia, llenguatges de programació i la tecnologia de llibre
de comptabilitat distribuïda.
Trust. O fideocomiso és
un contracte pel qual s’arriba a un acord privat pel qual una o diverses
persones (fiduciants) aporten béns i actius a una altra persona o societat
(fiduciària) per tal que els administre o invertisca amb ells en el seu propi
benefici o en el d'un tercer (beneficiària) i es transmet la seua propietat a
un termini o condició al fideicomissari, al fiduciant, el beneficiari o una altra
persona.
Unitat de consum. El
nombre d'unitats de consum de cada llar calculada en funció d'una escala
d’equivalència que converteix el nombre de membres residents a la llar en
nombre d'unitats de consum, assignant un pes d'1 al primer adult, de 0,5 a la
resta d'adults i de 0,3 als menors de 14 anys per tal d'una millor
comparabilitat dels ingressos entre e1s diferents tipus de llar a l'existir
economies d'escala per llars amb més d'un membre.
Whistleblower
(delator/alertador/denunciant). Revelador d'informació o de documents privats
que evidencien fets constitutius de delictes i que estan essent silenciats, per
tal d’evitar que transcendisquen a la societat civil, als mitjans de
comunicació o als organismes públics i es puguen perseguir, sancionar o penalitzar.
Els altres llibres de la col·lecció
Periodisme són:
1 SIMPLEMENTE ES
PROFESIONALIDAD. Historias de la Brigada Político Social de València
LUCAS MARCO
2 LA COMUNICACIÓ A LA
COMUNITAT VALENCIANA (2010-2018): CRISI I CANVI
GUILLERMO LÓPEZ GARCÍA
(ed. )
3 LA COMUNICACIÓN EN LA
COMUNITAT VALENCIANA (2010-2018): CRISIS Y CAMBIO
GUILLERMO LÓPEZ GARCÍA
(ed. )
4 EL SÁHARA, La terra
promesa
VICENT GARCIA DEVÍS
5 LA BATALLA PER LA
SANITAT VALENCIANA
SERGI CASTILLO PRATS
6 ECOSISTEMA STARTUP
VALENCIÀ. Fugacitat, ombres i IIum
SILVIA LÓPEZ MARTÍN
7 MENAS, LA INFANCIA
DETRÁS DE UNA ETIQUETA. Ser menor y extranjero no acompañado en Ia Comunitat
Valenciana
MIRIAM GÓMEZ BLANES
8 LES CARES DE L'EVASIÓ
FISCAL. Pobresa, frau i corrupció a Ia Comunitat Valenciana
MAR VIVÓ JIMÉNEZ, CARLOS
REMOHÍ RIUS
Cazarabet
conversa amb Mar Vivó i Carles Remohí:
-Mar,
Carles...per què vos decidiu a escriure aquest llibre que explica com i de
quina manera s´ evadeix fiscalment al País Valencià?
-La idea va eixir davant el fet que moltes vegades quan
eres audiència de mitjans de comunicació -i ara també de xarxes- poques vegades
es relaciona als mitjans els efectes que l’evasió, el frau, la corrupció tenen
a la societat...és a dir, trobàvem que era necessària una contextualització;
explicar que suposa cada una d’estes figures fiscals però sobretot parlar de
l’impacte que tenen sobre la desigualtat i la pobresa en els ciutadans i ciutadanes
d’a peu. Buscàvem mostrar la causalitat i els efectes que existeixen entre l’evasió
fiscal i la reducció en el benestar social que comporta i concretament al
nostre país on també en anys anteriors la corrupció que hem patit s’ha vist
afavorida per les múltiples formes que l’evasió fiscal posa a l’abast. La forma
d’evadir al País Valencià no és diferent com es comporten els capitals a la
resta de l’estat, si bé existeixen factors diferencials com és el cas de la
corrupció que hem patit en els últims anys, la qual es veu afavorida per
aquestos canals d’evasió. Pel que fa a la inversió a paradisos fiscals, hem de
tindre en compte l’elevada concentració de capitals a Madrid, conseqüència
també del dumping fiscal que aquesta comunitat aplica a la resta del estat.
-Perquè, quantes cares té l´ evasió fiscal al País Valencià?
-Malauradament en té moltes. Si les observem des del punt de vista de les
persones o grans corporacions que aclaparen la majoria de riquesa dins del
nostre país, ofereixen la cara de l’acumulació de més i més capital; la cara de
conèixer i tindre accés a poder fer enginyeria fiscal, això vol dir, saber les
costures del sistema (tant a nivell local com global) per tal de declarar menys
impostos i acumular capital.
D’altra banda, però, es trobarien les cares de tota eixa riquesa que no es
recapta, ja que no es declarada produint un forat als recursos públics i que,
per una part, fa que els i les ciutadanes no estiguen pagant els seus impostos
d’una manera redistributiva i igualitària sinó que a més, tot allò que es deixa
de recaptar al cap i a la fi són menys recursos que es destinen a sustentar
l’Estat de benestar...més inversió en sanitat, educació, infraestructures...
-Les cares aquestes per què i de quina
manera són condicionades?
-El major condicionant dels costos que té en la societat
l’evasió fiscal és la minoració en la recaptació, i pel que hem pogut comprovar
en la nostra investigació és o bé es tradueixen en retallades en les polítiques
socials o bé es tracten de compensar amb increment d’impostos regressius, com
és el cas de L’IVA o en la càrrega fiscals als impostos del treball o de les
pimes. Al llarg dels últims anys s’ha produït una reducció en la recaptació
provinent de les grans corporacions i grans patrimonis s’han estant reduint
gràcies sobretot a l’existència de l’evasió fiscal.
-A tots els llocs s’evadeix fiscalment de la mateixa manera?
-Bé, es prou complicat saber si el que es fa a altres llocs és igual o no,
però el que sí es pot assegurar és que esbrinar dades sobre el que s’evadeix o
no, és a dir, mesurar l’evasió fiscal és molt complicat, perquè és un sistema
molt opac.
Amb tot, i tenint en compte que són aproximacions, la investigadora i
professora d’Economia Financera en el Imperial College de Londres, Clara Martínez
Toledano, va apuntar que la inversió cap a paradisos fiscals suposa un 23% del
total a l’Estat espanyol. Al País Valencià la mitjana es situa en un 9% (amb
dades dels últims estudis que ens fa facilitar de 2014). Ella ens apuntava que
també es deu a la gran concentració de grups d’inversió que hi ha a Madrid
d’empreses de tot l’estat.
-Anem a veure, preguntat així de primeres: quan es volen evadir els
impostos d´ un lloc ....els diners no es trauen pel mateix canal que
d’altres?
-Allò que implica l’evasió fiscal és que al cap i a la fi declares menys
ingressos per tal de no pagar impostos i el que això implica, és per una banda,
una transgressió conscient de la norma i, d’altra, implica una ocultació
d’ingressos o bé, d’informació per tal de pagar menys
impostos. Per tant quan s’oculten, es prou difícil determinar d’on venen eixos
diners. L’existència dels paradisos fiscals i la permissivitat amb la qual
s’actua pels organismes internacionals fa que siga molt complicat determinar
els canals de fugida, l’eixida a la llum dels Papers de Panamà o recentment els
Papers de Pandora ajuden molt a conèixer quins són els mecanismes i els canals
que utilitzen els capitals per tal d’evadir el pagament dels impostos que els
pertocaria pagar al seu lloc d’origen.
-El sistema tributari està ben tancat o segellat o el sistema està fet de
maneres de “feta la llei feta la trampa”?
-Pensem que es poden fer diverses crítiques al sistema tributari però això
no vol dir que siga totalment inoperatiu que no siga eficient. Pensem que és
molt millorable i hauria d’ajustar-se més a les diverses realitats però també
hauria de respondre a un principi recollit a la
Constitució i és que no hem de oblidar que ha de tindre un caràcter
redistributiu i progressiu així que en eixe sentit, sí que hauria de
funcionar millor.
-Per què hi ha tanta economia submergida...?; en alguns casos
perquè no s´ aplega a final de mes o per pura cobdícia versus avarícia?
-Aquesta és una de les qüestions que varem preguntar a
les persones les quals han col·laborat al llibre, i podem assenyalar que
esdevenen múltiples factors, entre ells cal destacar la cultura del país, així
com la valoració que una societat té respecte al evadir impostos o no, per
exemple, es podríem mesurar la importància que dóna un país al compliment
fiscal per les sancions que s’apliquen quan afloren capitals evadits i, en eixe
sentit, una amnistia fiscal com varen aplicar fa uns anys no ajuda a formar una
cultura fiscal «complidora» . Les dades ens
expliquen (tot i que igualment és difícil de mesurar) que a l’Estat Espanyol i
segons informació que en va donar Francisco Gaspar, representant del Sindicat
de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha), en xifres de 2012 l’economia
submergida representava el 24% del PIB a l’Estat espanyol; a Castelló un 26,
9%; un 27,6% a Alacant i un 25,7% a València. Així que, efectivament, és molta
economia submergida.
-Hi ha fórmules dins el sistema actual per actuar contra el frau?
-Sí i també hi ha de propostes, iniciatives sobre la taula. Per exemple,
ací al nostre territori al 2016 va néixer l’Agència Valenciana Antifrau, amb la
finalitat de ser un organisme de control i al mateix temps d’exigència de
transparència en aquelles entitats públiques però també d’entitats o empreses
que col·laboren amb les entitats públiques. I hi ha vàries propostes com, per
exemple, la creació d’un sistema de traçabilitat dins de l’administració
pública (tal i com es fa amb els productes agraris) per tal d’evitar operacions
fraudulentes. També resulta fonamental establir
protocols d’intercanvi de informació de la propietat d’actius entre països per
tal que es puga perseguir l’evasió de capitals en paradisos fiscals.
D’altra banda, parlant amb el catedràtic de Dret de la Universitat de
València (i que va faltar recentment), insistia molt en fer pedagogia dels
impostos i del que signifiquen això per al nostre benestar...per tal de
combatre, per exemple, el frau.
-Perquè el frau ,poc a poc porta ,a una gran conducta corrupta, oi?
-La veritat és que els dos conceptes estan prou lligats, les conductes corruptes es veuen afavorides per
l’existència de l’evasió i el frau fiscal, es a dir, tant el frau com l’evasió
fiscal són eines utilitzades per la corrupció sense les quals tindrien molt més
difícil la seua existència, esdevenen com canals d’ocultació dels fons públics
desviats a interessos particulars.
-Fins a un punt en que aquesta conducta és vista com quelcom
normal...què té que ser així i que tots, si poguessin, ho farien igual, oi?
-Crec que ací més que parlar nosaltres, ens agradaria apuntar unes frases
de Joan Llinares, director de l’Agència Valenciana Antifrau que sobre la
corrupció apunta que «provoca danys immaterials de difícil reparació: genera
institucions i administracions publiques febles i desconfiança de la ciutadania
en els seus governants i en el sistema democràtic; fa fracassar la
competitivitat i prestigi de les nostres empreses, impedeix el desenvolupament
i assetja els drets humans, implica pobresa i alimenta greument la desigualtat
social»
-Però en el sistema qui evadeix fiscalment parlant?
-Tot aquell qui pot fer-ho i que té diners per a fer-ho. Les persones de a peu,
que paguem els nostres impostos i que guanyem el que treballem, per a totes
aquestes persones és prou complicat evadir fiscalment, així
com per als autònoms i les pymes. Però per a grans patrimonis i grans
empreses que tenen i acumulen grans capitals, diguem-ne que busquen la manera
de declarar menys i acaparar més diners...i aquestes empreses i patrimonis és
prou més fàcil que puguen accedir a tota la enginyeria fiscal que possibilita
evadir. Per exemple, Clara Martínez Toledano,
economista especialitzada en evasió fiscal va calcular que dels grans
patrimonis de l’estat espanyol només es declara un 25% de la riquesa, la resta
roman oculta en paradisos fiscals, patrimonis que deixen de tributar, i de tot
això resulta un increment de la desigualtat i de reducció d’eines públiques per
tal de reduir la desigualtat.
-Val, els diners es trauen de les nostres arques, les de tothom, però com i
de quina manera?
-No necessàriament de les nostres arques; potser no entren.
Ací caldria fer una puntualització: en cas una empresa o una persona estiga
evadint, defraudant o eludint el que està fent
és deixant d’ingressar en forma de tributs per eixa quantitat que no declara i
eixos ingressos son els que no arriben a les arques de l’estat i són els que es
deixen de aplicar en, per exemple, manteniment de carreteres, creació
d’hospitals, parc d’habitatges socials...contribuint a crear més desigualtat
entre la població, perquè cal recordar que quan s’està invertint en educació,
salut, etc la desigualtat es redueix. Segons un estudi recent que va realitzar
l’acadèmic en Ciències Econòmiques de la Universitat de València, José
Goerlich, les transferències socials i els impostos directes ajuden a reduir la
desigualtat un 30% i quan s’inverteix en educació i salut, es redueix un 19%.
D’altra banda, la corrupció sí que implica que es “traga” diners de les
nostres arques minvant per tant la capacitat d’inversió de l’Estat i a més amb
ajuda de l’evasió pot romandre ocult.
-Una vegada fora, a un paradís
fiscal...allí els guarda “un testaferro” què es fa amb ells?
-Els testaferros actuen com a figures jurídiques de
creació d’empreses off shore, de tal forma que la propietat real dels
patrimonis queden amagats per una teranyina de societats radicades a paradisos
fiscals, els quals no intercanvien informació a els estats que els demanen si
tenen algun indici que s’estiga cometent una evasió de capitals. El problema és
l’existència d'aquests paradisos fiscals i la permissivitat per part dels
organismes internacionals d'eradicar-los.
-Però el que evadeix fiscalment normalment vol tindre aquells diners a mà
algun dia...com i de quina manera els fan tornar ací i com, una vegada ací,
tornen a ser com invisibles per al sistema tributari?
-El ben cert és que cada vegada es descobreixen més escàndols relacionats
amb empreses o corporacions en paradisos fiscals, sense anar més lluny els
recent Pandora Papers gràcies en bona part a la tasca dels mitjans de
comunicació però amb tot, el que demanen organitzacions com per exemple
Intermon Oxfam, o igual des de Gestha, són més controls a nivell tributari i de
manera local i estatal però també a escala global.
-A ningú o a gairebé ningú dels emmarcats dins “establishment”
li convé que s’acaben els paradisos fiscals?, per què?
-No sabríem dir si els convé o no però el que està clar és que les
persones/empreses que poden evadir i coneixen les regles per a fer-ho, el que
estan és acumulant riquesa...i encara que per a nosaltres pot no ser un
objectiu en la vida, segurament per a estes persones sí, i per tant, suposem
que, efectivament, si els paradisos fiscals els ajuden a acumular més riquesa
no els hi agradaria que desaparegueren. D’altra
banda, hem de tindre en compte que l’ocultació de patrimonis a més de buscar el
no pagament d’impostos, també acull diners delictius com la corrupció o
d’activitats il·legals, eixes persones resulten afavorides de l’existència dels
paradisos fiscals, per la qual cosa, entenem que és un tema a solucionar de
forma prioritària per tal d’ajudar a perseguir aquestes conductes.
-Hi ha gent que per moure els diners d’ací a allà viu d’això?.-
Seran persones en un cert poder per moure’s passant bastant desapercebuts i
rebent, per ésser segurs, quantioses comissions, oi?
-No podem afirmar amb rotunditat que això estiga passant així però el que
sí està clar que una ciutadana normal i corrent no té al seu abast els
mecanismes per tal d’evadir o eludir i les persones que sí el poden fer,
efectivament, tenen el poder que donen els diners i el poder que dona tindre la
informació i conèixer totes les costures del sistema per tal de poder fer-ho.
-Una manera d´ exemple de com el frau i l´ evasió fiscal es
transforma en un aparell més o un ingredient més dins l’engranatge fiscal,
oi?
-Malauradament exemples de frau en tenim de molts. Però un exemple molt
lamentable de com legitimar l’evasió fiscal o el frau va ser quan al 2012 el
govern del PP va amnistiar a empreses i persones que havien defraudat Hisenda i
a més els hi va fer una rebaixa del 10% inicial que els defraudadors havien de
tributar sobre les quantitats defraudades a un 3%. Això va ser un lamentable
exemple que va mostrar que es podia defraudar i que a més eixia econòmic i
mentrestant, una persona treballadora sí que ha de complir amb tots els seus
impostos i les quantitats que li pertoquen. Va ser, un exemple de mala
pedagogia sobre els impostos i sobre responsabilitat política.
-Tot això porta a la pobresa, més directa o més indirecta,
de la ciutadania que està al seu voltant perquè directa o indirectament afecta
a les arques públiques que s´ utilitzen per a l´ educació, la sanitat, els
assumptes socials?.- S’ha de tindre en compte que si les inversions en les
àrees fonamentals d’un estat de benestar minvant la gent ,a la fi, va i
se’n va pagant al metge... per ficar un exemple... lo que, al mateix temps, va
bé a molta gent i és part de l’engranatge d’un sistema corrupte...
-Sí, el frau, l’economia submergida, l’evasió...són, com hem indicant,
abans potenciadors i creadors de desigualtat i per tant, responsables de més
pobresa i més acumulació de riquesa
-Això, de cop i
de repent, porta a ésser una corrupció enquistada, que viu amb nosaltres i que
acaba sent normalitzada, oi?
-La corrupció és, com vam apuntar abans i citant les paraules de Joan
Llinares, una lacra que desligitima el poder i que fa a les institucions d’una
societat feble i, clar, fa que la gent s’allunya de les institucions i deixa de
creure en elles.
-Aquest llibre vol ser una mena de llibre, a la vegada, de difusió
o a manera d’explicar-nos com ens aixecaven la camisola...?
-El llibre el que vol és contextualitzar, aportar el nostre granet de sorra
sobre el que hem parlat abans de fer pedagogia. Entendre un poquet que tot està
lligat i de la importància de comptar amb un sistema tributari fort però també
de que els responsables polítics es facen càrrec i assumixen i facen complir la
llei. I que, per suposat, eixa llei es pot millorar i s’ha de lluitar perquè
siga més redistributiva, que es busque l’equilibri més proporcionat entre els
que més tenen que paguen i tributen més. Però també hem volgut recopilar i
mostrar que hi ha propostes damunt la taula i que hi ha moviments i persones
que volen lluitar i defensar una justícia econòmica i social, per tant, la
nostra intenció també ha sigut mostrar que no s’han d’acceptar les injustícies
o desigualtats com a quelcom inamovible o intransformable. Pensem que el llibre
és un punt de partida en el camí de conèixer els nostres drets i el que podem
fer i exigir.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069