9788417638382_04_h.jpgCazarabet conversa amb...   Josep San Abdón, sobre el llibre “Escrits de ciència. Per un món sostenible” (Onada) de Pere Bausà

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Es tracta d´un llibre que recull els articles que el mestre i professor Pere Bausà va fer per al setmanari La Veu de Benicarló.

Editorial Onada de Benicarló al Baix Maestrat del País Valencià reuneix en un llibre que està editat dins la col·lecció La nau minor el recopilatori d’articles que aquest biòleg castellonenc va escriure, essent professor de Ciències Naturals a l´Institut Ramon Cid de Benicarló, per al setmanari benicarlando La Veu de Benicarló…

El pròleg del llibre el fa el també professor, en aquest cas de filosofia al mateix institut, en Rafa Sartorio… aquest pròleg  ens apropa als articles, però també al Pere Bausà humà, professor, biòleg , ciutadà compromès, persona que estimava allò que ensenyava i que ensenyava a estimar amb la mirada prenyada de curiositat.

No és estrany trobar-hi aquest pensament, si fa o no fa, entre aquelles i aquells que vam tindre el plaer de tindre al Pere com a professor: “Era d´aquests professors que exigien i molt i que no regalaven res... quan feies un examen i rebries la nota sempre la podies valorar sirgués la nota que sirgués molt per damunt, per que amb ell havies aprés per damunt de la qualificació... havies aprés en valors més enllà dels coneixements”.

La sinopsi del llibre:

El professor Pere Bausà va col·laborar entre els anys 2001 i 2010 en el setmanari La Veu de Benicarló amb articles de ciència i medi ambient. Malgrat el temps transcorregut, els temes que s’hi tracten encara són de plena actualitat. Des dels drets dels animals fins al canvi climàtic, passant per altres qüestions ben vigents, com la mobilitat en les ciutats, el perill en què es troba la biodiversitat, els problemes energètics o els riscos que ens amenacen des del camp del consum i les diverses formes de contaminació de l’entorn.

Tots aquests temes estan tractats de forma rigorosa i molt ben documentada, com correspon als principis del mètode científic en el qual excel·lia el seu autor. Amb aquest llibre es pretén rescatar aquests articles de la fugacitat de la premsa i retre un merescut homenatge a la seua memòria.

En Pere Bausà: (1957-2018) va nàixer a Castelló de la Plana, estudià batxillerat a l’IES Ribalta i, després d’un any al Col·legi Universitari de Castelló, va cursar la carrera de Biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (1976-1980). L’any 1984 guanyà les oposicions al cos d’agregats d’Ensenyament Secundari i va obtenir destí provisional a l’IES Sos Baynat de Castelló de la Plana. Finalment, aconseguí la plaça definitiva de professor de Ciències Naturals a l’IES Ramon Cid de Benicarló, institut on va desenvolupar tota la seua activitat docent fins a la seua mort. Va formar part de diverses organitzacions mediambientals.

 

 

Cazarabet conversa amb Josep San Abdón, ex-professor de l'IES Ramón Cid, membre de La Veu de Benicarló i una de les persones que han impulsat el projecte de l'edició del llibre:

san-abdon-josep.jpg-Josep, des d´on surt la idea de fer un llibre recopilatori dels articles del professor i divulgador Pere Bausà arran de les seves publicacions al setmanari La Veu de Benicarló?

-Quan ell va faltar La Veu li va dedicar un número on molts companys vam escriure sobre ell. Una de les persones que va escriure va suggerir que La Veu recuperés algun dels seus articles, llavors alguns vam pensar que potser era més interessant recuperar-los en forma de llibre. Vam parlar amb la seua esposa i la seua filla, i els va parèixer molt bona idea, a més ens van donar la carpeta on els tenia guardats, la qual cosa va facilitar molt la feina. Després vam parlar amb l’editorial Onada, que ens va suggerir fer un Verkami casolà per assegurar un mínim de vendes i finançar el llibre. Es va donar publicitat, sobretot en els dos instituts de Benicarló i en La Veu, i ràpidament es va aconseguir el número mínim de subscriptors. Ara bé, per a que les idees es porten a efecte sempre cal algú que les materialitza i en aquest sentit voldria destacar la feina feta per la professora Carme Navarro, companya de Pere al Departament de Ciències de l’ IES “Ramón Cid” que es va llegir tots els articles i en va fer la selecció.

-Un llibre, amic Josep, amb molta càrrega emotiva, oi?, ho dic per la prematura mort d´en Pere...

-La veritat és que sí, la seua malaltia i el seu traspàs van ser tant ràpids que no ens va donar temps a pair-ho. L’edició del llibre ens va remoure a tots els que el vam tractar molt, tant dins com fora de l’ institut, però al mateix temps teníem la satisfacció de retre-li aquest petit homenatge, que la seua obra no restara perduda per les hemeroteques i que la poguérem conservar en format de llibre i a l’abast de tothom.

-Un professor que ensenyava més enllà de les aules...els seus articles tan divulgatius eren part com de la seva feina, oi?

-Sens dubte, ell llegia molt, no només de ciència en sentit estricte, sinó també de sociologia, economia, història... i estava sempre al dia. Els seus articles estaven molt documentats i molt treballats. Pere tenia una gran capacitat de treball, escriure un article  com els que escrivia cada setmana implicava dedicar-li moltes hores. Els seus escrits eren tot un luxe per a La Veu i els seus lectors. Alguns mitjans de més volada ja l’eren volgut tenir entre els seus col·laboradors

-Com vos vau plantejar l’estructura del llibre que és per temàtiques?

-Com t’he dit la selecció i estructuració del llibre va anar a càrrec de la professora Carme Navarro. Però pots observar que hi ha una mostra de cadascuna de les temàtiques que va tractar en els seus articles i a més sovint relacionades amb l’actualitat del moment. Algunes de les qüestions que es tracten en els articles, són encara de molta actualitat, o més que en el moment en què van ser escrits, com per exemple els que porten per títol La sars: una malaltia emergent, escrits l’any 2003, en què ja se’ns advertia que podíem arribar a situacions com la que estem vivint actualment amb el coronavirus.

- Era un professor més enllà de les aules i això es veu i es palpa en els seus articles, oi? el podríem definir com un divulgador que ensenyava?

-O al revés. Si em permets reproduiré les paraules del professor Rafael Sartorio que en el pròleg del llibre respon molt bé aquesta pregunta, i que jo no podria millorar: “Pere Bausà va ser per sobre de tot un professor. (...)Pere tenia molt clar que situar els alumnes a l’altura de la seva època era la tasca fonamental del sistema escolar i que els professors són els esglaons que formen la gran cadena del coneixement connectant, a través de les generacions, la cultura, la investigació i la ciència amb el poble. Aquesta divulgació que, almenys en els casos més reeixits, té lloc en els nostres establiments educatius, és una condició necessària de la llibertat. Necessària, però no suficient: en totes les seves actuacions i intervencions va deixar palesa l’exigència de divulgar una visió científica del món, amb la convicció que sense ella una societat racional i humana és impensable.”

101118-pere-arlandes.jpg-A les aules, en canvi, per a res era un professor a l´ús...innovava amb la manera d´ apropar les Ciències Naturals, ensenyava de manera diferent i molt propera, ens feia llegir premsa, retallar articles, ens ensenyava a llegir aquests articles que tenien a veure amb la ciència i a extraure els continguts precisos i a entendre allò que llegíem...a treballar en grup i a preguntar-se més enllà...jo et diria que a tots els alumnes ens va marcar més enllà de com a professor, també com a ésser humà...què ens pots explicar-hi o què ens pots afegir?

-Pels que dius dedueixo que vas ser alumna seua. Per tant poca cosa puc afegir, únicament que li agradava fer sortides al camp per a treballar in situ.

-Amic Josep, tu com el recordes com a ésser humà? I com a company a La Veu de Benicarló?

-Pere va arribar a l’ IES “Ramón Cid” un any o dos després que jo. Vam connectar prou ràpid i en saber del seu interès per l’ecologia el vaig embolicar de seguida a col·laborar en el setmanari Benicarló Crònica i sobretot en les jornades de ecologia que organitzava Alambor, on ell va ser un puntal molt important. Puc dir també que estava molt implicat en la vida de l’ institut, i s’estigués d’acord amb ell o no, era una veu que es respectava. I sobretot el recordo com un gran conversador, com he dit abans, ell sabia molt de moltes coses, i havíem tingut llargues converses arreglant el món, que era una cosa molt generacional, però també parlàvem de ciclisme que era una afició que compartíem. Encara no em sé avenir que ja no estiga entre nosaltres, i de vegades penso que el trobaré un dia passejant la gosseta o al forn, on de vegades coincidíem i continuarem arreglant el món, que cada dia està més destorbat.

-Tornem al llibre i als seus continguts per que aquest no deixa cap tema ambiental per tocar i analitzar oi?

-Efectivament, com va dir aquell, res humà li era aliè, i va tractar amb rigorositat tota una sèrie de temes no només medi ambientals, sinó científics. 

-I això que molts temes eren, i més en certs dies i certs anys, controvertits...ell parlava o escrivia sobre el que pensava o li feia neguit i no mirava si allò podia esdevindre impopular...

-I no només escrivint, ell es va comprometre en qüestions en què pensava que s’havia d’implicar encara que no tingués un interès directe, i ara penso en el moviment Salvem la Tossa.

-En alguns temes va esdevindre un divulgador que es va avançar...molts temes avui són més que vigents, però no ara fa 15 anys...però ell ja veia que el tema donaria de què parlar...

-Exactament, parlava d’alguns temes que en el seu moment no es tractaven molt, però que ara estan en els mitjans de molta actualitat. Abans ja he posat un exemple.

-En Pere, amic, va crear escola? Va obrir el cor a molta gent cap a la defensa de la natura, cap a un món sostenible?

-Vull pensar que sí. Estic segur que la seua influència ha estat fonamental per a despertar i ampliar la consciència medi ambiental en Benicarló i comarca.

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com