Cazarabet conversa amb... Josep
San Abdón, sobre el llibre “Escrits de ciència. Per
un món sostenible” (Onada) de Pere Bausà
Es tracta d´un llibre que recull els articles que el mestre i
professor Pere Bausà va fer per al setmanari La Veu
de Benicarló.
Editorial Onada de
Benicarló al Baix Maestrat del País Valencià reuneix en un llibre que està
editat dins la col·lecció La nau minor el recopilatori d’articles que aquest biòleg castellonenc va
escriure, essent professor de Ciències Naturals a l´Institut
Ramon Cid de Benicarló, per al setmanari benicarlando
La Veu de Benicarló…
El pròleg del llibre el
fa el també professor, en aquest cas de filosofia al mateix institut, en Rafa Sartorio… aquest pròleg
ens apropa als articles, però també al Pere Bausà
humà, professor, biòleg , ciutadà compromès, persona que estimava allò que
ensenyava i que ensenyava a estimar amb la mirada prenyada de curiositat.
No és estrany trobar-hi aquest pensament, si fa o no fa,
entre aquelles i aquells que vam tindre el plaer de tindre al Pere com a
professor: “Era d´aquests professors que exigien i
molt i que no regalaven res... quan feies un examen i rebries la nota sempre la
podies valorar sirgués la nota que sirgués molt per damunt, per que amb ell
havies aprés per damunt de la qualificació... havies aprés en valors més enllà
dels coneixements”.
La sinopsi del llibre:
El professor Pere Bausà va col·laborar entre els anys 2001 i 2010 en el
setmanari La Veu de Benicarló amb articles de ciència i medi ambient. Malgrat
el temps transcorregut, els temes que s’hi tracten encara són de plena
actualitat. Des dels drets dels animals fins al canvi climàtic, passant per
altres qüestions ben vigents, com la mobilitat en les ciutats, el perill en què
es troba la biodiversitat, els problemes energètics o els riscos que ens
amenacen des del camp del consum i les diverses formes de contaminació de
l’entorn.
Tots aquests temes estan
tractats de forma rigorosa i molt ben documentada, com correspon als principis
del mètode científic en el qual excel·lia el seu autor. Amb aquest llibre es
pretén rescatar aquests articles de la fugacitat de la premsa i retre un
merescut homenatge a la seua memòria.
En Pere Bausà: (1957-2018) va nàixer a Castelló de la Plana,
estudià batxillerat a l’IES Ribalta i, després d’un
any al Col·legi Universitari de Castelló, va cursar la carrera de Biologia a la
Universitat Autònoma de Barcelona (1976-1980). L’any 1984 guanyà les oposicions
al cos d’agregats d’Ensenyament Secundari i va obtenir destí provisional a l’IES Sos Baynat de Castelló de
la Plana. Finalment, aconseguí la plaça definitiva de professor de Ciències
Naturals a l’IES Ramon Cid de Benicarló, institut on
va desenvolupar tota la seua activitat docent fins a la seua mort. Va formar
part de diverses organitzacions mediambientals.
Cazarabet conversa amb Josep San Abdón, ex-professor de l'IES Ramón Cid, membre de La Veu de Benicarló i
una de les persones que han impulsat el projecte de l'edició del llibre:
-Josep, des d´on surt la idea de fer un llibre recopilatori
dels articles del professor i divulgador Pere Bausà
arran de les seves publicacions al setmanari La Veu de Benicarló?
-Quan ell
va faltar La Veu li va dedicar un número on molts companys vam escriure sobre
ell. Una de les persones que va escriure va suggerir que La Veu recuperés algun
dels seus articles, llavors alguns vam pensar que potser era més interessant
recuperar-los en forma de llibre. Vam parlar amb la seua esposa i la seua
filla, i els va parèixer molt bona idea, a més ens van donar la carpeta on els
tenia guardats, la qual cosa va facilitar molt la feina. Després vam parlar amb
l’editorial Onada, que ens va suggerir fer un Verkami
casolà per assegurar un mínim de vendes i finançar el llibre. Es va donar
publicitat, sobretot en els dos instituts de Benicarló i en La Veu, i
ràpidament es va aconseguir el número mínim de subscriptors. Ara bé, per a que
les idees es porten a efecte sempre cal algú que les materialitza i en aquest
sentit voldria destacar la feina feta per la professora Carme Navarro, companya
de Pere al Departament de Ciències de l’ IES “Ramón Cid” que es va llegir tots
els articles i en va fer la selecció.
-Un llibre, amic Josep, amb molta càrrega
emotiva, oi?, ho dic per la prematura mort d´en
Pere...
-La veritat
és que sí, la seua malaltia i el seu traspàs van ser tant ràpids que no ens va
donar temps a pair-ho. L’edició del llibre ens va remoure a tots els que el vam
tractar molt, tant dins com fora de l’ institut, però al mateix temps teníem la
satisfacció de retre-li aquest petit homenatge, que la seua obra no restara perduda per les hemeroteques i que la poguérem
conservar en format de llibre i a l’abast de tothom.
-Un professor que ensenyava més enllà de les
aules...els seus articles tan divulgatius eren part com de la seva feina, oi?
-Sens
dubte, ell llegia molt, no només de ciència en sentit estricte, sinó també de
sociologia, economia, història... i estava sempre al dia. Els seus articles
estaven molt documentats i molt treballats. Pere tenia una gran capacitat de
treball, escriure un article com els que
escrivia cada setmana implicava dedicar-li moltes hores. Els seus escrits eren
tot un luxe per a La Veu i els seus lectors. Alguns mitjans de més volada ja
l’eren volgut tenir entre els seus col·laboradors
-Com vos vau plantejar
l’estructura del llibre que és per temàtiques?
-Com t’he dit
la selecció i estructuració del llibre va anar a càrrec de la professora Carme
Navarro. Però pots observar que hi ha una mostra de cadascuna de les temàtiques
que va tractar en els seus articles i a més sovint relacionades amb
l’actualitat del moment. Algunes de les qüestions que es tracten en els
articles, són encara de molta actualitat, o més que en el moment en què van ser
escrits, com per exemple els que porten per títol La sars: una malaltia emergent, escrits
l’any 2003, en què ja se’ns advertia que podíem arribar a situacions com la que
estem vivint actualment amb el coronavirus.
- Era un professor més enllà de les aules i això es veu i
es palpa en els seus articles, oi? el podríem definir com un divulgador que
ensenyava?
-O al
revés. Si em permets reproduiré les paraules del professor Rafael Sartorio que en el pròleg del llibre respon molt bé aquesta
pregunta, i que jo no podria millorar: “Pere Bausà va
ser per sobre de tot un professor. (...)Pere tenia molt clar que situar els
alumnes a l’altura de la seva època era la tasca fonamental del sistema escolar
i que els professors són els esglaons que formen la gran cadena del coneixement
connectant, a través de les generacions, la cultura, la investigació i la
ciència amb el poble. Aquesta divulgació que, almenys en els casos més
reeixits, té lloc en els nostres establiments educatius, és una condició
necessària de la llibertat. Necessària, però no suficient: en totes les seves
actuacions i intervencions va deixar palesa l’exigència de divulgar una visió
científica del món, amb la convicció que sense ella una societat racional i
humana és impensable.”
-A les aules, en
canvi, per a res era un professor a l´ús...innovava
amb la manera d´ apropar les Ciències Naturals, ensenyava de manera diferent i
molt propera, ens feia llegir premsa, retallar articles, ens ensenyava a llegir
aquests articles que tenien a veure amb la ciència i a extraure els continguts
precisos i a entendre allò que llegíem...a treballar en grup i a preguntar-se
més enllà...jo et diria que a tots els alumnes ens va marcar més enllà de com a
professor, també com a ésser humà...què ens pots explicar-hi o què ens pots
afegir?
-Pels que
dius dedueixo que vas ser alumna seua. Per tant poca cosa puc afegir, únicament
que li agradava fer sortides al camp per a treballar in situ.
-Amic Josep, tu com el recordes com a ésser
humà? I com a company a La Veu de Benicarló?
-Pere va
arribar a l’ IES “Ramón Cid” un any o dos després que jo. Vam connectar prou
ràpid i en saber del seu interès per l’ecologia el vaig embolicar de seguida a
col·laborar en el setmanari Benicarló Crònica i sobretot en les jornades de
ecologia que organitzava Alambor, on ell va ser un puntal molt important. Puc
dir també que estava molt implicat en la vida de l’ institut, i s’estigués
d’acord amb ell o no, era una veu que es respectava. I sobretot el recordo com
un gran conversador, com he dit abans, ell sabia molt de moltes coses, i havíem
tingut llargues converses arreglant el món, que era una cosa molt generacional,
però també parlàvem de ciclisme que era una afició que compartíem. Encara no em
sé avenir que ja no estiga entre nosaltres, i de vegades penso que el trobaré
un dia passejant la gosseta o al forn, on de vegades coincidíem i continuarem
arreglant el món, que cada dia està més destorbat.
-Tornem al llibre i als seus continguts per
que aquest no deixa cap tema ambiental per tocar i analitzar oi?
-Efectivament,
com va dir aquell, res humà li era aliè, i va tractar amb rigorositat
tota una sèrie de temes no només medi ambientals, sinó científics.
-I això que molts temes eren, i més en certs
dies i certs anys, controvertits...ell parlava o escrivia sobre el que pensava
o li feia neguit i no mirava si allò podia esdevindre
impopular...
-I no només
escrivint, ell es va comprometre en qüestions en què
pensava que s’havia d’implicar encara que no tingués un interès directe, i ara
penso en el moviment Salvem la Tossa.
-En alguns temes va esdevindre
un divulgador que es va avançar...molts temes avui són més que vigents, però no
ara fa 15 anys...però ell ja veia que el tema donaria de què parlar...
-Exactament,
parlava d’alguns temes que en el seu moment no es tractaven molt, però que ara
estan en els mitjans de molta actualitat. Abans ja he posat un exemple.
-En Pere, amic, va crear escola? Va obrir el
cor a molta gent cap a la defensa de la natura, cap a un món sostenible?
-Vull
pensar que sí. Estic segur que la seua influència ha estat fonamental per a
despertar i ampliar la consciència medi ambiental en Benicarló i comarca.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069