Cazarabet conversa con... Maria Eugènia
Jaume i Esteva, autora de “Esclaus oblidats. Els camps de concentració a
Mallorca (1936-1942)” (Documenta Balear)
Maria Eugènia Jaume i Esteva s´apropa molt
insistentment als camps de concentració a Mallorca entre els anys 1936-1942.
L´ editorial que ens brida aquest magnífic
llibre, fruit d´ una esmerada investigació, és Documenta Balear dins la
col-lecció Arbre de Mar en el número 66.
La sinopsi del libre:
La Guerra Civil a Mallorca fou sobretot un
període de repressió i violència que es va allargar més enllà del final del
conflicte. Entre 1936 i 1942, l’illa va acollir desenes de camps de presoners
que van ser forçats a construir infraestructures viàries i de defensa. Aquests
milers d’esclaus oblidats van ser exposats a tota mena de maltractes, misèries
i privacions per un règim nacionalcatòlic que, mentre assegurava que els volia
reeducar en els valors del franquisme, explotava els vençuts en benefici
propi.
La recerca de Maria Eugènia Jaume, a partir de documentació fins ara inèdita,
ens ofereix per primera vegada un estudi detallat dels destacaments existents,
les construccions realitzades i les vicissituds d’aquests esclaus mallorquins
de Franco.
L´ autora d´aquest magnífic llibre d´
investigació histórica que és tot un homenatge a la memoria histórica, na Maria
Eugènia Jaume i Esteva: És graduada per la Universitat Oberta de Catalunya en
Humanitats i en Història de l´Art. És Máster en Història Contemporànea i del
Món Actual per la Universitat de Barcelona-Universitat Oberta de Catalunya. El
seu àmbit d´estudi e investigación es centra en la Guerra Civil a Mallorca.Ha
participat en conferències sobre els camps de concentració a Mallorca i les
publicacions d´estudis locals, com les jornades de Sóller Esclaus per a
fortificar Mallorca.El Llatzeret de Soller 1936-1940—investigació que li va
portar un any de 2008 al 2009. Aquesta obra és fruit de la recerca realitzada
en el seu Treball de Final de Máster, del qual obtingué el premi Temps,Espai i Forma atorgat per la Universitat de Barcelona el
desembre del 2018.
Cazarabet conversa amb Maria Eugènia Jaume Esteva:
-Amiga, ens pots explicar des d´on surt aquest
llibre per que surt d´un treball d´investigació previ, no?-
Podríem dir que es tracta d´un estudi molt concret envers el “teu espai
geogràfic “ i aquell que més coneixes )que és la teva terra, Mallorca ficant el
punt de mira sobre els camps de concentració del franquisme? Tenies clar que
volies escriure sobre els esclaus del franquisme a Mallorca?
Bones, primer de tot, moltes gràcies per
l’entrevista.
Realment no tenia
clar de que escriure, aquesta investigació va sortir fruit d’un Treball de
Final de Màster i havíem d’elegir un tema, em vaig decantar per a realitzar
aquest estudi atès que prop de casa meva, al poble del costat hi ha un camp, el
d’Artà i amb molta freqüència l’he anat a visitar. D’aquesta manera i, partint
de la coneixença d’aquest camp, un a Pollença i el de Formentera vaig començar
l’estudi. La sorpresa va ser molt i molt grossa quan de cada cop sortien més
camps i la curiositat: la gran majoria d’ells es trobaven al litoral.
Amb la gran
quantitat de dades que sortien i, que encara surten, he decidit centrar el meu
focus d’estudi a aquest sistema repressiu a totes les illes. És un tema molt
interessant i amb moltes dades per descobrir encara.
- Els camps de concentració arreu on estaven van deixar un verdader
sistema d´esclavatge, oi?. Eren verdaders treballs
forçats que sempre degueren beneficiar a quelcom, oi? -Quins treballs duien a
terme?
Aquí a Mallorca
és veu molt clara aquesta finalitat. Aquests camps van deixar verdaderes senyes
de l’esclavatge amb les seves construccions, a més contem amb el testimonis de
diversos presoners, alguns que encara segueixen en vida i d’altres que ho han
deixat per escrit, de que ells no rebien import monetari.
Les seves
construccions les podem centrar en dues tipologies diferents:
Entre 1936 i 1939
on les construccions es centraven en les línies viàries per unir el litoral
mallorquí i abastir-lo d’unes carreteres eficients que poguessin moure’s amb
agilitat en cas d’un nou atac enemic. A més, també hi havia el projecte d’una
línia de ferrocarril que unia Sa Pobla amb Alcúdia que mai es va arribar a
construir i la construcció de diversos
aeròdroms, entre ells Can Simonet a Campos
A partir del
setembre de 1939 van canviar les construccions i es van centrar amb els nius de
metralladora, aquests petits búnquers que hi ha a les platges.
-Hi ha economia a l´ arrere dels treballs forçats
que han alimentat a algunes de les fortunes que encara són, avui i ara,
presents?—directa o indirectament—
Realment no he
trobat cap tipus de benefici privat en aquestes construccions, tot es centrava
en obra pública. Ara bé, dintre de tot això hi havia qui es beneficiava atès
que segons el reglament els presoners havien de cobrar un sou diari però aquest
anava a un compte comú a Madrid. A més el tracta depenia del cap del
destacament que en ocasions s’aprofitava dels abastiments que arribaven al camp
o dels diners per comprar aliment i es feien grossos a costa dels qui
treballaven, els quals no tenien no per menjar.
-En quines condicions hi estaven els empresonats als camps de
concentració a Mallorca?
En general molt
malament. A Mallorca els Camps de Concentració eren principalment possessions
(la part dels sestadors) o barracots de fusta desmuntables. Per tant, hi trobem
condicions deplorables. Eren llocs molt humits amb xinxes i polls. A més,
alguns com el Llatzaret de Sóller es trobaven situats just al costat de la mar,
per tant, aquí s’hi exceptuava. D’altres com el cas d’Artà o Albercutx a
Pollença els presoners havien de lluitar contra clemències meteorològiques,
principalment nevades i ventades. Per exemple al d’Albercutx amb una ventada el
campament -fet de barracots- va caure, i el van haver de tornar a muntar.
-Hi han diferències entre els Camps de Concentració d´altres llocs de
la geografia de l´Estat Espanyol respecte a Mallorca?
Principalment hi
ha diferència pel que fa al tractament. Aquí es coneixien episodis de mals
tractes, desnutrició i pallisses, però en quant a morts, només -a banda
d’alguns suïcidis- es té constància d’una treta, la de Dionisio Pastor a
Campos. A la Península, aquest tracte era més habitual, als camps de
concentració, igual que a les presons es donaven tretes ni afusellaments. Per
tant, d’aquí deduïm que el sentit dels camps a Mallorca sí que es centrava en
el càstig, però no en l’assassinat, aquí els presoners eren útils coma mà d’obra.
-Són conseqüència , els camps de concentració, de la repressió
franquista?.-Com era el dia a dia del presoners dels
camps de concentració?-El perfil del batallons de presoners quin era?
Es clar que sí.
Amb l’esclat de la Guerra es va iniciar un sistema repressiu molt fort i en
dies les presons van quedar plenes, es van haver d’improvisar llocs de reclusió
tant a Palma com a la resta de Mallorca i degut a això, a partir del mes de
desembre del 1936 van començar a obrir-se els diferents camps de concentració.
Aquests van néixer amb dues finalitats, en primer lloc buidar les presons i en
segon lloc amb finalitat reeducadora.
Pel que
fa als batallons trobem tres tipologies diferents, en primer lloc a partir del
1936 les Unitats de treballadors que van néixer al 1937, els Batallons
Disciplinaris de Soldats Treballadors (1940) i els Batallons Disciplinaris de
Soldats Treballadors Penats que en tenim constància a partir de 1942.
El perfil eren
presoners polítics i presoners capturats al front, en el cas dels Batallons
Disciplinaris hi trobem individus que s’havien exiliat i en el temor de la
Segona Guerra Mundial van tornar i foren enviats a aquets batallons.
-Amiga Maria Eugènia. Anem a pams. De quants camps de concentració
estem parlant a l´ illa de Mallorca?-Els primers Camps
de Concentració a Mallorca quan s´implanten ¿Ia partir d´aquí van creixent
conforme a què?
Ara mateix tinc
comptabilitzats 26 camps de concentració a Mallorca. El primer que es va obrir
va ser el mes de desembre de 1936, els Banys de Sant Joan a Campos. Al
transcurs del mateix mes i del gener de 1937 van anar obrint el Llatzaret de
Sóller i Can Farineta, també a Campos. Anaven obrint els camps a mesura que se
necessitaven les construccions i a més s’anava demanant mà d’obra a la
península, per això trobem molts noms de peninsulars a les llistes dels camps
mallorquins.
-Els treballs forçats anaven encaminats a fer infraestructures de
caire militar…es feien per fortificar l´illa, però front a què?. Quina relació guarden aquestes infraestructures tenint en
compte la II Guerra Mundial?
En un primer
moment, les carreteres anaven destinades a la defensa de Mallorca en cas d’un
nou desembarc dels republicans. A partir de 1939 s’inicien les construccions
dels búnquers atesa l’amistat del règim franquista amb els països de l’eix. Per
tant, hi havia una forta amenaça d’un atac dels aliats.
-Amiga, dels camps de concentració com a infraestructura què en queda
a Mallorca; hi han vestigis o runes?. -Creus que es
sap prou del que van esdevindre d´aquets indrets de càstig i treball?
-Actualment
queden vestigis, però s’ha de dir que es troben amb molt mal estat. Per
exemple, la possessió de Vistalegre a Manacor, està totalment en runes. El camp
d’Artà – únic que es va construir com a Camp a Mallorca- es conserva de forma
precària, però s’ha de dir que l’Associació dels Amics del Camp dels Soldats
d’Artà estan treballant amb la seva conservació. El Llatzaret de Sóller es
troba en males condicions damunt sa platja.
Actualment és un
tema que es comença a destapar i la gent comença a saber del tema... per tant,
de moment la gent no està prou documentada sobre el tema, però espero que amb
el temps això vagi a millor i que si els arribi aquesta informació.
-Com ha estat, amiga Maria Eugènia, el treball de
documentació envers els camps de concentració, la vida i les condicions del
pressoners; sobre allò que feien i com ho feien..etc…?Feixut,però
a l´hora apassionant, no?---i amb safisfacció pel treball ben fet—
-Si que ha estat
un tema molt apassionant a més, la recerca és un tema que m’agrada molt i amb
el que gaudeixo. A tots els arxius que he visitat he trobat molta informació i
de cada cop la feina anava agafant forma i, és clar, el tema, anava enganxant.
-Aconsegueixes llistats complets dels
pressoners així com del que els anava passant?Hi havia
seguiment dels pressoners?
-Ara mateix estic
amb el treball d’aconseguir els llistats i sí, realment vaig aconseguint els
llistats i les persones... tinc més de 1300 individus a Artà, més de 400 a Formentera,...
entre d’altres camps. Per tant, sí que hi havia un seguiment amb els trasllats
de presoners.
-Ha sigut difícil fer-se amb material gràfic i amb documentació
referents, per exemple, als croquis dels camps i d´ altres?
-Realment no hi havia croquis dels camps, amb els noms de les
possessions i dels llocs he anat buscant als cadastres
els seus llocs i els he reconstruït. Els dels nius de
metralladora si que estaven a l’abast als arxius.
-M´ imagino que part del treball aquest de mirar com eren
els camps de concentració i com eren les infraestructures d´ allò que
construïen els presoners amb els treballs forçats obeeix a una documentació
molt específica, oi? I a mirar d´assessorar-te amb estudis i
gents que et poden facilitar detalls que, a lo millor, a vos et
passarien per alt per que la teva formació és una altra….
-S’ha de dir que
gairebé tota la feina està extreta d’arxius.
-Amiga, m´ imagino que les fonts orals, les
entrevistes—siguin directes o indirectes--,les
lectures d´altres treballs d´investigació, de llibres és molt important, però
jo em voldria centrar una miqueta més en el treball de poder entrevistar a gent
que t´haviga pogut acompanyar en la recerca dels camps de concentració, en
explicar-te com vivien, quins treballs feien…
-Sí, he pogut
assessorar-me amb testimonis de presoners com el de Gabriel Riera o Paulí
Pallàs, estudis de David Ginard, el pare Massot, Jaume Morey o Antoni Tugores.
-Com era la convivencia de les gents de Mallorca amb els pressoners i repressaliats ficats a fer treballs forçats en aquests Camps
de Concentració?
-La gent tenia
constància dels presoners, per exemple a Sa Pobla, aquests es trobaven al
centre del poble i a les altres que estaven a les foranes si que en tenien
presència, però simplement callaven. En molts cops he trobat que la gent de les
cases pròximes als camps, ajudaven als familiars dels presoners per poder-los
visitar, o als mateixos presoners donat-los menjar.
-Si abans parlàvem de l´ apassionat treball de documentació…com és la
metodologia de treball i com el ficar-li ordre a tot plegat?.-I
com a sigut bolcar-ho tot en aquest llibre que edita Documenta Balear? per
cert, com ha sigut treballar amb Documenta Balear?
-Es tracta
d’organització, així com van sortint dades organitzar-les per lloc i
cronològicament, per tant, la realització d’eixos cronològics explicatius és
una solució per a poder realitzar bé aquesta tasca. A més, anar organitzant els
presoners així com surten de forma alfabètica.
S’ha de dir que
ha arribat a Documenta Balear gràcies a Jaume Claret (el director del TFM) que
amb el contacte amb David Ginard va arribar a l’editorial. I especificar que
són una gent molt eficaç amb molta paciència, ja que jo sóc una persona molt
insistent i han aguantat totes les meves insistències.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069