Cazarabet conversa con... Àlex Gómez-Font, autor de “Els últims de Cuba” (Pagès)
Àlex Gómez-Font—també autor
del llibre de Pagès editors "Zeleste i la música
laietana". --- ens du de
viatge a un lloc recurrent de tota mena d´exilis, l´illa de Cuba... entre
mítica i necessària, entre acollidora i lloc ple d´anyorances.
El llibre és editat per
Pagès Editors dins la col·lecció Lo Marroco.
Una narrativa
engrescadora, entretinguda i molt ,molt coral i colorista…
Segons ens explica i
recorda Pagès Editors sobre l´ escriptor: “Va dirigir el documental L’home
Orquestra, escollit per la secció oficial del Festival In-Edit,
que explica la història de Jesús Peyrón i de tota una
generació de músics de Barcelona que van gaudir d’un enorme èxit a Cuba, abans
de la Revolució de Fidel Castro”. També afegeix sobre la novel·la: “és fruit
d’un procés de recerca de l’autor, guionista de nombrosos documentals
audiovisuals, sobre músics catalans que durant els anys 40, 50 i 60 es van
buscar la vida a l’estranger, sobretot a l’Amèrica Llatina”.
La sinopsis del llibre:
Nat King Cole, Fidel Castro, Che
Guevara, Pau Casals, Benny Moré, Celia Cruz, Lucky Luciano, Édith Piaf, el mestre Gonzalo Roig i Armando Romeu Jr.
Aquests són alguns dels noms que treuen el cap per les pàgines d’aquest relat.
Una història protagonitzada per tres persones. Un escolà de Montserrat que
passa de cantar davant Himmler, a la Barcelona dels
cabarets per després fer el salt a una orquestra que el portarà a triomfar al
mític Tropicana de l’Havana. Un noi que mentre està fent
una gira desastrosa pel Marroc rep un carta que el convida a tornar a Barcelona
per assajar amb una nova orquestra que debutarà a l’Havana. I finalment un pare
que fuig de l’horror de la guerra civil camí a Cuba on creixeran els seus dos
fills amb el Casal Català i la vida amb la colònia de catalans de l’Havana. Un
relat real que situa els protagonistes a la Cuba de Fulgencio
Batista, alterada amb l’arribada de la Revolución de
Fidel Castro.
L´autor Àlex Gómez-Font: Caldes
de Montbui, 1976). Autodidacta inquiet, partint de la música ha creat un
univers personal que l’ha portat a navegar lliurement en un estil on la música
ha estat el punt de partida per obrir-se a noves temàtiques. Ha escrit diversos
llibres d’història musical, sobretot centrats en la música popular durant la
dècada dels seixanta i setanta del passat segle. Ha realitzat tasques d’editor
literari i ha dirigit, escrit i coordinat diversos projectes discogràfics. En
el terreny audiovisual, entre altres, ha impulsat i dirigit diversos treballs
amb força ressò. Ha col·laborat a la ràdio, premsa i televisió i ho segueix
fent quan pot i el deixen. Creu en la divulgació i els beneficis vitals de la
música.
Cazarabet
conversa amb Àlex Gómez-Font:
-Amic Àlex, què t´ha fet
escriure aquest llibre Els ùltims de Cuba? .
Què t´ha fet d´incentiu?
-D'entrada explicar una
història que no es coneixia gaire. La dels músics catalans que van tenir èxit a
la Cuba batistiana. I l'incentiu ha estat que
d'aquella primera expedició només queda viu un únic protagonista, per tant
s'havia de deixar constància i testimoni.
- Cuba, Catalunya; Catalunya i Cuba vinculades per quelcom més que….?
-Com tothom sap, Cuba va
ser colònia espanyola fins l'any 1898, però els vincles van continuar molt més
enllà. Per la part catalana hi va anar molta gent, alguns a treballar i altres
a fer fortuna (Partagàs, Bacardi...). A més el casal
català de Cuba va ser la primera entitat a nivell mundial que es va crear per
tal d'ajudar els catalans que tenien problemes de subsistència. Una formula que
més tard es copiaria arreu.
-Bé no deixa de ser, d´alguna manera, com una continuació de les teves darreres
aproximacions a la teva gran passió la música ,no?
-Per descomptat. Però en
aquest cas he anat una mica més enllà. Si fins ara la música era la
protagonista principal, a “Els últims de Cuba” la música és una excusa per
parlar de persones, esdeveniments històrics i vides.
-Però ens ho aproximes d´una manera molt planera per a que pugui entretindre amb el denominador comú….
-M'agrada que ho vegis
així, aquest era l'objectiu. Fer-ho fàcil. Podia haver fet un totxo e 500
pàgines i vendre-ho com a novel·la històrica però no ho veia. Vaig optar per
aquesta fórmula per fer una cosa diferent i que fos fàcil i entenedora.
-Tu pretens endinsar-nos dins el món de la música amb narratives que estan
pensades amb una estructura que a mi em sembla molt a un reportatge llarg de
premsa…?
-És
possible, si ho veus així, així serà. És qui ho llegeix
el que ho pot dir. Jo no sóc objectiu.
-Però allò que és significatiu i que diferencia les teves narracions són
els personatges tan ben definits, com si fossis un retratista ,no?
-Sí, això m'agrada. Disfruto molt definint els personatges. M'agrada copçar-los al màxim.
-Amic què és per a tu la
música?
-Em sembla que era Nietzsche
que la vida sense música seria un error. Doncs això.
-Entre d´altres coses és com un estri que ens obri no poques portes, no
poques finestres a descobrir… amb una llibertat com poques arts ens
donen…?
-Per descomptat. I amb la
gràcia que cadascú veu coses i interpreta coses diferents. Davant d'una música
un pot sentir alegria i un altre tristesa. I també depèn del nostre estat
d'ànim. Però és aliment per l'ànima.
-L´escenari ací , com en d´altres lectures teves, és Catalunya, però,
ara, en cerques un altre Cuba….per què Cuba…què té Cuba de fonamental i diferencial
respecte a altres indrets….?
-A Cuba hi he arribat de
casualitat. M'hi han portat els protagonistes, la història en si.
-La veritat és que Cuba té tota una idiosincràsia coral com pocs altres
indrets, oi?
-Sí.
-Què et motiva a cercar certs retrats històrics i personals i no uns
d´altres ?
-Que m'inspirin i em
remoguin per dins. I sobretot que em pugui posar en la pell de la història. Per
mi és molt important conèixer les arrels de tot plegat. Perquè m'entenguis a mi
no em veuràs mai fent una biografia de Bruce Springsteen perque
no sóc americà ni conec bé la seva idiosincràsia. Un
ha d'està lligat d'alguna manera al que explica si
vol que quedi creïble.
-Quins trets identitaris cercaves que ens ajudessin
a definir ?.- També vols traure uns fils d´estirar per a traure el
què ?-Com et documentes, amic, per escriure un llibre que és narrativa
…però que és com una mescla d´assaig de divulgació i quelcom de premsa—com et
deia—i també molta imaginació amb el retrat dels personatges…
-Buscant molta
informació, documentant-me i fent moltes entrevistes.
-I amb el voler parar-te amb unes situacions històriques i no amb unes
altres, no?
-Les que et porta la història qu’expliques.
-Parla'ns, si us plau, del procés d'investigació ... d'aquesta tasca tan
àrdua, de recerca, molta lectura, posar ordre ....-Treballes tenint en
compte com un guió de qüestions a anar contestant, a anar donant resposta ...
-Amic, ens pots parlar de el procés de documentació, recerca de fonts, lectura
de llibre i altres que hi ha darrere d'aquest llibre? .Període apassionant,
però molt afanyós i laboriós que, de vegades, fins i tot ens pot submergir en
certa ansietat...què trobes?
-És un procés llarg i a
vegades força ansiós. En el fons no et puc dir amb exactitud quan comença. El
redactat del llibre i documentació final pot haver durat un parell d'anys. No
obstant tota la informació i el punt de partida deu ser d'uns 10 anys a partir
d'informació per d'altres treballs.
-Com és o com ha estat coordinar
totes aquestes veus en forma de personatges que ens apropen, amb el estri de la
música, Cuba i Catalunya....?
-Ha estat una feina
complexa. He fet i refet el text 5 vegades fins que les veus tenien la forma
desitjada. A vegades quan escrius, si no t'hi fixes perds el punt de vista del
narrador.
-Un cop recopilat tot, com és la metodologia de treball que fas servir ?;
Com li poses ordre a tot?
- Jo ho faig per
parts, a partir de cada personatge. Tal com es pot veure en l’índex.
-Amic Àlex, però
explica’ns què és per a tu la narració?
-És un terme molt
genèric. Vindria a ser l'explicació ordenada d'uns fets.
-El fil narratiu i el protagonisme sempre és la música, però quin paper
vols donar-los als personatges ...com a divulgador versus creador i com a
creador versus divulgador?
-Tot el protagonisme pels
personatges.
-Ací l´ osmosis entre els personatges i el fil narratiu d´ allò que vols
divulgar i/o compartir és molt, molt significatiu i ple, no...el que fa de la
lectura quelcom més lleuger, atractiu... com a menys encaixonat, oi?
-Ostres, m’agrada que ho
diguis. Era la meva intenció.
-Si pretenies que ens endinséssim amb la música i el seu vincle amb la
terra versus amb els la duen a terme ho has conquerint...era, en
part, això?
-Sí.
-Aquest treball, t'ha obert la ment i la curiositat a indagar més sobre
alguns dels aspectes tractats en el mateix ?.-Ens pots parlar de treballs en
què estàs submergit ara?—vinga ,--- una rialla—estirat una miqueta...
Ara mateix estic a punt
de publicar un altre llibre en castellà. Es la història del grup Màquina! i el
seu context a l'Espanya de finals dels seixanta. No sé quan sortirà publicat.
Potser ho sabreu abans vosaltres (ja, ja, ja...) L'edita Milenio
que és l'editora castellana de Pagès. Potser us poden dir quelcom.
Pel que respecta a la
música popular, tinc un parell d'idees al cap però encara no estan definides.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069