Cazarabet conversa con... Lluïsa Pla Toldrà, autora de “Els Girona. La gran burgesia
catalana del segle XIX” (Pagès)
Pagès Editors, edita un llibre
sobre una família que fou quelcom més que una família…fou una saga de la gran
burgesia catalana del segle XIX que investiga, estudia i ens apropa la
historiadora Lluïsa Pla Toldrà.
Els Girona, un bon
exemple a seguir per a entendre i conèixer la idiosincràsia de com eren
aquelles dinasties, sagues i famílies que són, des del present, mirades com
quelcom mític…
La lectura d´ aquesta
investigació és , amés, molt entretinguda i engrescadora….si ets dels que només
s’apropen a les novel·les i narratives… jo tindria a aquest llibre com un trajecte literari a tindre en compte. Tal com
diu l’autora: "Voldria que aquest llibre resultés senzill per a tothom,
perquè penso que la història s’ha de divulgar."
Tal com reconeixen els
editors: “Aquesta obra vol intentar respondre per què i com els Girona es van
convertir en la principal família de la gran burgesia catalana del segle XIX?
No van néixer burgesos. Ho van esdevenir en el procés. (….)La família
Girona vertebrà amb afany un gran projecte que, amb la col·laboració de la
societat catalana, va convertir Catalunya en un país industrial modern.”
Un treball minuciós i
molt exhaustiu.
La sinopsis d´ aquest
llibre: "El llibre segueix atentament la progressió de més de quatre
generacions de la família Girona (...) un segle i mig d’una etapa cabdal de la
història de Catalunya i Europa: la del clímax de la primera revolució
industrial. L’obra confirma el paper estel·lar jugat pels Girona en el
firmament del segle XIX. És una obra apassionada, ben escrita, un text extremadament
ben polit. El rigor guia tota l’obra. L’estil de Pla és punyent, va fins al
fons dels personatges i toca temes de rabiosa actualitat, com la relació entre
formació de capital humà i innovació, la internacionalització empresarial, l’
impacte a llarg termini de les crisis o el paper de la banca en el creixement.
Una obra valenta. Si la llegim, gaudirem d’una obra apassionant i aprendrem, de
veritat, com s’ha fet aquest país, més enllà dels tòpics amb que ens saturen
quotidianament els nostres polítics i mitjans de comunicació." (Del pròleg
de Jordi Catalan)
La seva autora:
(Bell-lloc d’Urgell, 1962) és Doctora en Història per la Universitat de
Barcelona. Des de 1990 s’ha dedicat a la investigació científica i a la
docència universitària. En l‘àmbit de la Història Econòmica ha estat professora
de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB), del
Departament d’Economia d’ ESADE (Universitat Ramon Llull) i d’Economia i
Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). El seu treball d’
investigació de major amplitud, al que ha dedicat els darrers anys, ha estat el
procés de formació de la gran burgesia catalana, a partir de l’estudi de la
família Girona. Ha publicat diversos articles sobre la burgesia de negocis i la
història empresarial i financera. En 2012 la Fundació Noguera li concedí el
premi a la millor tesi doctoral d’Història Moderna i Contemporània.
Cazarabet
conversa amb Lluïsa Pla Toldrà:
-Amiga Lluïsa, què és
allò que t' ha fet investigar(què t' ha portat a escriure aquest llibre) sobre
la família burgesa dels Girona una de les més conegudes i reconegudes de Catalunya? o si vols
preguntat d´ una altra manera: ens pots explicar del per què d' aquesta
reflexió e investigació que pren forma de llibre?
-L'origen de la investigació sobre les Girona és la meva
Tesi Doctoral. Va prendre forma de llibre quan la Fundació Noguera va premiar
la Tesi i n'assumí la publicació. Posteriorment, el llibre ha estat editat de
nou per Pagès Editors
-Parla'ns, si us plau, del procés d'investigació ... d'aquesta tasca tan
àrdua, de recerca, molta lectura, posar ordre ....-Per això cal tenacitat,
mètode, molt de treball i certa o molta intuïció, oi?; què ens pots dir?.- Per
cert com va ésser trobar-hi l´ Arxiu Girona i la col·laboració d´ Ignasi Puig i
Girona?
-Una investigació centrada en una única família s'havia de
fer també amb l'arxiu privat, a part de moltes altres fonts que enumero en el
llibre (notarials, parroquials, fiscals, de les empreses i institucions
en les que van participar...). Va ser gràcies a la generositat dels descendents
de la família Girona que vaig tenir l'oportunitat de consultar els documents
privats
-Un cop recopilat tot, com és la metodologia de treball que fas servir ?;
Com li poses ordre a tot sota l´escriptura?.- -Treballes tenint en compte com
un guió de qüestions a anar contestant, a anar donant resposta ...?
-Mai no està recopilat
tot. Sempre hi ha documents per consultar i cercar. Soc historiadora. Vaig
treballar amb un mètode científic. a partir d'una sèrie d'hipòtesis,
preguntes, etc. vaig anar cercant les respostes en els documents.
-Van ésser la principal família de la burgesia catalana del segle XIX...per
damunt d´ altres nissagues com els Güell, els López, els Ferrer i Vidal i els
Vidal-Quadres...com seu van fer, tot i que ells tenien com a fita ésser “els
més...” ?.--Com seu van fer per convertir-se en la principal família de la
burgesia catalana?
-Els Girona van ser els
principals inversors del país els anys decisius del procés d'industrialització
del Principat, molt per sobre d'altres membres de la gran burgesia del seu
temps. La manera com ho van aconseguir està explicada als cinc capítols del
llibre: els orígens, la importància del capital comercial, les inversions, el
patrimoni, la trajectòria vital dels protagonistes...
-Perquè quins
condicionants es van donar-hi per a convertir-se en la principal família
burgesa catalana?
-La manera de fer els
negocis al segle XIX no es la manera de fer-los ara, perquè el context ha
canviat.
-Aquells empresaris ens podrien donar classes d´ emprenedoria a totes i a
tots...?-Què els diferenciava dels empresaris que ha anat tinent Catalunya amb
els anys i que hi ha ara...?
-Els Girona van ésser un exemple de dur a terme la revolució industrial a
Catalunya...?.- Per què?.-Perquè surten
de baix d´ un teler o telers de la Selva del Camp i des d´ahí fins aplegar a Barcelona on el salt qualitatiu es fa
evident..
-L'origen dels Girona
comença a Tàrrega al segle XVIII. Eren originaris de la Selva del Camp, on
ja es dedicaven als negocis. A Tàrrega tenen una botiga de teles a la Plaça
Major. Des de la botiga de teles porten a la pràctica múltiples activitats comercials
(no només la venda de teles). Amb la crisi de finals del segle XIX es
traslladen a Barcelona, on els negocis prenen major volada.
-Tot i que no s´ ha d´ oblidar que pel mig hi ha noces que, per dir-ho d´
alguna manera, fan la nissaga més forta
econòmicament parlant...lo que ajuda, oi?
-Els Girona no
van utilitzar mai el matrimoni com un mitjà per ascendir en l'escala social i
econòmica. Tots els matrimonis es van fer en termes d'igualtat, a diferència
del que sí va succeir amb altres famílies de la gran burgesia del seu
temps.
-Però amb quims “pros” i amb quins
“contra” els Girona es tornen un gegant de l’època?
-Els "pros" i
els "contra" del seu ascens social i econòmic són múltiples. És el
que explica el llibre.
-Quan passen a ser uns empresaris tèxtils a invertir en les
infraestructures de comunicació com ,per exemple, les xarxes ferroviàries...,de
carreteres, ponts, el canal d´ Urgell
-No van ser "empresaris tèxtils" en els seus
orígens. Les grans obres d'infraestructura -ferrocarrils, Canal d'Urgell...-
s'inicien a partir dels anys 50.
-I què hi ha de la seva vinculació envers la Colònia Agrícola de Raimat a
Lleida?
-No tinc cap notícia
documental de què de 1748 a 1905, que és l'àmbit cronològic del meu treball,
tinguessin cap vinculació amb la colònia de Raimat.
-A banda creen el primer
banc català, el Banc de Barcelona i són uns dels principals impulsors de l´
edificació del Teatre Lliceu, de la Universitat de
Barcelona, de part de la reconstrucció de la Catedral...en aquest segon pla els
surt la vessant “mecenes”, no?
-Van fundar el Banc de
Barcelona, el primer banc privat amb dret d'emissió de moneda d'Espanya. Van
construir, i finançar, el Gran Teatre del Liceu, amb altres socis. La labor de
mecenes és diferent. Van pagar de la seva butxaca la façana neogòtica
de la Catedral de Barcelona i el cimbori.
-I com no pot ser d´ altra manera s´ acaben dedicant a la política...és en
Manuel Girona en aquest apartat el que més èxit té essent diputat, senador i
batlle de Barcelona en l´ exposició de Barcelona de 1888, un esdeveniment que
,amb tot lo criticable que té que tindre, està clar que va obrir Barcelona a
tots i a tothom...què ens pots dir?
-En Manuel Girona va ser
el membre més destacat de la família en l'esfera social i política. Va ser
senador, diputat, alcalde de Barcelona, fundador i president de la Cambra de
Comerç, president de l'Ateneu, comissari de l'Exposició Universal... es va
dedicar més a totes aquestes tasques a partir de 1864-1867, després del
tancament de la casa Girona, la companyia comercial familiar.
-Perquè les idees i les emprenedories dels Girona van portar a terme
,també, importants canvis socials, oi?. Quins destacaries? -Els Girona eren
dels que tenint luxe en la vida fan ús d´ ensenyar-la...fan ostentació de la
mateixa o eren prou discrets?
-Els Girona eren poc
amics de l'ostentació de la riquesa i del luxe.
En relació a les
transformacions, amb la Revolució Industrial Catalunya va experimentar uns
canvis imprevisibles i sense precedents, i aquestes canvis han tingut uns grans
efectes sobre la trajectòria del país. Espanya no va fer la
Revolució Industrial al segle XIX, tal com ja va demostrar el Dr. Jordi
Nadal fa molts anys.
-Els Girona són l´ exemple d´ una
mena de cultura o de idiosincràsia molt
característica de l’empresariat a
Catalunya que no es dona en altres llocs de l´ Estat Espanyol...?
-El meu llibre és un llibre d'Història. No es una
biografia, és una història empresarial estudiada des de l'àmbit de la Història
Econòmica i Social. Això és el que es trobaran els lectors.
-Totes aquestes característiques els feien ser com avançats al seu
temps...com innovadors?
-Els Girona, a diferència d'altres membres destacats
de la gran burgesia del segle XIX, no tenen el seu origen a les Antilles,
sinó a Tàrrega, una vila de la Catalunya interior. Aquesta evidència
canvia la percepció que teníem de què la gran burgesia només devia els seus
orígens als "indianos".
-
Llegint aquest llibre també
ens fem una idea del que foren els segles XVIII, XIX i principis del XX, no?.-
O sigui que la lectora i el lector aprèn i no poc d´ història, oi? Els Girona
van invertir no com d’altres famílies perquè feren diners a l´ Amèrica o a les
Filipines...ells venen de fer negoci a l´ Urgell amb la ramaderia i el bestiar;
amb els fruits del camp i els teixits, la indústria tèxtil que tant forta va
ésser a Catalunya i que va esdevindre un motor molt
important per al progrés, però, també pot ser per a la desarticulació social...què ens pots
explicar?.- Com els influeix o penses que els pot influir en el seu destí que
els diners vingueren de les arrels de Catalunya i no d´ altres llocs mar
endins......?-De ideologia eren conservadors i lliberals...si ens fiquem amb la
religió, eren catòlics, però com els influïa la religió?
-La seva ideologia, al llarg de 150 anys, va anar
evolucionant del liberalisme polític al conservadorisme, perquè en 150 anys
havia canviat l'entorn i la conducta -la dels Girona, la de vostè, la
meva, la de tots...- està condicionada per l'entorn. La religió, catòlica
en un país catòlic, també està condicionada pels canvis. El sentiment religiós
del segle XIX no és el sentiment religiós del segle XXI. Eren catòlics d'acord
amb els paràmetres del seu temps.
-I com els definiries des del punt de vista ètic...perquè les seves formes
pareixen més com “no llatines” o “no castellanes” ..no sé si m´
explico...-Quina cultura del treball tenien Els Girona .... com va anar
evolucionar la seva cultura del treball des de la Selva del Camp a Barcelona?
-La seva cultura de treball: creien que els diners es
feien treballant. Avui és una idea estranya.
-Com és la vinculació dels Girona amb tot el que significa el modernisme?,
perquè el modernisme és molt més que una tendència arquitectònica i estètica,
oi?
-Els Girona sentien veneració per la cultura i l'art.
Manuel Girona va morir el 1905 amb 88 anys. M'hauria agradat molt poder-li
preguntar que pensava del Modernisme.
-Els Girona com miren i senten a la resta de l´ Estat Espanyol ...quines
relacions estableixen més enllà de compartir certs interessos empresarials? I
què hi ha més enllà de l´ Estat?
-Els Girona eren molt crítics amb els funcionament de
l'Administració i la política espanyola del segle XIX. Encara estic
estudiant aquest àmbit, que és realment complex.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069