Cazarabet conversa con... Raül Garrigasait, autor de “Els fundadors. Una història d’ambició,
clàssics i poder” (Ara)
Editorial Ara Llibres ens presenta ,editant-lo, un llibre de Raül Garrigasait…molt
,molt edificant i, fins i tot, encisador… retornant-nos a la historia i als
clàssics..mirant al poder…i tot des d’una aventura que des de Barcelona esdevé
cultural i plena de curiositats…
Allò que ens conta la sinopsi del llibre: Fa un segle, en una Barcelona
caòtica, plena d’energia i travessada per tota mena de conflictes polítics, uns
homes van tenir la idea de transformar el país editant clàssics grecs i
llatins. Així va néixer la Fundació Bernat Metge, l’aventura cultural més
ambiciosa que ha vist Catalunya. El 1922, quan va arrencar, semblava una proesa
impossible, però en pocs anys es va convertir en un fonament irrenunciable de
la cultura catalana i la va elevar al nivell més exigent de l’Europa de
l’època. Els grans protagonistes d’aquesta història van ser el polític
Francesc Cambó, l’intel·lectual i activista Joan Estelrich i el poeta Carles
Riba. No seria fàcil trobar a la Catalunya d’aleshores tres personalitats més
diferents. Però la força del projecte els va fer oblidar els recels i els va
alinear en la mateixa direcció: Cambó hi va posar l’empenta inicial i els
diners necessaris; Estelrich, el primer director, hi va afegir ideologia humanística
i mà esquerra; i Riba, tota la resta: els coneixements, el mètode, la
sensibilitat literària, la profunditat.
La prosa vibrant de Raül Garrigasait, actual president de La Casa dels
Clàssics, i el bagatge que li confereix haver estat editor de la Bernat Metge
durant més d’una dècada, converteixen Els fundadors en un bell homenatge als fonaments de la
nostra cultura. La col·lecció de clàssics grecs i llatins es revela en aquest
llibre com un exemple únic de continuïtat a través dels moments més foscos i
més brillants de la història del país.
L’autor, en Raül Garrigasait: Raül Garrigasait és escriptor i hel·lenista.
Ha publicat diversos assajos d’història cultural i la novel·la Els estranys
(2017), que va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la
Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any i el premi El Setè .
Per a saber més: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-22997578.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ra%C3%BCl_Garrigasait_i_Colom%C3%A9s
https://www.cccb.org/es/participantes/ficha/raul-garrigasait/228136
Cazarabet conversa amb Raül Garrigasait:
-Hola amic Raül què
és allò que et va fer escriure Els Fundadors… no sé, conta’ns una miqueta el
per què del llibre?
-Fa catorze anys vaig entrar a
l’edifici de Via Laietana 30, vaig pujar a la setena planta i vaig tenir la
sensació de viatjar en el temps: hi havia el despatx de Joan Estelrich, del
poeta i traductor Carles Riba, hi havia la preciosa biblioteca personal de
Francesc Cambó. En aquest lloc, com vuitanta anys enrere, s’hi editava la
col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins. Hi vaig començar a
treballar, primer com a corrector, després com a editor. I gràcies a aquest fet
vaig anar coneixent una història fascinant, amb moments novel·lescos, que em
semblava que algú havia d’explicar.
-Què ens aporta o creus que ens pot aportar , de tant en tant, anar
apropant-nos, preferiblement amb les lectures, als clàssics….
-Tres coses: entrem dins de
textos profunds, plaents, intel·ligents; adquirim perspectiva històrica; ens
allunyem del món d’urgències i addiccions instantànies en què vivim.
-Trobem allí reflexes, com en un mirall, a la societat actual amb tots els
seus problemes, tot i que des d’una altra perspectiva?---la del pas del
temps---
-Sempre fem servir els clàssics
per explicar-nos, però per mi això no vol dir necessàriament que siguin un
mirall: els clàssics poden parlar de maneres de fer totalment diferents de les
nostres, i tot i això ens interessen.
Aquesta és una de les seves gràcies: que ens atreuen malgrat la distancia que
ens en separa.
-Lo negatiu que passa de generació en generació…és més negatiu ara o com no
sabem, ben cert, quan va aparèixer, per exemple, la ira és inevitable pensar
que “lo de ara” i “lo que ens toca a viure a nosaltres” és sempre lo
pitjor?
-Pensar que el passat és millor
és una de les idees més antigues que hi ha. Fa quatre mil anys, a Mesopotàmia,
ja es lamentaven que els estudiants no eren tan bons com els d’abans. Crec que
farem bé de treure’ns aquests pensaments de sobre. Cada època i cada cultura
tenen el seu centre en si mateixes. Servim-nos dels llibres d’altres èpoques
per comparar-nos i per aprendre, però no per lamentar-nos.
-Des dels
pensaments i reflexions d’aquests fundadors estan les respostes més senzilles?.
I des de lo senzill estan les millors solucions…?
-No n’estic gens segur, d’això!
No sé pas si els clàssics ofereixen solucions, ni si n’han d’oferir. Una solució
és una cosa molt concreta, molt pràctica: una tireta per quan et fas un tall.
Els clàssics són una altra cosa: ens ofereixen un marc de pensament, ens fan
valorar alguns aspectes de la vida, ens proposen imatges que no aconseguim
treure’ns del cap i ens acompanyaran sempre més.
-Llegint Els Fundadors—m’ha passat en algunes altres lectures—m’ha fet
obrir els ulls del pensament clàssic que està ací constantment i que, sense
adonar-nos, forma part de nosaltres i de la nostra educació… què ens pots dir?
-La manera com escrivim, les
imatges que fem servir, els grans mites que ens obsessionen: sí, tot això ve
d’una llarga continuïtat de més de dos mil anys.
-Amb tots els respectes m’has recordat, i molt , per la manera de fer---tot
i les moltes diferències—a la docent, escriptora i divulgadora Irene Vallejo
autora de llibres com: El silbido del arquero o El infinito en un junco; a Jostein Gaarder autor de El món de Sofía o inclòs
a Alessandro Baricco autor de la memorable Seda o
d’obres d’assaig… No sé hi ha molt que vos uneix,no; què en penses?
-Quan escrivia, no pensava en
aquests autors, però crec que la semblança és lògica fins a un cert punt perquè
tots treballem a partir de relectures de la tradició.
-A tú com a persona molt vinculada als clàssics hel·lens
qui t’ha influït més?
-«Influir» no ho sé, però puc dir
quins autors tinc més presents i m’acompanyen sempre: Homer, Sòfocles i Plató.
-Ja costa parlar de filosofia des dels medis, llibres….sense esdevindre considerat un “bitxo raro”…no?
o és això mateixa el que volen que pensem?...llegir és meravellós, oi?,però si
a més dones de pensar encara més,no és aquest un dels propòsits de llegir?
-Jo tinc la sensació que la filosofia
va guanyant espais, potser no als mitjans però sí als actes de les llibreries,
als cursos que organitzen diverses institucions, etc. Justament una de les
característiques del nostre temps sembla que és la diversitat: hi ha molta gent
fent coses molt diferents alhora, i naturalment aquí els clàssics també hi troben
el seu espai.
-Però el poder vol tot el contrari….que fem de ramat, mai de
vedell o de corder negre i que va a la seva, ho veus així?.Pensar no s’alimenta
perquè pensar suposa tindre i formar-se d’una personalitat pròpia i plantar
cara, d’alguna manera, al poder?
-Sí, al poder de tota mena:
institucional, mediàtic i individual. Però els
clàssics també ens poden ajudar a entendre que sense poder no podem plantar
cara al poder.
-A qui li farà bé de llegir a Els fundadors?...no sé, pensaves en quelcom mentres escrivies?
-Per mí
és un llibre que explica uns fets històrics, però també reconstrueix atmosferes
i, a estones, ofereix «escenes novel·lesques», sempre amb els clàssics de fons.
Vull creure que farà bé a qualsevol persona que li interessi almenys alguna
d’aquestes coses. A més, crec que els gestors culturals de tota mena, públics i
privats, poden prendre exemple dels personatges del llibre.
-Amic tens com tres cares: ets traductor (des de Plató a Roth i altres); ets editor dels clàssics grecs i llatins
des de la Fundació Bernat Metge , impulsant a més el festival Clàssics de
Barcelona i ets escriptor…escrius i crees..En quin d’aquests treballs ets sents
més còmode? O es complementen a la perfecció…allò que no trobes en un , teu
aporta l’altre?
-Això ha anat canviat amb el
temps. Hi havia una poca en què sobretot traduïa, però ara cada vegada ho faig
més. Ara mateix em quedo amb l’edició de clàssics i l’escriptura, que per mi es
potencien mútuament.
-Assaig, novel·la i fins i tot poesia…?, però en fa l’efecte que ,a banda
del gènere, teu mires ,sempre, tot des de la perspectiva dels clàssics, no?és
quelcom inevitable en la teva manera de fer, oi?...
-Sí, sempre que escric soc
conscient de tenir una tradició de gairebé tres mil anys al darrere. Sense la
força d’aquesta herència, no sé pas si escriuria.
-Tot i que és en l’assaig i en la creació on et sentes
com més desenvolt, no? ; per què ens solem”soltar” de
primeres des del poema…per què solem començar en la poesia i després comencem a
volar més amb les narracions?
-Quan som adolescents, la poesia
té una virtut enganyosa: sembla que, amb el mínim esforç, podem aconseguir el
màxim efecte. Però per escriure bona poesia cal una atenció al detall i una
sensibilitat molt especials, específiques de la poesia, que sovint no serveixen
gaire per a altres gèneres. Potser és per això que molts comencem escrivint
poesia i després, quan ens coneixem millor, passem als gèneres en què tenim més
coses per oferir.
-És més difícil ara, en aquest convuls temps present, escriure
reflexions i crear?---jo penso que sí—
-Potser sí; per a mí, els moments més intensos —crisis polítiques, socials,
sanitàries— sempre han sigut moments en què m’ha costat molt escriure.
Necessito distancia, i en això els estímuls constants del món digital tampoc no
hi ajuden. És una lluita constant.
-Amic, Els fundadors tenen , avui, seguidors?
-I tant! Qualsevol lector dels clàssics és un seguidor seu.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069