Cazarabet conversa con... Antoni Royo Pérez (Jordi
Querol), autor de “Pel meu país” (Onada)
Jordi Querol/Antoni
Royo escriu sobre “el seu
país” que sent
i mira des de ben endins…
Una mirada particular i fins
i tot intimista de com es viu la terra
El llibre es
presenta com unes memòries…
La sinopsis del llibre,
allò que ens conta: Antoni Royo (Jordi Querol de nom literari) publica les
seues memòries, després de quaranta-dos anys de treball ininterromput per la
llengua, la cultura i la nació dels valencians, des de la delegació a Castelló
d’Acció Cultural del País Valencià. Al llarg de les seues pàgines, l’autor
passa revista als esdeveniments més importants de què ha estat testimoni, i
molt sovint protagonista, en la vida nacional tant del País Valencià com del
Principat de Catalunya, els dos territoris sobre els quals ha dut a terme el
seu treball en favor de «la llengua i la terra», des d’una plena consciència de
catalanitat.
Hi trobareu els Aplecs de
la Plana del darrer franquisme; les grans manifestacions proautonomia
de Barcelona i València del 1977; les convocatòries dels 9 d’octubre i els 25
d’Abril a València, i dels 11 de Setembre a Barcelona; el gran Aplec de la
Plaça de Bous de Castelló del 1982, quan s’acomplien els cinquanta anys de la
signatura de les Normes que duen el nom de la ciutat; l’arribada de la TV3 al
País Valencià…Però aquestes memòries s’endinsen també en les darreres dècades,
dins ja del segle xxi, fent-se ressò dels canvis
polítics ben significatius que han tingut lloc en molts municipis i en els
governs autonòmics del País Valencià i de les Illes però, sobretot, del
desenvolupament del «procés» al Principat de Catalunya.
I tots aquests fets
vistos sempre des d’una visió patriòtica, de qui se sap «malalt d’amor pel meu
país», amb una visió amorosa que en absolut exclou la crítica, això sí, sempre
amb voluntat de futur.
L´autor Jordi Querol/Antoni
Royo: Jordi Querol és el pseudònim que ha
utilitzat sempre Toni Royo per a signar la seua
producció literària, en la qual destaquen novel·les com ara Abans moros que
catalans o Quan bufa el Ponent, però també unes altres de temàtica
d’història valenciana i romanesa, de ciència ficció i altres de política
ficció. Ha publicat a més una biografia del líder maulet Joan Baptista Basset.
Antoni Royo Pérez va nàixer a Castelló de
la Plana el 8 d’octubre del 1954. Llicenciat en Història per la Universitat de
València, ha estat el delegat a Castelló d’Acció Cultural del País Valencià,
càrrec des del qual s’ha lliurat al treball per la llengua, la cultura i la
identitat nacional al conjunt de les comarques castellonenques. Cal destacar el
seu treball per a la recepció i consolidació de la TV3 i els altres canals de
la Corporació Catalana en aquesta mateixa zona. A nivell polític, ha militat al
PSAN, Esquerra Independent de Castelló, UPV, Bloc i ara a Compromís.
Cazarabet conversa amb Antoni Royo:
-Hola Antoni, ens pots explicar el per què d´aquest llibre?. Què hi ha al seu arrere?. Quin neguit
tenies i no tens al haver-hi escrit el llibre?. Neix d´unes
necessitats?
-Quan em faltava menys d'un any per a jubilar-me del treball que he fet
durant tota la meua vida activa, dur la delegació a Castelló d'Acció Cultural
del País Valencià, vaig sentit la necessitat d'explicar una mica en públic
moltes de les coses que m'han passat durant aquest temps, i donar a conèixer
les meues opinions sobre molts fets d'aquests darrers quaranta anys.
-Es aquest llibre com una mena de biografia teva envers
el País Valencià? Per què tries aquest caràcter memorialístic?
-Me'l van suggerir alguns amics, i la veritat és que he comprovat que em
sentia molt a gust, escrivint-lo. I sí, més que no una biografia exclusivament
personal, vol ser una aportació a una futura història del País Valencià, i
sobretot del nacionalisme, principalment però no únicament a les comarques de
Castelló.
-Té molt de compromís el llibre, però al mateix temps
pretén que nosaltres ens endinsem amb el compromís, oi?. Com i de quina manera
ho podem fer...?
-El meu no és un llibre neutral, prenc partit clarament per la llengua,
la cultura i el país des del primer moment, i intente
animar el lector a participar també en aquest projecte engrescador de recuperar
i normalitzar la llengua i construir un país més lliure.
-La teva vida es pot resumir dient que “ha estat possible”
gràcies al teu activisme envers la llengua, la cultura i la
implicació per a que tot això perduri?
-A veure, "he fet el possible", segurament amb molts errors i
moltes mancances, segur que es podria haver fet millor, però crec que
l'important és que, millor o pitjor, es va fer. I vull pensar que jo he tingut
alguna cosa a veure, amb aquesta execució.
-Molts anys de “lluita” per la llengua, la cultura i la
nació dels valencians, des de la delegació a Castelló d’Acció Cultural del País
Valencià...com a persona què t´ha aportat això?
-Una gran satisfacció personal, allò tan usat però tan real del
"deure acomplert". Jo crec que he estat molt més feliç en la meua
vida que no si haguera estat professor d'Història a un institut o a la
Universitat, de veritat.
-Quins són els principals enemics de la nostra llengua,
cultura e identitats...?
-A mi sempre m'agrada dir que, per damunt dels enemics externs, com
serien una concepció uninacional i uniformitzadora de l'estat espanyol, que per suposat que ho
és, el principal enemic de la nostra normalitat i la nostra llibertat són els
mateixos valencians, els catalans en general, quan es resignen i fins i tot
accepten amb alegria aquestes limitacions i aquesta opressió cap al nostre
país.
-El camí emprés per Acció Cultural del País Valencià
sempre ha estat caracteritzat per tindre que ser molt,molt constants per a
mantindre viva la flama de la llengua i d´ allò que ens deixa, oi?
-A veure, Acció Cultural, des de la seua aparició com a tal associació
l'any 1978, i fins i tot de d'abans, quan funcionàvem com a Secretariat de
l'Ensenyament de l' Idioma, hem tingut una línia de treball molt clara:
normalitzar lingüísticament, culturalment i nacionalment el País Valencià i
estretir els seus lligams amb la resta dels Països Catalans, i crec que, durant
tos aquests anys, hem estat conseqüents amb aquests ideals, ho continuem sent i
ho serem en el futur.
-La reivindicació per la nostra llengua és molt
important…imprescindible perquè per molt que fem sempre sembla que podem estar
a punt de caure del filferro, veritat?. Quines polítiques envers la llengua s´
han de fer sí o sí? I en quins errors mai s´ ha de caure?
-La llengua és el punt clau de la nostra nació. A diferència del que puga
passar, per exemple, a Irlanda, ací no podem concebre un nacionalisme i un
projecte de futur en llibertat en el qual el valencià, la llengua catalana, no ocupe un lloc fonamental. Hem de ser dúctils, però
inflexibles, sense una llengua normal no tindrem mai un país normal.
-Creus que en l´ actualitat el valencià està bé de
salut?. És una llengua minoritària que s´ enfronta a quins perills?
-És allò del got mig buit i mig ple. Si mirem com estàvem fa quaranta
anys, hem millorat molt, però el camí que ens queda per recórrer és encara molt
llarg. Tota llengua és minoritària depén amb qui la
comparem. Llengües d'Europa amb estats darrere, com l'holandès, el danès, el
suec... tenen problemes en relació a l'expansió de l'anglès, i fins i tot
l'estatut del francès preocupa en determinats àmbits. Per tant, una llengua
"mitjana" com la nostra --no és petita, ocupa un lloc intermedi en
les llengües d'Europa-- sempre ens exigeix estar ben alerta.
-Quin paper juguen, per exemple, la corporació de radio i
televisió valencianes?
-Per a Acció Cultural, la necessita d'una ràdio i una televisió pública
íntegrament en valencià va ser clau des del primer moment. Per això vam donar
suport en el seu dia al sorgiment de Canal 9, ens vam passar els anys exigint
que fora de veritat el que preveia el seu reglament fundacional, tant en
llengua com en continguts, i vam exigir la seua reobertura. Ara contemplem amb
esperança À Punt, i seguim de prop la seua evolució per a que no desfallesca. I, en qualsevol cas, aquest funcionament d'À Punt no exclou en absolut el retorn del senyal de TV3
al País Valencià, així com d'IB3, que no hem rebut mai, i l'exigència que el
senyal d'À Punt arribe a
tota la resta del territori catalanoparlant.
-I quin retrocés envers la llengua i la cultura
valencianes es van donar quan Canal 9 va ésser tancat pel govern del PP que
presidia Alberto Fabra?
-El retrocés va ser terrible. Pensem per exemple en les xiquetes i els
xiquets que, suprimit el senyal de TV3 i tancat Canal 9, es va quedar sense
dibuixos animats i programes infantils en la llengua en què eren
escolaritats al col·legi. La decisió del PP va ser terrible per a la llengua, i
potser això era justament el que pretenien.
-De tota manera la radio i la televisió valencianes
sempre han sigut ferramentes massa manipulades pel govern de torn…?
-Certament, Canal 9 va ser molt, massa, "la veu del seu amo".
I, a banda, el contingut de bastants dels seus programes era prou lamentable.
Però, tanmateix, jugava un paper lingüístic que calia no menysprear.
-Ara es diu “À Punt” i es nota molta frescor….què ens
pots dir d´aquesta nova aventura?.- És imprescindible
per a que no es vegi perduda la cultura valenciana , la llengua i la nostra
identitat?
-La veritat
és que som molts els que tenim dipositades les nostres esperances en À Punt.
Per ara, al cosa marxa bastant bé, però potser encara és massa aviat per a
traure'n conclusions definitives. Però el camí, en línies generals, sembla
bastant correcte.
-Amic Antoni, què va suposar l´ entrada dins
al “taula de jocs”---pel que fa a la cultura, costums,tradicions i la llengua
de TV-3?
-Quan vam dur el senyal de TV3 al País Valencià va haver un abans i un
després en la postura de la ciutadania respecte a la llengua. Era molt difícil
fer-li creure a una persona de peu que el català i el valencià no eren la
mateixa llengua quan ell estava veient una televisió en català i l'entenia
perfectament. TV3 va ser un gran antídot contra el secessionisme lingüístic.
-I què suposà per a nosaltres , com a poble,
que TV3 tingués que patir el tancament de les seves emissions?
-Justament pel que deia abans, el seu tancament va suposar un greu
retrocés lingüístic, i en certa manera també nacional. De fet, molta gent ens
vam "buscar la vida" i avui TV3 es veu al País Valencià per canals de
pagament, o directament mitjançant els noves tecnologies. Però amb això no en
tenim prou, no volem només una TV3 per a"iniciats", volem que el
senyor Pep i la senyora Maria la puguen veure amb normalitat, com qualsevol
altre canal televisiu, sense haver de fer cap sobreesforç econòmic o tècnic.
-Per favor,Antoni , conta’ns quin paper de papers has
anat tenint dins de TV3?
-La nostra
llengua es perfecciona i guanya camí envers la seva desaparició si escoltem el
valencià en la radio, en l’aparell de televisió, si llegim premsa i llibres en
valencià?
El valencià ha de ser present en tots els aspectes més actuals de l vida
social, ha de ser una llengua "moderna", en la cresta de l'ona de la
tecnologia. No volem una llengua tancada exclusivament en els ambients més
tradicionals, volem una llengua d'alta tecnologia i de premis Nobels.
-Tu has patit per la supervivència de la nostra llengua?
-Tota persona que estima el valencià ha patit, i pateix, sovint, pel seu
manteniment, per la seua normalitat. Ens sentim agredits cada vegada que se
l'ataca, que se li impedeix un funcionament normal entre la ciutadania. Sí, he
patit sovint, però també me l'he alegrat sovint.
-A quins esdeveniments més fotuts s´ha
tingut que enfrontar Acció Cultural pel País Valencià?
-Sense cap dubte, el més greu va ser el tancament dels repetidors de TV3
i les elevadíssimes multes que ens va imposar la Generalitat valenciana del PP,
l'objectiu últim de les quals era destruir-nos com associació i impedir el
nostre treball. Afortunadament, però, no ho van aconseguir, ells han perdut el poder
i nosaltres continuem vius i ben actius.
-El
públic lector, fins ara et coneixia per estar lligat i treballar envers
novel·les com ara Abans moros que catalans o Quan bufa
el Ponent, però també unes altres de temàtica d’història valenciana i romanesa,
de ciència ficció i altres de política ficció...et mous bé ficant ficció a la
realitat, oi?.Et deixa aquest fet més marge de maniobra?
-A veure, com dieu, jo sempre m'havia mogut en el terreny de la ficció, o
almenys a la part de ficció que et permeten les novel·les històriques. Ara, en
canvi, he hagut de fer un exercici de realitat, tot el que explique
en "Pel meu país" va passar realment així i, si en algun cas
això no fora cert, només seria per un error humà meu no buscat. Ha estat un
exercici interessant, perquè ah suposat un gran canvi.
-En què estàs treballant en l´ actualitat ;ens pots
fer cinc cèntims?
-He aprofitat el confinament i, en general, el temps de la pandèmia, per
a repassar justament aquestes memòries i redactar una addenda, una mena
d'afegit de molts temes, persones i qüestions que m'he adonat que no havia
presentat, o a ampliar aquesta informació quan considere
que m'havien quedat "coses al pap".
-Ens pots donar la teva opinió envers el panorama de les
lletres en valencià, català...?. I envers el món editorial?
-Sempre tenim agorers, que cada certs anys
prediquen la mort d'una llengua i de la literatura corresponent. Però crec que
la literatura en català gaudeix de molt bona salut, possiblement des del punt
de vista literari no hem estat mai tant bé com ara... la qual cosa no vol dir
que visquem al millor dels mons possibles, però vaja... I, concretament, he de
dir que les escriptores i escriptors del País Valencià tenen un paper bastant
important en aquesta puixança literària.
-Com ha estat treballar amb Onada Edicions?
-He de dir que ha estat formidable, i no és cap tòpic. Han estat al meu
costat des del mateix moment que els vaig parlar del projecte, i l'han dut a
terme amb una gran professionalitat, i això que ens ha pillat la pandèmia per
mig, i ens ha dificultat molt la seua publicació i, sobretot, les seues
presentacions. Però hem sabut trobar escletxes entre mig de la covid, i el llibre va rutllant pels nostres pobles i
ciutats.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069