Cazarabet conversa amb... Jordi Sasplugas, sobre “Museu del Ferrocarril a Móra la Nova”, numèro 9 dins la sèrie “Ciència, tècnica i societat. Les
guies del museus del mNACTEC” (Museu Nacional de la Ciéncia
i la Tècnica de Catalunya)
Per
a conversar sobre aquest número d´Eix ens apropem a
Jordi Sasplugas:
-Per què un
Museu del ferrocarril a Móra la Nova?
Per
poder recuperar i posar en valor tot allò que en una època passada va esdevenir
un punt vital de la xarxa ferroviària catalana i nacional, tant a nivell
social, econòmic i de progrés.
-En què ens
ajudarà als amants del ferrocarril i als amants dels museus aquest butlletí
especial que heu fet vosaltres des del Museu del ferrocarril de Móra la Nova i
el projecte de Guies dels Museus del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica
de Catalunya?.- Com a estat aquesta col·laboració amb MNACTEC?
Sobre la col.laboració amb el
Museu Nacional per a fer la Guia del Nostre Museu, ha estat molt fructífera
doncs el resultat final ha estat un document que resumeix tant la història del
ferrocarril a Mora la Nova com els motius i el perquè del nostre singular
museu.
-Parla´ns una miqueta de la
història del Museu en sí, amic Jordi…
El
Museu neix de les mans de l’APPFI (Associació per la
Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial), l’associació creada per a
iniciar els primers passos cap al museu del ferrocarril, revertint mica en mica
l’abandonament que hi havia a les instal·lacions de l’estació d’un potencial
museístic molt elevat, però molt degradades pel pas del temps durant tants anys
i creant un espai a l’alçada dels ferrocarrils històrics europeus, on recuperen
trens i tot allò que els envolta, ja que un tren no s’entén sense la resta
d’elements com poden ser l’estació o el dipòsit de locomotores.
-Què voleu
que senti el visitant al Museu…?
Volem
que la gent es traslladi a un altre època, que pugui sentir com d’important va
ser aquesta estació i tot el complex al seu voltant, ja que a la seu punt àlgid
hi van arribar a treballar més de 1000 persones amb gairebé 100 locomotores
adscrites al dipòsit. Tot aquest
-Els
recorreguts per les instal·lacions del Museu són quelcom especials,oi?
Si,
volem que sigui un museu viu, que la gent pugui apreciar tots els elements dels
que disposa, com l’enclavament, i els que encara falten per adjuntar-se
al discurs expositiu, com poden ser l’economat o les oficines del dipòsit.
-I què ens
pots explicar de la Festa del Tren?
És
una activitat que es realitza a l’octubre i que vol ser una cita anual al qual
s’hi fa una festa al voltant del tren i del museu que permet observar els
treballs que s’han anat efectuant al museu durant l’any, presentant totes les
novetats i sempre fent que hi hagi elements nous o diferents perquè la gent
pugui tornar sense por a repetir el mateix d’anys anteriors.
-Amic
Jordi, què va significar per a Móra la Nova i rodalies la implantació del
ferrocarril en el seu dia?-Quelcom més que dinamització industrial..?-Què
ens pots dir des de la vessant social?
Móra
la Nova, abans de l’arribada del ferrocarril, era un petit poble amb
aproximadament 1000 habitants. El fet de la construcció del ferrocarril va fer
que el poble cedís gratuïtament els terrenys per tal de construir-hi l’estació,
que d’altra forma tenia la idea inicial d’instal·lar-se al barranc de l’Ull de l’Asmà, va impulsar un creixement demogràfic sense
precedents a la vila, arribant a més de 3000 habitants al punt àlgid de les
necessitats del ferrocarril. Tal va ser la importància del ferrocarril que
també se’n van beneficiar els pobles del voltant, com Móra d’Ebre o Garcia, ja
que molta gent d’aquests pobles van anar a treballar al ferrocarril. Aquest fet
va comportar no només l’augment demogràfic, si no l’arribada del progrés i
millors condicions de vida amb una industrialització d’una zona eminentment
agrícola amb la qual millorava el seu estatus social.
-Què
significava ésser una estació de relleu ?.- Significava tindre una
logística especial?.-Com i de quina manera?
Les
primeres locomotores de vapor tenien una limitació d’un màxim de 200
quilòmetres a poder recórrer de forma continua sense aturar-se més que per abastir-se d’aigua. En arribar a aquesta distància
necessitaven aturar-se molta estona per netejar les cendres de la locomotora,
greixar o revisar tots els elements, fet que feia inviable que una sola
locomotora fes el trajecte sencer. Per evitar aquesta aturada tan gran, en
arribar a una estació de relleu, el tren que arribava traccionat
per una locomotora, era enviada al dipòsit en substitució d’una locomotora que
esperava llesta per iniciar la tracció del tren durant el següent trajecte. El
fet de que Móra la Nova es troba gairebé equidistant entre Barcelona i
Saragossa, 150 i 180km respectivament, va fer que es decidís instal·lar-hi en
aquest indret l’estació de relleu, a més d’estar al peu de la rampa que hi
havia fins a Pradell, on els trens solien necessitar de dues locomotores per
pujar aquesta part complicada del traçat, i de la classificació de vagons, que
feia necessària també una gran logística.
Per
dur a terme tots aquests moviments era necessari d’una gran logística, no
especial però si gran, ja que des dels seus inicis l’estació va comptar amb una
torre d’enclavament, a més d’una platja de vies de classificació de vagons,
necessària per la formació de trens de mercaderies.
Per
atendre les necessitats de les locomotores era necessari comptar amb un dipòsit
amb capacitat per allotjar un bon número de locomotores, el qual tingués tots
els mitjans per cuidar-les, abastir-les de tots els elements necessaris (carbó
o fuel, aigua, oli, sorra,...) i d’un taller de reparació i manteniment que
pogués tenir-les sempre a punt.
-Jordi, què
és una torre d´enclavament a una estació i per què és
tant important per al Patrimoni Ferroviari de Catalunya?
És
un edifici al qual s’hi allotja el control centralitzat del moviment de tots
els desviaments i senyals de l’estació. Des d’aquest punt, el factor de
circulació accionava les palanques per tal de fer que els trens efectuessin els
moviments que necessitaven de forma segura i ràpida. L’actual enclavament de
Móra la Nova va ser el primer sistema electromecànic de tot el sud d’Europa,
instal·lat l’any 1928, del tipus GRS iimportat dels
Estats Units, era la tecnologia puntera en quant a fiabilitat i seguretat per
l’època. En veure els bons resultats donats, l’any següent se’n va instal·lar
un altre sistema de les mateixes característiques a l’estació de França de
Barcelona.
L’edifici
que avui es conserva, amb bona part dels seus elements de funcionament, és
l’únic que se’n conserva, ja que el de l’estació de França va ser desballestat
a primers dels anys 90.
-Però el
Museu del ferrocarril de Móra la Nova engloba un conjunt patrimonial com d´important?.- En quines parts ho podem explicar per a que
el futur visitant es pugui fer una millor idea?
A
més del ja comentat enclavament, hi trobem l’edifici de l’estació, que al
tractar-se d’una estació de primera categoria, s’hi va construir un edifici de
gran envergadura, tot i donar servei a un poble de només 1000 habitants. Al seu
voltant hi ha tot un seguit d’edificis menors, però que hi allotjaven serveis
necessaris de l’estació. Entre els edificis del dipòsit, hi trobem encara
l’edifici de la lampaderia, el lloc on s’hi reparaven
i es mantenien totes les làmpades i fanals de petroli que servien per
il·luminar a les locomotores. Aquest edifici és l’únic de la seva categoria que
resta dempeus a Catalunya, fet pel qual es vol recuperar en el seu estat original
i poder incloure’l dintre del discurs museístic.
A
la banda del moll hi trobem el moll cobert original del 1891, també anomenat el
moll de l’economat. Originalment va ser un moll diàfan per la càrrega i
descàrrega de vagons i emmagatzematge temporal de mercaderies, però als anys 40
s’hi van fer divisions per allotjar-hi diferents elements, entre ells
l’economat, una botiga de productes bàsics i de primera necessitat instal·lada
per l’empresa ferroviària on només hi podien comprar els treballadors, que venia
productes a preus una mica més baixos que a la zona. A més d’això, va permetre
l’arribada de productes mai vistos abans a la zona, com poden ser les llaunes
de conserva. El següent projecte que volem dur a terme és la rehabilitació
integral del moll i el poder recuperar l’economat, un element molt important
pel que va representar socialment, l’únic que es conserva i a més poder
tornar-lo a posar en servei i que el visitant pugui comprar els elements de
proximitat que la zona ens ofereix i així poder tenir una visita més
interactiva i completa.
-Una cosa
són els edificis, vies ferroviàries, vials, torres…diguérem els bens materials
que estan quiets i els altres són els que tenien mobilitat,no?; perquè el
Museu, com a tal, està format per uns materials i uns altres oi?
Exacte.
Al museu hi tenim, a més de tots els elements d’infraestructura i edificis,
tota una selecció de vehicles que representen l’evolució del ferrocarril en
tots els seus àmbits, tant les locomotores com els cotxes de viatgers, vagons
de mercaderies o els automotors.
-Què s´ha de destacar dels primers?-I què es pot dir dels molt
vistosos materials mòbils que integren allò que es pot visitar al Museu?.-
Quines locomotores criden més l´atenció i quines
tenen una mena de valor afegit?
Tots
els vehicles tenen un gran valor patrimonial: són vehicles que van ser punters
durant la seva època i expliquen l’evolució del ferrocarril des dels seus
inicis fins a l’actualitat: hi tenim una locomotora de vapor del 1885 que estem
restaurant en estat funcional i que en un breu temps estarà en servei i ens
permet divulgar com funcionava el ferrocarril als seus inicis fins a un tren
automotor elèctric de l’any 1980 retirat del servei fa pocs anys, passant per
locomotores de vapor més modernes, els primers automotors dièsel dels anys 30 i
que eren l’alta velocitat de l’època, les primeres locomotores elèctriques amb
l’arribada de l’electrificació i els cotxes de viatgers.
-Aquelles
locomotores de fum que deixaven ben emmascarats als viatgers que treien el cap
pels finestrals…són les que aixequen més admiració i preguntes?
Sempre,
són uns enginys únics, elements que desperten passió allà on circulen. Quan la
gent que mai n’ha vist una locomotora de prop queden admirats per la seva
bellesa i presència, només pel simple fet d’estar al costat o dintre de la seva
cabina. La nostra intenció és poder posar-les en servei perquè facin viatges
turístics i històrics per rememorar el que suposen, ja que els nostres veïns
europeus ens demostren que aquestes locomotores són grans revulsius econòmics
ja que atrauen milions de turistes anualment i ajuden a tornar a crear llocs de
treball i prosperitat allà on el ferrocarril ja ho va fer en un temps passat.
-Les
preguntes i les curiositats dels visitants van més enllà de veure materials
mòbils i testimonis des dels edificis…què hi ha de la memòria del treball
envers les instal·lacionsferroviàries, a les
estacions… ?
El
treball al ferrocarril era especialitzat i molt variat, de llocs de treball
n’hi havia de molts tipus: el personal de tracció, maquinistes i fogoners que
s’encarregaven del moviment de les locomotores, el personal de tallers, que
s’encarregaven del manteniment dels trens, el personal de tren, que se’n
cuidaven dels serveis a bord del tren com els interventors, revisors, mossos de
tren, cap de tren, etc., i el personal d’estació, que es cuidaven dels elements
de l’estació i dels seus serveis i el moviment dels trens, com el cap
d’estació, els factors de circulació, mossos d’estació, policia ferroviària,
etc.
-I com es treballava
als trens ?
Treballar
als trens depenia del càrrec i del tipus de tren: antigament el màxim
responsable del tren era el cap de tren, del qual depenia el maquinista i el
fogoner que s’encarregaven del moviment del tren i, depenent si era de viatgers
o de mercaderies, disposaven d’un tipus de personal o altre. Els trens de
viatgers duien revisors, interventors, mossos de tren o d’altres i els de
mercaderies solien dur guardafrens, ja que els mossos de càrrega de l’estació
s’encarregava de la seva càrrega.
-Quants
perfils de treballadors i treballadores allotjava una vida al
ferrocarril ?...la gent es sol fixar molt amb els maquinistes,fins i tot
vosaltres mateix a la guia feu una mirada al que anomeneu « millor
maquinista del món”…
Perfils
n’hi havia molts de diferents, des del peó menys qualificat fins als màxims
responsables com el cap d’estació o el cap del dipòsit, passant per tot tipus
de llocs de treballs del més variat: visitador, torner, fuster, forjador,
muntador, lampader, calderer, administratiu, factor,
mossos de càrrega, etc., una infinitat de serveis necessaris per a l’explotació
del ferrocarril.
En
el cas del que anomenem el millor maquinista fem una menció a en Domingo
Monclús Ramoneda. Va ser el maquinista que durant 16 anys va dur la bonita, la locomotora que a dia d’avui conservem al museu i
la única que es conserva de la seva sèrie. En Domingo, gràcies a la seva passió
pel ferrocarril i dedicació al seu treball, va arribar a fer unes fites mai
assolides, com per exemple fer més del doble dels quilòmetres establerts perquè
la locomotora entrés al taller a fer una revisió o portar un tren amb més tones
de les estipulades per aquestes locomotores sense perdre temps i arribant
igualment a la destinació. Aquests assoliments van ser coneguts pels
ferroviaris a tot el territori nacional.
-Quins projectes, amic Jordi, giren entorn al Museu?
Fa
pocs dies el Mnactec va presentar el pla museistic del museu de Mora la Nova i amb aquest document
es dibuixa i es defineix com ha de ser aquest museu en el futur,com s'ha
d'estructurar el seu desenvolupament, amb quines fases i prioritats, un document de màxims que dona amplitud de
mires al projecte, no solsament en l'aspecte de la recuperació del patrimoni
ferroviari de Móra la Nova sino en aspectes com la
formació especialitzada, el desenvolupament turistic
de les nostres comarques i les comarques del baix aragó
amb el nexe d'unio que els suposarà tenir un tren turistic que les vinculi amb la costa dorada,
etc.. el museu ara te els reptes de consolidarse com
punt de referencia en l'ambit
del patrimoni ferroviari en tot el territori espanyol i posar en marxa el tren turistic Lo Caspolino.
-A altres
llocs de Catalunya, de l´Estat Espanyol i ha passió
per allò que podríem dir “la cultura del tren”, oi?.-Què ens pots dir e
indicar-hi?
Hi
ha diferents projectes que volen conservar la cultura del tren, però que
incomprensiblement sempre ens trobem amb grans obstacles que ens fan el camí
molt més complicat, en lloc d’afavorir el camí ja que l’objectiu de tots és el
foment del ferrocarril, recuperar trens històrics per fer-ne un ús turístic i
crear riquesa, la gran major part de les vegades, en zones cada cop més
despoblades per manca d’oportunitats laborals.
-I què hi
ha si ens anem al vell continent europeu …no cal dir que hi han fins i tot
molts documentals de televisió o reportatges de premsa que s´hi
apropen i que ens duen de la mà per llocs i cultures ben enriquidores,oi?
Si
creuem els pirineus i anem a veure els nostres veïns
europeus és veure un món completament diferent: allà els ferrocarrils històrics
i turístics mouen més de 25 milions de visitants a l’any i tenen un moviment de
més de 1000 milions d’euros anuals, creant una riquesa molt gran, no només
econòmica, si no també social, divulgativa, ajudant a la conservació del
territori. Com bé dius hi ha documentals de televisió i fins i tot canals de
televisió només de temàtica ferroviària per donar a conèixer tota aquesta
quantitat d’informació i activitats que es duen a terme al voltant del
ferrocarril. Si ens fixem només a Anglaterra, hi ha més de 800 locomotores de
vapor en servei actualment, el que fa que sigui el país on la cultura
ferroviària està més arrelada, arribant a construir locomotores de vapor noves
des de zero (aquelles de les quals al seu dia es va arribar a desballestar la
sèrie sencera) o fins i tot tornar a obrir traçats sencers on s’havia arribat a
aixecar tota la via on a dia d’avui hi torna a haver una gran explotació
ferroviària, que permet aquest benefici per totes les parts involucrades.
-Què
suposa, avui i ara, per a Móra la Nova el ferrocarril?. S´hauria
de tindre en compte que és una aposta per moure´ns d´una manera sostenible i com a més verda,no?
A
dia d’avui el ferrocarril a Móra la Nova és una mínima part del que hi va
suposar. Actualment, amb el museu del ferrocarril i el potencial que hi
comporta, podem revertir aquesta vinculació i fer que torni a tenir més pes del
que té actualment, amb la creació del tren turístic, que comportarà l’arribada
de turisme d’una forma sostenible i fer créixer tant el poble com les altres
poblacions per les quals circularà el tren: un vertebrador del territori.
-I què
significa el Museu per a Móra la Nova i com a element de convivència amb l´estació i el devanir de l´activitat
diària?
La
relació entre el museu i l’estació és una simbiosi perfecta, ja que entre tots
dos elements es recolzen i s’enriqueixen, podent arribar en un futur a que el
museu sigui visitable a diari amb visitants arribats d’arreu del territori a
través d’aquest ferrocarril convencional que et pot apropar en poc temps des de
grans nuclis urbans com Barcelona o Tarragona, apropant aquest espai a la
divulgació com escoles o famílies.
-Ara,
Jordi, amb els projectes de restauració que duu a terme
el Museu envers els seus elements podeu i preteneu moure el “mercat” laboral?
però què preteneu més que d´aquesta manera es faci un
exercici de memòria del treball?
Amb la posada en marxa del tren turístic i de tots els elements que el
conformen, s’hi necessita crear un seguit de llocs de treball, una part fixa i
un altre eventual, per tal de donar resposta a les necessitats de la posada en
marxa del tren, no només al museu i al propi tren, si no a tots els llocs on el
tren hi farà parada. Hi ha molts pobles que ja hi han fet una ferma aposta per
la creació d’aquest tren, veient el fort potencial que té aquest atractiu i que
necessita de l’ajuda de les administracions perquè sigui una realitat i un
benefici per tothom.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069