Cazarabet conversa amb... Rosa
Serra, autora de l’article “La descoberta d’un país. Els pioners de l’excursionisme
científic a Catalunya” dins del numero 10 de la revista Eix (Museu de la
Ciència i de la Tècnica de Catalunya)
El Museu de la Ciència i
de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) edita els nos. 9 y 10 de la revista Eix.
La revista Eix, recordem,
ens apropa a la cultura industrial, la tècnica i la ciència.
Anem a desglossar els diferents apartats més fixes del nº 9 de la revista
Eix: en Dossier, la part central de
la revista, es dedica a les Indústries del rentar; la Visita guiada ens la fa el
xef David Andrés al Museu de la Pell d´Igualada; en Perspectives ens duen a “fer” un coworking en una fàbrica i a visitar rutes culturals
europees amb el patrimoni cultural ; en l´ apartat de La Ruta ens duen Vilanova i
la Geltrú , el progrés a la vora del mar; en l´apartat
de mirades es visiten:el port de
Barques de Tortosa, la Central Hidroelèctrica de Bescanó i l´ Estació de
França; un altre racó d´ Eix molt interessant, sempre, és el de l´ entrevista que, en aquest número
visita, a la geògrafa Mercè Tatjer on analitza el
paper del patrimoni industrial a la ciutat de Barcelona…; en la descoberta , Eix s´ en va
a Flix on analitza la vida i la navegació a la vora de l´ Ebre; dins l´
apartat del patrimoni industrial català
es fa un article que viatja cap al modernisme a través dels forns de la
rajoleta; hi ha un lloc dins Eix dedicat a l´ enginy ien aquest nº9 ens duen de la mà cap a La Berguedana i l´espionatge industrial; a la marca ens endinsen cap a Rieju, una aventura sobre rodes; també anem més enllà de
viatge i en aquest número anem a Carbònia, la ciutat
minera de Mussolini a Sardenya. Com
sempre, Eix, tot i les actuals circumstàncies, ens ofereix una agenda que no et
pots perdre…
En el seu dia parlàvem amb en Jaume Perarnau sobre el MNACTEC que és
l’entitat impulsora d´Eix… hi parlàvem, com a
director, per a que ens expliqués i ens apropés al Museu –i a la seva “xarxa”--
i a les seves activitats…com que ja fa dies d’aquella interessant conversació
ens agradaria recordar-la: “El
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) és un museu
que, tot i creat oficialment l’any 1984, és el resultat d’una voluntat que
arrenca ja a l’època de la Generalitat Republicana (1937) i que es manifesta i
consolida en diferents iniciatives i reivindicacions ciutadanes, a partir de
1976, de disposar d’un espai de conservació, recerca i divulgació dels
principals i més destacats elements mobles, immobles i intangibles dels
processos d’innovació científica, tecnològica i industrial de la societat
catalana contemporània.(…). La Xarxa del Sistema Territorial del mNACTEC
actualment està configurada per 27 museus i centres d’especial interès
patrimonial relacionats, tots ells, amb un apartat temàtic del patrimoni
industrial català. La singularitat d’aquesta Xarxa, reconeguda
internacionalment, està en el fet d’explicar en el propi lloc de treball i
producció, de forma original i autèntica, cada un dels processos més destacats
del procés d’industrialització de Catalunya. El conjunt del Sistema explica,
mitjançant un discurs museològic global, la totalitat de la industrialització
catalana repartida i distribuïda pel conjunt geogràfic de Catalunya amb una
clara voluntat d’innovació museològica i de descentralització territorial.
També en parlàvem dels fons
digital del mNACTEC i del laboratori d’aquest Museu que té la seva ubicació a
Terrassa: “Tenim un fons d’imatges, relacionat gairebé de forma especialitzada
en el patrimoni i la societat industrial, que voreja les 100.000 imatges.
Algunes d’elles de singular i excepcional interès. Gràcies a una tasca constant
i meticulosa de l’àrea de conservació i documentació, ara podem ja començar a
donar els fruits de la consulta online d’aquest fonts
a partir de la seva digitalització i documentació. És una tasca realment lenta
i meticulosa però que dóna uns fruits molt importants i valuosos. En aquests
propers anys anirem ampliant i consolidant aquesta important i destacada línia
de treball i recerca del mNACTEC (…). Anomenem “Laboratori del mNACTEC” totes
aquelles iniciatives que, mitjançant l’ús i la implementació de noves tecnologies
de realitat augmentada, mapping, App’s,
codis QR, webs, fotocroma, etc. ens permet facilitar
el coneixement dels continguts del propi mNACTEC i de tot el patrimoni
científic, tècnic i industrial català a tot un segment de població més avesat a
aquestes noves tecnologies. El laboratori del mNACTEC permet conèixer i
difondre sense la necessitat d’una forma presencial al propi museu.
Pel que fa al fons editorial, la
recerca i la divulgació, especialment la relacionada amb el patrimoni
industrial, ens porta a que, en col·laboració amb editorials
especialitzades, al llarg dels anys anem
donant sortida a diferents treballs relacionats amb aquesta temàtica i havent
assolit, també, i de forma progressiva, un bon nombre de títols.
Les ciutats com Terrassa guanyen
acollin aquests projectes museístics, estem convençuts, però això ens
deia : «El mNACTEC és la única institució cultural catalana, amb la
categoria de nacional, que s’ubica fora de la ciutat de Barcelona. L’existència
i pervivència del mNACTEC com a Institució cultural catalana de primer nivell
és una necessitat cultural i intel·lectual inqüestionable, una obligació
descentralitzadora, mitjançant la seva xarxa, que vincula, organitza i
dinamitza a tot el territori català de forma modèlica i exemplar i, també, un
element de retorn econòmic i social al conjunt del territori que sovint les
pròpies autoritats no en són conscients. Precisament abans d’acabar aquest any
tindrem uns primers resultats d’un estudi encomanat a la facultat d’econòmiques
de la Universitat de Girona i a un grup de recerca especialitzat d’ESADE que avalua i quantifica que representa
econòmicament per a la ciutat de Terrassa i la seva comarca l’existència d’un
museu nacional com el mNACTEC. Per al proper any aquest estudi de retorn i impacte
econòmic i social l’ampliarem al conjunt de tota la xarxa temàtica territorial
d’arreu de Catalunya”.
I ens feia aquestes d’altres
consideracions..per exemple en quant a les exposicions : “Hi ha hagut
exposicions temporals que degut a l’èxit que han tingut hem hagut d’allargar
considerablement el seu calendari d’exposició i, gairebé, han passat a ser
exposicions permanents. En aquest sentit, entre les moltes exposicions
temporals que s’han realitzat al llarg d’aquests últims anys esmentaria “Viva
Montesa”, “Tot és química”, “Una autopista darrera l’endoll” o bé les diferents
exposicions relacionades amb les empreses centenàries
catalanes.(…) Nosaltres intentem sempre, en primer lloc, facilitar, fer
entendre i donar a conèixer el saber científic i tècnic de la nostra societat.
Saber les el perquè es fan i es produeixen les coses. Immediatament, però, el
museu modern, que ha de tenir un posicionament social inqüestionable, també ha
de fer que el visitant, per si mateix, valori i entengui tots els “pros” i “contres”,
les causes i les conseqüències, els avantatges i desavantatges que els avenços
científics i tècnics representen per al conjunt de la societat contemporània.
Sense defugir els inevitables conflictes socials i ètics que aquestes
innovacions poden comportar. El cas de l’exposició que explica la generació i
transport de l’electricitat mitjançant l’alta tensió n’és, al meu entendre, un
bon exemple.
Però el mNACTEC té al seu més fidel
assistent amb els escolars i el món educatiu… tenint en compte que la ciutadana
i el ciutadà no deixa mai d´educarse, en Perarnau ens
reflexionava: “Mitjançant un bagatge singular assolit al llarg de molts anys de
treball que representa poder ser un dels museus de Catalunya amb més incidència
i visites al món educatiu. La capacitat d’ensenyar i incentivar el coneixement,
el saber i la cultura científica i tècnica és fonamental per a incentivar i
promoure el coneixement i el nivell cultural general de la nostra societat
futura. Obviar i arraconar la cultura científica i tècnica dins dels
coneixements i prioritats culturals i patrimonials del segle XXI són errades
fonamentals que una societat que es vulgui considerar i ser moderna,
progressista i innovadora, que vulgui tenir un futur, no es pot permetre.
(…).El públic que visita el mNACTEC és, majoritàriament escolar (55 %) tot i
que ofereix la possibilitat a tots els visitants, de poder conèixer, entendre i
veure en funcionament aquells elements més destacats i singulars dels diferents
àmbits de la societat industrial. Al mNACTEC qualsevol persona que ens visita
pot identificar-se patrimonial, personal i col·lectivament amb les diferents
exposicions que mostren diferents màquines i objectes que fins fa ben poc eren
d’ús quotidià per a la majoria d’aquesta mateixa societat. Aquest fet
d’identificació i coneixement de mecanismes, objectes i elements utilitzats per
la majoria de la societat fa que sigui un museu identitari
i molt apreciat i reconegut per tothom que ens visita”.
La revista Eix trau
l’exemplar 10 pletòric i valent que aposta des de Catalunya per la ciència i la
tècnica.
El sumari d’aquest Eix en el seu nº10.
La revista sempre comença amb l´Editorial del
director del mNACTEC des de la ploma de Jaume Perarnau que fa repàs d’ençà
l’anterior número, tenint en compte la situació de crisi pandèmica actual
Des de l’apartat de Mirades, que són mai millor dit fotografies sota «la
mirada de mirades» de diferents fotògrafs sobre patrimoni industrial,de la
tècnica o la ciència arreu del territori català, ens trobem amb:
Antic escorxador de Tortosa.
Granja La Ricarda.
Vista aèria de l´Ametlla de Merola.
En l’apartat de Perspectives:
Les grans sitges de cereal a Catalunya.
Escola de Teixits de Canet de Mar , d’escola industrial a Centre de
Recerca.
En l’entrevista, mai millor dit s’entrevista: a Josep Maria Montaner
El Dossier, pot ser un dels principals apartats d´Eix,
ens parla de La descoberta d’un país. Els pioners de l´excursionisme
científic a Catalunya.
En l’apartat de La descoberta ens
apropem a Adrall: “L´altra”
central tèrmica.
En la visita guiada en aquest número d´Eix fem
cap, amb Albert Elfa, a la Vall Fosca que com diu i
afirma en Elfa: “…va il·luminar la Revolució
Industrial”
Ens apropem en aquest número, també, al Patrimoni Industrial Català amb: La
bòbila de Sugranyes
Com tots els números Eix fa un guiny a les
marques, en aquest cas a les galetes emblemàtiques Trias
En l’apartat que fa col·lecció Eix
nº10 visita a l´Agrupació Fotogràfica de Catalunya
que es veu que guarda cura d’una col·lecció insòlita i sensacional al cor de
Barcelona.
Ens en anem “de Ruta” a visitar la industria en el curs baix del riu
Llobregat
I com sempre, tot i la pandèmia, ens apropem a notícies breus,congressos I
jornades que tenen a veure amb la ciència i la técnica,
així coma les novetats editorials..
Cazarabet conversa amb Rosa Serra, autora de l´article
sobre l´excursionisme a Catalunya:
-Amiga Rosa, com és que
ets tu la que fas en el nº 10 d´Eix l’article sobre l’excursionisme
a Catalunya?. Què et va dur a això?
-Formo part del Consell de Redacció de la revista i quan es va
plantejar aquest tema per al Dossier de la Revista em vaig oferir a fer-ne la
redacció per què havia investigat sobre el tema en relació a la meva comarca el
Berguedà.
Sempre que es parla dels orígens de l’excursionisme es fa poca
referència a la passió que els canvis tècnics i els seus efectes transformadors
despertaven l’interès dels excursionistes. S’interessaven
per tot i per tant també de com la industrialització arribava als Pre-Pirineu i als Pirineus.
-Com ha
estat l´experiència d´escriure
sobre l´excursionisme a Catalunya? -Què has aprés;
què t’ha aportat?
-Com he explicat m’havia interessat pel tema de
l’excursionisme a la meva comarca; ampliar l’horitzó ha estat una magnífica
experiència: he pogut fer excursionisme a partir de la lectura dels clàssics i
aprendre de la seva mirada curiosa i respectuosa sobre un territori que els
admira, els sorprèn, que estimaran... Des de l’imponent paisatge fins a
aspectes tant senzills com la descripció d’una fonda, la conversa amb els
guies, o el plaer de veure aigua fresca de la font, al costat de la descripció
d’una central hidroelèctrica o del trajecte d’un ferrocarril.
Les seves recomanacions i les seves visites són el puntal dels
primers estudis sobre l’art romànic. Un cas que conec bé és el de Cèsar August
Torres i la seva guia del Berguedà que va veure la llum el 1905: la llista
d’esglésies romàniques que visita són totes les esglésies romàniques de la
comarca, el primer i excepcional inventari amb magnifiques descripcions i amb
moltes fotografies.
-Amiga, tu
ets excursionista? Com vius la muntanya i els passejades per ella…?
-He fet excursionisme en diferents moments de la meva vida.
Soc berguedana i el Pedraforca, Ensija, Picancel, Rus, Puigllançada, ...
han format part del meu paisatge vital; també excursions menys exigents per
camins de l’entorn. Quan era jove i estudiava a la facultat d’Història de la UB
vaig fer, de punta a punta, els Pirineus, però sempre des de la discreció que
suposa combinar caminades amb automòbil, i de la vessant cultural: passió pel
romànic.
I del romànic vaig passar al patrimoni industrial: molins,
fargues, mines, centrals hidroelèctriques, fàbriques de ciment... en mig de
paisatges impressionants. I ara amb cotxe i amb un excursionisme lent, poc
exigent en les caminades i menys en els desnivells.
-Què et
pareix, estimada amiga, si comencem pels inicis… com fou la gènesis del
moviment excursionista a Catalunya ?
-A cavall dels segles XIX i XX , una munió d’homes es van
abocar a l’exploració dels territoris encara desconeguts de Catalunya impulsats
per la curiositat per la riquesa geogràfica, artística i natural del país. Ells
van posar en valors des de les petites capelles romàniques fins a espècies
botàniques, des de jaciments arqueològics fins a les fonts de matèries primeres
i d’energia que donaran riquesa al país.
La història de l’excursionisme a Catalunya comença amb una fotografia:
la que es van fer el 6 de novembre del 1876 Pau Gibert,
Ricard Padrós, Josep Fiter, Marçal Ambrós, Eudald Canibell i Romà Armet dalt del turó de Montgat per deixar constància del
naixement de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC).
-L´activitat
de l´excursionisme invita a l´associacionisme…
són moltes les associacions excursionistes o que han nascut sota aquest
bressol, oi ? -Quantes associacions o centres excursionistes hi han arreu
del territori català?
-L’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (ACEC)
seguia el model dels clubs alpins que s’havien fundat a Europa, els membres
dels quals ja havien assolit, a començament del segle XIX, molts dels cims dels
Alps. També es van emmirallar en les societats geogràfiques, com la Royal Geographical Society of London, que volien contribuir al coneixement del planeta,
difondre les seves descobertes sobre els grans elements geogràfics a través de
butlletins, col·laborar en les exploracions i construir biblioteques i
cartoteques
El 1890 va néixer el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) que va unir
els integrants de les associacions que hi havia en aquells moments a Barcelona
i el model es va escampar pel país: Agrupació Científico-Excursionista
de Mataró (1898), Secció Excursionista
de l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1903), Centre Excursionista de l’Urgell i la Segarra (1905), Centre Excursionista de la
Comarca del Bages (1905), Centre
Excursionista de Lleida (1906), el Centre Excursionista del Vallès (1908),
Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus (1910), el Centre
Excursionista de Terrassa (1910), etc.
Una segona i potent etapa es va iniciar a partir del 1915 amb
el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (1919), el Centre Excursionista de
Sabadell (1919), el Centre Excursionista Montserrat de Manresa (1922),
l’Agrupació Excursionista Pedraforca (1924), l’Agrupació Excursionista de
Granollers (1928) i moltes més.
-Catalunya
fou el bressol de l´excursionisme a l´Estat Espanyol?, per què creus?. Quins van ésser els seus
pares?
La primera etapa de l’excursionisme català, influïda també per
l’efervescència del moviment cultural de la Renaixença i del catalanisme, no
sense discrepàncies i fins i tot divisions internes.
Així, si bé els excursionistes de les primeres etapes
s’interessaven per tot, molts van ser estimulats per noms il·lustres de la
geologia, la paleontologia i l’espeleologia a Catalunya, com Norbert Font i Sagué, Jaume Almera i Comas,
Artur Bofill i Poch, Lluís Marià Vidal i Carreras o Marià Faura i Sans, que són
els pares de l’anomenat excursionisme científic. Més
coneguts són Cèsar August Torras, Artur Osona, Cels Gomis, o els grans
arquitectes Puig i Cadafalch o Domènech i Montaner,
per exemple.
-Torno a l’associacionisme
que naix sota els centres excursionistes… totes o gairebé totes aquestes
associacions o centres són, a més, dinamitzadors d´actes
culturals, lúdics, d’entreteniment que tenen, pot ser, el denominador comú de
certs trets que sí que estan vinculats a l´excursionisme…
però lo bo del cas és que són aquestes associacions les que tiren del carro de
fer i organitzar activitats que van des de xerrades a cicles de cinema o cinema-documental vinculat a la muntanya; passant per
exposicions, presentacions de llibres.
-Si, es així. L’excursionisme desperta la passió per conèixer,
i una profunda estima pel país que es transforma en una impressionant tasca de
divulgació mitjançant articles, conferències i influències, la recerca
científica, el coneixement de Catalunya i la seva enorme diversitat geogràfica
i cultural.
-A banda de les
activitats més pròpies dels centres d´excursionisme
com cursets de primers auxilis a la muntanya, d´orientació…
el món del excursionisme dinamitza al voltant d´aquesta
activitat moltes més coses: observació de la flora i fauna, activitats que ens
apropen a l´univers i a les lectures que podem traure
d´elles, mirar de traure també lliçons sobre la
meteorologia…
-Molt interessant aquesta reflexió sobre la meteorologia. La
meteorologia i l’excursionisme estan estretament lligats, sempre. No es estrany
doncs que el 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat aprovés la creació
del Servei Meteorològic de Catalunya, sota la direcció d’Eduard Fontserè. Des de l’any 1922, l’SMC
va elaborar una previsió diària del temps que es donava a conèixer en els
edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de l’any
1927, es va retransmetre la informació del temps a través de Radio Barcelona.
Es conserva un impressionant fons, constituït per la documentació del Servei
Meteorològic de Catalunya, des de finals del segle XIX fins a 1939, amb un fons
fotogràfic del Servei Meteorològic de Catalunya
del període 1910-1933.
-L´excursionisme genera unes relacions socials diferents que
les d’altres activitats?
-Jo crec que si. No podem confondre excursionisme amb esport a
la natura, que és altament competitiu. L’excursionisme és una clara aposta pel
coneixement integral de l’entorn que es vista: el paisatge des del punt de
vista integral, natura i cultura, les comunitats que hi viuen, costums i
tradicions, activitat econòmica, gastronomia, historia, música, llengua...
L’excursionisme ha estat sempre enormement respectuós amb l’espai que es visita
i la seva gent, i com que no es tracta d’arribar el primer, ni fer-ho amb el
menys temps possible, la calma i el pas lent són bons aliats per teixir també
complicitats col·lectives, converses, aprenentatges, intercanvis, ajudes,
empaties ...
-Amiga quins
trets diferencials creus que té l´excursionisme a
Catalunya si el comparem amb l´excursionisme arreu de
l´Estat? -Però tindrà molts més punts en
comú ,no ?
-El tret diferencial crec que no és altre que la seva llarga
història i la seva vinculació, en els orígens, al moviment cultural del
Catalanisme. Evidentment té trets comuns amb tot el moviment excursionista,
espanyol, europeu i internacional.
-Com eren
les i els excursionistes del inicis? -Com ha anat evolucionant ?
-Els primers excursionistes eren l’elit intel·lectual del
país, joves, cultes i benestants; tenien temps lliure i diners per programar i
fer les seves excursions. Capacitat per crear associacions, pagar les quotes,
els esquis, les motxilles, els viatges als Alps i els llibres i guies que
s’editaven a Europa i que els van servir de model. Mica a mica s’hi van afegir, lentament, les
noies d’aquets cercles d’elit.
Quan el fenomen es va escampar pel país, amb la proliferació
d’associacions excursionistes, es va ampliar el cercle: la petita burgesia
local i l’obrerisme s’incorporen al fenomen i la practica excursionista. Viurà
moments àlgids quan la repressió política impedeix altres formes d’associació i
de relació.
Avui és un fenomen interclassista però en retrocés a les grans
ciutats.
-L´excursionisme
català té noms propis?
-Si que els té. Alguns
dels refugis de muntanya porten el nom dels grans, com el Lluís Estasen al Pedraforca o el Cèsar August Torras de Prat
d’Aguiló. Altres són presents per la seva magna obra, com Cèsar August Torras.
El seu llegat es conserva amb rigor i estima, pels seus hereus des del Centre
Excursionista de Catalunya, una institució emblemàtica de Catalunya.
-Com eren
les excursions on hi havia cabuda també per la ciència, per l´enginyeria,
per la indústria…?
-Font i Sagué apunta, l’agost del
1902, al número 91 del Butlletí del CEC, a l’article «L’excursionisme científic»:
«Per a fer excursionisme científic, observar, recollir i anotar. Però ¿què és
lo que s’ha d’anotar, recollir i observar?. La resposta és molt senzilla: tot!».
Tot i que la secció d’Enginyeria del CEC no es va crear fins el 1916, la
visita a aquests espais industrials és molt anterior. No hi ha cap dubte que la
preparació i la posterior inauguració de l’Exposició Universal de Barcelona de
1888 va fer créixer l’interès pel procés
d’industrialització, que per altra part ja era evident entre les elits burgeses
que impulsaven l’excursionisme.
-I com eren
les relacions entre l´ excursionisme i els llocs, molt propers però amagats,
que hi visitava ?. Els habitants d´ aquests indrets com acollien als
excursionistes?
Crec que aquest exemple que anoto deixa clar com eren les
relacions dels pioners amb els habitants del lloc: A les quatre del matí del
dia 16 d’agost de 1896, Artur Osona surt de la Fonda Queralt de Berga; amb la
companyia de l’experimentat guia Ramon Presumit, que viu al carrer del Roser i
«que té un matxo de sella, fort y entenimentat», per continuar
l’excursió travessant el pont de Miralles i arribant al Molí de la Vedella pel
camí de La Nou, des d’on travessa el Llobregat per un
pont de fusta, i arriba al molí, que feia d’hostal, on refresquen la gola «ab xampany de pobre (gasosa ab
mistela)». Continuen el viatge «...
per un caminet que puja envers al NO cap a les Mines de carbó de Figols y Sant Corneli. En cosa d’un gros quart d’hora pujaven a la gran fábrica
de confecció de pans de carbó, que dóna treball a més de 400 operaris de l’esmentat establiment, atravessant distintes vegades la via de ferro del tranvia, ab una mitja hora pujavem a la colonia
de l’establiment, m o sia’l
barri de Sant Corneli, on hi
ha l’iglesia del mateix nom, tres grans caserius hont habiten los treballadors ab llurs families. Allí hi ha la cantina
hont se proveheixen,
y també hi ha un restaurant y un café. L’establiment
pertany a l’opulent Sr. Olano.
L’altitut de Sant Corneli
les de 980 metres aproximadament.
Tots los diumenges y festes s’hi celebra missa; és sufragania de la vehina parroquia de Fígols ...
-Com va
ésser d’impulsor de la cartografia ?
-Ho explica molt la Carme Montaner, directora de la Cartoteca
de Catalunya a la revista EIX 10 quan diu que la nova aproximació al paisatge
que va significar l’excursionisme, va tenir un paper rellevant en el
desenvolupament de la cartografia de Catalunya. No només van impulsar i
realitzar la confecció de mapes de diverses zones del territori català, sinó
que van contribuir d’una manera decisiva a la difusió del coneixement
cartogràfic.
-Com
influeix l´excursionisme envers el camp Català ?
-Josep Maria Soler i Coll, excursionista, enginyer agrònom, i
un dels protagonistes de l’expansió de l’esquí a Catalunya, va compaginar la
passió per l’excursionisme i l’esquí amb la seva expertesa com a enginyer
agrònom, sempre amb la mirada atenta sobre el paisatge agrari i els reptes que
plantejaven les modernes explotacions agropecuàries. L’any 1915 va escriure
Viatge agronòmic a la Catalunya de Ponent i monografia de la Vall d’Aran, la
memòria final de la seva formació com a enginyer agrònom de la primera promoció
de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya. El text
relata l’excursió de tres setmanes que els alumnes més avançats de l’Escola
Superior d’Agricultura feien en acabar els estudis. Una meravella que val la
pena llegir.
-Com és l´estat actual de l´excursionisme
a Catalunya ?
-Bo. Només cal veure la llista d’activitats i el dinamisme del
CEC, per exemple, o de qualsevol de les entitats que hi ha escampades pel país
que mantenen viu l’esperit dels pioners.
-Amiga
Rosa... la tasca o les tasques de documentació, d´investigació
i demés... com han estat? Enriquidores, tot i que són feixudes?,
conta’ns. -I quin mètode de treball apliques per dur a terme aquests treballs?
-Es un tema molt agraït i que compta amb una gran quantitat de
fonts primàries (edició de guies, mapes, fotografies) i estudis excel·lents,
com per exemple l’obra col·lectiva que explica la història dels 120 anys del
Centre Excursionista de Catalunya (Barcelona, 1996), els molts treballs de
Francesc Roma i Casanovas, especialment L’excursionisme a Catalunya
(1876-1939), que es pot consultar a www.francescroma.net/web/social.pdf.
També la Enciclopèdia de l’excursionisme en dos volums editada per Rafael
Dalmau Editor, a Barcelona, (1964-1965) entre moltes d’altres.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com