Cazarabet conversa con... Montse Sanjuan, autora de “Dues
dones” (Pagès)
Una novel·la pletòrica,
ben contada, ben narrada i compassada des de la ploma de Montse Sanjuan que edita Pagès Editors.
La novel-la
té, si es cau, més valor perquè ens ve donada des d’una escriptora que estava
molt,molt donada a un altre gènere, el negre…que té altres ritmes…que dibuixa
altres personatges i retrata altres situacions i trames…
Montse Sanjuan té i pren un equilibri en la ploma que marca tota
l’estona la lectura, convertint-se en una de les escriptores del present de més
fermesa i sense gens de soroll…
També es demostra,
d’aquesta manera, que des del gènere negre sorgiren plomes més que valuoses..
La sinopsis del llibre:
Quan la Genoveva
s’assabenta que el seu fill Jordi és a la presó de Lleida, viatja a la capital
amb l’esperança d’abraçar-lo. Allà hi viu la Natàlia que compta els dies amb la
por que es compleixi la sentència de mort a què ha estat condemnat el seu fill
gran, l’Emili. La Genoveva i la Natàlia es veuran arrossegades pels durs temps
de la postguerra que els ha tocat viure. Dues dones amb coratge que van haver
de seguir endavant mentre la realitat que havien conegut es desplomava al seu
voltant. Montse Sanjuan, autora de les novel·les
policíaques de l’Anna Grimm, ens presenta en aquesta ocasió una història
commovedora, plena de força i que ens descriu els límits de la condició humana.
L´ autora , na Montse Sanjuan:
Llicenciada en Ciències
de la Informació (UAB) i en Filologia Hispànica (UNED). Va treballar com a periodista
i va ser un dels membres fundadors de la revista lleidatana La Boira
(1979). Va canviar del periodisme al món de l’ensenyament com a professora de
llengua i literatura. Apassionada del llibres i de la lectura, crea el 2006 un blog Llibres llegits i per llegir dedicat a les ressenyes
literàries. L’any 2014 publica la primera novel·la de la sèrie Anna Grimm, La
sergent Anna Grimm i el 2015 apareix El misteri del bressol buit. A
finals de 2016 la traducció en castellà de la primera novel·la, Anna Grimm,
investigadora criminal, suposa el salt del personatge a altres països de
parla castellana. El 2018 publica el tercer llibre, Anna Grimm, memòria
mortal i participa com a guionista en el rodatge del documental “Lletres
dins la boira” que visualitza el boom de la novel·la negra lleidatana en els
darrers anys. Ha publicat contes en diferents antologies i des de l’any 2016
forma part de la coordinació del festival de novel·la negra de Lleida “El Segre
de Negre”.
Cazarabet conversa amb Montse Sanjuan:
-Montse suposo
que aquesta pregunta te la faran i ja te l’hauran fet moltes vegades: per què
un llibre allunyat de la novel·la negra…gènere que t’ha portat a tants bons
llocs i millors critiques….
-Aquesta
història de Dues dones feia temps que
em voltava pel cap però no sabia com explicar-la o com contar-la.
-Però estic segura que l’escalfor i la seguretat com a
narradora de gènere negre ha fet que DUES DONES hagi pogut recrear-se més i
millor…amb força, seguretat i rigor, no?
-Sens
dubte. Crec que el bagatge de l’escriptura que m’han ofert les novel·les de la
Grimm m’ha ajudat a poder-ho fer. Dues
dones és una història que requereix tenir una mica d’ofici i l’experiència
de la Grimm ha estat un pilar fonamental per escriure-la.
-És un llibre de personatges, amb les dues dones
com a eixos…la Genoveva i la Natàlia…entorn a elles hi gira tota la trama de
trames, no?
-Elles dues
són importants però també ho són els dos fills, el Jordi i l’Emili, que estan
tancats a la presó. Ells són el primer punt de connexió entre elles.
-Amiga Montse, et fixes o t´ inspires en algunes persones
, més o menys properes, a l´ hora de dibuixar a aquestes dues dones?. I amb
Jordi i Emili...?
-Bé... hi
ha detalls en aquesta història que tenen un origen autobiogràfic. Anècdotes o
episodis familiars de la guerra que explicaven els padrins i que m’han ajudat a
confegir tot el relat.
-És, crec, més fàcil, retratar i dibuixar el paper, tot i
que claustrofòbic d´ ells---d´ en Jordi i Emili--- que el d´ elles...perquè
elles, simplement, no paren d´ interpretar tota l´ estona...i pot ser perquè
elles són les que aguanten tot el ritme narratiu...
-El Jordi i
l’Emili eren uns personatges on s’havia d’incidir molt en el que pensaven, en
el que desitjaven... personalment m’ha costat més el retrat d’ells dos... el
d’elles era diferent. Com autora, tenia molta més llibertat, podia afegir tot
el que volgués. El món de la presó era més limitat.
Amb la sergent Anna Grimm es nota que et diverteixes i
molt, oi? Com ha estat escriure i sentir-te escriptora amb aquest llibre, el de
Dues dones?
-Al
començament una mica rara... però després, quan ja estava absolutament
capficada dins la història, m’he sentit molt bé. M’encanta la història i també
he de dir que he gaudit molt amb la caracterització de tots els personatges
secundaris que apareixen: la mare de la Geno, les
veïnes de la Natàlia, la Queralt...
-T’ha
costat molt refer l’ambient de postguerra a Lleida?
-Doncs em
vaig haver de documentar... afortunadament hi ha molta bibliografia d’aquella
època i també vaig consultar l’ historiador Jaume Barrull
que em va resoldre molts dubtes que em van anar sorgint a mesura que avançava
amb l’escriptura de la novel·la.
-Què és allò que més els uneix a la Genoveva i a la
Natàlia…les circumstàncies o el coratge…o el dur l’escenari tràgic i envoltat
de càstig al damunt ;també la por i escarment les duen, a la una i a l’altra, a
explotar i explorar el coratge…
-Crec que primer
les uneix el dolor, el patiment de l’absència, la repressió que viuen però
després les uneix també l’estimació, l’ interès per ajudar-se mútuament...
-Coratge que totes tenim, però que no totes tenim la
oportunitat d’ensenyar…a vegades si no s´ ens fica a prova és ben difícil
ensenyar totes les nostres cartes…
-Elles són
valentes, defensen la seua família, intenten tirar endavant també a nivell
personal i això és un fet que m’agrada. Ni la Geno ni
la Natàlia renuncien a elles mateixes malgrat tot, volen ser elles, volen estar
contentes amb elles mateixes també. I en aquest fet es comprenen molt l’una a
l’altra.
-Sóc de les que penso que la novel·la negra és un
dels gèneres que millor dibuixa a la societat actual i d´ altres societats
d’altres temps…? ; es deixa veure, fins i tot, dins d´ altres trames con
la de Dues dones?
-Pensa que
el context històric se situa en l’any 1940, els anys anteriors i posteriors. La
novel·la intenta reflectir les dificultats d’una època per viure, per ser, per
pensar...
-Tot i que ací hi ha molta tragèdia, tristesa, injustícia
que directa o indirectament coneixem amb molta amargor per la por que no pot ni
trencar-se…
-Exactament,
la novel·la és colpidora i reflecteix moments molt difícils.
-La condició
humana que tant es mira en aquesta narració teva no deixa cap treva, veritat?,
per què?...és com si volgueres deixar-nos sense ,gens ni mica, d’aire…sota una
angoixa que ens esclafarà…
-Suposo que
aquesta sensació que dius, és una de les que deixa la novel·la però també hi ha
aspectes positius. L’amistat i la solidaritat pot salvar-nos també de moments
injustos i horribles.
-Si no fos per la valentia d´ aquestes dues dones,
Natàlia i Genoveva… estaríem abocats al desencant més profund, oi?
-Doncs tens
raó. Elles ens aporten fortalesa, llum, coratge...
-Tot el pes de la narració i de la seva intencionalitat
cau al damunt de la Natàlia i la Genoveva... és aquesta una novel·la plenament
de personatges per damunt de qualsevol altra cosa, no?
-Sí. Es una
novel·la que es mou al voltant de les dues dones i de tot el que van viure i
això fa també que veiem més enllà d’elles dues perquè crec que hi ha moments de
la nostra història que es poden llegir ben bé en les pàgines de la novel·la. No
seran potser fets històrics importants, però sí fets que va viure la gent de la
ciutat, fets que ens recorden allò de la “intrahistoria”
de la que parlava el poeta Antonio Machado.
-Els dos fills—en Jordi i en Emili—quin lloc ocupen, el
de la derrota més ferma...el d´ una mena d´ oblit dins la mateixa derrota?
-Bé. Ells
són els exponents d’una derrota però també són els exponents que també es pot
lluitar per seguir vivint malgrat tot.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069