Cazarabet conversa con... Francesc Puigpelat, autor de “Història d’una dona en un Seat 600” (Pagès)
Pagès Editors ens apropa
a la novel-la negra, des de la ploma de Francesc Puigpelat.
Es tracta d´ una novel-la negra molt , molt particular…no és com la resta de novel-les negres
que ens proposen autors d´ aquest temps….és molt
diferent …té un altre ritme
, com un “altre tempus”…pareix escrita en un altre temps.
La ploma és molt ferma
i seriosa va a per feina i aconsegueix que la trama pugui viatjar gaiurebé entre la lectora
o el lector i l´autor…En definitiva
, una obra sense focs
d´artifici molt contundent en totes les perspectives:
el plantejament, el desenvolupament
de la trama i l´envoltori final.
Forma part de la col-lecció Lo Marraco Negre , amb altres
títols com: Es vessa una sang fácil de Manuel de
Pedrolo ; El
clan de Sa Rapita de Montserrat Espallargas ;Anna Grimm, memòria
mortal de Montse Sanjuán ; Ulls Maragda de Marta Alós ; Paradís d´ombres de Marta Gras; L´últim defensa de Jordi Agut; Et
diran que és l´atzar de Núria Queraltó; ;
Estrella Polar de Francisco Moita Flores
La sinopsi del llibre:
Novembre del 1975: una dona
perd el control del seu Seat 600 i s’estavella contra un camió a la carretera entre Salou i Tarragona. El seu fill de setze
anys, Damià Mesquida, no pot evitar una sospita. I si no hagués estat un accident? I si fos un assassinat? Peça rere peça,
reconstrueix la turbulenta biografia
de sa mare, collada entre un marit
a qui no estima (l’advocat
Jaume Mesquida) i un amor de joventut
(el cantant Carles Sauri). Atrapat
en una teranyina de dubtes,
intuïcions i mitges paraules, el Damià emprèn una enquesta que el duu a un atzucac, que només pot superar després de la confessió del pare.
Una confessió, no cal dir-ho,
sorprenent, per a una novel·la
negra tan peculiar que ni tan sols és clar que hi
hagi cap crim.
L´autor, en Francesc Puigpelat: és escriptor
i periodista. Ha publicat més
de quaranta llibres, entre els que destaquen L’amant de
Rebis (premi Ciutat de Palma, 2018), La pista d’una
morta (premi Gregal
2017), El pescador de Llum (2016), Els últims dies
del general Prim (2014), El retorn de Macbeth (premi ciutat d’Alzira, 2013), Els Llops (premi Carlemany,
2005), Roger de Flor (premi Pin i Soler,
2003),Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999) i Jocs
de corrupció (premi Joanot Martorell, 1995). Quant a literatura infantil i juvenil, és
autor de Romeo i Julieta. Segona part (premi Ramon Muntaner, 2014), El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (2015, premi Atrapallibres), La
nena que es va convertir en mòbil (premi Folch i Torres, 2016),L’artilleria de Mr.
Smith (2016), La ciutat secreta del Toubkal (premi Gran Angular,
2017) i La Liliana al País de les Coses Perdudes (premi Carmesina, 2017). Puigpelat ha començat a guanyar força premis
literaris i s’ha obert un camí molt
interessant en la narrativa per a infants,
joves i adults. .
Cazarabet conversa amb Francesc Puigpelat:
-Amic Francesc, què hi ha a l´arrere
de “Història d´una dona en
un Seat 600”?
-És
una sicológ d’intriga, de caire negre, tot
i que ni tan sols queda clar,
al final, que hi hagi hagut cap assassinat.
Diria que és sobretot, una novel·la sicológica
sobre un personatge adolescent
amb molt males relacions amb els
pares.
-Podriem dir que es tracta d´una novel-la negra i
policial?
-Sí, malgrat que, com ja he dit, no està
clar que hi hagi un crim. Però
la SOSPITA i la CULPA, fins i tot
quan no són justificats, són un tema clau de la novel·la negra.
-Ambientes
la novel-la tot al voltant
del començar d´una nova
vida política a l´Estat Espanyol…hi ha un per què?quelcom d´afinitat per les èpoques de canvis?
-La poso en aquella època perquè és
quan jo era un adolescent, i és una història d'adolescència. M'ha semblat força
interessant capbussar-me als meus records de la transició.
-La
sospita està tota l´ estona enturbiant la trama?...bé lo de “enturbiant”
no és el qualificatiu més idoni perque
sense aqueixa sospita no hi hauria
res…-Les novel-les i els relats
negres i policial tenen que
tindre, sí o sí, aquesta
característica, la de la sospita de sospites?
-La sospita ho és
tot, en la novel·la. El
protagonista sospita una cosa molt
forta: que són para ha assassinat sa mare. Això és stan
intents, tan fort, que
justifica ja tota una novel·la.
Independentment de que sigui
cert, és clar.
-Perque, en realitat són això,no?,
Una sospita que amaga al seu
ventre altres sospites…?
-Excate. La sospita que el pare ha
pelat la mare implica també la de que la família, els orígens
i la vida del protagonista es basen en mentides.
-Com teu vas fer
per retratar o descriure tan bé
als personatges de dins la trama?. Et mires amb gents que ,
drecta o indirectament, coneixes?
-El protagonista és la mena de somiatuites que era
jo als 16 anys. Els pares són personatges inventats, però penso que coherents.
-La
trama situacional et va costar molt de documentar?
-No, no hi ha cap documentació.
Descric els anys 70 de memòria.
-Des
d´una trama negra i policial i des d´aqueixa sospita comences a estirarel capdell que et duu a desfer i contar la historia d´una
dona amb una historia de històries
al seu arrer, és així?
-Sí, és exacte. La novel·la
és el retrat dels tres membres de la família: mare, pare i fills, amb erls seus
secrets si les seves neures.
-En
Damià és l´altre protagonista , juntament amb la dona del 600 (la seva
mare), un xicot que reté molta,
molta valencia…que es vol
enfrontar a un bon grapat de preguntes, de sospites, d´interrogants….et va ésser particularment delicat dibuixar i ensenyar-nos a aquest personatge?.Per què?
-Jo no diria que és valent.
És un pobre adolescent traumatitzat i ximplet. No és cap heroi,
als al contrari. Resulta
una víctima que només al final, al cap de molts anys,
es redimeix.
-I després està el pare, en Damià un advocat de carácter fred, sense desgranar massa sensibilitats, almenys en tota apariencia; què ens pots dir?
-És
un patidor. Una persona, com
n'hi ha tantes, que pateix tota la vida en silenci. És un personatge trist i fracassat, que sap que la seva muller no l'ha estimat mai. Malgrat
tot, però, lluita tota la vida per redimir-se. I hi
reïx, perquè després de mort es capaç de reconciliar-se amb el fill.
-És una novel-la més de trama o de personatges o està això mol equilibat?-Com a esdevingut tot el procés de documentació? I com teu fas a l´hora d´escriure la història; com és la metodología de treball?
-Hi ha personatges i argument tot alhora. I
per escriure-la, rs de
particular: pensar bé i treballar
amb cura.
-Ens pots dir
en què estàs treballant en l´actualitat….no sé
fer-nos cinc cèntims?
-Estic començant una novel·la juvenil sobre uns adolescents que preparen una pel·lícula
sobre l'Otel·lo de Shakespeare.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069