Cazarabet conversa amb... Josep
Gironès, autor de “La doble mort d’un anarquista” (Pagès)
Josep Gironès escriu una
història molt humana i molt coral…
Tot i que la història és
molt propera cronològicament parlant, ja que s’apropa a la Guerra i als Fets de
la Fatarella, també és molt humana per la recerca de la dignitat que emprenent
un matrimoni de jubilats i per tot allò que van trobant i que implica a molts
personatges…
Alguns d’aquests
personatges tenen una força descomunal i per ells a soles són capaços de reempendre una història dins de la pròpia història que ens
conta en Gironès….i ací apareix la nissaga ben especial i carregada de
vitalitats, de batecs i emocions…
Poc a poc a més de les
vides de dos personatges els avis van component el trencaclosques on va quedar
l´ anarquisme després de la Guerra..
Interesantíssim exercici
narratiu la d’en Josep Gironès, una novel·la històrica de ficció que es basa en
fets reals.
Josep Gironès sap d´ allò
que escriu ja que és fill de La
Fatarella…i part del nus d’aquesta història giren al voltant dels fets de La
Fatarella.
La sinopsis que ens
facilitat Pagès:
L’any 2012, un matrimoni
de jubilats torna al poble dels seus ancestres, on volen arranjar cal Crostó,
una casa de la seva propietat. A la recerca de trobar pau emocional, igualment
necessiten recuperar uns documents ocults, uns papers que els ajudin a esbrinar
la història de dos dels seus avantpassats: la d’un faista que havia participat
en els sagnants Fets de la Fatarella de 1937, i la d’en Santiago Salvador,
l’autor de l’atemptat de l’any 1893, al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
Quan troben els papers i mentre participen en les Festes Majors del poble,
veuen que els documents descriuen la història real de l’anarquisme i la guerra
del trenta-sis. Tot els va de cara i poden seguir el fil vital dels dos
personatges, fins que es troben amb uns afers enrevessadament inesperats i
punyents.
L´autor: en Josep Gironès va nàixer a la Fatarella (la Terra Alta) el 14 d’abril
de 1954. Ha publicat divuit llibres en els quals els principals referents són
la història, les tradicions i la cultura, a més de determinats aspectes tècnics
de caire popular. En l’apartat de novel·la històrica en destaquen: La cabana,
premi Vila d’Ascó 2007; El major tresor; Viure sense el meu fill i Presidi
major, premi Fiter i Rossell de Novel·la 2014.
Cazarabet conversa amb Josep Gironès:
-Amic Josep , què és allò que et va fer escriure La doble
mort d’un anarquista?; què et va motivar a escriure aquesta novel·la de ficció
—narrativa— emmarcada dins la Guerra Espanyola, tot i que algun dels
protagonistes encara arranca la seva història de més arrere?
-Quan vaig
escriure La cabana narrava com es desenvolupava la vida en un poble tan aïllat
com la Fatarella. A banda de descriure el dia a dia de la pagesia, explicava
costums i tradicions del poble, però sobretot la lluita per sobreviure en un
medi tan hostil com és la terra de secà. Tot allò va saltar pels aires quan van
aparèixer els anarquistes, que es van dedicar inicialment a robar a tort i a
dret, a cremar els elements de culte i la documentació oficial, fins que entre
els dies 24 i 27 de gener van matar trenta-quatre persones. Doncs bé, en
aquella obra vaig considerar que els anarquistes i l’anarquisme quedaven poc definits,
cosa que he fet a La doble mort d’un anarquista.
-Què
et crida l’atenció, per exemple, d´Els Fets de La
Fatarella i de l’atemptat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any
1893, tots dos fets reials…?
-En tots
dos casos hi ha violència extrema i moltes víctimes, per bé que en el primer
cas els morts pertanyen a les classes més humils i, en el segon, a la burgesia
barcelonesa.
-La
teva vinculació amb La Fatarella, ets fill d’allí és
allò que ha marcat un abans i un després amb la elecció d’un dels dos fils
històrics que marquen la història d’aquest llibre?
-Els
escriptors tenim tendència a situar els escenaris de les nostres obres en un
territori conegut i la Fatarella és el meu. A més, crec que cal explicar la
història esdevinguda als pobles, ja que en algun cas són el pas previ a altres
esdeveniments. Per això cal pensar que els Fets de la Fatarella van ser el
preludi dels Fets de Maig, a partir dels quals el Govern de la Generalitat va
expulsar els anarquistes que formaven part del mateix Govern.
-Amic
és difícil trobar l’equilibri entre una història de ficció tan arrelada com
està a dos fets històrics que van marcar tant?
-Crec que
més aviat és fàcil, ja que només cal seguir el fil conductor que marca la
història. Això sí, cal marrar els fets tal com van ser i no tal com ens els han
explicat de forma interessada. En aquest punt, els personatges de la novel·la
històrica ajuden a narrar els esdeveniments de forma que el lector se’n faci
càrrec sense massa esforç.
-Per
què mires a aquests dos fets que tenen com a protagonistes als anarquistes o a l’anarquisme?.
Què és lo que t’atrau de l’anarquisme?
-Per un
costat m’interessen les idees més o menys utòpiques dels anarquistes més
compromesos, els quals contrasten amb els oportunistes que es van apuntar a
l’anarquisme per poder robar i matar sense haver d’anar al front de guerra.
-Per
a les persones que no estiguen molt ficades, ens pots explicar què va passar a
La Fatarella aquell gener del 1937?; com es poden explicar aquests fets tan
tràgics a aquest raconet de la Terra Alta on el petit propietari pagès es va
resistir a la col·lectivització que pretenia la revolució faista?
-En aquell
temps a la Fatarella hi havia quatre o cinc grans propietaris agraris, per bé
que gairebé tothom tenia algun tros de terra que havia obtingut a base
d’arrabassar-lo al bosc a cops d’aixada. Això explica que pocs pagesos
volguessin compartir la propietat de la seva terra amb persones forasteres que
no en tenien ni un pam i, a més, no sabien ni tan sol que era una arada. I,
quan els anarquistes van voler imposar la seva Col·lectivitat a punta de
fusell, ja se sap com va acabar la cosa.
-I respecte
a l’atemptat al Gran Teatre del Liceu el que més morts va causar per part de l’anarquisme
mentre s’interpretava l’òpera de Rossini Guillermo
Tell. L’atemptat tenia al punt de vista, penses, a l’oligarquia dominant i a la
seva denuncia; creus que ho va aconseguir o….?
-Aquell
atemptat va posar en evidència una societat que tenia, i encara té, la riquesa
molt mal repartida, malgrat que els mitjans de comunicació d’aquell temps el
van explicar com una simple matança duta a terme per males persones. En tot
cas, molta gent va pensar que alguna cosa de gruix passava a Barcelona, quan
algú es jugava la vida per una causa.
-Amb
aquests dos fils històrics et bases per a ficar-hi tota la història de ficció?
; una novel·la, a més molt narrativa, però sobretot molt humana, veritat?
-És que la
història és humana, per a bé i per a mal. I entre els humans hi ha bones i
males persones. Amb tot, els abusos de les classes dominants causen molt de
patiment a la resta de la humanitat, cosa que ha anat a més des de la creació
de la propietat privada i el patriarcat. Que bé que aniria que governessin les
dones!
-Però
la teva és una obra de ficció molt i molt coral on “jugues” amb el protagonisme
de més d’un personatge oi?
-La vida,
igual que la història, és ben complexa i, quan es creuen uns fets amb els
altres pot resultar fascinant. És cert que a La doble mort d’un anarquista hi
ha ficció, però el fons és història coneguda i altra que encara no s’ha
explicat prou abastament.
-En
aquesta novel·la contes varies històries? . És una novel·la de novel·les? , com
una mena de nina russa?.Una trama de trames?
-La major
part de pobles del nostre àmbit, el qual podríem emmarcar en les terres
d’Aragó, València i Catalunya que tenim nexes comuns, han viscut una història
que ha quedat difuminada pels relats oficials. Doncs bé, a cadascun dels meus
llibres hi ha la part de la història que correspon a aquest territori i a les
persones que l’habitem. A més, crec que és el meu deure com autor fer-ho així,
ja que ningú més ho farà per nosaltres.
-Però
tot i les trames els personatges són molt presents i enseguida es fan de grat
amb la lectora o lector…què em dius?. Lo que vull dir és que els personatges
són l’eix més del que sembla…i a més personatges ben diferents,oi?.- Ha estat
aquest retrat de retrats difícil d’a conquerir?
-Els
personatges de ficció, amb les seves particularitat, ajuden a seguir el fil de
la història, alhora que fan més llaminer el relat, sobretot quan es parla de
coses quotidianes. I, tan si es vol com sinó, el relat que correspon als
personatges de ficció també és proper a la realitat. El cert és que els lectors
s’identifiquen molt amb persones com les que es descriuen a les meves obres,
que no pas amb personatges de Hollywood.
-I
què em dius dels escenaris: La Fatarella, els darrers dies del segle XIX a una
Barcelona molt convulsa…?
-La
Fatarella del 1937 ja l’havia descrit profusament a La cabana i ara faig
incidència en el dolor causat pels Fets de la Fatarella, unes morts que van
condicionar l’esdevenir de moltes famílies i del poble en general. En el cas de
Barcelona descric la ciutat més miserable i amagada, on malviuen els obrers mal
pagats , en contrast de l’altra Barcelona de l’opulència i el benestar.
-Amb
fets com aquests dos tan dramàtics provocats per l’anarquisme… com queda aquest
moviment de , com diria, tocat?
-Els Fets
de la Fatarella provocarien, a partir del maig de 1937, la sortida de
l’anarquisme del Govern de la Generalitat; amb tot, van ser les lluites entre
els partits i els sindicats antifeixistes els que van provocar molts canvis i
la pèrdua de la Guerra del 36. I sí, l’anarquisme va quedar ben desprestigiat i
ara és ben residual.
-Amic
com va ésser i com va anar la tasca de documentació ,sobretot envers Els Fets
de La Fatarella i envers l´Atemptat Anarquista de
1893?.- Documentar-se, amés, envers l’època, la societat i tot plegat és
fonamental…veritat?.- Una tasca feixuga ,però que també troba recompensa quan
tens tota la documentació, la investigació assolida i et fiques a treballar
directament, oi?
-La
documentació és bàsica, i més quan vols explicar una història que té un relat
oficial assentat al llarg dels anys. És probable que moltes persones que
llegeixin el llibre es sorprenguin quan explico com va anar realment l’atemptat
del carrer dels Canvis Nous, o les lluites que hi van haver després de la
guerra entre els mateixos anarquistes, quan es disputaven els diners que havien
tret d’Espanya.
-En
quant als Fets de La Fatarella, les veus i els testimonis foren, segurament,
més que importants,oi?.- Per què els testimonis, el boca a boca va ésser
tan important?
-Normalment,
els testimonis orals no estan condicionals per altra cosa que per la seva
pròpia percepció de la història; per això són fiables. Els Fets de la Fatarella
havien estat explicats de forma interessada, com si hagués estat una baralla
entre pagesos o la culminació d’una malifeta que alguns van pagar amb la vida. Es
conseqüència, quan vaig poder explicar la realitat dels Fets moltes persones
van quedar moralment més tranquil·les, sobretot quan es va demostrar
l’honorabilitat dels seus avantpassats.
-Amic
tu tindràs la teva opinió envers la col·lectivització de les terres que
pretenien els faistes, què ens pots dir---si vols, es clar--- ; tenint en
compte que coneixes la idiosincràsia de les vostres terres i de qui les
treballa…
-Ja he
apuntat que els pagesos van lluitar per les seves terres contra uns faistes que
tenien fusells i no aixades. Als pobles es diu: Qui té poc de poc s’alegra, i
els nostres pagesos van defensar les terres que treballaven i de les quals
obtenien el pa per a la seva família. A més i això ja ho sabeu, res que hagi
arribat de fora als nostres pobles mai no ha estat bo.
-Josep,
una vegada tens tota la documentació i la investigació acabada , pots
explicar-nos quina metodologia segueixes?
-És ben
senzill. De primer cal documentar-se a bastament. Després és la història real
la que marca la planificació de l’obra i els personatges reals o imaginats
ajuden a explicar-la. Només cal dotar cada personatge d’unes característiques
que el posin més en el paper que ha d’interpretar.
-I,
si vols, ens pots donar alguna pista d’allò en que estàs treballant ara?
-Ara
treballo en dues guies de senderisme, una que narra
quinze itineraris per les Terres de l’Ebre i l’altra quinze més pel Camp de
Tarragona, totes dues destinades a persones jubilades i actives. Alhora, acabo
d’enllestir altres novel·les, una que narra el complex segle XIX, que va ser
quan van arrelar els grans mals que ara pateix Espanya; i l’altra que conta la
vida d’un jove que es va haver d’amagar en una cabana de pedra seca durant la
Guerra del 36, precisament quan fugia dels anarquistes.
Per acabar
us he d’agrair el vostre interès per aquesta novel·la i per la meva obra. Que
tinguem tots molta salut i coneixement.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069