La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre, de tres contes, de
Francesc Torralba, filòsof i teòleg, editat per Pagès Editors.
Allò que ens explica Pagès Editors d´aquest llibres de contes:
L´autor que ens tenia acostumats
a llibres que tenien a veure amb la filosofía, la reflexió, el
pensament i la no-ficció fa
la seva primera incursió amb el món de la ficció; tot i això
els tres contes, recordem de ficció, tenen el rerafons de la columna i
allò que ens fa “desfici” per allò més intern nostre.
Teniu entre mans
el primer llibre de narrativa de Francesc Torralba.
En aquesta ocasió, el filòsof canvia de registre i ens ofereix una composició de tres narracions amb base filosòfica sobre l’essència i la conducta humanes, sobre l’existència
de les coses, la seva caducitat,
el temps de l’experiència i
la mort final. Desfici és, en definitiva, una tríada de faules, pensades per a la reflexió sobre la condició humana.
L´autor, en Francesc Torralba:
(Barcelona, 1967) és doctor en filosofia per la UB i doctor en teologia
per la Facultat de Teologia
de Catalunya. És professor
de la Universitat Ramon Llull
i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de Llicenciatura i el de Doctorat, així com diversos premis d'assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi
ha La filosofia cura (2016), Cent valors per viure (2001), les obres de La Biblioteca Francesc Torralba i, sobretot, L'art de saber escoltar, traduït a l'alemany,
el francès, l'italià, el portuguès i el castellà, i del qual s'han venut
més de 20.000 exemplars.
Cazarabet conversa amb
Francesc Torralba:
-Francesc d´on surt aquest
llibre de contes que és una mena de viatge entre allò que estàs molt més acostumant
a explicar i la contalla?, Per què
el títol de Desfici?---bé jo el sento
tots els dies i per moltes circunstàncies, però….
-És la primera
vegada que exploro el gènere literari
del conte. Sóc essencialment un assagista i em plau la literatura d'idees, però el conte també és un marc molt adient
per activar el pensament, per fer
reflexionar el lector, per inspirar-lo. Les narracions
breus de Franz Kafka i els
relats de Lleó Tolstoi són les meves fonts
d'inspiració, però
també les paràboles de La Fontaine. Desfici és el títol del llibre que aplega tres contes. Desfici evoca i inquietud, neguit
i desassossec. Crec que expressa molt bé
la situació de l'ésser humà en el món. Tots tres contes fan directa
referència a la condició
humana.
-Ben aclarit és que moltes preguntes es poden trobar més bé
arrere les contalles diàries,, allò
que ens passa en el dia a dia…sense
tindre que recurrir a res més—sense
desmerèixer ni cap manera d´expressió, ni gènere…ni res d´això---
-Em sento còmode en l'assaig. El conte és un gènere nou
per a mi. Ha estat com sortir de la meva àrea de confort i
explorar un terreny desconegut.
M'hi sento bé, però. En el conte l'instrument més poderós és la imaginació, és a dir, la facultat
de crear mons que no existeixen,
però que reflecteixen, a
la seva manera, la nostra
vida quotidiana. A través dels
personatges, s'hi presenten
temes de profunda interrogació filosòfica:
la naturalesa de l'amor i
el mateix desig d'eternitat que hi ha latent en la condició humana.
-Com t´has trobat escrivint
contes?
-En efecte, la filosofia és la meva passió.
Hi ha molts filòsofs en la història que han donat a conèixer les seves idees i teories a través de
contes. Un cas paradigmàtic és, per exemple, Voltaire.
-Tot I que la
base és filosófica…no?, és
la teva passió..
-La filosofia és l'art
de preguntar. Al filòsof se'l
reconeix per la qualitat i
la fondària de les seves qüestions. No pas per les respostes que, en moltes ocasions, són aproximatives,
vagues i imprecises. Hi ha
una desproporció entre la nostra
capacitat d'interrogació i
la nostra capacitat
de respondre. Estem fets per viure amb preguntes, però això no és fàcil.
De vegades, tendim a fugir del pensament i a
refugiar-nos en fàcils respostes
que ens protegeixen de la intempèrie.
-I jo
que gairebé sempre que m´ha apropat a la filosofía a sigunt arran de narracions com aquesta, d´altres maneres d´apropar-nos al pensament….però molt poques vegades
des de textos filosòfics o de pensament
pur…això sí recurreixo a aquests arran de lectures suggerents…
-Vivim en un món marcat pel
tecnocapitalisme. La tecnologia
està al servei
del sistema neoliberal. La clau és que els ciutadans
comprin el nou artefacte. Tant se val si el necessiten o no. Els crearan
la necessitat fictícia a
través de la publicitat i, després
d'insistir molt, el
compraran perquè arribaran a creure
que aquella necessitat és
real. El nou artefacte
és adorat, venerat, però aviat envelleix i n'apareix un altre en l'horitzó que, suposadament, ens fa més confortable i més agradable
la vida. Aquest espiral és,
senzillament, alienadora. Ens
converteix en consumidor compulsius
d'objectes tecnològics.
-Arrera cada ficció, amic, hi
han molts més textos que tenen a veure amb
la filosofía i amb aquest
carro de preguntes que portem a sobre…què ens pots
dir?
-Hi ha dues virtuts que han estat extirpades de l'imaginari col.lectiu: la humilitat i la paciència. Creiem, ingènuament, que podem dominar-ho tot, que podem controlar la vida
i la mort mitjançant la tecnologia, però ho ignorem profundament.
Ens manca humilitat i ens sobra supèrbia. No acceptem els límits.
Tampoc no tolerem l'espera, perquè vivim en la societat de la velocitat, de la hiperacceleració.
Justament ens manca paciència, que és la capacitat d'atendre el ritme de
les coses, la cadència que té la naturalesa,
el ritme de cada ésser.
-Et preguntes moltes
coses sobre l´existència de les coses, de les coses i
de nosaltres mateixa; noi, és la pregunta de sempre.ens
mirem al mirall tots els matins,
però ens parem a pensar?. O quan pensem ho
fem com a destemps?...ja sense cap mena de control..
-El desfici, com l'angoixa
i el neguit, és un estat d'ànim no desitjat. S'oposa a la serenitat, a la pau
interior, a la tranquil.litat de l'ànima. Ningú no el vol patir, ni tampoc
volem que el sofreixin les
persones que estimem, però
el desifici conté una lliçó,
ens permet adonar-nos que som vius, que la vida és un enigma i
que ens embolcalla un misteri que no podem copsar amb la pura i simple racionalitat. El desfici és propi de la condició humana.
Les màquines calculen, però
no s'angoixen.
26691
Desfici. Tres contes. Francesc Torralba
72 páginas 16 x 24 cms.
12,00 euros
Pagès
Teniu entre mans el
primer llibre de narrativa de Francesc Torralba. En aquesta ocasió, el filòsof canvia de registre i ens ofereix una composició de tres narracions amb base filosòfica sobre l’essència i la conducta humanes, sobre l’existència
de les coses, la seva caducitat,
el temps de l’experiència i
la mort final. Desfici és, en definitiva, una tríada de faules,
pensades per a la reflexió
sobre la condició humana.
Veure primeres pàgines
Francesc Torralba Rosselló (Barcelona,
1967) és doctor en filosofia
per la UB i doctor en teologia per la Facultat de Teologia de
Catalunya. És professor de
la Universitat Ramon Llull
i al llarg de la seva trajectòria ha rebut diferents premis i reconeixements, entre ells el Premi Extraordinari de Llicenciatura i el de Doctorat, així com diversos premis d'assaig. Ha publicat una quarantena de llibres. Entre els més celebrats hi
ha La filosofia cura (2016), Cent valors per viure (2001),
les obres de La Biblioteca Francesc Torralba i, sobretot, L'art de saber escoltar, traduït a l'alemany,
el francès, l'italià, el portuguès i el castellà, i del qual s'han venut
més de 20.000 exemplars.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069