La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Joan Alginet,
sobre el libro "Deltebre. Història d'un poble i de la lluita pels seus
drets" de Joan Ventura (Cossetània)
Cossetània Editorial ens apropa un llibre bonic i
precís. Bonic perquè tot llibre que ens apropa un raconet de la terra ho és i
perqué ens parla dels seus ciutadans ( les mirades i la gent de a peu són quelcom
de lo més important en tot i per tot, per això lo de precís…però en tot lo
precís, benvolguts amics, hi ha molt de bonic…), així com, aquest és el cas,
ens parla,també, de la sang d´aquesta terra, el riu Ebre que banya les terres
de, per ejemple, el Deltebre…poble on en Joan Ventura, l´autor d´aquest llibre
es deté per a gaudir de l´aire, la terra i l´aigua per a regrear-se de la
Història d´un poble i de la lluita pels seus drets. Les terres aquestes del sud
de Tarragona molt conegudes i reconegudes per abanderar el nus i plantar-se en
contra dels projectes de trasvasaments i de tot allò que consisteix en voler “fer petar” la natura
que comulga, i molt, amb els rius i demés …i és que la gent de terres com les del Deltebre són gents més
que sensibilitzades pel tema de l´aigua…pot ser perquè sabent el precís que és
fer un bon ús d´ella i perquè , també veuent, com dia a dia la mar es va
menjant el seu “sagrat” Delta. La gent d´aquestes terres és ben especial perquè
lluita i es deixa la pell amb tot allò que fa i cal fixar-se en que la vida de
tots ells gira entorn a l´aigua i l´aigua és un dels tresors més valuosos que
tenim.
L´autor,
en Joan Ventura…
Estem al
davant d´un llibre escrit per un home de la terra, així que será un llibre més
que sensibilitzat i escrit per una persona que sap d´allò que escriu i perquè
escriu lo que escriu. En Ventura és un home de la terra que va nàixer l´any
1922. Va ésser comptable de professió i una persona vinculada a la Federació
d´Agricultors Arrossers. També fou regidor d´hisenda de la primera legislatura
democrática de l´Ajuntament de Deltebre…també, com a secretari, va estar
vinculat al procés de segregació, dins de la Junta de Segregació, durant disset
anys de les partides de Jesús i Maria i la Cava per a la constitució de
l´Ajuntament de Deltebre….
Així, amb
el llibre, veurem com es construeix un poble i com s´aglutina la seva gent……en
un lloc on viure no és gens fácil….la gent viu de treballar la terra,
condicionats per tots i per tothom i altra vegada l´aigua…
En Ventura,
en el llibre, parla , també, dels drets i de la lluita que porta endavant la
gent de Deltebre i és que tot allò que banya aquest riu té quelcom d´especial i
la gent que s´impregna de l´aulor de la terra banyada per l´Ebre s´impregnen de
quelcom especial com la sensació que té el pertànyer a un lloc tant especial on
el sol surt, sempre, de manera tant diferent com fascinat i on les seves gents
están acostumades a ficar-se dins l´aigua per a proporcionar-se un plat a taula
i on el bé més precial, l´aigua, s´ha de tractar com quelcom més íntim…
Què es diu Cossetània sobre el llibre:
En aquest llibre hi trobareu part de la història d’un
riu capritxós: l’Ebre, que arrastra terres d’altres indrets i, amb els seus
sediments, crea un hàbitat i guanya espai al mar. També és la història d’un
poble: Deltebre. A tots dos, pare i fill, els han volgut dominar. No ho han
aconseguit amb el fill, però, a poc a poc, intenten esclavitzar el pare per, de
retruc, privar de l’arribada, al seu descendent, del seu manteniment vital:
l’aigua. Els nostres pobles van lluitar per la seva independència i, contra
tots els pronòstics, la van aconseguir. Mai vam afluixar ni un mil·límetre de
la nostra aposta. Catalunya té un problema semblant, però d’una altra magnitud.
Què pot passar si es fa marxa enrere?
Cazarabet conversa amb Joan
Alginet, regidor de
Cultura de l’Ajuntament de Deltebre:
-Joan, quina és la relació que té la gent de Deltebre amb "lo riu dels
rius", el riu Ebre?
-L’Ebre és per a
Deltebre l’essència de la seva xistencia. Portem al nostre adn l’aigua i els
sediments i les corrents d’aquest gran riu que neix a Fontibre i que desemboca
lent i cabdalós a la nostra costa. Va ser precisament l’arribada de sediments
amb el pas dels segles, que va donar lloc al naixement de la plataforma
deltaica, on avui està enclavat el nostre municipi. Sense el riu no tenim raó
de ser. Totes les generacions hem conviscut amb l’Ebre al costat. Avui el riu
es un lloc freqüentat per les barques recreatives, pels esportistes, pels
pescadors aficionats i per un gran nombre de ciutadans i ciutadanes que
passegen pel passeig fluvial en un entorn natural fantàstic El repte que tenim
és deixar de donar urbanísticament l’esquena al riu i aprofitar totes les
oportunitats que tindria ser un municipi amb la majoria de serveis vorejant
l’Ebre.
-Des de quan
Deltebre és un poble amb aquesta identitat tan forta i ferma? El emancipar-se
de Tortosa va enfortir el taracnà de la gent de Deltebre?
-Els pobles del Delta sempre han tingut
una identitat accentuada, principalment perquè són pobles joves i han hagut de
construir amb pocs anys tot el que avui hi són. Al mateix temps han estat
pobles tutelats fins als processos que van conduir cap a les seves respectives
independències, fet que va aflorar moviments veïnals importants i era del tot
necessari prendre conciència d'allò que eren per reinvidicar el que els
corresponia ser. Obviament els processos llargs i complexos que van culminar
amb les segregacions de la majoria de municipis del Delta va comportar posar en
marxa municipis nous, que careixien gairebé de tots els serveis bàsics i calia
molt d'esforç i sacrifici. Per a Deltebre, la constitució d'un nou municipi va
fer aflorar un sentiment de pertinença nou, amb l'orgull de que havien
aconseguit allò que tant desitjàven, ser amos del seu propi destí. És
indiscutible que tenir un municipi nou, ha enfortit el nostre tarannà valent,
treballador i entusiasta.
-L´enfrontament dels pobles banyats per
l´Ebre i contraris als projectes de trasvasament em figuro que ha sigut una
mena d´enllaç per als veins de Deltebre, però també per als altres pobles
afectats, no?
-La lluita per frenar totes les amenaces
que malaraudament ha tingut està terra, ha estat sempre motiu de lluita
conjunta entre tots els municipis del Delta. No només la lluita contra les
amenaces hidrològiques, sinó que també moltes altres que hem tingut al llarg de
la nostra història. Tenim caràcters similars, voluntats semblants i interessos
compartits. El denominador comú és la gran estima que tenim pel nostre
territori i per tant no es fa difícil compartir la lluita quan intuïm amenaces
que són comunes.
-El nus també es solidaritza amb altres projectes com no pocs embasaments o
pantans...et fico l´exemple de la presa que hi ha ideada ací a Aiguaviva i que
ha rebut el suport del nus i de gent de Deltebre i del seu voltan...
-La gent del Delta som persones molt
sensibilitzades amb la nova cultura de l'aigua, i som conscients que els
problemes que tenim al tram final de l'Ebre, tot i no ser exactament els
mateixos que riu amunt , sentim la necessitat de solidaritzar-nos amb les
amenaces que planegen en alguns trams concrets de la nostra conca. L'Ebre uneix
territoris, uneix cultures, llengües i sensibilitats i per tant tots aquests
elements fa que ens solidaritzem amb les amenaces dels nostres germans de riu.
-Ets regidor de cultura: és l´aigua o
deuria de ser un punt de convergència i de preocupació per a fer un millor ús
d´ella i un millor futur entorn a ella...?
-L'aigua es vida. I el que cal es una
major sensibilització sobre el seu ús. Malauradament tot apunta que l'aigua
serà un bé escàs i els governs s'han de comprometre a seguir impulsant
polítiques públiques que comportin un ús adecuat de l'aigua i penalitzar
malvarataments innecessaris.
El pot
enriquir saber de…
http://es.wikipedia.org/wiki/Deltebre
Aquest és
un bon enllaç:
http://es.wikipedia.org/wiki/Plataforma_en_Defensa_del_Ebro
Ens va agradar molt el pròleg , per allò sobretot, que té de
planer i vos el facilitem:
“Que
t’encomanen fer el pròleg d’un llibre és, per damunt de tot, una mostra de
confiança entre l’autor i la persona escollida. Però quan l’autor que t’encarrega aquesta tasca té
gairebé quatre vegades la teva edat, és una gran responsabilitat a la vegada
que tot un honor. A més, amb el convenciment absolut que les pàgines que
seguiran aquestes ratlles formen part del nostre patrimoni històric, ja que són
en essència la història viva de la nostra terra, d’este trosset de Delta que
generacions passades van decidir convertir-lo en un hàbitat, superant tots els
entrebancs i dificultats però amb la tenacitat pròpia del caràcter nostre. Un trosset
de terra amb el qual les generacions posteriors hem seguit i seguim igual de
compromesos.
Quan
vaig conèixer l’oncle Joan aviat vaig veure que, a part de la seva eloqüent
memòria, era un home carregat de vivències relacionades directament o
indirectament amb la història del nostre poble. Vaig tenir l’oportunitat de
xerrar amb ell en reiterades vegades i vaig ser dels que vaig suggerir-li que
plasmés en un llibre tota aquesta sinèrgia d’experiències, anècdotes i
històries. Totes elles en conjunt són un valor històric tant gran que no seria
just que quedessin només en la seua memòria. Calia posar-les a l’abast de tota
la societat i especialment per a les noves generacions que vénen. Un testimoni
més, una visió més que ens endinsa en la nostra història col·lectiva. Un poble
que mira al futur i lluita per sobreviure en un present carregat de dificultats
necessita d’aquests testimoniatges, per prendre identitat i per corroborar que
som un poble carregat d’història, tot i la nostra joventut.
Pablo
Picasso deia que quan li deien que era massa vell per fer determinades coses
procurava fer-les de seguida i això és el que ha fet l’oncle Joan. Amb
l’esperit i la mateixa il·lusió d’un
jove, compromès amb la història de seu poble i esforçant-se per deixar
testimoniatge de tot allò que individualment o col·lectivament hem fet plegats.
Per això té més mèrit el que ha fet, i les noves generacions li hem d’estar
agraïts.
Com
a regidor de Cultura vull fer-li aquest agraïment públic, per ajudar-nos a
seguir fent gran Deltebre, per continuar seguint prenent consciència de
l’afortunats que som de viure on vivim, i perquè no tenim cap raó per no estar
orgullosos de la nostra història.
Que
aquesta lectura, a part d’interessant,
serveixi per renovar el compromís
amb el nostre propi destí i amb la nostra voluntat de ser d’aquí i d’estar
orgullosos de ser-ho”.
Joan Alginet i Aliau
3r. Tinent d’alcalde i regidor
de Cultura de l’Ajuntament de Deltebre Abril de 2014.
18265
Deltebre. Història d'un poble i de la lluita pels seus drets. Joan Ventura
96 páginas 15,5 x 23,5 cms.
11.50 euros
Cossetània
En aquest
llibre hi trobareu part de la història d’un riu capritxós: l’Ebre, que arrastra
terres d’altres indrets i, amb els seus sediments, crea un hàbitat i guanya
espai al mar. També és la història d’un poble: Deltebre. A tots dos, pare i
fill, els han volgut dominar. No ho han aconseguit amb el fill, però, a poc a
poc, intenten esclavitzar el pare per, de retruc, privar de l’arribada, al seu
descendent, del seu manteniment vital: l’aigua. Els nostres pobles van lluitar
per la seva independència i, contra tots els pronòstics, la van aconseguir. Mai
vam afluixar ni un mil·límetre de la nostra aposta. Catalunya té un problema
semblant, però d’una altra magnitud. Què pot passar si es fa marxa enrere?
Joan Ventura Piñol, nascut el 6 de
juliol de 1922, ha estat comptable de professió. Des dels 17 fins als 65 anys
va estar vinculat a la Federació d’Agricultors Arrossers, també fou regidor
d’hisenda de la primera legislatura democràtica de l’Ajuntament de Deltebre. A
més, ha estat secretari de la Junta de Segregació durant 17 anys de les
partides de Jesús i Maria i la Cava per a la constitució de l’Ajuntament de
Deltebre.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069