La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre que explica com va esdevindre la Guerra Civil i la posguerra a València des de la ploma d´Ernest
González Fabra , tenint en compte
el devenir de lá rt operístic representat a ciutat de València.
Allò
que ens explica i ens conta el llibre
En la tardor de 1946, enmig de les privacions de la Postguerra, del racionament
i de l'aïllament polític d'Espanya, el Teatre Principal de
València acollí unes funcions d'òpera amb la participació del tenor més famós del món,
Beniamino Gigli. El preu de
les entrades era exorbitant
i, tot i això, la sala s'omplí. Pocs mesos
després, davant d'una extraordinària soprano,
Victoria de los Ángeles, el mateix teatre presentava una entrada molt fluixa. Quan
el lector s'endinse en les pàgines
del llibre trobarà l'explicació a aquest i altres enigmes produïts per les mancances i contradiccions -també musicals-
de la societat valenciana nascuda
després del parèntesi revolucionari.
Sobre la base d'un recull exhaustiu,
cronològic i contextualitzat
de totes les funcions d'òpera
del període -inclosa l'òpera espanyola-, l'aficionat o l'investigador descobriran una perspectiva insòlita
de la València d'aquells dies. Des d'un punt de vista invers, comprovaran com els esdeveniments internacionals tenien un efecte directe sobre l'activitat operística de la ciutat.
Hi trobaran, així mateix, les causes de la
pobra presència de l'òpera durant el conflicte bèl·lic, se sorprendran amb la inusitada efervescència
operística de la postguerra immediata i, després, assistiran a les fases
alternes de qualitat i profunda crisi.
L´autor,
Ernest González Fabra:
https://www.youtube.com/watch?v=JMoinolTkWk
Cazarabet conversa amb Ernest González Fabra:
-Amic Ernest, què de nou aporta aquest llibre
a la historiografia sobre la GCE a València?
-Bé, com saps el llibre abasta des de 1936
a 1959 i la Guerra Civil solament ocupa el primer capítol. No obstant això, té l’interés que és un tema mai estudiat. De fet, vaig
començar a investigar perquè, precisament, tenia la curiositat de saber si es
feia òpera a València durant la guerra. I se’n féu, poca i quasi totalment del
repertori espanyol. El lector podrà observar que els fets bèl·lics al front
tenien influència en el món de l’espectacle.
-Com es mira a la historia des de la perspectiva del món operístic
i de les seves temporades…?
-El que s’observa amb bona butaca des del
món operístic és més la societat que no la història. Això es percep sobretot a
través de les cròniques periodístiques dels crítics. És a l’inrevés: és la gran
Història allò que afecta la petita història de l’òpera, encara que l’òpera
exerceix un gran simbolisme sobre la política.
-Sempre s’ha dit que la música és un ajut en els pitjors
moments vitals. Com fou l’òpera o com estava abans de la guerra?
-Jo no he investigat el període anterior a
la Guerra Civil. Això ho va fer Francisco Bueno
Camejo. De la lectura d’aquest autor es desprén que
l’òpera durant el període en pau de la República va ser de greu declivi. Pensem
que s’estaven sofrint els efectes de la Gran Depressió de 1929. El Teatre
Principal en feia poques funcions i la millor òpera fou a l’aire lliure,
organitzada per l’Ajuntament i l’Associació de la Premsa Valenciana, durant la
Fira de Juliol.
-I com es va ressentir amb l’aparició del Cop d´Estat i la irrupció de la guerra?
-El cop d’estat va provocar la cancel·lació
del bon cicle d’òpera que estava programat dins dels festejos de la Fira de
Juliol. Una vegada desencadenat el conflicte armat, el principal efecte va ser
la desaparició dels artistes estrangers i del títols del repertori europeu. La
gent no tenia ganes de veure òperes italianes ni alemanyes. Eren productes
culturals de l’enemic. Solament es va organitzar una òpera italiana en tota la
guerra, segurament amb llibret en castellà.
-Tot el món de la cultura va acusar l’entrada en la
dictadura i és de suposar que l´Òpera també es deguera veure sacsejada. Es així?. Com ho veus?
-Passà tot el contrari. Per diverses raons
que s’analitzen en el llibre, de les quals la principal era que la gran
valedora del règim franquista era la Itàlia de Mussolini, València va rebre
excel·lents cantants italians. S’organitzà una quantitat de representacions com
no s’havia vist des dels anys vint. En part, era una qüestió d’estat. L’òpera
venia auspiciada pel govern italià i pretenia oferir
una imatge de normalitat social i de retorn a la societat anterior a la
revolució social viscuda en la zona republicana. Ho he batejat com a «òpera
legionària italiana».
-Amic, com va esdevindre
aquesta idea de vincular òpera envers la historiografia de la Guerra Civil
Espanyola?
-La meua idea dels del principi era
contextualitzar el fet operístic. No volia que la gent llegira
només títols, dates i cantants, sinó que volia que s’entengueren les raons de
les oscil·lacions en la representació operística valenciana.
-I el procés de documentació, com va ésser?, crec que apasionant, no?. I la metodología
de treball?
-He sigut molt feliç fent-ho, però ha sigut
dur per al meu físic, per les llarguíssimes jornades d’hemeroteca i de redacció.
Però, ho has dit tu, era apassionant anar llegint al ritme dels dies com anaven
succeint els fets. He completat la premsa amb documents d’arxius, programes de
mà originals i, també, escoltants centenars d’enregistraments sonors d’aquells
artistes que venien a València.
-Clar, com hi
han més anys de post guerra, hi ha més documentació sobre l´Òpera
en la post guerra, però hi ha algun período en el que
el procés de documentació haviga sigut com més farragós, no?
-Més que un període concret diria que el
més complex era aclarir els innombrables errors que contenien els anuncis, els
programes i les crítiques, especialment en el nom o la identitat dels cantants.
-Amic, com era el nivell d´aquells
anys ens quant a les veus?. Diria que també es deuen de ressentir perquè no és
el mateix viure en “pau i tranquil·litat” que sota l’amenaça de la guerra o les
condicions de la post guerra o de la pròpia guerra?
-Bé, durant la guerra rarament hi havia
comentaris en la premsa quant al desenvolupament de les actuacions. En la
Postguerra sí s’aprecia a través de les crítiques alguns moments de malaltia o
cansament en els cantants, potser relacionats amb les dures condicions de salut
pública que es vivien en els primers
anys del franquisme. Els i les cantants que venien d’Itàlia eren molt notables
i molts d’ells joves. Quan a l’elenc espanyol, principalment valencià i català,
cal dir que eren grans figures, però anteriors a la guerra. En conseqüència,
estaven en la part final de les seues carreres. Per culpa de la guerra costà
alguns anys que sorgira una nova generació de figures
d’òpera espanyoles perquè s’havia trencar la continuïtat.
-Tots els teatres preparen les temporades tractant d´ésser molt acurats. Com es van ressentir aquestes
preparacions en la guerra?. I en la postguerra?
-Una característica molt marcada de tot el
període és la improvisació. Rarament, és fan més d’una o dos funcions de cada
òpera i en cicles curts. Les orquestres a penes tenien temps d’assajar-les i a
l‘endemà ja havien de tocar un altre títol. Era molt dur per als músics. Amb els elements que es disposava, amb més
calma i previsió s’haurien obtingut molt millors resultats.
-Hi va seguir havent tanta rivalitat com en els “temps
normals” entre les diferents entitats teatrals?. Explica´ns.
-En l’òpera els únics teatres que podien
fer-se la competència en qualitat eren el Principal i l’Apolo.
Però poques vegades estigueren en disposició de poder fer-se-la. Només en la
temporada de 1954-1955 es notà rivalitat.
Òpera Italiana o òpera Alemanya…què preferia més el
públic valencià?
-Quina pregunta més fàcil de respondre! El
públic valencià era belcantista i verista. L’òpera alemanya fou molt escassa i
cantada en italià. Fins i tot Wagner es cantava en italià. En 1953 arribà a
València, per fi, òpera de Wagner cantada en alemany.
-Com va aplegar l´Òpera i la
seva gestió a València a la dècada dels 30 i, en concret, als anys de la II
República?
-Bé, ja ho he dit abans, l’òpera arribà
marcada per una forta crisi provocada per la Gran Depressió i la creixent
importància de la cinematografia.
-Quines diferències hi havia establertes respecte als
anys precedents a la República?
-Sobretot la minva de la quantitat de
representacions. Encara que venien alguns cantants importants, solien actuar en
escenaris oberts, com ara els Jardins dels Vivers, durant la Fira de Juliol, o
la Plaça de Bous.
-I quines diferències en quant a la llarga dictadura…?
-Fins a 1943, any en què Itàlia es rendeix
als aliats, a València es veié bona òpera i en quantitat apreciable. Quan Itàlia
es converteix en un dels fronts de la Segona Guerra Mundial els artistes
italians ja no poden viatjar a l’Espanya de Franco, però es manté un nivell
digne a València, amb artistes valencians i catalans, durant tres temporades
més. Quan acabà la guerra mundial hi hagué una sorprenent temporada perquè els
italians, no tenen més remei que
retornar a una Espanya que els rebia de bon grat com a forma de reintroduir-se en el mercat operístic mundial. Després
comença una nova crisi de l’òpera a València amb curts períodes de momentània
recuperació fins a 1959.
25281
Crònica de l'òpera
representada a València (1936-1959). La Guerra Civil
i la Postguerra. Ernest Gonzàlez Fabra
372 páginas
17.00 euros
Institució Alfons el Magnànim
En la tardor
de 1946, enmig de les privacions
de la Postguerra, del racionament i de l'aïllament polític d'Espanya, el Teatre Principal de
València acollí unes funcions d'òpera amb la participació del tenor més famós del món,
Beniamino Gigli. El preu de
les entrades era exorbitant
i, tot i això, la sala s'omplí. Pocs mesos
després, davant d'una extraordinària soprano,
Victoria de los Ángeles, el mateix teatre presentava una entrada molt fluixa. Quan
el lector s'endinse en les pàgines
del llibre trobarà l'explicació a aquest i altres enigmes produïts per les mancances i contradiccions -també musicals-
de la societat valenciana nascuda
després del parèntesi revolucionari.
Sobre la base d'un recull exhaustiu, cronològic i contextualitzat de totes les funcions
d'òpera del període -inclosa l'òpera espanyola-, l'aficionat o l'investigador descobriran una
perspectiva insòlita de la València
d'aquells dies. Des d'un punt de vista invers, comprovaran com els esdeveniments
internacionals tenien un efecte directe sobre l'activitat operística de la ciutat.
Hi trobaran, així mateix, les causes de la
pobra presència de l'òpera durant el conflicte bèl·lic, se sorprendran amb la inusitada efervescència
operística de la postguerra immediata i, després, assistiran a les fases
alternes de qualitat i profunda crisi.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069