La
Librería de El Sueño Igualitario
Salvador Balcells escriu una novel-la plena d´intriga, d´intrigues dins un dels
períodes més convulsos de la historia :els que va enfrontar
carlins amb lliberals…
La lectura és ágil i molt trepidant.
Allò que ens diu Gregal sobre aquest llibre:
Any
1869. El convent de Santa Anna d’Alcover, abandonat pels frares arran de la
desamortització de bens eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a
l’hospital, instal·lat a l’antiga església.
Prop del convent apareix un cadàver recent, amb el cap i la cara esclafats a
cops. Un gos misteriós n’ha permès la descoberta. És època de revoltes i
l’absència de policia al poble obliga l’alcalde a encarregar la investigació a
l’agutzil i el sereno locals. Han d’esbrinar qui és i qui l’ha mort. Poc
després, en un altre indret del poble apareix un segon home mort de manera
semblant. Aquesta vegada es tracta d’un pagès conegut. La convicció que hi ha
un assassí en sèrie angunieja la població.
Un fet casual permet saber qui era la primera víctima. Es tracta d’un
industrial reusenc de la Selva del Camp. Fa la impressió que el segon crim pot
haver estat només un parany per distreure l’atenció del primer. La recerca del
criminal ja es pot centrar en un sol home, relacionat amb el convent de Santa
Anna.
Tresors amagats, reminiscència de guerres carlines, altres crims sense
resoldre, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris
religiosos, reivindicacions feministes... Tots aquests fets que es van succeint
i sembla que podran permetre finalment arribar a la resolució dels dos
assassinats. Però serà així?
Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga
de Francolí, 1946). “De molt jove vaig treballar en diversos oficis, abans de
convertir-me en llibreter el 1972. Vaig regentar la llibreria Xarxa al Prat de
Llobregat durant quasi dues dècades. He cursat estudis de Dret i Ciències de la
Informació. A partir de 1990 i fins la jubilació he estat vinculat al món de la
premsa en català. Paral·lelament a totes aquestes activitats he militat en
moviments ecologistes i sobiranistes.
Durant la dècada dels vuitanta vaig escriure i publicar tres llibres de
divulgació: Energia i societat. Una
perspectiva catalana; Barcelona 92
Com desfer Catalunya i Visca la
terra. Manual de l’ecologista català.
Posteriorment, he donat vida al sotsinspector Emili Espinosa en cinc novel·les,
La taca negra (2007), El vi fa sang (2009), Dur de pair (2011), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés
enverinat (2016).
Els crims del convent és la meva
primera incursió en la novel·la històrica, també amb connotacions
detectivesques.”
Cazarabet conversa amb Salvador
Balcells:
-Salvador, tot i que la definició
d´aquesta novel-la és històrica jo li veig l`ànima detectivesca, no?
-Efectivament. Es tractava de
combinar els dos gèneres. De fet, les bones novel·les històriques són també
negres o criminals, encara que els seus autors no s'ho hagin proposat. El crim
acostuma a ser-hi molt present.
-Com ha influït i de quina manera el teu treball
com a llibreter a l´hora d´escriure….?.
-Vaig tenir una llibreria perquè
m'agradava llegir. Més que no pas vendre llibres. I així em va anar! La passió
per l'escriptura és uns conseqüència lògica de la passió per la lectura.
-Abans vas estar vinculat a treballs diversos i
això ens enriqueix a l´hora de pensar històries,escenaris,
trames, dibuixar personatges. Què ens pots dir en el teu cas?
-És cert que tenir un ampli
bagatge d'experiències viscudes es pot aplicar a les novel·les. Però en el meu
cas va ser en una primera joventut i els records que n'han quedat els he
utilitzat poc. M'he basat més en aspectes de l'actualitat o, en aquesta
novel·la, en la consulta de fons històriques.
-El fet d´estar totalment rodejat de llibres et
feia estar arrimat a moltes lectures, no?. Aleshores
què recordes que llegies més i per què?
-Aleshores llegia de tot, però
especialment textos polític (molts llibres prohibits per la censura) i
assajos ecologistes, les meves
obsessions de l'època. Va ser posteriorment, un cop tancada la
llibreria, que vaig aficionar-me
a la novel·la policíaca.
-Com vas anant evolucionant com a lector?
-Sempre he sigut un lector
caòtic. Sovint llegia tres o quatre llibres simultàniament. Suposo que em ve
d'aquella època, de la frustració de no tenir temps de llegir-ho tot. Els
últims anys, des que vaig començar a fer novel·les criminals, m'he centrat molt
més a conèixer l'obra dels grans autors del gènere, sense deixar d'observar el
que es fa actualment en català. I en això estic.
-I després com vas anar passant de lector a
escriptor?
Vaig començar a escriure a
principis dels anys vuitanta, simultàniament a tenir la llibreria. Primer va
ser com a periodista amateur, ja que feia de corresponsal d'algun diari i
revistes, també amb col·laboracions en emissores de ràdio. I a continuació vaig
publicar tres llibres de divulgació com a conseqüència de la meva militància
ecologista i política: 'Visca la terra', 'Energia i societat' i 'Barcelona 92 o
com desfer Catalunya'.
-Com influeix, també el teu apropament al món
ecologista, de lluita a favor de les causes envers el medi ambient i de la
causa sobiranista?---jo sóc de les que pensa que tot influeix a l´hora
d´escriure--
Van ser anys d'una militància
molt activa que va contribuir, tant o més que el fet de ser llibreter,
adespertar la meva vena d'escriptor. Però hi va haver un parèntesi a partir
d'haver de cercar feina quan vaig tancar la llibreria. He treballat fins la
jubilació en el món de la premsa en català, en tasques de gestió cultural i
administrativa. A partir d'aquesta consolidació laboral és quan comença la meva
etapa com a novel·lista, on forçosament s'han de notar totes les experiències
viscudes.
-Parlem una mica més d´aquesta present novel-la Els
crims del convent, que esdevé durant la guerra entre carlins i lliberals…per
què tries aquest escenari històric?. Què tenen o què
t´oferia aquest conflicte que no t´oferien altres…?
-La tria va venir condicionada
per la història d'Alcover, una població de la comarca de l'Alt Camp on
resideixo esporàdicament. Els segles XVII, XVIII i XIX van del molt intensos en
aquest poble, amb bandolerisme, guerres i disputes internes. Vaig triar el XIX,
i concretament l'època posterior a la Revolució de Setembre de 1868, durant la
revifada del carlisme i la revolta del republicans federals contra el govern
del general Prim, perquè fou viscuda molt intensament a les zones properes de
Valls, Reus i Tarragona. I fins i tot em permet establir alguns paral·lelismes
ambla situació actual.
-I clar , com que
arrastres la teva experiència envers les trames detectivesques envers el
sotsinspector Emili Espinosa fiques un fort ingredient de crim a la novel-la
històrica… Bona combinació perquè pots arrastrar o atraure a molts lectors,
tant als amants de la historia com als de la novel-la detectivesca…
-De fet, he de confessar que la
novel·la és més detectivesca que no pas històrica. El context històric no és
més que una excusa per explicar uns fets que són totalment producte de la meva
imaginació. L'únic capítol protagonitzat per un personatge real és el 22, on el
president de la Junta Revolucionària Provincial de Tarragona, l'alcoverenc
Joseph Gassol i Porta, s'insereix en l'argument i agafa un paper destacat. La
resta de personatges són creació meva. En qualsevol cas, l'ambient revoltat de
l'època hi juga també un paper cabdal.
-A mi, em recorda un xic, sense
comparar--les comparacions són odioses—a “El nombre de la rosa” d´Umberto Eco…
on també es combina molt l´escenari històric d´una època molt concreta amb la
trama d´intriga detectivesca…
-Moltes gràcies.
-Amic, en aquesta novel-la, com d´altres, en què et
centres més, amb l´escenari o amb els personatges?
-En aquesta, a diferència de les
altres, m'he centrat més en els escenaris. Crec que en novel·les
situades en una època històrica
és necessari fer-ho així. Cal documentar-se bé per tal de no caure en errades
temporals o físiques.
-Jo veig molta força, ací, dels escenaris, dels
llocs... en concret de les runes o del convent abandonat aquest i de tot el que
gira al seu voltant...
-Certament el convent de Santa
Anna d'Alcover té una força i un atractiu molt grans. Al llarg de la seva
història ha viscut múltiples vicissituds i sobre ell es podria escriure molt
més. Des que el vaig veure per primer cop, fa més de vint anys, ja em va
atreure...
-Perquè hi han trames que giren, al contrari, més
al voltant dels personatges….pot ser aquest més el cas de les trames i dels
casos del sotsinspector Emili Espinosa, no?
-Sí. Emili Espinosa és un mosso
d'esquadra d'origen valencià procedent de la guàrdia civil, que fins ara ha
protagonitzat cinc novel·les policíaques i que han estat editades per Meteora.
Es tracta d'una mena d'antiheroi, enfrontat als seus superiors i dominat per la
seva família, formada per ladona i dues filles amb molta personalitat. El fet
que les trames tinguin lloc en indrets coneguts i en l'època actual fa que em pugui centrar molt
més en els personatges.
-Ací, de manera casi casual ,
és l´agutzil o el sereno a falta de policia qui duu a terme una investigació i
la veritat és que té el seu mètode….aquest sentit que tots tenim per esbrinar,
perdeduir certes coses que va veien i esbrinant… Parla´ns un poc del
personatge…
-L'agutzil Pere Rosich és el
principal protagonista de la novel·la. Es tracta d'un jove funcionari
municipal, fill de pagesos,
idealista, reflexiu i molt espavilat, a qui espera un futur brillant com a
investigador de crims. Aquí també
coneix la que serà la seva companya sentimental, una jove de ciutat, rebel i
feminista avant la letre. La seva determinació farà que resolgui el cas
malgrat les enormes dificultats que li posen. El sereno, que col·labora al ell,
és tot el contrari: materialista, borratxo, busca-bregues i expeditiu.
-De tota manera, arrere la trama hi ha tota una
suma d´ingredients que sumen cap al crim principal: el parany i altres
teranyines que ens endinsen en una lectura àgil, trepidant…Què ens pots
comentar?
-En la novel·la hi ha dos crims,
el segon dels quals sembla fet per distreure l'atenció del primer.
També hi té un paper destacat un
gos misteriós, que és qui descobreix un dels cadàvers. I tot gira al voltant
d'un tresor amagat relacionat amb les guerres carlines. No puc dir gran cosa
més per no desvetllar la trama, cosa que seria imperdonable en una novel·la
d'intriga detectivesca.
-Com veus, amic, la salut de la
novel-la d´intriga escrita en català?
-La veig molt bé pel que fa a
autors, títols i editorials. De fet, ara s'edita més que mai, proliferen els
festivals dedicats al gènere i també els clubs de lectura especialitzats. Però,
per contra i fora d'unes petites excepcions, les tirades són molt curtes i
pràcticament cap autor pot viure de les novel·les que escriu. En resum: la
novel·la d'intriga està de moda però, paradoxalment, cada cop es llegeix menys.
-Amic, ens pots fer cinc cèntims d´allò en que
estàs treballant ara?
-Doncs ara mateix estic centrat
en la promoció de les dues darreres novel·les, la cinquena del
sotsinspector Espinosa, titulada Procés
enverinat, i aquesta de Els crims del convent. També estic preparant
la tercera edició del festival de novel·la criminal EL VI FA SANG, de l'Espluga
de Francolí, del qual sóc comissari. Pel que fa a escriptura, he començat la
sisena d'Espinosa i estic meditant si donar-li continuïtat al protagonista d'Els
crims..., en Pere Rosich. De fer-ho, seria després que aquest hagués deixat
la feina d'agutzil, fet oposicions i ingressat a la policia de l'època, com
s'explica a l'Epíleg del llibre. També escric de tant en tant narracions breus,
que no sé si algun dia publicaré.
25359
Els crims del convent. Salvador Balcells
238 páginas
18,00 euros
Gregal
Any 1869. El convent de Santa
Anna d’Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de bens
eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l’hospital, instal·lat a
l’antiga església.
Prop del convent apareix un cadàver recent, amb el cap i la cara esclafats a
cops. Un gos misteriós n’ha permès la descoberta. És època de revoltes i
l’absència de policia al poble obliga l’alcalde a encarregar la investigació a
l’agutzil i el sereno locals. Han d’esbrinar qui és i qui l’ha mort. Poc
després, en un altre indret del poble apareix un segon home mort de manera
semblant. Aquesta vegada es tracta d’un pagès conegut. La convicció que hi ha
un assassí en sèrie angunieja la població.
Un fet casual permet saber qui era la primera víctima. Es tracta d’un
industrial reusenc de la Selva del Camp. Fa la impressió que el segon crim pot
haver estat només un parany per distreure l’atenció del primer. La recerca del
criminal ja es pot centrar en un sol home, relacionat amb el convent de Santa
Anna.
Tresors amagats, reminiscència de guerres carlines, altres crims sense
resoldre, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris
religiosos, reivindicacions feministes... Tots aquests fets que es van succeint
i sembla que podran permetre finalment arribar a la resolució dels dos
assassinats. Però serà així?
Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga
de Francolí, 1946). “De molt jove vaig treballar en diversos oficis, abans de
convertir-me en llibreter el 1972. Vaig regentar la llibreria Xarxa al Prat de
Llobregat durant quasi dues dècades. He cursat estudis de Dret i Ciències de la
Informació. A partir de 1990 i fins la jubilació he estat vinculat al món de la
premsa en català. Paral·lelament a totes aquestes activitats he militat en
moviments ecologistes i sobiranistes.
Durant la dècada dels vuitanta vaig escriure i publicar tres llibres de
divulgació: Energia i societat. Una
perspectiva catalana; Barcelona 92
Com desfer Catalunya i Visca la
terra. Manual de l’ecologista català.
Posteriorment, he donat vida al sotsinspector Emili Espinosa en cinc novel·les,
La taca negra (2007), El vi fa sang (2009), Dur de pair (2011), Tempesta al Bàltic (2014) i Procés
enverinat (2016).
Els crims del convent és la meva
primera incursió en la novel·la històrica, també amb connotacions
detectivesques.”
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069