La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Josep Edo
Puertas, autor de "Andreu Cortines Jaumot. Cooperativisme i llibertat
nacional" (Cossetània)
Josep Edo Puertas ens
apropa a aquest home d´esquerres que va creure i va
apostar pel cooperativisme
i, a la vegada, per la llibertat nacional.
El nostre protagonista d´aquest llibre….és un barceloní
que va néixer al barri de Sant Andreu de Palomar l´ny 1909.
Militant del Bloc Obrer i Camperol (BOC) i del Partit Obrer d’Unificació Marxista
(POUM), va impulsar des de la Cooperativa l’Andreuenca
la creació de la Unió de Joventuts
Cooperatistes, de la qual fou president i director del seu òrgan de premsa,
Tremp. En acabar la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França, on, en esclatar la Segona Guerra Mundial, es va incorporar a la xarxa d’evasió Vic-Martin, que ajudava refugiats a traspassar la frontera i subministrava
avituallament a la Resistència.
A Tolosa de Llenguadoc va fundar Acció
Cooperatista Catalana i va ser director d’Impuls, el seu òrgan de propaganda. També fou president del Casal Català de
París i col·laborador a l’exili
del president Tarradellas.
Impulsor i redactor de la Llei de cooperatives
de Catalunya del 1983, va promoure la creació de les noves estructures del cooperativisme.
Va ser president del Consell
Superior de la Cooperació i de la Federació
de Cooperatives de Consum.
També fou director de la revista Cooperació Catalana i membre de la comissió que va
negociar l’acord de compensació
del patrimoni confiscat a
les cooperatives.
Aquest lluitador per les lliberts, va morir al mateix barri que el va veure néixes l´any
1989.
Aquest llibre, Andreu Cortines Jaumot.Cooperativisme i llibertat nacional, és un dels llibres que pertany a la col-lección Cooperativistes
Catalans-26. Un llibre que té com
a director a Antoni Gavaldà
de la Fundació Roca i Galès
i la Universitat Rovira i Virgili
que, a més hi compta amb la col-laboració de: Joaquim Albareda de
la Universitat Pompeu Fabra ; Josep Casanovas de la Universitat de Vic ; Àngel Duarte
de la Universitat de Girona ; Núria Esteve de la Fundació Roca i Galès ; Pere
Gabriel de la Universitat Autònoma
de Barcelona ; Andreu Mayayo de la Universitat de Barcelona ; XavierPalos
de la Fundació Roca i Galés i Josep Santesmases com a historiador.
Josep Edo
Puertas (Barcelona, 1944) és llicenciat
en Ciències Econòmiques i Filologia Hebrea. Ha cursat estudis de postgrau en economia industrial a la London School
of Economics; en història antiga, a la Universitat Pompeu Fabra, i en economia cooperativa, a la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB).
Militant de l’esquerra
clandestina durant la dictadura, va ser delegat del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, per la qual
cosa fou expedientat i sancionat amb l’expulsió
de la Universitat. És professor d’Economia de l’Empresa a la Universistat de
Barcelona i a la UAB, i d’Economia Pública a l’ESADE i a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Cazarabet conversa amb Josep Edo
Puertas:
-Josep, conta’ns ,per favor
,com van ésser els inicis amb
les militàncies al seu poble, Sant Andreu de Palomar?. Penses que iniciar-se amb militàncies cooperativistes en pobles com aquests,
d’aquestes dimensions, és més aviat
difícil? l o comporta que pots
dur a terme de millor manera els conceptes per tal de “convertir” a una societat
en una societat amb els fonaments del cooperativisme…
-L’any 1930 Sant Andreu tenia
encara l’estructura d’un poble si be jurídicament
era un barri de Barcelona des de 1897. Cal tindre present aquesta circumstancia ja que si be la vida local era molt intensa i molt semblant a la d’un poble, la influencia del que passava
a altres barris de
Barcelona no era menyspreable.
Sant Andreu era un nucli
urbà eminentment obrer en el que hi havia industries importants i en el que l’Ateneu Obrer –que es on es va formar Cortines—era una institució rellevant en la vida del barri.
La cooperativa l’Andreuenca estava
molt lligada a l’activitat de l’Ateneu ja que molta gent
era socia o participava en l’activitat
de les dues entitats com era el cas de la família de l’Andreu Cortines. Per això el món del cooperativisme mai va esser per a éll un món aliè.
El mateix passava en molts altres pobles
de Catalunya en els que les cooperatives
i els ateneus van jugar un important paper en la socialització de la classe treballadora. Altra cosa era la “militància” cooperativista, ja
que com és lamentaven alguns líders de l’època, les cooperatives tenien molts socis però
pocs cooperadors, i això també ho pensava
així l’Andreu Cortines.
-Els joves davant
a altres companys de més edat, però
també cooperativistes …com reaccionaven? Quines relacions tenien?
-Els joves trobaven
l’ambient de les cooperatives
anquilosat i ancorat en un cooperativisme nostàlgic i amb poca empenta. Per això varen
buscar formes de renovació amb
la creació de seccions culturals, que malauradament no
van reeixir excepte en alguns cassos aïllats.
-Quins van ésser els principals entrebancs que es van trobar els que s’apropaven al cooperativisme?
-A principis dels anys trenta nomes
podien ser soci d’una cooperativa els caps de família i això era un clar entrebanc per a que molts joves poguessin participar en les
activitats que s’hi feien, ja que només
podien fer-ho els fills dels
socis. Tot i això durant aquests
anys d’efervescència
política i social, algunes cooperatives
feien actes oberts a tothom i això facilitava eixamplar la participació. Justament obrir vies perquè els
joves poguessin entrar en l’àmbit cooperatiu, trencant esculls burocràtics, va ser de bon començament
un dels objectius d’Andreu Cortines.
-En tot això com
va ésser la posició del nostre protagonista,en Andreu Cortines Jaumot?
-Com deia, el seu
primer objectiu va ser el d’obrir
el món cooperatiu a la gent de la seva generació. El seu segon propòsit va ser el de
facilitar la creació d’una veritable militància cooperatista que pogués
transformar aquest món cooperatiu.
- El seu pas per les Joventuts Cooperativistes el podríem definir com molt ferm, atrevit…agosarat, però, sobretot, digne…és com si sapigues què tenia que fer en cada moment i des de molt jove(sorprèn prou
la seva maduresa)?
-Les Joventuts Cooperatistes son una creació d’un grup
de joves que es movien a l’entorn de Teixidors a Mà i l’Andreuenca. Per posar alguns noms podríem
citar a Antoni Solé, Felip Capdevila, Fernandez Jurado i Andreu Cortines.
En tot cas Solè i Cortines varen ser –ne els impulsors i dinamitzadors de l’organització. Cortines sobretot ho tenia molt clar:
per transformar el cooperativisme calia
tenir una organització que
dirigís el canvi. No oblidem
que Cortines, en aquells moments, tenia una responsabilitat política a nivell
local en el POUM, i per tant una certa
experiència en la pràctica organitzativa de l’activitat
política.
-Digue´s quan
va aplegar la Guerra Civil: què va passar: primer el descontent amb certes maneres
d’entendre i portar certes cooperatives, les difícils decisions per part del cooperativistes més joves; la sortida cap al front i després la derrota, l’exili i veure com a Europa aplegava una altra guerra que ja s’havia portat
a terme a l´Estat Espanyol. Dues qüestions: com van viure aquests fets
la gran part de joves cooperativistes? I en concret en
Andreu Cortines?
-La
guerra va ser un desastre que va colpir especialment als joves. Molts projectes
vitals van quedar anorreats
en poc temps. Sempre ens serà
difícil entendre els
terribles efectes de tantes
morts i tant d’exili.
Les morts varen afectar especialment els milers de joves
que varen haver d’anar al front. Tots aquells
que volien transformar el cooperativisme,
es van trobar defensant les
llibertats amb un fusell a la mà. El preu que va haver de pagar aquella generació
de joves va ser injustament
desproporcionat. Amb la
guerra la transformació gradual del cooperativisme que pretenien les Joventuts, va perdre tot sentit. El que calia era contribuir a l’esforç
de transformar la societat i les relacions
de producció, i amb poc més que les pàgines d’un periòdic
(Tremp) és el que es van proposar
fer.
-El pas i la col·laboració amb la publicació Tremp va ésser molt important,
tot i que curta duració….Conta’ns.
-“Tremp”
és l’obra periodística de
guerra de Solé i Cortines. Poc
més podien fer quan les bases de l’organització estaven al front. Fernández Jurado n’era el
corresponsal més destacat.
“Tremp” reflecteix en certa
manera, la visió naïf d’una ferma creença
en la victòria del poble i
del triomf d’una impossible revolució.
-Amb Tremp va publicar a l´Estat, però amb Vincle
des de l´exili….com a
investigador quins canvis
has pogut percebre i veure entre aquestes col·laboracions?
-“Tremp”
i “Impuls” son dues publicacions cooperatistes. La
primera del temps de guerra i la segona
del començament de l’exili
del 45. Vincle és una
revista dels exiliats lligats al Casal de Catalunya a Paris. La creació de Vincle està lligada a Cortines, però en el seu contingut i participa molta gent del món polític i cultural de l’exili. És una altra tipus de publicació que neix en unes altres circumstancies i amb uns objectius
del tot diferents a els que van justificar el naixement
de “Tremp”.
Però, la petjada
que sempre és pot identificar en aquestes publicacions, és la del treball honest i artesà, en favor dels principis de cooperació entre els pobles i unitat
en la defensa de la llibertat del seu
país, dels que Cortines mai va deixar de ser-ne militant.
19915
Andreu Cortines Jaumot. Cooperativisme i llibertat
nacional. Josep Edo
Puertas
112 páginas 17 x 24 cms.
11,50 euros
Cossetània
Andreu Cortines
Jaumot (Barcelona, 1909-1989) va néixer
al barri de Sant Andreu de
Palomar. Militant del Bloc Obrer
i Camperol (BOC) i del Partit
Obrer d’Unificació Marxista
(POUM), va impulsar des de la Cooperativa l’Andreuenca
la creació de la Unió de Joventuts
Cooperatistes, de la qual fou president i director del seu òrgan de premsa,
Tremp. En acabar la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França, on, en esclatar la Segona Guerra Mundial, es va incorporar a la xarxa d’evasió Vic-Martin, que ajudava refugiats a traspassar la frontera i subministrava
avituallament a la Resistència.
A Tolosa de Llenguadoc va fundar Acció
Cooperatista Catalana i va ser director d’Impuls, el seu òrgan de propaganda. També fou president del Casal Català de
París i col·laborador a l’exili
del president Tarradellas.
Impulsor i redactor de la Llei de cooperatives
de Catalunya del 1983, va promoure la creació de les noves estructures del cooperativisme.
Va ser president del Consell
Superior de la Cooperació i de la Federació
de Cooperatives de Consum.
També fou director de la revista Cooperació
Catalana i membre de la comissió
que va negociar l’acord de compensació
del patrimoni confiscat a
les cooperatives.
Josep Edo Puertas (Barcelona, 1944) és llicenciat en Ciències Econòmiques i Filologia Hebrea.
Ha cursat estudis de postgrau en economia industrial a
la London School of Economics;
en història antiga, a la Universitat Pompeu Fabra, i en economia cooperativa,
a la Universitat Autònoma
de Barcelona (UAB).
Militant de l’esquerra
clandestina durant la dictadura, va ser delegat del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, per la qual
cosa fou expedientat i sancionat amb l’expulsió
de la Universitat.
És professor d’Economia de l’Empresa a la Universitat de Barcelona i a la UAB, i d’Economia
Pública a l’ESADE i a l’Escola
d’Administració Pública de Catalunya.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069