La Librería de El Sueño Igualitario

10665883_762264970505859_8852256184365705019_n.jpgCazarabet conversa con...   Ferran Coll, autor y editor de "L'anarquista argonauta"

 

Un llibre escrit i editat per una ploma inmensa i desconeguda, en Ferran Coll que té molt a dir…

 

La sinopsis del llibre:

Barcelona va ser una de les ciutats més fascinants d’Europa el primer terç del segle vint, on l’activitat social reivindicativa i revolucionaria no s’aturava. En pocs anys va ser coneguda com a la Ciutat de les Bombes per la lluita constant entre la patronal i els sindicats, agreujada per la carestia de la vida, la Gran Guerra, la dictadura de Primo de Rivera i el desastre del Marroc.

Aquest és el marc de “L’anarquista argonauta”, ficció històrica i social on els actors, al temps que modelen la pròpia identitat, no es poden abstreure de trets tan humans com la vanitat, l’amistat, la violència i les revenges personals. Com el Vicenç, protagonista de la novel·la, somiatruites vocacional que deixa enrere família i benestar per l’emancipació de la classe treballadora.

Els personatges de “L’anarquista argonauta” són una mostra d’aquells anònims lluitadors anarcosindicalistes enmig d’una societat al caire del col·lapse. Empresonat de diverses ocasions, el Vicenç es destinat a la Guerra del Marroc on resultarà malferit i fet presoner (1921-1923). Repatriat a Barcelona decideix venjar al seus amics Francesc Layret i Salvador Seguí: el detenen però els advocats es belluguen bé i en resulta lliure. L’antic amo i ex-amant de la dona del Vicenç aportarà testimonis falsos de l’assassinat del botxí de la Modelo que li suposarà una condemna de vint anys al castell de La Mola a Maó. Empresonat un altre cop, el Vicenç aconseguirà superar el desesper malgrat que tots el donen per mort. Com els argonautes, sortejarà tota mena de perills i entrebancs per recuperar la família, el seu preuat velló d’or, però abans haurà d’aconseguir la llibertat.

L´ autor, en Ferran Coll:

En Ferran Coll va néixer a Barcelona l’any 1944. Llicenciat en Econòmiques, va exercir el periodisme a La Vanguardia més de vint anys. El 1983 es trasllada a treballar a Madrid com a cap de comunicació d’IBM Espanya. Va ser responsable de premsa d’aquesta multinacional durant els Jocs Olímpics, a més de coeditar el diari oficial del Jocs en quatre idiomes amb la col·laboració del COOB’92, la Universitat de Navarra i l’Autònoma de Barcelona. També va ser responsable de comunicació de l’Expo de Sevilla. Desprès de deixar la multinacional, va fundar la seva empresa d’imatge i comunicació, Idea Viva, i va seguir en el món de les relacions públiques fins a la jubilació, en que es dedica a viatjar i a escriure.

 

 

foto-perfil-web1.jpgCazarabet conversa amb Ferran  Coll:

-Ferran, per què has escollit a més d´escriure el llibre amb tot el que això comporta…asumir la tasca d´ edició?

-Després d’invertir més de quatre anys escrivint la novel·la no em van quedar forces per n spo l’editor que m’ho volgués publicar. Vaig preferir fer una tirada curta, però de qualitat, ja que era el meu primer llibre… Volia n spot un desig i un editor potser m’ho hagués frustrat. 

-En Vicenç és un idealista que lluita per a fer-se un lloc en tot allò que vol i necesita…un home d´aquells temps fet al día  a día i amb el seu esforç diari….què n spots contar?

-El Vicenç és un somiatruites. Un home que de jove s'engresca amb les idees més peregrines i perilloses. Quan ningú puja en globus, ell s'hi aficiona i esdevé un bon aeronauta; quan pocs es dediquen a assumir el repte anarquista, ell ho és, i a més, d'acció. És a dir, no dels de paraula, sinó de fets, i utilitzar la pistola si fa falta. Però a pesar de ser somiatruites, s'enamora de la idea anarquista i se'n fa divulgador, fins les ultimes conseqüències. 

-Un noi apassionat per la aerostàtica…per què has escollit aquesta passió per situar al personatge?

-Perquè li agrada pocaionar a la gent, busca l’aplaudiment i que l’afalaguin. Necessita superar, d’alguna manera, el seu complexa d’inferioritat: la personalitat del Tito és imparable, la del seu germà també, el Noi del Sucre…

-Ella, la protagonista és una noia que malgrat aplegar del món rural enseguida es va fer a la ciutat i a les seves exigències….un altre viu retrat d´aquella poca, però pel fet de ser dona…la seva lluita té com a més valor, no?

-L'Adela és una supervivent. Té l'encert de veure que en el món rural no hi té futur. El seu pare, es dóna a la beguda i fins i tot tracta d'abusar d'ella. El capella del poble la treu de l'embolic i l'envia a fer de minyona a casa d'uns senyors benestants de Barcelona, com tantes d'altres feien llavors. 

-Per què, amic Ferran has escollit aquests anys, el principi de segle XX amb la Setmana Tràgica i demés per arrancar la novel-la?

-Fa cinc anys la meva mare era al llit a punt de morir. Em va donar un retrat i digué: era el teu avi, es deia Vicenç, era aeronauta, sí, home li agradava pujar en globus, jo hi tot hi vaig pujar un cop, em va dir. Però després es va fer anarquista i tenia una pistola negra i pesada. A casa ens feia basarda quan la veiem; el van venir a buscar i el van dur a la presó: hi va estar molt de temps. Després va anar a la guerra d'Àfrica: va tornar molt malalt...

Al cap d'unes setmanes va morir. Abans, però, em va fer prometre que no escrigués res fins que ella no hi fos, que encara la podrien detenir la policia... La base de la novel·la és la vida dels meus avis, però a mida que es desenvolupava la novel·la, anava agafant vida pròpia i cada cop era més ficció i menys història, però qui pot dir què és real i què és mentida? No és cert que es diu que la ficció supera molts cops la realitat?

2014-09-17 19.43.54.jpg-És la lluita de classes i el reafirmar a la Barcelona més llibertària un dels principals arguments de la teva novel-la?

-És una branca important del tronc principal: la vida d'un somiatruites vocacional que l'atrapa la idea de l'anarquisme, però que després de molts cops i traïcions, se'n desencanta. Com va passar a molts lluitadors per la llibertat que a còpia de garrot van anar guanyant batalla rere batalla i finalment, la guerra. Quan s'adona de que és una guerra perduda ha de buscar el que s'ha deixat pel camí: la família.

-Ferran , pintes al Màrius, el fill de la casa per on treballa la protagonista   com un déspota, un senyoret cínic i amb moltes mancanses humanes que utilitza la maldat per fer-se conèixer….un xicot que, a més, estaba convençut que podía tindre a persones sota el seu poder, per sempre……He llegit altres coses i sí és així, però se´n fa molt difícil de creure….de tota manera, la historia es va escriure d´aqueixa manera…què ens pots dir i comentar perquè a l´hora d´escriure sobre aquest personatge sempre et fiques una mica  a la seva pell…

-L'escriptor, penso, sempre s'ha de ficar a la pell dels personatges (per això hi ha tants escriptors sonats). La divisió de classes en aquells temps estava molt marcada: les noies que venien a fer de minyona eren poc menys que útils de treball en que els homes de la casa (els pares també) hi tenien lliure accés en tots els sentits (vés, si és neta i polida, la coneixem, què millor que practiquin amb ella enlloc de fer-ho amb altres de mala vida?). Això, doncs, era normal, el Màrius es torna "més dolent" quan li foten la bomba al despatx i no podrà tenir fills. Ep! que hi ha una clàusula matrimonial que li pot fer perdre la fàbrica. Llavors haurà d'actuar i la investigació que encarrega a un detectiu li confirma que el fill de l'Adela pot ser seu. Però ella ja no es deixa manipular, llavors decideix fer-ho per la tremenda. 

-La veritat és que has triat una de les èpoques més apassionants de la vida a Barcelona. Com ha sigut el procés de documentació i demés?

-Aquí tens la llista d'arxius i biblioteques que he consultat. Crec que no me'n deixo cap:  Bibliografia i documentació;  Arxiu Municipal de Barcelona, Biblioteca de Catalunya, Arxiu Històric de la Ciutat,  Arxiu Fotogràfic de la Ciutat, Arxiu Ametller, Casa de l’Ardiaca, Hemeroteca de La Vanguardia, Hemeroteca del Diari de Barcelona

-En Ferran Coll també fa record de  les novel-les que té com a 2referència” i com a “referents”:

-Novel·les de referència: Cabaret Pompeya.- Andreu Martín; Barcelona tràgica.- Andreu Martín; Episodios Nacionales.-Susana March i R.Fernàndez de la Reguera: Viento del Pueblo. Rai Ferrer; Los archivos del terrorrismo blanco.- Pere Foix: El pistolerisme.- Albert Balcells: El sindicalisme en BarcelonaA.- Albert Balcells: O.P.- Ramón J.Sender: Escola de rebel·lia.- Salvador Seguí Recuerdos de un viejo militante.- José Negre: La verdad del caso Savolta.- Eduardo Mendoza: La Ciudad de los prodigios.- Eduardo Mendoza: Las novel·les rojas.- Gonzalo Santonja: Los anarquistas.- José Peirats: La conquista del pan.- Piotr Kropotkin: Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots.- Jaume Passsarell: La sombra del anarquista.- Asís Lazcano: Joan Peiró i Belis.- Miguel Garau Rolandi: 18 meses de cautiverio.- Eduardo Pérez Ortiz:: Salvador Seguí, el Noi del Sucre.- J.M.Huertas Clavería: 1926-1946. 20 anys d’història.- Otilia Castellví: Diari d’un pistoler de la FAI.- Miquel Mir: Los anarquistes espanyoles.- Gilles Lapouge i J.Becarud: Bibliografia del anarquismo espanyol.- Salvador Gurrucharri: Terrorrismo en Barcelona.- Angel Pestaña: Documentació i fotografies de l’arxiu particular de l’autor.

-I l´escriptor català està molt agraït…

-A tots el que em van animar a seguir, als professors de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu que han sabut transmetre l’amor a escriure-reescriure-escriure-reescriure. A l’Ajuntament del Port de la Selva, al Paronella Park Museum-House d'Austràlia.

 -A l´hora de “descriure” i ficar-te dins els personatges…de gairebé dibuixar-los…com teu has fet?

-Primer tenir una foto de cada un d'ells. Mirar d'encaixar en el que vull que faci i digui. De vegades, no s'aconsegueix perquè la fotografia no lliga amb el personatge que vols dibuixar, llavors has de buscar una altra fotografia. Quan facis actuar al personatge has de veure'l com si fossis tu que parlés,acoptar la seves expressions, prendre un tipus de dicció diferent (gironí, passota, agressiu...). Això ha de quadrar, sinó tots semblaran el mateix personatge. No sé si he aconseguit que apareguin diferents, però era el que buscava. 

2014-10-26 17.18.49.jpg-Ferran has estat vinculat a una escola d´escriptura? Conta´ns com va anar aquesta mena d´aventura i conta´ns com  va ésser la transformació de l´home que entra amb “certes aspiracions a ser i per ésser escriptor” i com, a la fi, hi surt…?

-Jo he estat periodista molts anys a La Vanguardia, sóc periodista i economista. Quan em vaig jubilar vaig apuntar-me a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonés. Per a mi ha estat una molt bona experiència, perquè comparteixes cada setmana, durant tres anys, la història dels 8 o 9 diferents companys que també desenvolupen la història. A l'Escola et donen a conèixer les eines, però no a tenir imaginació, a fixar-te en les coses grans, però sobre tot en les petites, a inventar-te històries amb les persones que veus pel carrer o mirar els rostres de les persones més rares que puguis trobar, escoltar com parlen, estudiar la seva entonació...

-Què és allò més important que has anat aprenent a l´escola d´escriptura…? D´on surt el neguit d´en Ferran Coll escriptor o et sents més aviat un “contador d´històries”? 

-De ben petit em deien " Coll, el de les ventis" (d'aventures), a la hora del pati em buscaven perquè expliqués alguna història d'aventures. Quan se'm van acabar la inspiració vaig haver de tirar del Salgari, E.Allan Poe, Melville. Quan vaig entrar a treballar no em van deixar explicar més ventis, sinó fets i contrastats, i vaig aterrar al món real (o irreal?)

-En què estàs treballant a hores d´ara?

-Ara estic escrivint una segona part dels Ibañez, (que han de canviar de nom per obtenir papers) quan arriben a Austràlia, contacten amb els Paronella i han de treballar dur per tirar endavant el seu somni, però no hi ha guerres ni revenges: això es pensen fins que esclata la segona guerra mundial i el Japó envaeix tot el sud-est asiàtic i bombardeja el nord d'Austràlia. No sé quan l'acabaré i si tant sols l'acabaré. 

 

Enllaços que poden ser del vostre interés:

Sobre la Setmana Tràgica i demés:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Setmana_Tr%C3%A0gica

http://www.historiasiglo20.org/HE/12a-2.htm

http://www.iefc.es/documentacio/galeria_esports/pages/8443_AFCEC.php

http://barcelonahistoriasdeltiempo.blogspot.com.es/2012/02/octubre-de-1850-atmosfera-traidora.html

El origen del Club de Fútbol Júpiter:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/historias-del-poblenou-1496923

http://memoriadelpoblenou.blogspot.com.es/2010/05/el-globus-jupiter.html

Otras cosas curiosas sobre los globos en Barcelona:

http://www.lavanguardia.com/libros/20121205/54356080409/sobrevolar-barcelona-globo-zeppelin.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1888/05/19/pagina-1/34653065/pdf.html

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/11/24/pagina-12/33198403/pdf.html

 

 

 

10665883_762264970505859_8852256184365705019_n.jpg17962

L'anarquista argonauta. Ferran Coll   
336 páginas        21 x 14,5 cms.
15.00 euros

Ferran Coll

 

Barcelona va ser una de les ciutats més fascinants d’Europa el primer terç del segle vint, on l’activitat social reivindicativa i revolucionaria no s’aturava. En pocs anys va ser coneguda com a la Ciutat de les Bombes per la lluita constant entre la patronal i els sindicats, agreujada per la carestia de la vida, la Gran Guerra, la dictadura de Primo de Rivera i el desastre del Marroc.

Aquest és el marc de “L’anarquista argonauta”, ficció històrica i social on els actors, al temps que modelen la pròpia identitat, no es poden abstreure de trets tan humans com la vanitat, l’amistat, la violència i les revenges personals. Com el Vicenç, protagonista de la novel·la, somiatruites vocacional que deixa enrere família i benestar per l’emancipació de la classe treballadora.

Els personatges de “L’anarquista argonauta” són una mostra d’aquells anònims lluitadors anarcosindicalistes enmig d’una societat al caire del col·lapse. Empresonat de diverses ocasions, el Vicenç es destinat a la Guerra del Marroc on resultarà malferit i fet presoner (1921-1923). Repatriat a Barcelona decideix venjar al seus amics Francesc Layret i Salvador Seguí: el detenen però els advocats es belluguen bé i en resulta lliure. L’antic amo i ex-amant de la dona del Vicenç aportarà testimonis falsos de l’assassinat del botxí de la Modelo que li suposarà una condemna de vint anys al castell de La Mola a Maó. Empresonat un altre cop, el Vicenç aconseguirà superar el desesper malgrat que tots el donen per mort. Com els argonautes, sortejarà tota mena de perills i entrebancs per recuperar la família, el seu preuat velló d’or, però abans haurà d’aconseguir la llibertat.

 

Ferran Coll, va néixer a Barcelona l’any 1944. Llicenciat en Econòmiques, va exercir el periodisme a La Vanguardia més de vint anys. El 1983 es trasllada a treballar a Madrid com a cap de comunicació d’IBM Espanya. Va ser responsable de premsa d’aquesta multinacional durant els Jocs Olímpics, a més de coeditar el diari oficial del Jocs en quatre idiomes amb la col·laboració del COOB’92, la Universitat de Navarra i l’Autònoma de Barcelona. També va ser responsable de comunicació de l’Expo de Sevilla.  Desprès de deixar la multinacional, va fundar la seva empresa d’imatge i comunicació, Idea Viva, i va seguir en el món de les relacions públiques fins a la jubilació, en que es dedica a viatjar i a escriure.

 

_____________________________________________________________________

LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com/lalibreria

http://ww.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com