La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre
escrit i editat per una ploma inmensa i desconeguda, en Ferran Coll que té molt
a dir…
La
sinopsis del llibre:
Barcelona
va ser una de les ciutats més fascinants d’Europa el primer terç del segle
vint, on l’activitat social reivindicativa i revolucionaria no s’aturava. En
pocs anys va ser coneguda com a la Ciutat de les Bombes per la lluita constant
entre la patronal i els sindicats, agreujada per la carestia de la vida, la
Gran Guerra, la dictadura de Primo de Rivera i el desastre del Marroc.
Aquest és
el marc de “L’anarquista argonauta”, ficció històrica i social on els actors,
al temps que modelen la pròpia identitat, no es poden abstreure de trets tan
humans com la vanitat, l’amistat, la violència i les revenges personals. Com el
Vicenç, protagonista de la novel·la, somiatruites vocacional que deixa enrere
família i benestar per l’emancipació de la classe treballadora.
Els
personatges de “L’anarquista argonauta” són una mostra d’aquells anònims
lluitadors anarcosindicalistes enmig d’una societat al caire del col·lapse.
Empresonat de diverses ocasions, el Vicenç es destinat a la Guerra del Marroc
on resultarà malferit i fet presoner (1921-1923). Repatriat a Barcelona
decideix venjar al seus amics Francesc Layret i Salvador Seguí: el detenen però
els advocats es belluguen bé i en resulta lliure. L’antic amo i ex-amant de la
dona del Vicenç aportarà testimonis falsos de l’assassinat del botxí de la
Modelo que li suposarà una condemna de vint anys al castell de La Mola a Maó.
Empresonat un altre cop, el Vicenç aconseguirà superar el desesper malgrat que
tots el donen per mort. Com els argonautes, sortejarà tota mena de perills i
entrebancs per recuperar la família, el seu preuat velló d’or, però abans haurà
d’aconseguir la llibertat.
L´ autor,
en Ferran Coll:
En Ferran
Coll va néixer a Barcelona l’any 1944. Llicenciat en Econòmiques, va exercir el
periodisme a La Vanguardia més de vint anys. El 1983 es trasllada a treballar a
Madrid com a cap de comunicació d’IBM Espanya. Va ser responsable de premsa
d’aquesta multinacional durant els Jocs Olímpics, a més de coeditar el diari
oficial del Jocs en quatre idiomes amb la col·laboració del COOB’92, la
Universitat de Navarra i l’Autònoma de Barcelona. També va ser responsable de comunicació
de l’Expo de Sevilla. Desprès de deixar la multinacional, va fundar la seva
empresa d’imatge i comunicació, Idea Viva, i va seguir en el món de les
relacions públiques fins a la jubilació, en que es dedica a viatjar i a
escriure.
Cazarabet conversa amb Ferran
Coll:
-Ferran, per què has escollit a més d´escriure el
llibre amb tot el que això comporta…asumir la tasca d´ edició?
-Després
d’invertir més de quatre anys escrivint la novel·la no em van quedar forces per
n spo l’editor que m’ho volgués publicar. Vaig preferir fer una tirada curta,
però de qualitat, ja que era el meu primer llibre… Volia n spot un desig i un
editor potser m’ho hagués frustrat.
-En Vicenç és un idealista que lluita per a fer-se
un lloc en tot allò que vol i necesita…un home d´aquells temps fet al
día a día i amb el seu esforç diari….què n spots contar?
-El
Vicenç és un somiatruites. Un home que de jove s'engresca amb les idees més
peregrines i perilloses. Quan ningú puja en globus, ell s'hi aficiona i esdevé
un bon aeronauta; quan pocs es dediquen a assumir el repte anarquista, ell ho
és, i a més, d'acció. És a dir, no dels de paraula, sinó de fets, i utilitzar
la pistola si fa falta. Però a pesar de ser somiatruites, s'enamora de la idea
anarquista i se'n fa divulgador, fins les ultimes conseqüències.
-Un noi apassionat per la aerostàtica…per què
has escollit aquesta passió per situar al personatge?
-Perquè
li agrada pocaionar a la gent, busca l’aplaudiment i que l’afalaguin. Necessita
superar, d’alguna manera, el seu complexa d’inferioritat: la personalitat del
Tito és imparable, la del seu germà també, el Noi del Sucre…
-Ella, la protagonista és una noia que malgrat
aplegar del món rural enseguida es va fer a la ciutat i a les seves
exigències….un altre viu retrat d´aquella poca, però pel fet de ser
dona…la seva lluita té com a més valor, no?
-L'Adela
és una supervivent. Té l'encert de veure que en el món rural no hi té futur. El
seu pare, es dóna a la beguda i fins i tot tracta d'abusar d'ella. El capella
del poble la treu de l'embolic i l'envia a fer de minyona a casa d'uns senyors
benestants de Barcelona, com tantes d'altres feien llavors.
-Per què, amic Ferran has escollit aquests anys, el
principi de segle XX amb la Setmana Tràgica i demés per arrancar la novel-la?
-Fa cinc
anys la meva mare era al llit a punt de morir. Em va donar un retrat i digué:
era el teu avi, es deia Vicenç, era aeronauta, sí, home li agradava pujar en
globus, jo hi tot hi vaig pujar un cop, em va dir. Però després es va fer
anarquista i tenia una pistola negra i pesada. A casa ens feia basarda quan la
veiem; el van venir a buscar i el van dur a la presó: hi va estar molt de
temps. Després va anar a la guerra d'Àfrica: va tornar molt malalt...
Al cap
d'unes setmanes va morir. Abans, però, em va fer prometre que no escrigués res
fins que ella no hi fos, que encara la podrien detenir la policia... La base de
la novel·la és la vida dels meus avis, però a mida que es desenvolupava la
novel·la, anava agafant vida pròpia i cada cop era més ficció i menys història,
però qui pot dir què és real i què és mentida? No és cert que es diu que la
ficció supera molts cops la realitat?
-És la lluita de classes i el
reafirmar a la Barcelona més llibertària un dels principals arguments de la
teva novel-la?
-És una branca
important del tronc principal: la vida d'un somiatruites vocacional que
l'atrapa la idea de l'anarquisme, però que després de molts cops
i traïcions, se'n desencanta. Com va passar a molts lluitadors per la
llibertat que a còpia de garrot van anar guanyant batalla rere batalla i
finalment, la guerra. Quan s'adona de que és una guerra perduda ha de buscar el
que s'ha deixat pel camí: la família.
-Ferran , pintes al Màrius, el fill de la casa per
on treballa la protagonista com un déspota, un senyoret cínic
i amb moltes mancanses humanes que utilitza la maldat per fer-se conèixer….un
xicot que, a més, estaba convençut que podía tindre a persones sota el seu
poder, per sempre……He llegit altres coses i sí és així, però se´n fa molt
difícil de creure….de tota manera, la historia es va escriure d´aqueixa
manera…què ens pots dir i comentar perquè a l´hora d´escriure sobre aquest
personatge sempre et fiques una mica a la seva pell…
-L'escriptor,
penso, sempre s'ha de ficar a la pell dels personatges (per això hi ha tants
escriptors sonats). La divisió de classes en aquells temps estava molt marcada:
les noies que venien a fer de minyona eren poc menys que útils de treball en
que els homes de la casa (els pares també) hi tenien lliure accés en tots els
sentits (vés, si és neta i polida, la coneixem, què millor que practiquin amb
ella enlloc de fer-ho amb altres de mala vida?). Això, doncs, era normal, el
Màrius es torna "més dolent" quan li foten la bomba al despatx i no
podrà tenir fills. Ep! que hi ha una clàusula matrimonial que li pot fer perdre
la fàbrica. Llavors haurà d'actuar i la investigació que encarrega a un
detectiu li confirma que el fill de l'Adela pot ser seu. Però ella ja no es
deixa manipular, llavors decideix fer-ho per la tremenda.
-La veritat és que has triat una de les èpoques més
apassionants de la vida a Barcelona. Com ha sigut el procés de documentació i
demés?
-Aquí
tens la llista d'arxius i biblioteques que he consultat. Crec que no me'n deixo
cap: Bibliografia i documentació; Arxiu Municipal de Barcelona, Biblioteca de
Catalunya, Arxiu Històric de la Ciutat,
Arxiu Fotogràfic de la Ciutat, Arxiu Ametller, Casa de l’Ardiaca,
Hemeroteca de La Vanguardia, Hemeroteca del Diari de Barcelona
-En Ferran Coll també fa record de les novel-les que té com a 2referència” i com
a “referents”:
-Novel·les
de referència: Cabaret Pompeya.- Andreu Martín; Barcelona tràgica.- Andreu
Martín; Episodios Nacionales.-Susana March i R.Fernàndez de la Reguera: Viento
del Pueblo. Rai Ferrer; Los archivos del terrorrismo blanco.- Pere Foix: El
pistolerisme.- Albert Balcells: El sindicalisme en BarcelonaA.- Albert
Balcells: O.P.- Ramón J.Sender: Escola de rebel·lia.- Salvador Seguí Recuerdos
de un viejo militante.- José Negre: La verdad del caso Savolta.- Eduardo
Mendoza: La Ciudad de los prodigios.- Eduardo Mendoza: Las novel·les rojas.-
Gonzalo Santonja: Los anarquistas.- José Peirats: La conquista del pan.- Piotr
Kropotkin: Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots.- Jaume Passsarell:
La sombra del anarquista.- Asís Lazcano: Joan Peiró i Belis.- Miguel Garau
Rolandi: 18 meses de cautiverio.- Eduardo Pérez Ortiz:: Salvador Seguí, el Noi
del Sucre.- J.M.Huertas Clavería: 1926-1946. 20 anys d’història.- Otilia
Castellví: Diari d’un pistoler de la FAI.- Miquel Mir: Los anarquistes
espanyoles.- Gilles Lapouge i J.Becarud: Bibliografia del anarquismo espanyol.-
Salvador Gurrucharri: Terrorrismo en Barcelona.- Angel Pestaña: Documentació i
fotografies de l’arxiu particular de l’autor.
-I l´escriptor català està molt agraït…
-A tots
el que em van animar a seguir, als professors de l’Escola d’Escriptura de
l’Ateneu que han sabut transmetre l’amor a
escriure-reescriure-escriure-reescriure. A l’Ajuntament del Port de la Selva,
al Paronella Park Museum-House d'Austràlia.
-A l´hora de “descriure” i ficar-te dins els
personatges…de gairebé dibuixar-los…com teu has fet?
-Primer
tenir una foto de cada un d'ells. Mirar d'encaixar en el que vull que faci i
digui. De vegades, no s'aconsegueix perquè la fotografia no lliga amb el
personatge que vols dibuixar, llavors has de buscar una altra fotografia. Quan
facis actuar al personatge has de veure'l com si fossis tu que parlés,acoptar
la seves expressions, prendre un tipus de dicció diferent (gironí, passota,
agressiu...). Això ha de quadrar, sinó tots semblaran el mateix personatge. No
sé si he aconseguit que apareguin diferents, però era el que buscava.
-Ferran has estat vinculat a una
escola d´escriptura? Conta´ns com va anar aquesta mena d´aventura i conta´ns
com va ésser la transformació de l´home que entra amb “certes
aspiracions a ser i per ésser escriptor” i com, a la fi, hi surt…?
-Jo he
estat periodista molts anys a La Vanguardia, sóc periodista i economista. Quan
em vaig jubilar vaig apuntar-me a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonés.
Per a mi ha estat una molt bona experiència, perquè comparteixes cada setmana,
durant tres anys, la història dels 8 o 9 diferents companys que també
desenvolupen la història. A l'Escola et donen a conèixer les eines, però no a tenir
imaginació, a fixar-te en les coses grans, però sobre tot en les petites, a
inventar-te històries amb les persones que veus pel carrer o mirar els rostres
de les persones més rares que puguis trobar, escoltar com parlen, estudiar la
seva entonació...
-Què és allò més important que has anat aprenent a
l´escola d´escriptura…? D´on surt el neguit d´en Ferran Coll escriptor o et
sents més aviat un “contador d´històries”?
-De ben
petit em deien " Coll, el de les ventis" (d'aventures), a la hora del
pati em buscaven perquè expliqués alguna història d'aventures. Quan se'm van
acabar la inspiració vaig haver de tirar del Salgari, E.Allan Poe, Melville.
Quan vaig entrar a treballar no em van deixar explicar més ventis, sinó fets i
contrastats, i vaig aterrar al món real (o irreal?)
-En què estàs treballant a hores d´ara?
-Ara
estic escrivint una segona part dels Ibañez, (que han de canviar de nom per
obtenir papers) quan arriben a Austràlia, contacten amb els Paronella i han de
treballar dur per tirar endavant el seu somni, però no hi ha guerres ni
revenges: això es pensen fins que esclata la segona guerra mundial i el Japó
envaeix tot el sud-est asiàtic i bombardeja el nord d'Austràlia. No sé quan
l'acabaré i si tant sols l'acabaré.
Enllaços
que poden ser del vostre interés:
Sobre la
Setmana Tràgica i demés:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Setmana_Tr%C3%A0gica
http://www.historiasiglo20.org/HE/12a-2.htm
http://www.iefc.es/documentacio/galeria_esports/pages/8443_AFCEC.php
http://barcelonahistoriasdeltiempo.blogspot.com.es/2012/02/octubre-de-1850-atmosfera-traidora.html
El origen
del Club de Fútbol Júpiter:
http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/historias-del-poblenou-1496923
http://memoriadelpoblenou.blogspot.com.es/2010/05/el-globus-jupiter.html
Otras
cosas curiosas sobre los globos en Barcelona:
http://www.lavanguardia.com/libros/20121205/54356080409/sobrevolar-barcelona-globo-zeppelin.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1888/05/19/pagina-1/34653065/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/11/24/pagina-12/33198403/pdf.html
17962
L'anarquista argonauta. Ferran Coll
336 páginas 21 x 14,5 cms.
15.00 euros
Ferran Coll
Barcelona va ser una de les ciutats més
fascinants d’Europa el primer terç del segle vint, on l’activitat social
reivindicativa i revolucionaria no s’aturava. En pocs anys va ser coneguda com
a la Ciutat de les Bombes per la lluita constant entre la patronal i els
sindicats, agreujada per la carestia de la vida, la Gran Guerra, la dictadura
de Primo de Rivera i el desastre del Marroc.
Aquest és el marc de “L’anarquista argonauta”, ficció històrica i social on els actors, al temps que modelen la
pròpia identitat, no es poden abstreure de trets tan humans com la vanitat,
l’amistat, la violència i les revenges personals. Com el Vicenç, protagonista
de la novel·la, somiatruites vocacional que deixa enrere família i benestar per
l’emancipació de la classe treballadora.
Els personatges de “L’anarquista argonauta” són una mostra
d’aquells anònims lluitadors anarcosindicalistes enmig d’una societat al caire del col·lapse. Empresonat de diverses ocasions, el Vicenç es destinat a
la Guerra del Marroc on resultarà malferit i fet presoner (1921-1923).
Repatriat a Barcelona decideix venjar al seus amics Francesc Layret i Salvador
Seguí: el detenen però els advocats es belluguen bé i en resulta lliure.
L’antic amo i ex-amant de la dona del Vicenç aportarà testimonis falsos de
l’assassinat del botxí de la Modelo que li suposarà una condemna de vint anys
al castell de La Mola a Maó. Empresonat un altre cop, el Vicenç aconseguirà
superar el desesper malgrat que tots el donen per mort. Com els argonautes,
sortejarà tota mena de perills i entrebancs per recuperar la
família, el seu preuat velló d’or, però abans haurà d’aconseguir la llibertat.
Ferran Coll, va néixer a Barcelona l’any 1944. Llicenciat en Econòmiques, va
exercir el periodisme a La Vanguardia més de vint anys. El 1983 es trasllada a
treballar a Madrid com a cap de comunicació d’IBM Espanya. Va ser responsable
de premsa d’aquesta multinacional durant els Jocs Olímpics, a més de coeditar
el diari oficial del Jocs en quatre idiomes amb la col·laboració del COOB’92,
la Universitat de Navarra i l’Autònoma de Barcelona. També va ser responsable
de comunicació de l’Expo de Sevilla. Desprès de deixar la multinacional,
va fundar la seva empresa d’imatge i comunicació, Idea Viva, i va seguir en el
món de les relacions públiques fins a la jubilació, en que es dedica a viatjar
i a escriure.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069