La
Librería de Cazarabet Indignado
Allò que
ens diu la editorial:
El 2013, una onada de moviments sísmics va sacsejar les Terres
de l’Ebre i el Baix Maestrat. Van sonar totes les alarmes i el projecte Castor
es va catapultar a les portades dels mitjans. I tot per un magatzem submarí de
gas instal·lat vint-i-dos quilòmetres mar endins, davant de Vinaròs i Alcanar,
gestat amb «estiuenca nocturnitat» i sense els informes sísmics exigibles, al
costat mateix d’una falla de dimensions considerables. Les advertències
insistents van ser obviades i els promotors van tirar pel dret, ocultant el
fracàs de les proves d’injecció.
Castor: la bombolla
sísmica investiga els
orígens del projecte i l’entramat d’empreses —l’ACS de Florentino Pérez al
capdavant— que li han donat forma, sempre amb la benedicció dels governs
socialista i popular.
L´escriptor,Jordi Marsal posa llum a la compra de voluntats,
els interessos inconfessables i els intents barroers —de l’empresa i del govern
espanyol— per evitar que les administracions catalanes intervinguessin en el
procés d’autorització..
Més sobre l´autor:
http://www.periodistes.org/ca/noticia/jordi-marsal-presenta-castor-la-bombolla-sismica-954.html
http://surtdecasa.cat/ebre/agenda/presentacio-del-llibre-castor-la-bombolla-sismica-de-jordi-marsal
En Marsal forma part del Grup de Periodistes Ramón Barnils. Val la pena
fer-li una ullada a tot plegat:
Sobre el proyecto del Castor, et pot interesar:
http://politica.elpais.com/politica/2014/10/03/actualidad/1412338983_714181.html
http://elpais.com/tag/proyecto_castor/a/
http://www.naciodigital.cat/especial/205/projecte/castor/terratremols/ebre
També et pot interesar:
http://plataformapelsenia.blogspot.com.es/
Centro
Nacional de Energía:
http://www.cne.es/cne/contenido.jsp?id_nodo=50&&&keyword=&auditoria=F
El gas
natural:
https://es.wikipedia.org/wiki/Gas_natural
El
Castor:
Gaseoductes
Espanya( mireu bé les dates)
http://www.sedigas.es/informeanual/2007/GasoductosGasEspana.htm
http://www.energiaysociedad.es/ficha/3-5-transporte-del-gas-natural-por-gasoducto
Planta de
tractament:
Ecologistas
en Acción i Castor (recollim uns links d´interés):
Un
document que et pot anar bé: http://www.ecologistasenaccion.org.es/IMG/pdf/evaluacion_riesgo_ambiental.pdf
http://www.ecologistasenaccion.es/article26671.html
http://www.ecologistasenaccion.es/article26637.html
https://www.youtube.com/watch?v=Lcl01ScvRlA
Cazarabet conversa amb Jordi Marsal:
-Jordi,
què és allò que t´ha portat a escriure aquest llibre?
-En realitat m’ho van proposar els companys del Grup
de Periodistes Ramon Barnils i Edicions Saldonar. Va ser en un ubliqu
d’ebullició del tema, quan just s’havien produït el gruix dels terratrèmols,
els de major magnitud, i encara ubliqu un desconcert prou considerable sobre
les causes i el futur de tot plegat. Dins la col·lecció Periodistes, que
planteja temes que no han estat prou tractats en profunditat o de forma
esbiaixada als grans mitjans de ubliquesci, em van plantejar remenar a fons la
trama del projecte Castor, que jo ja coneixia de temps enrere per la meva feina
diària de periodista, i escriure’n un llibre. Així va anar tot.
-Segurament que el fet de
no mossegar-te la llengua t´ha ficat al davant de més d´un punt de mira i que
alguna vegada t´han fer advertències i no sempre amables….Comenta´ns , per
favor.
Bé, quan intentes explicar allò que ningú vol que es
llegeixi i es conegui, aquest tipus de situacions se solen produir. Lamentable
però absolutament real. En el meu cas particular, he de dir que més
que amenaces, el que vaig haver de patir és un boicot informatiu total per
part del Ministeri d’Indústria i la mateixa empresa promotora, Escal UGS. Des
del govern ubliqu a Madrid no es van dignar ni a respondre les meves reiterades
peticions d’informació. Un fet absolutament ubliquesc, que demostra la
vergonyant manca de ubliquescia de les administracions ubliques en la qual
continuem vivint. L’empresa, tot i anunciar primer que col·laboraria, es va
negar sobtadament després i va intentar desacreditar la meva feina.
-Com a periodista has
escrit per a La Vanguardia, El País i has vist la problemática evolucionar…com
ho has portat professionalment parlant? Has rebut pressions?
-Actualment estic a la delegació del Camp de
Tarragona i les Terres de l'Ebre de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i, ja
treballant allí, encara recordo el dia que em van explicar que una gran empresa
tramava, en ple estiu, d'esquenes a la població i amb l'absoluta connivència
del llavors govern del PSOE, instal·lar un magatzem de gas subterrani davant la
costa de les Terres del Sénia. Durant aquests anys he pogut anar seguint el seu
desenvolupament, tractant amb l'empresa però també amb el moviment social i les
institucions locals que s'hi han oposat. Aquesta era una tasca que he
assumit personalment, al marge de l'ACN (una agència pública de la
Generalitat de Catalunya), que en tot moment ho va entendre i no em va posar
cap impediment en absolut. Pressions sempre n'arriben a les redaccions,
però en aquest cas no en tinc constància. A més, de forma habitual l'empresa
marginava els periodistes del nord del riu Sénia (sovint no ens convidaven
ni als seus actes informatius) i focalitzava molt l'atenció sobre els del
Maestrat i Castelló, on mantenia contractes comercials amb molts mitjans.
Segons tinc entès, alguns d'ells sí que van rebre pressions.
-Jordi i com a ciutadà de
la zona: com ho estàs patint perquè s´ha de tindre en compte que ets
periodista, però que , per damunt de qualsevol cosa, ets persona...?
-Totalment d’acord: abans que asariaia o
la professió que sigui, som persones. I això, una cosa tan simple i
evident, molt sovint la perdem de vista. I així ens va. Personalment, tot i
viure al asariai i conèixer molta gent que van percebre els terratrèmols
jo vaig ser dels que no els vaig notar. Tot i això, parlar amb la gent a
l’endemà, escoltar relats de veritable angoixa, la indignació per la
manca de respostes per parts dels responsables, que van asar de negar-ho i
desentendre-se’n, en una primera fase, a construir un relat totalment
desconnectat de la realitat social del asariai, amb asariai i desvergonyiment.
Justament el dia que acabava el llibre, Florentino Pérez sortia per la
televisió dient que no s’havia sentit cap terratrèmol… Idignant més enllà de
les paraules, és la asariaia absoluta de l’oligarquia i la asaria del projecte
Castor no deixa de ser una nova, una més, de les seves operacions especulatives
que han de asar per sobre dels legítims interessos ciutadans.
-Anem a
veure: quin procés d´investigació vas seguir per tal de recabar tanta
información i desglosar allò que podríem conèixes com el “cas Castor”?
-Malgrat que la informació sensible que ajudaria els
experts independents a posar llum sobre tot allò que ha succeït continua del
tot inacessible, tancada amb pany i forrellat, entitats com la Plataforma
Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia o un particular afectat, Mariano
Suñer, que ha lluitar contra el projecte perquè, d'entrada, li afectava els
seus terrenys, disposaven de força documentació al respecte. Va ser, en bona
mesura, gràcies a ells i la seva predisposició que vaig tenir una bona base per
estirar el fil. La veritat és que la quantitat de documents relaciobats amb el
projecte -siguin tramitacions o demandes judicials- és immensa i calia destriar
acuradament el gra de la palla per poder anar més enllà, a través de nous
documents o acudint a les fonts, amb la dificultat del tancament informatiu
oficial que ha he comentat i que em va impedir enfrontar aquestes dades
amb les de l'administració i l'empresa. Tot i això, la seva versió apareix
sempre el llibre, sigui a través dels posicionaments en documents o actes
públics que han fet els seus responsables.
-Quant de temps et va duur
aquest treball? I quina metodología de treball has dut a terme per tal de
conjugar tantes dades, dates, noms i demés...?
-Si us sóc sincer, doncs molt poc. Vaig disposar d’una
quatre mesos per a tot el procés. Qualsevol que s’hagi plantejat escriure un
relat mínimament fonamentat en forma de llibre us dirà que és una barbaritat.
I, sincerament, van haver moments força durs, perquè treballant al mateix temps
i amb les meves responsabilitats familiars, doncs va ser força estressant.
Sortosament, vaig poder disposar d’algunes setmanes lliures, la meva nforma va
ser molt comprensiva i, també és important, disposava ja de cert
coneixement previ del tema. Vull remarcar, novament, que la gent de la
Plataforma o Mariano Suñer ja havien fet una tasca molt important a l’hora de
sistematitzar i recollir nformación sobre el tema. Sense ells, difícilment me
n’hauria sortit…
-El sud de Tarragona i el
nord de les comarques de Castelló…s´han vist com enfrontades, però em fa
l´efecte que és més cosa de polítics que juguen a fer de portaveus del poder.
Com ho veus això?
-Efectivament, sovint són espuris i inconfessables
interessos polítics els que remouen baixes passions altrament inexistents. Jo
no crec que hagi existit realment un enfrontament entre els veïns del Maestrat
i del Montsià, que a tots els efectes tenen molt més en comú que amb altres
territoris amb els quals comparteixen realitat administrativa. Però, certament,
la configuració pollítica i administrativa del territori, més enllà de
l'establiment a l'imaginari col·lectiu del riu Sénia com a frontera més que com
a nexe d'unió, és una de les claus explicatives del desenvolupament del
projecte Castor. Escal UGS in el govern espanyol va jugar a enfrontar els
territoris: quan des de la part catalana es va organitzar una forta oposició
van marginar del tràmit i menystenir les administracions, des de l'arrogància i
la prepotència, al mateix temps que intentava comprar voluntats d'entitats
a l'altra banda del Sénia a compte de les butxaques de tots. Un exemple de
manual.
-Veig que sempre són les
mateixes empreses les que, més o menys ,van intentant xuclar la sang de les
nostres terres, territoris i de la nostra gent....Com a periodista que has
estat amb la gent, a peu de carrer...has captat aquest sentiment?
-Sí, és clar. És curiós, però abans que arribés
Florentino Pérez al projecte Castor, el seu gendre ja havia intentat omplir la
costa del delta de l'Ebre i del Maestrat de molins de vent. Sobre el paper, era
un projecte que res tenia a veure, però que s'ubicava a la mateixa zona. I bé,
en el moment de desenredar la troca del Castor, doncs comencen a aparèixer els
sospitosos habituals. Començant per les entitats financeres que mouen els fils
d'aquest país, banc de Santander o Caixabank, i les saquejades pels oligarques
patris, Bankia, que hem hagut de pagar amb escreix. També hi apareixen noms de
l'establishment fr Eanquista, com l'OHL de Juan Miguel Villar Mir, i d'altres
de més recents. Si fem un quadre, els protagonistes habituals dels negocis
foscos amparats per l'administració hi són sempre ben presents. És una llàstima
que, sovint, només recordem això quan ens fan tremolar les cases i veiem la
nostra seguretat en perill.
-La gent d´aquestes terres
s´han sentit ignorats pels governants?
-Això ja és gairebé una constant històrica.
Equidistantment llunyans -física i mentalment- dels nuclis de poder al voltant
de Barcelona i València, un territori marcat a sang i foc per la seva posició
estratègica i el conflicte, que cultural i socialment arrossega encara una
motxil·la carregada de formes arcaiques de fer ben definides (recordem el
Carlisme), de caciquisme autòcton abonat per les el·lits metropolitanes que
veuen en aquest racó de món una font de recursos al mateix temps que un magatzem
dels mals endreços. Sí, la gent se sent ignorada pels governants perquè al seu
model l'encaix del territori es fa complicat i resulta altament
conflictiu.
-Hem d´estar, amic Marsal,
amb prevenció d´altres incursions de l´oligarquia española?
-Sí, és clar. La ligarq no s’ha d’abaixar mai en
aquest sentit. Van venir les plataformes petrolíferes i, darrere, el Castor.
Han vingut nuclears i, per la porta de darrera, va estar a punt de caure un
magatzem de residus radioactius. És evident que el nostre és un ligarquía
susceptible a rebre aquest tipus de projecte incòmodes però que,
tradicionalment, han trobat una bona acollida entre les ligar dominants locals:
sempre els han intentat vendre com quelcom que beneficia el ligarquía
quan, realment, ells són els beneficiaris de les engrunes que aquesta ligarquía
deixa per transvasar cap als seus bancs i nuclis de poder el gruix dels
beneficis. Caciquisme en estat pur.
-Llegint aquest llibre es
presenten molts dubtes sobre les gestions que duen a terme tècnics al davant de
projectes que són sensibles per a la salut dels nostres territoris de nosaltres
mateix i més quan aquests tècnics depenent dels polítics…què em pots dir?
-Hi ha raonaments que, tot i el seu aparent simplisme,
fonamenten grans veritats. Diuen que "qui paga, mana" i, el cas del
Castor, tampoc ha escapat a aquesta lògica infame respecte els tècnics i els
seus informes. Alguns van constatar, des d'un punt de vista coherent, que allò
podria resultara problemàtic. D'altres, per contra, van intentar ocultar aquests
advertiments i van construir arguments suposadament tècnics per justificar les
bases d'un projecte que, majorment, podria estar basat sobre suposicions
científiques molt agosarades i que, a la llarga, han caigut com un castell de
cartes. El problema és quan et trobes que aquests "tècnics" avaladors
són els de la pròpia administració pública. Aquests dies, precisament, s'ha
presentat una nova querella per possibles comissions rebudes per tècnics de
l'IGME a compte dels informes del projecte Castor. Potser això posa una mica
més de llum sobre el tema...
-I tot això tenint en
compte que malauradament els polítics, molt sovint están a les ordres de
l´ologarquia empresarial. Quina és la teva impressió?
-Essencialment és així. Si, en el context actual, la
liga política fos honesta amb ella mateixa i amb la societat que diuen
representar començarien reconeixent que el seu “poder” és absolutament limitat
i condicionat, sovint efímer i il·lusori. Són els encarregats de protegir
l’ordre que aquesta ligarquía s’entesta a perpetuar, per a major glòria dels
seus comptes de beneficis i una set de poder il·limitada. El projecte Castor
només n’és una prova més.
-Ací ,
per exemple ens trobem amb alcaldes que han estat a l´alçada i al costat del
poble com el de´Alcanar i d´altres com el de Vinaròs que….(però no només el de
Vinaròs).? És per qúestions com aquesta que han pogut, alguns, perdre la
confiança del poble en les votacions municipals?
-Hi influeix, n'estic segur. A Alcanar sempre van
tenir clar que allò els perjudicava i l'Ajuntament es va posar de seguida al
costat dels interessos de la gent del poble, donant suport a la Plataforma, que
són els que realment han liderat la lluita i als quals el temps,
lamentablement, ha acabat donant la raó. El despotisme il·lustrat d'altres
partits al poder, penso en els socialistes de Vinaròs, per exemple, els ha
pogut costar car electoralment, per aquest i altres factors. Tampoc al PP li ha
anat massa bé, per molt que va intentar rendibilitzar els costos del
Castor regirant-los mesquinament en contra dels seus adversaris, quan ells
s'han guardat molt de pronunciar-se obertament en contra, només quan el moment
de tensió social ho exigia. En política, sovint, les formes s'acaben convertint
en el contingut.
-I allò que és sorprenent
és que algunes Associacions de veïns i gent que es pensen que tenen dos dits de
senys s´haviguen venut per un lloc de treball o per uns euros sense pensar que
li estaven fent un "flaco favor" a la resta de ciutadans què en spots
comentar...?
-Com ja he comentat abans, crec que són ritiques
propis del caciquisme decimonònic que ritiques perdurant en el temps anys i
panys després. Continuem caient a la mateixa trampa: el curt terminisme, el
benefici propi a qualsevol preu per damunt del que és just i afavoreix l’interès
general, de tots. Ens han inocul·lat aquest virus ideològic d’un individualisme
ritique irresponsable i el nostre funcionament repeteix esquemes coneguts,
que alguns saben explotar de forma maigstral. Escal UGS va tenir molt clar
en tot ritiqu quins personatges i sectors havia de posar al seu favor per
garantir la seva “llicència social” per poder tirar endavant el projecte. Van
ser molt hàbils en aquest sentit: associacions de veïns suposadament ritiques,
confraries de pescadors –només la de Vinaròs, les espines per a la resta- i
dirigents polítics clau. I no van estalviar recursos en aquest sentit, uns
recursos que, de fet, comencem a pagar a partir de l’any vinent: el bony de
prop de 5.000 milions d’euros que ens carregaran al llarg de 30 anys a la
factura del gas.
-Hi han, amic Marsal, perill en aquestes terres
de projectes Castor perquè, ja d´entrada, el sud de Tarragona està soportant
una càrrega descomunal en industria energética, petroquímica…? . –Creus que hi
ha perill d´altres “projectes Castor” o similars?
-Per suposat. De fet és pràcticament una qüestió
cíclica i recurrent. Els que portem uns quants anys treballant en mitjans de
comunicació ho coneixem perfectament. Petroquímiques, nuclears, transvasaments,
centrals tèrmiques, estesa de molins de vent, extracció petrolífera...I en
venen de nous: l'amenaça del fracking, tot i que cada cop més qüestionat,
continua viva. Les grans infraestructures que les grans corporacions dissenyen
per a les seves operacions de compra venda de recursos continuen obrint la
panxa del territori i deixant ferides irreparables, no només al paisatge sinó a
la supervivència mateixa de nosaltres, dels ciutadans, davant d'un model tan
insostenible, ambiental, econòmica i socialment. Però, compte, la història del
projecte Castor encara continua oberta. El govern espanyol i Enagás encara no
descarten poder reobrir-lo, encara que resulti anti-econòmic fer-ho, per
continuar ocultant el gran fracàs que ha suposat, des del punt de vista de
seguretat, tècnic i també polític. El desmantellament, que pot costar uns 300
milions d'euros més, seria la conseqüència lògica d'aquest desastre, però
impera la política de la puntada de peu cap endavant i dissipar
responsabilitats.
-Creus que un nou govern a
l´Estat Espanyol pot "revertir" el tema de les compensacions del
projecte Castor?
-Ho hauria pogut evitar. Altra cosa és la voluntat que
existeixi de fer-ho que, òbviament, no hi és. El govern espanyol hauria
pogut optar per paralitzar qualsevol compensació fins escatir realment què
estava passant amb el projecte, mostrar públicament les causes de tot l'episodi
sísmic, probablement connectades al disseny defectuós i a la mala praxi per
part de la promotora. Científics com Josep Giner, sense disposar de les dades
que segueixen ocultant empresa i Ministeri, ja ha esbossat quins podrien ser
els orígens del mal. I així ho va acabar corroborant el mateix Institut
Geològic i Miner en els seus informes. Tot i que el Tribunal Suprem
determinava que l'empresa tenia dret a una indemnització, també palesava que el
Ministeri podia sancionar-los si les coses no s'havien fet bé. En comptes
d'això, va córrer a socórrer a Florentino Pérez, a hipotecar la ciutadania amb
una indemnització multimilionària, molt possiblement il·legal des del punt de vista
de la mateixa legislació comunitària, i mirar de no quedar malament davant del
Banc Europeu d'Inversions, que va ajudar a finançar la broma també amb diners
públic europeus, així com dels inversors que exigien el retorn dels fons. El
Tribunal Constitucional té sobre la taula dos recursos sobre el decret del
govern espanyol. En aquest cas, no sembla portar massa pressa. També haurem de
veure si la Unió Europea, que està discutint el tema pot donar un tomb a la
situació. Però sóc molt escèptic al respecte. Un altre cop, els interessos de
les grans corporacions i l'oligarquia passen com un gran corró per sobre de la
societati del territori. I en van ja...
20133
Castor: la bombolla sísmica. Jordi Marsal
128 pp. 13,5 x 21 cms.
12,00 euros
Saldonar
El 2013, una onada de moviments sísmics va
sacsejar les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat. Van sonar totes les alarmes i
el projecte Castor es va catapultar a les portades dels mitjans. I tot per un
magatzem submarí de gas instal·lat vint-i-dos quilòmetres mar endins, davant de
Vinaròs i Alcanar, gestat amb «estiuenca nocturnitat» i sense els informes
sísmics exigibles, al costat mateix d’una falla de dimensions considerables.
Les advertències insistents van ser obviades i els promotors van tirar pel
dret, ocultant el fracàs de les proves d’injecció.
Castor: la bombolla sísmica investiga els orígens del projecte i l’entramat
d’empreses —l’ACS de Florentino Pérez al capdavant— que li han donat forma,
sempre amb la benedicció dels governs socialista i popular.
Jordi Marsal posa llum a la compra de voluntats, els interessos inconfessables
i els intents barroers —de l’empresa i del govern espanyol— per evitar que les
administracions catalanes intervinguessin en el procés d’autorització.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069