La Librería de Cazarabet Indignado

Sin título-1.jpgCazarabet conversa con...   Jordi Marsal, autor de "Castor: la bombolla sísmica " (Saldonar)
 

 

 

Allò que ens diu la editorial:

El 2013, una onada de moviments sísmics va sacsejar les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat. Van sonar totes les alarmes i el projecte Castor es va catapultar a les portades dels mitjans. I tot per un magatzem submarí de gas instal·lat vint-i-dos quilòmetres mar endins, davant de Vinaròs i Alcanar, gestat amb «estiuenca nocturnitat» i sense els informes sísmics exigibles, al costat mateix d’una falla de dimensions considerables. Les advertències insistents van ser obviades i els promotors van tirar pel dret, ocultant el fracàs de les proves d’injecció.
Castor: la bombolla sísmica investiga els orígens del projecte i l’entramat d’empreses —l’ACS de Florentino Pérez al capdavant— que li han donat forma, sempre amb la benedicció dels governs socialista i popular.


L´escriptor,Jordi Marsal posa llum a la compra de voluntats, els interessos inconfessables i els intents barroers —de l’empresa i del govern espanyol— per evitar que les administracions catalanes intervinguessin en el procés d’autorització..  

Més sobre l´autor:

http://www.periodistes.org/ca/noticia/jordi-marsal-presenta-castor-la-bombolla-sismica-954.html

http://surtdecasa.cat/ebre/agenda/presentacio-del-llibre-castor-la-bombolla-sismica-de-jordi-marsal

En Marsal forma part del Grup  de Periodistes Ramón Barnils. Val la pena fer-li una ullada a tot plegat:

http://www.grupbarnils.cat/

Sobre el proyecto del Castor, et pot  interesar:

http://politica.elpais.com/politica/2014/10/03/actualidad/1412338983_714181.html

http://elpais.com/tag/proyecto_castor/a/

http://www.naciodigital.cat/especial/205/projecte/castor/terratremols/ebre

També et pot interesar:

http://plataformapelsenia.blogspot.com.es/

Centro Nacional de Energía:

http://www.cne.es/cne/contenido.jsp?id_nodo=50&&&keyword=&auditoria=F

El gas natural:

https://es.wikipedia.org/wiki/Gas_natural

El Castor:

http://www.lavanguardia.com/medio-ambiente/20131003/54388358753/proyecto-castor-almacenamiento-gas.html

Gaseoductes Espanya( mireu bé les dates)

http://www.sedigas.es/informeanual/2007/GasoductosGasEspana.htm

http://www.energiaysociedad.es/ficha/3-5-transporte-del-gas-natural-por-gasoducto

Planta de tractament:

http://territori.scot.cat/cat/notices/2009/09/dipOsit_submarI_de_gas_i_planta_de_tractament_a_alcanar_i_vinarOs_2008_061.php

Ecologistas en Acción i Castor (recollim uns links d´interés):

Un document que et pot anar bé: http://www.ecologistasenaccion.org.es/IMG/pdf/evaluacion_riesgo_ambiental.pdf

http://www.ecologistasenaccion.es/article26671.html

http://www.ecologistasenaccion.es/article26637.html

https://www.youtube.com/watch?v=Lcl01ScvRlA

 

 

Cazarabet conversa amb Jordi Marsal:

JORDI MARSAL, AUTOR DEL LLIBRE AMB LA PORTADA.jpg-Jordi, què és allò que t´ha portat a escriure aquest llibre?

-En realitat m’ho van proposar els companys del Grup de Periodistes Ramon Barnils i Edicions Saldonar. Va ser en un ubliqu d’ebullició del tema, quan just s’havien produït el gruix dels terratrèmols, els de major magnitud, i encara ubliqu un desconcert prou considerable sobre les causes i el futur de tot plegat. Dins la col·lecció Periodistes, que planteja temes que no han estat prou tractats en profunditat o de forma esbiaixada als grans mitjans de ubliquesci, em van plantejar remenar a fons la trama del projecte Castor, que jo ja coneixia de temps enrere per la meva feina diària de periodista, i escriure’n un llibre. Així va anar tot.

-Segurament que el fet de no mossegar-te la llengua t´ha ficat al davant de més d´un punt de mira i que alguna vegada t´han fer advertències i no sempre amables….Comenta´ns , per favor.

Bé, quan intentes explicar allò que ningú vol que es llegeixi i es conegui, aquest tipus de situacions se solen produir. Lamentable però absolutament real. En el meu cas particular, he de dir que més que amenaces, el que vaig haver de patir és un boicot informatiu total per part del Ministeri d’Indústria i la mateixa empresa promotora, Escal UGS. Des del govern ubliqu a Madrid no es van dignar ni a respondre les meves reiterades peticions d’informació. Un fet absolutament ubliquesc, que demostra la vergonyant manca de ubliquescia de les administracions ubliques en la qual continuem vivint. L’empresa, tot i anunciar primer que col·laboraria, es va negar sobtadament després i va intentar desacreditar la meva feina.

-Com a periodista has escrit per a La Vanguardia, El País i has vist la problemática evolucionar…com ho has portat professionalment parlant? Has rebut pressions?

-Actualment estic a la delegació del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i, ja treballant allí, encara recordo el dia que em van explicar que una gran empresa tramava, en ple estiu, d'esquenes a la població i amb l'absoluta connivència del llavors govern del PSOE, instal·lar un magatzem de gas subterrani davant la costa de les Terres del Sénia. Durant aquests anys he pogut anar seguint el seu desenvolupament, tractant amb l'empresa però també amb el moviment social i les institucions locals que s'hi han oposat. Aquesta era una tasca que he assumit personalment, al marge de l'ACN (una agència pública de la Generalitat de Catalunya), que en tot moment ho va entendre i no em va posar cap impediment en absolut. Pressions sempre n'arriben a les redaccions, però en aquest cas no en tinc constància. A més, de forma habitual l'empresa marginava els periodistes del nord del riu Sénia (sovint no ens convidaven ni als seus actes informatius) i focalitzava molt l'atenció sobre els del Maestrat i Castelló, on mantenia contractes comercials amb molts mitjans. Segons tinc entès, alguns d'ells sí que van rebre pressions.

-Jordi i com a ciutadà de la zona: com ho estàs patint perquè s´ha de tindre en compte que ets periodista, però que , per damunt de qualsevol cosa, ets persona...?

-Totalment d’acord: abans que asariaia o la professió que sigui, som persones. I això, una cosa tan simple i evident, molt sovint la perdem de vista. I així ens va. Personalment, tot i viure al asariai i conèixer molta gent que van percebre els terratrèmols jo vaig ser dels que no els vaig notar. Tot i això, parlar amb la gent a l’endemà, escoltar relats de veritable angoixa, la  indignació per la manca de respostes per parts dels responsables, que van asar de negar-ho i desentendre-se’n, en una primera fase, a construir un relat totalment desconnectat de la realitat social del asariai, amb asariai i desvergonyiment. Justament el dia que acabava el llibre, Florentino Pérez sortia per la televisió dient que no s’havia sentit cap terratrèmol… Idignant més enllà de les paraules, és la asariaia absoluta de l’oligarquia i la asaria del projecte Castor no deixa de ser una nova, una més, de les seves operacions especulatives que han de asar per sobre dels legítims interessos ciutadans.

EL PERIODISTA JORDI MARSAL.jpg-Anem a veure: quin procés d´investigació vas seguir per tal de recabar tanta información i desglosar allò que podríem conèixes com el “cas Castor”?

-Malgrat que la informació sensible que ajudaria els experts independents a posar llum sobre tot allò que ha succeït continua del tot inacessible, tancada amb pany i forrellat, entitats com la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia o un particular afectat, Mariano Suñer, que ha lluitar contra el projecte perquè, d'entrada, li afectava els seus terrenys, disposaven de força documentació al respecte. Va ser, en bona mesura, gràcies a ells i la seva predisposició que vaig tenir una bona base per estirar el fil. La veritat és que la quantitat de documents relaciobats amb el projecte -siguin tramitacions o demandes judicials- és immensa i calia destriar acuradament el gra de la palla per poder anar més enllà, a través de nous documents o acudint a les fonts, amb la dificultat del tancament informatiu oficial que ha he comentat i que em va impedir enfrontar aquestes dades amb les de l'administració i l'empresa. Tot i això, la seva versió apareix sempre el llibre, sigui a través dels posicionaments en documents o actes públics que han fet els seus responsables.

-Quant de temps et va duur aquest treball? I quina metodología de treball has dut a terme per tal de conjugar tantes dades, dates, noms i demés...?

-Si us sóc sincer, doncs molt poc. Vaig disposar d’una quatre mesos per a tot el procés. Qualsevol que s’hagi plantejat escriure un relat mínimament fonamentat en forma de llibre us dirà que és una barbaritat. I, sincerament, van haver moments força durs, perquè treballant al mateix temps i amb les meves responsabilitats familiars, doncs va ser força estressant. Sortosament, vaig poder disposar d’algunes setmanes lliures, la meva nforma va ser molt comprensiva i, també és important, disposava ja de cert coneixement previ del tema. Vull remarcar, novament, que la gent de la Plataforma o Mariano Suñer ja havien fet una tasca molt important a l’hora de sistematitzar i recollir nformación sobre el tema. Sense ells, difícilment me n’hauria sortit…

-El sud de Tarragona i el nord de les comarques de Castelló…s´han vist com enfrontades, però em fa l´efecte que és més cosa de polítics que juguen a fer de portaveus del poder. Com ho veus això?

-Efectivament, sovint són espuris i inconfessables interessos polítics els que remouen baixes passions altrament inexistents. Jo no crec que hagi existit realment un enfrontament entre els veïns del Maestrat i del Montsià, que a tots els efectes tenen molt més en comú que amb altres territoris amb els quals comparteixen realitat administrativa. Però, certament, la configuració pollítica i administrativa del territori, més enllà de l'establiment a l'imaginari col·lectiu del riu Sénia com a frontera més que com a nexe d'unió, és una de les claus explicatives del desenvolupament del projecte Castor. Escal UGS in el govern espanyol va jugar a enfrontar els territoris: quan des de la part catalana es va organitzar una forta oposició van marginar del tràmit i menystenir les administracions, des de l'arrogància i la prepotència, al mateix temps que intentava comprar voluntats d'entitats a l'altra banda del Sénia a compte de les butxaques de tots. Un exemple de manual.

-Veig que sempre són les mateixes empreses les que, més o menys ,van intentant xuclar la sang de les nostres terres, territoris i de la nostra gent....Com a periodista que has estat amb la gent, a peu de carrer...has captat aquest sentiment?

-Sí, és clar. És curiós, però abans que arribés Florentino Pérez al projecte Castor, el seu gendre ja havia intentat omplir la costa del delta de l'Ebre i del Maestrat de molins de vent. Sobre el paper, era un projecte que res tenia a veure, però que s'ubicava a la mateixa zona. I bé, en el moment de desenredar la troca del Castor, doncs comencen a aparèixer els sospitosos habituals. Començant per les entitats financeres que mouen els fils d'aquest país, banc de Santander o Caixabank, i les saquejades pels oligarques patris, Bankia, que hem hagut de pagar amb escreix. També hi apareixen noms de l'establishment fr Eanquista, com l'OHL de Juan Miguel Villar Mir, i d'altres de més recents. Si fem un quadre, els protagonistes habituals dels negocis foscos amparats per l'administració hi són sempre ben presents. És una llàstima que, sovint, només recordem això quan ens fan tremolar les cases i veiem la nostra seguretat en perill.

-La gent d´aquestes terres s´han sentit ignorats pels governants?

 -Això ja és gairebé una constant històrica. Equidistantment llunyans -física i mentalment- dels nuclis de poder al voltant de Barcelona i València, un territori marcat a sang i foc per la seva posició estratègica i el conflicte, que cultural i socialment arrossega encara una motxil·la carregada de formes arcaiques de fer ben definides (recordem el Carlisme), de caciquisme autòcton abonat per les el·lits metropolitanes que veuen en aquest racó de món una font de recursos al mateix temps que un magatzem dels mals endreços. Sí, la gent se sent ignorada pels governants perquè al seu model l'encaix del territori es fa complicat i resulta altament conflictiu. 

-Hem d´estar, amic Marsal, amb prevenció d´altres incursions de l´oligarquia española?

-Sí, és clar. La ligarq no s’ha d’abaixar mai en aquest sentit. Van venir les plataformes petrolíferes i, darrere, el Castor. Han vingut nuclears i, per la porta de darrera, va estar a punt de caure un magatzem de residus radioactius. És evident que el nostre és un ligarquía susceptible a rebre aquest tipus de projecte incòmodes però que, tradicionalment, han trobat una bona acollida entre les ligar dominants locals: sempre els han intentat vendre com quelcom que beneficia el ligarquía quan, realment, ells són els beneficiaris de les engrunes que aquesta ligarquía deixa per transvasar cap als seus bancs i nuclis de poder el gruix dels beneficis. Caciquisme en estat pur.

-Llegint aquest llibre es presenten molts dubtes sobre les gestions que duen a terme tècnics al davant de projectes que són sensibles per a la salut dels nostres territoris de nosaltres mateix i més quan aquests tècnics depenent dels polítics…què em pots dir?

-Hi ha raonaments que, tot i el seu aparent simplisme, fonamenten grans veritats. Diuen que "qui paga, mana" i, el cas del Castor, tampoc ha escapat a aquesta lògica infame respecte els tècnics i els seus informes. Alguns van constatar, des d'un punt de vista coherent, que allò podria resultara problemàtic. D'altres, per contra, van intentar ocultar aquests advertiments i van construir arguments suposadament tècnics per justificar les bases d'un projecte que, majorment, podria estar basat sobre suposicions científiques molt agosarades i que, a la llarga, han caigut com un castell de cartes. El problema és quan et trobes que aquests "tècnics" avaladors són els de la pròpia administració pública. Aquests dies, precisament, s'ha presentat una nova querella per possibles comissions rebudes per tècnics de l'IGME a compte dels informes del projecte Castor. Potser això posa una mica més de llum sobre el tema...

 -I tot això tenint en compte que malauradament els polítics, molt sovint están a les ordres de l´ologarquia empresarial. Quina és la teva impressió? 

-Essencialment és així. Si, en el context actual, la liga política fos honesta amb ella mateixa i amb la societat que diuen representar començarien reconeixent que el seu “poder” és absolutament limitat i condicionat, sovint efímer i il·lusori. Són els encarregats de protegir l’ordre que aquesta ligarquía s’entesta a perpetuar, per a major glòria dels seus comptes de beneficis i una set de poder il·limitada. El projecte Castor només n’és una prova més.

JORDI MARSAL, AUTOR DE CASTOR LA BOMBOLLA SÍSMICA.jpg-Ací , per exemple ens trobem amb alcaldes que han estat a l´alçada i al costat del poble com el de´Alcanar i d´altres com el de Vinaròs que….(però no només el de Vinaròs).? És per qúestions com aquesta que  han pogut, alguns, perdre la confiança del poble en les votacions municipals?

-Hi influeix, n'estic segur. A Alcanar sempre van tenir clar que allò els perjudicava i l'Ajuntament es va posar de seguida al costat dels interessos de la gent del poble, donant suport a la Plataforma, que són els que realment han liderat la lluita i als quals el temps, lamentablement, ha acabat donant la raó. El despotisme il·lustrat d'altres partits al poder, penso en els socialistes de Vinaròs, per exemple, els ha pogut costar car electoralment, per aquest i altres factors. Tampoc al PP li ha anat massa bé, per molt que va intentar rendibilitzar els costos del Castor regirant-los mesquinament en contra dels seus adversaris, quan ells s'han guardat molt de pronunciar-se obertament en contra, només quan el moment de tensió social ho exigia. En política, sovint, les formes s'acaben convertint en el contingut. 

-I allò que és sorprenent és que algunes Associacions de veïns i gent que es pensen que tenen dos dits de senys s´haviguen venut per un lloc de treball o per uns euros sense pensar que li estaven fent un "flaco favor" a la resta de ciutadans què en spots comentar...?

-Com ja he comentat abans, crec que són ritiques propis del caciquisme decimonònic que ritiques perdurant en el temps anys i panys després. Continuem caient a la mateixa trampa: el curt terminisme, el benefici propi a qualsevol preu per damunt del que és just i afavoreix l’interès general, de tots. Ens han inocul·lat aquest virus ideològic d’un individualisme ritique irresponsable i el nostre funcionament repeteix esquemes coneguts, que alguns saben explotar de forma maigstral. Escal UGS va tenir molt clar en tot ritiqu quins personatges i sectors havia de posar al seu favor per garantir la seva “llicència social” per poder tirar endavant el projecte. Van ser molt hàbils en aquest sentit: associacions de veïns suposadament ritiques, confraries de pescadors –només la de Vinaròs, les espines per a la resta- i dirigents polítics clau. I no van estalviar recursos en aquest sentit, uns recursos que, de fet, comencem a pagar a partir de l’any vinent: el bony de prop de 5.000 milions d’euros que ens carregaran al llarg de 30 anys a la factura del gas.

Foto-web.JPG-Hi han, amic Marsal, perill en aquestes terres de projectes Castor perquè, ja d´entrada, el sud de Tarragona està soportant una càrrega descomunal en industria energética, petroquímica…? . –Creus que hi ha perill d´altres “projectes Castor” o similars?

-Per suposat. De fet és pràcticament una qüestió cíclica i recurrent. Els que portem uns quants anys treballant en mitjans de comunicació ho coneixem perfectament. Petroquímiques, nuclears, transvasaments, centrals tèrmiques, estesa de molins de vent, extracció petrolífera...I en venen de nous: l'amenaça del fracking, tot i que cada cop més qüestionat, continua viva. Les grans infraestructures que les grans corporacions dissenyen per a les seves operacions de compra venda de recursos continuen obrint la panxa del territori i deixant ferides irreparables, no només al paisatge sinó a la supervivència mateixa de nosaltres, dels ciutadans, davant d'un model tan insostenible, ambiental, econòmica i socialment. Però, compte, la història del projecte Castor encara continua oberta. El govern espanyol i Enagás encara no descarten poder reobrir-lo, encara que resulti anti-econòmic fer-ho, per continuar ocultant el gran fracàs que ha suposat, des del punt de vista de seguretat, tècnic i també polític. El desmantellament, que pot costar uns 300 milions d'euros més, seria la conseqüència lògica d'aquest desastre, però impera la política de la puntada de peu cap endavant i dissipar responsabilitats.

-Creus que un nou govern a l´Estat Espanyol pot "revertir" el tema de les compensacions del projecte Castor?

-Ho hauria pogut evitar. Altra cosa és la voluntat que existeixi de fer-ho que, òbviament, no hi és. El govern espanyol hauria pogut optar per paralitzar qualsevol compensació fins escatir realment què estava passant amb el projecte, mostrar públicament les causes de tot l'episodi sísmic, probablement connectades al disseny defectuós i a la mala praxi per part de la promotora. Científics com Josep Giner, sense disposar de les dades que segueixen ocultant empresa i Ministeri, ja ha esbossat quins podrien ser els orígens del mal. I així ho va acabar corroborant el mateix Institut Geològic i Miner en els seus informes. Tot i que el Tribunal Suprem determinava que l'empresa tenia dret a una indemnització, també palesava que el Ministeri podia sancionar-los si les coses no s'havien fet bé. En comptes d'això, va córrer a socórrer a Florentino Pérez, a hipotecar la ciutadania amb una indemnització multimilionària, molt possiblement il·legal des del punt de vista de la mateixa legislació comunitària, i mirar de no quedar malament davant del Banc Europeu d'Inversions, que va ajudar a finançar la broma també amb diners públic europeus, així com dels inversors que exigien el retorn dels fons. El Tribunal Constitucional té sobre la taula dos recursos sobre el decret del govern espanyol. En aquest cas, no sembla portar massa pressa. També haurem de veure si la Unió Europea, que està discutint el tema pot donar un tomb a la situació. Però sóc molt escèptic al respecte. Un altre cop, els interessos de les grans corporacions i l'oligarquia passen com un gran corró per sobre de la societati del territori. I en van ja...

 

 

Sin título-1.jpg20133
Castor: la bombolla sísmica. Jordi Marsal
128 pp.        13,5 x 21 cms.
12,00 euros
Saldonar



El 2013, una onada de moviments sísmics va sacsejar les Terres de l’Ebre i el Baix Maestrat. Van sonar totes les alarmes i el projecte Castor es va catapultar a les portades dels mitjans. I tot per un magatzem submarí de gas instal·lat vint-i-dos quilòmetres mar endins, davant de Vinaròs i Alcanar, gestat amb «estiuenca nocturnitat» i sense els informes sísmics exigibles, al costat mateix d’una falla de dimensions considerables. Les advertències insistents van ser obviades i els promotors van tirar pel dret, ocultant el fracàs de les proves d’injecció.

Castor: la bombolla sísmica investiga els orígens del projecte i l’entramat d’empreses —l’ACS de Florentino Pérez al capdavant— que li han donat forma, sempre amb la benedicció dels governs socialista i popular.

Jordi Marsal posa llum a la compra de voluntats, els interessos inconfessables i els intents barroers —de l’empresa i del govern espanyol— per evitar que les administracions catalanes intervinguessin en el procés d’autorització.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

_____________________________________________________________________

LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com/lalibreria

http://ww.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com