La Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Oriol Dueñas, autor de “Carme Ballester: Compromís, resistència i solitud” (Gregal)
Oriol Dueñas s´endinsa dins la biografia de Carme Ballester, muller
de Lluís Companys.
Es tracta d´un llibre
dins la col-lecció d´Història de Gregal.
Una dona que es va veure, d´alguna manera, “marcada”
per compartir part de la seva
vida amb el president català que fou afusellat per la dictadura franquista…però
a banda d´això també va ésser
marcada per la guerra, l´exili…l´esdevindre
polític del seu marit i de tot el que suposà…
Però na Carme Ballester no fou la
sombra, ni molt menys només de Lluis Companys…fou molt menys,
sobretot fou una dona que
va aportar molt com a ésser humà, com
a persona amb el seu
particular compromís polítics
i els deus ideals a la fou fidel.
Allò
que ens conta la editorial,
Gregal, de Maçanet
de la Selva—Girona--:
Carme Ballester no només fou l’esposa
del president Companys. Sense
cap mena de dubte la seva vida estigué marcada per aquest fet, però
la seva biografia no només estigué vinculada al president de Catalunya. Carme Ballester va ser una dona amb idees polítiques pròpies, que participà de la vida
política de la República, amb un caràcter
fort que li feia dir el que pensava sense tenir
en compte la persona ni el context
i que la portà a lluitar
per allò que creia o per combatre les injustícies. El seu caràcter seria fonamental per resistir el llarg exili, un període llarg i terrible, el qual va haver d’afrontar pràcticament sola, amb l’única companyia d’uns pocs amics
i del fill malalt del president afusellat.
En algunes ocasions, durant aquells anys, va assumir el rol de
representar la Generalitat en jornades institucionals. La seva participació en molts d’aquells actes tingué un noble propòsit: recordar i preservar la memòria
del president Companys, el seu
marit, qui havia estat afusellat
per la dictadura franquista. Ella fou qui, en primer terme, va impedir
que el sacrifici del president
no quedés en l’oblit al món de l’exili.
L´autor,
en Oriol Dueñas:
Oriol Dueñas Iturbe
(Barcelona, 1977). Doctor en Història per la
Universitat de Barcelona. Treballa com a tècnic del Memorial Democràtic de
la Generalitat de Catalunya i és professor
associat del departament d’Història Contemporània de la
Universitat de Barcelona.
Especialista en la Guerra Civil, exili i la dictadura
franquista, ha realitzat la seva
tesi doctoral sobre les destruccions
a Catalunya durant la Guerra Civil i la seva posterior reconstrucció. És autor de nombrosos articles i dels llibres La violència dels uns i dels
altres. La repressió durant la guerra i la postguerra a Olesa
de Montserrat 1936-1945; Els esclaus
de Franco, juntament amb
Josep M. Solé i Sabaté; El franquisme
contra Esquerra: els alcaldes i diputats afusellats d’Esquerra Republicana de Catalunya; juntament
amb Antoni Segura, Josep M Solé i Sabaté
i Silvina Jensen; Catalunya al Món; i conjuntament amb Queralt Solé, El jutge dels cementiris clandestins. Josep Maria Bertran de Quintana (1884-1960).
Cazarabet
conversa amb Oriol Dueñas:
-Oriol, què et va fer escriure aquest
llibre? Sempre hi ha com un punt
d’inflexió per endinsar-te
en una vida, una història i per fer-la
aplegar a nosaltres, oi?
-Es tracta d’un projecte
en el qual portava molt de temps treballant-hi.
El personatge de Lluís Companys sempre
m’ha interessat, i sobretot els seus
darrers de vida. Tot llegint les biografies que s’han fet del president
afusellat, em vaig adonar que no hi havia res escrit
en relació amb la seva família més
propera. Per aquesta raó, i
també gràcies a en Josep Maria
Solé i Sabaté, qui em va animar a tirar endavant el projecte, vaig decidir iniciar la
recerca d’informació i la posterior biografia.
-És molt exigent
escriure una biografia, veritat? Què suposa
el gènere de la biografia
al davant de qualsevol altre gènere…?
-Doncs sí. Escriure una biografia demana intentar conèixer el personatge a través
de la documentació que ens
ha arribat i a més a més contextualitzar-lo en el temps que va viure. El context històric és important per conèixer la vida i actuació d’una persona.
-Carme
Ballester, una dona amb nom
propi; i tant! Ja és hora que ens mirem les dones com a elles o nosaltres mateixes i no com a les “dones de…”. És així?
-I tant! El que m’ha interessat mostrar ha estat que
Carme Ballester va ser molt més
que l’esposa del president
Companys. Va tenir una vida intensa i una ideologia política diferenciada a la del seu marit. Durant
els anys de la república va
participar en mítings polítics
en defensa dels interessos
del seu partit i, especialment, en defensa del sufragi
femení.
-Companys,
pel que he anat llegint, s’emmirallava bastant en la seva companya, la seva dona… hi havia més
osmosi de la que ens imaginem o puguem reconèixer, no?
-Sí que va tenir influència en el seu marit. Carme Ballester va ser
una dona que havia participat
activament en política. Per tant,
sembla lògic que el seu company li
comentés coses i l’escoltés.
Més enllà d’això, també cal esmentar que el
president prenia les seves pròpies decisions,
amb o sense la influència de la seva esposa. S’ha volgut explicar episodis concrets que va protagonitzar el president a
partir de l’argument que els
va impulsar a causa de la influència de la seva esposa. Això no és cert.
-Oriol,
com a subtítol hi fiques “compromís, resistència i solitud…”. Molt fort poder “representar” aquestes
característiques i anar-se’n
sortint a la vida… aquesta
dona m’ha sorprès, i molt, de manera grata.
-Podríem definir de moltes maneres Carme Ballester. Finalment,
em vaig decantar per aquestes adjectius perquè serveixen per mostrar la seva vida: compromís polític i amb el seu marit, resistència
davant les adversitats i
solitud dels darrers anys de la seva vida...
-Però els conflictes
bèl·lics, les guerres,
poden acabar amb tot… La
guerra trenca les trajectòries humanes i vitals d’una manera seca, brusca…
-Doncs sí. En el seu cas, com a milers de persones que visqueren aquells anys, la guerra civil ho trastocà tot. Quedaren per sempre més marcats
pel conflicte i sobretot per les seves conseqüències: exili, repressió, etc. I en el cas de
les dones encara més... després
d’assolir molts drets durant la república, amb l’arribada del franquisme aquests drets foren eliminats.
-Com va viure la guerra i l’exili?
-La guerra la viure amb sentiments
contradictoris. Per una
banda, amb tristor atès la guerra i les conseqüències
que aquesta portaria a la població: enfrontaments, bombardeigs, persecucions, fam, por, etc., i per l’altra, fou un dels períodes
més feliços de la seva vida, ja que es casaria amb Lluís Companys i exerciria com a primera dama. En aquest darrer cas tingué certa presència pública en
diversos actes de propaganda, en els
quals participaria en nom de la Generalitat i com a
Sra. del president Companys.
-Un
punt d’inflexió devia esdevenir l’assassinat del seu espòs, veritat? La captura d’en Companys a França per part dels nazis, l’entrega a les forces dictatorials de Franco, la condemna
de mort, l’afusellament… Fins i tot, la mort dels éssers
estimats ens dona o ens hauria de donar impuls per seguir creixent en la resistència… Com és en aquest cas?
-La detenció, segrest i mort del seu marit
foren claus en la seva vida. A partir d’aquest instant estarà sola en molts moments. Tot el que faci serà per cuidar el fill malalt del president. Quan aquest desaparegui,
el 1956, encara es trobarà més
sola i es convertirà en una dona amb
una salut de vidre.
-Després que la dictadura franquista assassinés
el seu marit, el president català Companys, quin paper comença
a desenvolupar Carme Ballester des de l’exili? Durant la II Guerra
Mundial amb els nazis ocupant França no ho devia passar
gens bé... els ideals, les sensacions i la sensibilitat devien estar-hi sempre en carn
viva…
-Després de l’execució de Lluís
Companys, Carme Ballester es dedicaria en cos i ànima a homenatjar
i a recordar la figura del president. D’alguna manera, en molts moments assumirà un cert paper institucional de
representar en acte públics,
sobretot d’homenatge, la
Generalitat.
-Com era el seu compromís polític abans d’esdevenir “primera dama
catalana” i durant aquest procés? Com eren els seus ideals
polítics? Parla’ns una miqueta de les seves idees. Es podria qualificar com una dona activista?
-Sense cap mena de dubte. La podríem definir com una dona d’esquerra, defensora
del catalanisme i del sufragi
femení. Durant els anys de República participaria en mítings polítics en campanyes polítiques a favor d’ERC.
-La
fidelitat als ideals republicans era
incontestable. Quina era la seva arrel?
Molt important i inqüestionable.
-A través de la família Broggi entraria en contacte en sector polítics
propers al partir Estat Català, que estava dirigit per Francesc Macià. El
contacte amb aquests sectors durant l’etapa de la dictadura de Primo de Rivera seria clau per impulsar el seu activisme polític.
-Com era la seva relació envers el catalanisme?
-Com he esmentat tenia un fort sentiment
catalanista, que la portaria a militar primer a Estat Català i després a ERC.
-Ens atrauen les seves característiques polítiques, però també ens interessa, molt més, com
eren les seues maneres
humanes? Com era com a dona? Devia
tenir tot un caràcter per ser escoltada, mirada i admirada. S’ho va guanyar a pols.
-Era una dona de molt caràcter. Que li agradava parlar molt i no tenia cap mena de
problema de manifestar públicament el que pensava. Això li
portaria més d’un problema... en algun sentit es va avançar al seu temps en voler
tenir certa presència pública, a viure la
vida com ella creia... dona
extravertida, afectuosa i divertida, una persona que
segur no deixava indiferent
a ningú!
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069