La
Librería de El Sueño Igualitario
Cazarabet conversa con... Ramon Solsona, autor de “Allò que va passar a Cardós” (Proa)
UNA NOVEL-LA AMB UNA FORÇA DESCOMUNAL, CLARA
I, A LA VEGADA, ENSISADORA QUE ENS APLEGARÀ MOLT A DINS.
RAMON SOLSONA ACONSEGEUIX ESCRIURE UNA
CONTALLA, UNA NARRACIÓ RODONA.
ALLÒ QUE ENS DIU PROA EDITORIAL SOBRE AQUESTA
NOVEL-LA:
La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses
generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol
i Sabadell, del Vallès rural al Vallès
urbà. L’esforç per
adaptar-se als efectes de
la revolució del tèxtil,
el pas de la vida a pagès a
la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot
els canvis que es produeixen en la vida diària
familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat
catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i
també un homenatge que estava
pendent.
L´ESCRIPTOR, RAMÓN SOLSONA:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_Solsona_i_Sancho
Cazarabet conversa amb Ramon Solsona:
-Ramón aquesta és una novel·la molt narrativa, com una contalla
o inclús una crònica . Una contalla que fa un exercici de memòria històrica,
però que remou també sota la història del patrimoni del treball, dels
treballadors d´un temps i d´una
època, no?
Sí,
el títol fa referència a les dues coses. D’una banda, la ficció pròpia de la
novel·la: què va passar als personatges, especialment als que estan involucrats
en la història central. I d’una altra, què va passar en una vall del Pirineu
quan van entrar-hi màquines i milers de treballadors per dur a terme unes grans
obres hidroelèctriques que van durar quinze anys,
-Però indubtablement el pes de novel·la
descansa més amb la trama del Guàrdia Civil assassinat i més en una nit de neu
en plena dictadura. Té quelcom de novel-la negra,
no?, com de thriller…
No
tant. Un assassinat és una situació extrema que per ella mateixa suscita
incògnites, fins i tot encara que l’autor confessi el crim: l’agafaran? No
l’agafaran? Què li passa pel cap? Com viu des d’aleshores? Què passa al poble?
Com avancen les investigacions?
-El fred el paisatge ple de neu ens
transporta als escenaris nòrdics de les sagues de novel-la
negra?. Té com un aire de bucòlic tot plegat?
Insisteixo
que no és una novel·la negra ni un thriller. Ni té res a veure amb l’actual
corrent de novel·la escandinava.
-I és que
fas que a Cardòs s´ajunten
ingredients de tot tipus i conflictes, també, de tot tipus que donen a la
lectura un ampli ventall a l´hora de disfrutar-la…
Això
sí. La línia argumental del guàrdia civil assassinat pertany a un triangle
amorós complicat, difícil en què els protagonistes estan molt condicionats per
l’entorn i l’època. I està trenada amb altres línies de personatges de tota
mena que il·lustren el moment d’ebullició social que es va viure. L’arribada de
milers de treballadors provoca tensions i alegries, amors i conflictes,
prosperitat econòmica i també cert rebuig social... Amb tanta gent, hi havia de
tot.
-Tot això de que parlem és el que fa que
molts ja la consideren una obra de trets clàssics?
No
sé si és una novel·la clàssica o si ho acabarà sent. En tot cas, la combinació
de procediments narratius m’ha portat molta feina, perquè volia que la manera
de narrar reflectís un conjunt múltiple de veus simultànies. És això que es
coneix com a novel·la coral.
-Com ho vas
documentar i lligar tot plegat?
Amb
treball, paciència i temps. M’he documentat sobre tot: com funciona una central
hidroelèctrica i, especialment, els treballs de perforació, perquè les obres de Cardós tenen la
singularitat de la canalització de l’aigua dels estanys superiors a través de
quilòmetres i quilòmetres de túnels excavats a la roca. I m’he documentat sobre
el parlar del Pallars, sobre els models de cotxes i camions de l’època, l’estat
de les carreteres de l’època (horrible, per cert), sobre les construccions
militars de la postguerra al Pirineu, sobre el contraban, sobre les
comunicacions telefòniques (un calvari), sobre les manifestacions religioses de
l’època, sobre els pantans que inaugurava Franco, sobre les músiques que
escoltaven els treballadors andalusos, sobretot les que parlen de miners i
mineria…
-Avui en
dia, tot i que d´altra manera, hi ha molts Cardòs no i tots amb una força sense precedents?
On
hi ha grans obres públiques, hi ha una gran demanda de mà d’obra. I la gent més
necessitada es presta a fer les feines més dures. Això ha passat, passa i
continuarà passant. La diferència és que amb el pas del temps les condicions no
són tan inhumanes com fa cent anys. Allò era esclavatge.
-Parla´m un xic dels personatges. Com els dibuixes, com fas
aquests retrats o més aviat els aconsegueixes?
Els
personatges són la carn de les novel·les. Els treballo molt, moltíssim perquè
tinguin relleu i no responguin a clixés o arquetips. En el cas d’Alló que va passar a Cardós, comés una
novel·la parlada gairebé en la seva totalitat, els personatges s’expliquen a
ells mateixos per allò que diuen i allò que fan. No hi ha cap descripció, no es
diu l’edat ni com van vestits ni si
tenen els cabells arrissat o la pell torrada. Tot ai així, la voluntat és que
el lector se’ls representi d’una manera tan viva com si els tingués al davant.
-Amic, ens
pots fer cinc cèntims d´allò en què estàs treballant
en l´actualitat?
Secret
del sumari.
24111
Allò que va passar
a Cardós. Ramon Solsona
464 páginas 13 x 20,5 cms.
20,00 euros
Proa
Un guàrdia
civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i
les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per les obres d’un gran complex hidroelèctric. Milers de treballadors excaven quilòmetres de galeries subterrànies, pous verticals i centrals invisibles
des de l’exterior. La vida dels
habitants de la vall es
transforma. S’hi respiren aires nous,
la guerra queda lluny, arriben la televisió,
el sis-cents, el turisme,
el twist i el biquini.
Com buscadors d’or, una corrua de persones acut a Cardós a la recerca d’una feina. S’allotgen
en campaments i pobles, des
del pla fins als llacs més
alts, i les seves històries d’emigració i desarrelament, d’amor i de lluita s’encreuen les unes amb les altres. Hi ha conflictes de convivència, prosperitat econòmica, accidents de treball, corrupteles i el rerefons permanent de la
dictadura. Un assassinat ho
lliga tot.
Sis anys després de L’home de la maleta, Ramon Solsona ofereix
una novel·la èpica i vibrant que té tota la rotunditat
dels clàssics.
Llegir el primer capítol: http://static0.grup62.cat/llibres_contingut_extra/34/33699_Allo_que_va_passar_a_Cardos.pdf
Ramon Solsona
(Barcelona, 1950), ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi
(1989), Les hores detingudes
(1993), DG (1998), No tornarem mai
més (1999), Línia blava (2004) i L'home de la
maleta (2011), amb la qual
va guanyar el premi Sant Jordi. L'any 1994 rep els premis
Crítica Serra d'Or, Prudenci
Bertrana i Lletra d'Or per la novel·la Les hores detingudes. També és autor dels aplecs
de relats Llibreta de vacances (1991) i Cementiri de butxaca (2006). Col·laborador habitual
de premsa, ràdio i televisió, actualment participa
al programa de ràdio El matí
de Catalunya Ràdio amb l'espai diari «Entre paraules» de divulgació del llenguatge. També és articulista
de La Vanguardia. La seva curiositat
per les paraules l'ha dut a escriure llibres com Marques que marquen
(2015). Amb el pseudònim de
"Lo Gaiter del Besòs",
ha escrit i publicat poesia satírica, que ha reunit en
els llibres Sach de gemechs (1989) i Botifarra de pagès (2013).
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069