La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre que ens farà obrir
l´ apetit des de la taula a les lletres.
És una narrativa que fa homenatge , a la seva particular manera, a la crónica, d´ alguna manera la seva autora, Carme Martí ja està acostumada a narrar la vida
d´ altres persones amb certa carencia. La d´una cronista
fina, pacient, ferma que ens ho demostrà
quan es va apropar a la
persona de Neus Català , supervivent de l´horror nazi amb Un cel de plom.
Un llibre per aquells que estimen d´escoltar o d´ésser escoltats perquè en la narració es trova
una interacció perfecta, també, entre l´escriptora i l els lectors….
També agradarà el llibre als que estimen les històries narratives, aquelles de sempre i que fan forat…històries que necessiten, amés, de molta feinada en la documentació.
Allò que ens diu Ara Llibres des de la seva sinopsi:
Un cant
a la cuina feta amb amor i
un deliciós homenatge a les
àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta, vivència a vivència, El camí de les Aigües ens proposa
un viatge carregat d’olors i de sabors a les nostres arrels, a la nostra infantesa. Una novel·la
memorable que ens descobreix
la vida de la cuinera Maria
Badia al llarg del segle XX a partir de la mirada de la Laura en l’actualitat.
A les acaballes de la seva
vida, la Maria Badia
observa la cuina i seu a
taula. Vol trobar la manera
d’explicar tot el que ha viscut: les criatures que ha cuidat, les cases on ha cuinat, l’amor
i el desamor, l’amistat, la família,
la guerra, la seva passió pels fogons. Quan
troba un quadern pensat per apuntar-hi receptes,
se li il·lumina la mirada: seran els plats
que ha cuinat els que
ordenaran els seus records.
La Laura, en canvi, viu en l’obscuritat d’una lluita desesperada que fa massa que dura. Vol recuperar el
control emocional mitjançant l’escriptura,
però només troba un cert refugi
en les converses amb un jove
veí i en les visites a la seva
àvia. Li llegeix en veu alta un llibre sobre la vida d’una cuinera de l’Espluga de Francolí. L’ àvia
escolta i no diu res: hi ha
alguna cosa en aquesta història,
però, que la remou ben endins.
La seva
autora, l´ escriptora, Carme Martí:
(Montblanc,
1972) és llicenciada en filologia catalana i forma part
de l’equip del Museu de la
Vida Rural de la Fundació Carulla.
El seu debut com a
narradora ha seduït prop de
20.000 lectors de totes les edats: Un cel de plom (
Amsterdam, 2012) és
una gran novel·la que ens apropa la vida de Neus Català, supervivent catalana del
camp d’extermini de Ravensbrück. Una obra aclamada pels lectors que ha estat traduïda al castellà i que té una versió
teatral. El
camí de les Aigües és una història de memòria i present cuinada a foc lent durant
més de cinc anys. Un relat apassionat que consolida l’autora com una de les grans narradores de la literatura catalana actual.
Cazarabet
conversa amb Carme Martí:
-Carme,
què et va fer mirar i escriure sobre la historia de la teva àvia, cuinera?
-L’Anna
Soler-Pont, la meva agent literària, va visitar el
Museu de la Vida Rural, on treballo, en sortir-ne em va suggerir escriure la
vida d’una pagesa i la meva pagesa de referència és la iaia, que va ser
cuinera. N’havia escrit les seves memòries, havia començat la novel·la amb un
personatge actual, la Laura, i a poc a poc em vaig anar engrescant.
-Treballava per a la burgesia, segur que deguera veure moltes coses i sentir-ne més, però
experimentaven l’exercici de:”veure, sentir i callar”, no?. Els silencis eren
molt presents en la vida de cuineres, mestresses, cuidadores, minyones…
-Els
silencis i també la complicitat o les dificultats entre el servei. Va treballar
en cases on el tracte no era gaire bo, però en les dues darreres va ser
excel·lent.
-Però per la contalla passen, a més, no pocs altres
personatges com, per exemple, molts soldats republicans. Conta´ns
, una mica, si us plau…
-La
protagonista va treballar en diverses cases, va marxar del poble, l’Espluga de
Francolí, per anar a Reus i després a
Barcelona. La guerra ho va estroncar tot i va tornar al poble, on primer
s’avorria i després va treballar en un hospital de sang i, quan el van tancar,
en un hotel on hi havia comandaments de l’exèrcit de la República. Veurem la
guerra des dels ulls d’una cuinera, en destacaria les dificultats per poder
oferir aliments frescos als soldats i el comiat dels brigadistes
internacionals.
-Per què “El camí de les aigües”?, quin nom més
bonic i que , a la vegada, ens invita a parlar i reflexionar sobre la vida
perquè l’aigua és com la vida, no?
-Em
va resultar difícil trobar un títol perquè hi ha dues històries molt diferents.
Per l’antic camí de les Aigües hi passen les dues protagonistes. Així que d’una
banda és un camí geogràfic i de l’altra és més simbòlic. Malgrat les
dificultats del camí, en la vida hem d’aprendre a fluir-hi com l’aigua.
-És una narració , una novel·la, basada en fets
reals, és així?. Això fa que com a escriptora tinguis com a més encorsetat el camí, però a la vegada fas com de cronista,
no?
-La
història de la cuinera està basada en fets reals, però conté elements de
ficció. Més que sentir el camí “encorsetat”, la
ficció és un element que m’ajuda a expressar la veritat. La història de la
Laura, que és professora, és de ficció.
-T’ha costat molt apropar-te a part de la teva
pròpia història pretèrita, mirant-hi a l’àvia?
-Malgrat
reviure alguns moments dolorosos, ha estat apassionant.
-Eren
moltes les nostres àvies les que marxaven de casa per anar a servir a casa de
burgesos i així guanyar-se el plat de cigrons d’elles i ajudar a la família.
Vides dins d’altres vides, moltes històries que contar no trobes?
-De
pagès marxaven moltes noies, de vegades quan encara eren unes nenes, la meva
iaia als nou anys. Vivien en altres cases on hi havia més servei i allò de
“Cada casa és un món” quedava curt, perquè a banda dels membres de la família,
la família que formava el servei era un altre món amb vides individuals. Sí,
vides dins d’altres vides, com si fossin nines russes.
-Però t’has degut de documentar molt bé.Com ha
sigut aquest procés? És de creure que té que esdevindre
una tasca feixuga, però a l’hora molt, molt enriquidora, no?
-Documentar-se
porta molta feina, però com que m’interessa molt la memòria oral i m’han obert
les portes i el cor, ha estat emocionant. En destacaria l’equip professional i
pacients de l’ Institut Pere Mata; la Ramona Serra, que va ser infermera de
sang de l’hospital de Valls; i Josep M. Borràs i Joan Reynés,
que eren dos nens quan van viure la guerra a Les Masies.
-Com era el ésser cuinera en el temps de la teva
àvia i més on desenvolupava el seu treball el Balneari Vil·la Engràcia a l’Espluga de Francolí?
-A
Vil·la Engràcia va ser-ho durant la guerra, no els
faltava menjar, però del que es va preocupar és de canviar llaunes de carn i de
sardines per aliments frescos. La casa on va ser cuinera a Barcelona era
benestant i, a més, va poder anar a classes del xef Rondissoni
a l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, va ser una època de
grans àpats on combinava cuina tradicional catalana amb els plats que anava
descobrint.
-La teva àvia també va ésser minyona, però acabà
entre fogons. Què la va enriquir més?. La cuina és una manera de donar amor i
rebre, en forma de gratitud, molta, molta recompensa, oi?
-La
cuina, sense cap mena de dubte. La seva professió també era la seva vida, i
també crec que és un acte d’amor.
-Amiga Carme amb el teu anterior llibre, “Un cel de
plom” t´ apropaves a la figura de la Neus Català, supervivent de l’horror
nazi…d’alguna manera t’ha influenciat a l’hora d’escriure aquest llibre?
-Escriure
Un cel de plom va ser un repte molt
difícil. Crec que la dificultat em va fer millor escriptora i l’experiència
personal d’estar al costat de la Neus Català, més valenta.
-Són els plats, entre fogons, el fil conductor d’un
grapat d’històries humanes?
-La
cuina forma part inherent de les nostres vides, tant en moments molt domèstics
com en les celebracions.
-Amiga, ens pots fer cinc cèntims d’allò en que
estàs treballant en aquests moments?
-Estic
treballant en la nova novel·la, és molt aviat per parlar-ne, però agraeixo l’ interès.
26953
El camí de les Aigües. Carme Martí
560 páginas 22 x 14 cms.
21,50 euros
Ara
Un cant a la cuina feta amb amor i un deliciós homenatge a les àvies treballadores que mai no es van deixar vèncer per les adversitats del seu temps. Recepta a recepta, vivència
a vivència, El camí de les Aigües ens proposa un viatge carregat d’olors i de sabors a les nostres arrels, a la nostra infantesa. Una novel·la
memorable que ens descobreix
la vida de la cuinera Maria
Badia al llarg del segle XX a partir de la mirada de la Laura en l’actualitat.
A les acaballes de la seva vida, la
Maria Badia observa la cuina i seu a taula. Vol trobar la manera d’explicar tot el que ha viscut: les criatures que ha cuidat, les cases on ha cuinat, l’amor
i el desamor, l’amistat, la família,
la guerra, la seva passió pels fogons. Quan
troba un quadern pensat per apuntar-hi receptes,
se li il·lumina la mirada: seran els plats
que ha cuinat els que
ordenaran els seus records.
La Laura, en canvi, viu en l’obscuritat d’una lluita desesperada que fa massa que dura. Vol recuperar el
control emocional mitjançant l’escriptura,
però només troba un cert refugi
en les converses amb un jove
veí i en les visites a la seva
àvia. Li llegeix en veu alta un llibre sobre la vida d’una cuinera de l’Espluga de Francolí. L’àvia
escolta i no diu res: hi ha
alguna cosa en aquesta història,
però, que la remou ben endins.
Descobriu més detalls
sobre la novel·la al web: http://camidelesaigues.com/
Fes-ne un tast
Carme Martí
(Montblanc, 1972) és llicenciada en filologia catalana
i forma part de l’equip del
Museu de la Vida Rural de la Fundació
Carulla. El seu debut com a narradora ha seduït prop de 20.000 lectors de totes
les edats: Un cel de plom(Amsterdam, 2012) és una gran novel·la que ens apropa la vida de Neus Català, supervivent catalana del
camp d’extermini de Ravensbrück. Una obra aclamada pels lectors que ha estat traduïda al castellà i que té una versió
teatral. El
camí de les Aigües és una història de memòria i present cuinada a foc lent
durant més de cinc anys. Un relat apassionat que consolida l’autora
com una de les grans
narradores de la literatura catalana actual.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069