La
Librería de El Sueño Igualitario
Un estudi minuciós i una analítica
que té el punt de partida des de la Causa General de Borriana.
Un llibres des de la ploma de Modest
Barrera Aymerich.
Forma part de la col-lecció Universitària de Publicacions de
la Diputació de Castelló.
La sinopsi d´aquest llibre:
El principal objectiu d'aquest llibre és una anàlisi
sobre el paper de la violència
en els processos socials, de destrucció o de creació d'un ordre
determinat. Així, l'autor se centra a la ciutat de Borriana per l'elevat nombre de víctimes que va haver-hi a les mans dels dos bàndols;
i ho fa a partir de diverses
fonts, entre elles la Causa General, un sumari instruït per la dictadura
sobre els esdeveniments ocorreguts durant la II República
i la guerra civil, que pretenia, principalment,
legitimar el procés de posterior repressió.
L´
autor, Modestt Barrera Aymerich:
És
profesor i Doctor en Geografia i Història.
La seva tasca com a
historiador ha sigut reconeguda
amb guardons com el Premi d´Assaig de Vila-real i el d´Humanitats de la ciutat de
Castelló per obres centrades en qüestiones relatives a la historia social i demográfica—i en la intersecció de dos aspectos com
la familia i la historia de la dona. També ha abordat
temes relatius
a la cultura i a les mentalitats, bàsicament de l´època moderna, tot i que també ha elaborat treballs circumscrits a l´edat contemporànea i medieval. Fruit d´aquesta tasca han sigut diverses ponències en congressos, nombrosos articles en revistes especialitzades, així com també col-laboracions en
obres col-lectives, tant d´investigació com de divulgació. És autor de diversos llibres, entre els quals podríem destacar La mot barroca i Massovers i pobletans.
Cazarabet
conversa amb Modest Barrera
Aymerich:
-Modest ha sigut difícil apropar-se a la repressió i a les
formes de la violència prenent
l´exemple de la Causa General de Borriana?
-Difícil en la
mesura que calia categoritzar
conceptualment la violència
com a objecte d'estudi per a poder determinar, a continuació,
establir les formes i funcions
que podia revestir. Evidentment,
sempre partim de l'estudi de casos per a procedir
per analogies, i en concret
la Causa General és una font
excepcional per a intentar abastar el fenomen encetat amb la Guerra Civil amb tota la seua complexitat i extensió. Al
respecte, cal dir que l'investigador
ha de poder llegir entre línies
per a separar la finalitat amb
què fou concebut
el document de la utilitat
que ell vol donar-li.
-Per
què Borriana? Què té de particular?
-Sóc de Borriana, però més que això
hi havia una experiència familiar que, relatada per ma
mare, la qual tampoc l'havia viscuda directament, em tenia interessat des de feia molts anys. Inicialment
es tractava de treure-la a
la llum, de seguida vaig
poder comprovar el que ja s'intuïa per altres investigacions, que l'horror viscut a Borriana superava de bon tros el que altres poblacions de característiques anàlogues havien patit, per la qual cosa oferia les condicions per a intentar elevar un estudi
històric sobre els efectes de la guerra en un assaig
sobre la violència.
-S'està fent bé,
es va fer bé, segons el teu parer,
l'exercici de Memòria Històrica?
-Sí. Resulta
intolerable l'actitud que pretén
tancar en fals aquest procés, No podem ser lliures si no podem fer un judici,
només que siga moral, del que va succeir,
de manera que es converteix en imprescindible saber, tindre coneixement.
-D'on surt tota aquesta violència? Què és allò
que ho fa esclatar? És de suposar que després es contagia, per què ho sol fer amb
tanta facilitat?
-Si diem que és conseqüència de desequilibris en la societat tampoc no descobrim res però també seríem reduccionistes. Hi havia un procés de canvi, encarnat per la República,
que el pronunciament militar va fer
descarrilar provocant la frustració
d'una població transmutada
en agent polític, multitud,
que procedeix a destruir tot
el que tenia a veure amb el
passat.
-Tenen a veure, amb tot això,
alguns trets, esdeveniments, circumstàncies que
van passar durant la II
República?
-Tenen a veure els
fets transcorreguts des de feia dècades. El liberalisme polític a Espanya, tret d'excepcions
que confirmaven la regla, fou
corrupte escassament democràtic. En la llarga duració, la gent acumula memòria en forma de frustració,
en la curta durada podríem dir
que la República fou saludada com
la culminació d'un anhel llargament ajornat; tantes expectatives hi havia com voluntat
per part d'alguns per
impedir la construcció d'una
societat més justa.
-Quin paper va jugar amb tot el desencadenament
de l'odi les homilies des dels púlpits de l'Església?
-En la mesura que
es configura una multitud republicana disposada a satisfer els seus
anhels polítics hem de considerar que no res anava
a impedir-ho. Estaven clars quins eren els oponents, també des de feia dècades, i l’estament eclesiàstic evidentment no va fer res significatiu per moderar o temperar el seu
posicionament.
-I
des de l’estament Militar?
-Sóc del parer, i a diferència del que passava amb els eclesiàstics,
que els militars eren un grup més heterogeni
del que després ens han volgut fer veure.
Això no obsta per a què, un
cop feta la seua purga, es convertiren en l'instrument d'una violència que pretenia establir, i va aconseguir, un nou ordre social i polític.
-Com era el retrat dels qui van obrir
l'escletxa de la violència
a Borriana?
-Dintre de l'heterogeneïtat destacaven els jornalers, en l'esfera sociològica, i els militants d'organitzacions d'esquerra en la part ideològica.
-L´exemple de Borriana es pot traslladar a gairebé molts indrets
del País Valencià, no?
-Com ja
hem dit abans procedim per analogia. Els anhels i les frustracions eren
les mateixes per arreu, i
la violència que es va desplegada inicialment
en la zona republicana va tindre un efecte catàrtic o purificador.
-Com ha sigut el procés d'estudi i de documentació, així com moure les fonts?
-Les fonts són producte
d'un moment, cal tindre-ho present per a poder abstraure's. Una cosa és la finalitat que els vencedors li volien
donar, la repressió en aquest
cas, i una altra, i ben diferent,
és la que nosaltres pretenem obtenir, la pretensió d'una veritat en qualsevol circumstància. Aquesta distinció és fonamental
per a poder qüestionar la font,
en primer lloc, i extraure
la informació, tot seguit.
-Com vas treballar tot aquest material? Com teu
vas fer? Quina metodologia
de treball vas utilitzar?
-Des de fa temps l'Arxiu Històric Nacional, a
través del programa PARES, posa al nostre abast l'accés a aquesta documentació prèviament digitalitzada. Només cal sol·licitar-la. Quant a la metodologia es tracta de combinar una anàlisi quantitativa, hem de saber quants, amb una altra de caràcter qualitatiu, per esbrinar qui, quan, com. D'aquesta manera, ens adonarem que la major part de la gent que ens apareixia, en realitat eren part d'una multitud, la qual es va
convertir, en primer lloc, en agent
o instrument de la violència
catàrtica, per a convertir-se després
en objecte d'una violència fundadora o instauradora d'un
nou ordre.
-Amic, ens pots
dir o fer cinc cèntims d’allò en què estàs treballant
ara?
-En moltes coses, o segons es mire,
en no tantes. Per simplificar, et diré que continue indagant en el fenomen de la violència des d'un vessant assagístic
-no m'atrevisc a dir que filosòfic.
24034
Multitud i repressió.
Les formes de la violència. Un anàlisi
a partir de la Causa General de Borriana. Modest Barrera Aymerich
205 páginas
12,00 euros
Diputació de Castelló
El principal objectivo
de este libro es un análisis sobre el papel de la violencia en los procesos
sociales, de destrucción o de creación de un orden determinado. Así, el autor
se centra en la ciudad de Borriana por el elevado
número de víctimas que hubo a manos de los dos bandos; y lo hace a partir de
varias fuentes, entre ellas la Causa General, un sumario instruido por la
dictadura sobre los acontecimientos ocurridos durante la II República y la
guerra civil, que pretendía, principalmente, legitimar el proceso de posterior
represión.
El principal objectiu d'aquest
llibre és una anàlisi sobre el paper de la violència en els processos socials, de destrucció o de creació d'un ordre determinat.
Així, l'autor se centra en
la ciutat de Borriana per l'elevat nombre de víctimes que hi hagué a mans
dels dos bàndols; i ho fa a partir de diverses fonts, entre elles la Causa General, un sumari
instruït per la dictadura sobre els
esdeveniments ocorreguts durant la II República i la guerra civil, que pretenia, principalment,
legitimar el procés de posterior repressió.
ÍNDEX
Introducció. Sobre la memòria
...............................................................................................
13
Fonts i metodologia
....................................................................................................................
15
Fonts
......................................................................................................................................
15
Metodologia
.......................................................................................................................
19
La multitud, el poder i el fenomen social de la violència
............................................ 21
Les fases de la violència
...........................................................................................................
27
PRIMERA PART
Una violència espontània i
pura a causa d’una violència
instrumental ................... 33
El començament de la violència:
la fase desintegradora .............................................. 37
La multitud i la identificació dels
enemics: la higienització
....................................... 45
La identificació
..................................................................................................................
45
El boc expiatori .................................................................................................................
48
La catarsi
.............................................................................................................................
54
El final del terror
..............................................................................................................
59
La ràbia de la frustració
.................................................................................................
65
Una recapitulació
.............................................................................................................
66
La revolució: els intents d’estructuració
.............................................................................
69
La multitud i les connotacions
mil·lenaristes de la revolució
.......................... 69
Intensitat i brevetat
..........................................................................................................
74
Les comissions:
un poder difús
...................................................................................
75
Defensa i Ordre Públic
.......................................................................................
76
Comissió de Comunicació i transport
........................................................... 80
La comissió d’Hisenda
.......................................................................................
82
Comissió d’Indústria i Comerç
....................................................................... 85
Comissió d’Agricultura
......................................................................................
88
Entre la guerra i revolució:
la desmobilització de la multitud
........................ 92
SEGONA PART
El naixement d’una nova comunitat i la destrucció de la
multitud ........................... 99
Marc legal: la funció higiènica
i el caràcter burocràtic de
la repressió ................... 101
La funció d’estructuració
..........................................................................................................
105
Etapes de l’estructuració
...........................................................................................................
107
Legitimació: el
domini de ningú
................................................................................
107
Criminalització
..................................................................................................................
113
La desestructuració de la multitud
........................................................................................
115
Sociologia de la derrota
.............................................................................................................
123
Un món de proletaris
......................................................................................................
123
Fragmentació i radicalització política
...................................................................... 127
Responsabilitat
política
..................................................................................................
129
Per a estructurar i construir: la repressió sistemàtica i duradora
............................... 133
Desapareguts (els que probablement fugiren)
....................................................... 133
Afusellats
............................................................................................................................
136
Empresonats
.......................................................................................................................
141
Col·laboradors.................................................................................................................................
145
EPÍLEG: MULTITUD I VIOLÈNCIA
................................................................................
149
BIBLIOGRAFIA .........................................................................................................................
155
ANNEX: TAULES
.....................................................................................................................
161
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069