Cazarabet conversa amb... Ricard
Martí coordinador del llibre “Els bombardejos silenciats de 1938. Albocàsser,
Ares del Maestrat, Benassal, Vilar de Canes, Rossell
i Morella” (Onada)
Vicent R Querol, Pep
Querol,Carlos Sangüesa i Ricard Martí com a
coordinador s´ aprèn a com es va castigar i experimentar amb poblacions de l´
Alt Maestrat i els Ports com:Ares del Maestrat, Benassal,
Albocàsser,Vilar de Canes,Rossell i Morella….
Edita aquest interessant
treball d´ investigació, a quatre plomes, editorial Onada i s’engloba dins de
dos col·leccions :la de Biblioteca Minor – Els
orígens del Maestrat històric, Les arrels històriques de la comarca dels Ports
i Maquis i masovers--i la de Biblioteca dels Ports de Morella—Primavera del 38,
Efervescència literària a Morella i als Ports--.
La sinopsi del llibre:
Aquest llibre se centra
en els bombardejos que van tenir lloc a les comarques dels Ports, l’Alt i el
Baix Maestrat en els mesos de març, abril i maig de 1938.
Durant aquells mesos, les
aviacions hispana, legionària (italiana) i la legió Còndor (alemanya) van
suplir les forces teòricament necessàries per a vèncer la resistència dels
republicans al front d’Aragó i facilitar que les tropes del general Aranda
arribessin fins al mar.
A més del suport a les
tropes que lluitaven al front, aquestes forces aèries van atacar diverses
poblacions de la rereguarda republicana, que no tenien importància militar.
Fins i tot, en el cas de Morella, hi va haver un bombardeig a les tropes
pròpies. Aquests bombardejos van provocar més de cent seixanta morts.
Els fets van ser poc
coneguts per l’opinió pública durant la guerra i van ser silenciats durant la
postguerra i bona part de la democràcia.
Els autors hi aporten 250
fotografies de documents i mapes d’arxius europeus, així com els relats de
protagonistes i testimonis per tal d’esbrinar les causes dels diferents
bombardejos. Amb aquest material s’espera que es reconeguen
internacionalment els danys personals i materials ocasionats.
Els autors d’aquest llibre:
Ricard Martí
(l’Hospitalet de Llobregat, 1951). És llicenciat en Química i autor de set
llibres d’assaig històric, així com de la traducció de la biografia de Cabrera
escrita per Wilhelm von Rahden.
El darrer llibre, Primavera del 38 (2018), pot ser considerat com l’antecedent
d’aquest.
Vicent Ramon Querol Muñoz
(Vinaròs, 1967). És enginyer tècnic industrial. Ha pres part en diverses
xerrades i realitzat col·laboracions sobre temes aeronàutics relacionats amb la
Guerra Civil Espanyola. L’any 2019 va publicar el llibre Bombardeo
equivocado. Objetivo alcanzado. Rossell, 1938.
Pep Querol Balaguer
(Castelló de la Plana, 1973). Llicenciat en Humanitats, treballa als museus de
Morella i gestiona l’arxiu fotogràfic Pascual. És autor de diversos articles i
treballs d’investigació sobre la comarca dels Ports i les guerres carlistes, i
coautor del llibre Morella 1931-1940. Memòria històrica fotogràfica. Arxiu
Pascual (2017).
Carlos Sangüesa Ortí (Morella, 1959).
Llicenciat en Història contemporània, ha publicat quatre llibres sobre la
història, l’etnografia i els costums de la comarca dels Ports. És director del
castell i els museus de Morella, i coautor del llibre Morella 1931-1940.
Memòria històrica fotogràfica. Arxiu Pascual (2017).
Cazarabet conversa amb Ricard Martí:
-Amics ens podeu
contar allò que vos ha fet escriure
aquest assaig d´ investigació sobre els bombardejos que van tindre lloc a l´
Alt Maestrat i els Ports a la Guerra d´ Espanya per part de les aviacions d´
Alemanya, Itàlia i del bàndol anomenat “nacional”..
-De fet aquest llibre
complementa l’anterior, està centrat en uns bombardeigs que, com dic en la meva
aportació, no van decidir el decurs de la guerra, però van causar força víctimes
i molt de patiment a la població civil. Danys i patiment que, a més a més, no
ha estat reconegut encara pels governs hereus dels causants dels bombardeigs.
Per a mi – i estic segur
que pels altres coautors també – el motiu principal d’escriure el llibre ha
estat trobar la veritat, donar-la a conèixer i fer una aportació per barrar el
pas a la repetició d’aquests fets.
-Com vos ho vareu fer això de treballar els bombardejos en aquestes zones
tenint en compte que sou varies plomes?-Com vos vareu repartir la feina perquè
cadascú de vosaltres està especialitzat en una tasca..?, de ben segur que
sabíeu què podia aportar cadascú de vosaltres, però…
-A partir dels coneixements específics de cada autor, vaig
pensar que hi havia unes característiques comunes a tots els bombardeigs, sobre
tot el silenci posterior durant la guerra, la post-guerra
i la democràcia, comprensible en alguns períodes, però poc defensable per part
d’historiadors especialitzats en la guerra aèria o en les comarques del sud de
l’Ebre.
Tots els autors ja havíem
publicat ( o estàvem a punt de fer-ho) alguns treballs al respecte el 2018, era
qüestió d’aprofundir i intentar relacionar-los en el temps i en la geografia, i
crec que hem tingut sort. No ho sabem tot, tanmateix hem pogut contestar les
preguntes bàsiques: què va passar?, qui ho va fer? Quanta gent va morir? I fins
i tot aventurar-ne les causes de cada bombardeig.
-Com ha sigut, com ha estat la tasca de documentar-vos, llegir, anar a
arxius, biblioteques, recollir o fer entrevistes…
- Com tu dius, és la
nostra tasca, ens apassiona la història i creiem que l’hem de donar a conèixer,
és el nostre llegat a la generació actual i a les futures.
-I després com ho organitzeu tot plegat, tenint en compte, a més, que el
vostre és un treball coral?
- Si partim d’una base comuna, és qüestió de trobar un
coordinador i un editor, en aquest cas, el Centre d’Estudis dels Ports.
-La guerra a l´ aire a la Guerra d´ Espanya com creieu que decideix el
resultat final de la mateixa?
- La guerra aèria va ser important, especialment en
l’ofensiva d’Aragó, però també ho van ser la marina i les accions terrestres en
el conjunt de la guerra civil. El resultat final va ser la suma d’encerts i
errors de tots dos bàndols.
-Per què van ésser,
aquestos, bombardejos silenciats?.Per
ser considerats camps d´ experimentació aquests bombardejos hi havia material
pendent d´ analitzar i ser estudiat e investigat que estava classificat per les
diferents administracions?
- Al meu parer, el govern republicà no en va fer gaire
difusió, per tal de no enfonsar més els ànims de la població. Reconèixer la
superioritat militar aèria dels rebels i les incapacitats per a defensar els
civils dels bombardeigs deuria ser molt dur per a aquells governants.
A l’altre bàndol, la
malvestat intrínseca de bombardejar poblacions pràcticament indefenses,
l’aplicació de la vella norma de procurar el efecto
sin que se note el cuidado,
i l’autonomia amb què actuaven alemanys i italians - cosa que contradeia la
imatge del líder que amb el seu geni militar duria la victòria als seus
partidaris -, implicava ser efectius però no difondre la imatge pública dels
que després es van anomenar “danys col·laterals no desitjats”.
-Per què es pretenen ocultar i fins quin punt s´ aconsegueix …?.Per favor
feu-nos cinc cèntims de les investigacions…
- De fet als arxius de l’estat espanyol és molt difícil
trobar documents que aportin una visió clara d’aquests bombardeigs. Potser per
això, els historiadors del franquisme i de la transició, malgrat que alguns
eren bons especialistes en la guerra aèria, no en parlaven.
Fins que no es van
difondre els documents dels arxius de Friburg i
d’Itàlia, tot era una vaga notícia, uns records amargs de les víctimes i llurs
famílies.
A Espanya el silenci va
imperar fins el segle XXI.
-Què heu anat trobant que vos a sobtat o vos ha ficat peces importants dins
el trencaclosques global de la guerra de l´ aire i de la seva incidència en el
resultat final de la guerra…?
- A mi m’ha sobtat que en ple segle XXI algú
s’escandalitzi per un documental que difon un informe oficial de la força aèria
alemanya.
Especialment, quan els
mateixos pilots nazis venien explicant-ho des del 1954!, i que des que l’Antony Beevor ho va publicar
l’any 1982, a Espanya el tema va continuar silenciat fins a l’exposició i
projecció del documental “experiment Stuka” el 2012.
Resulta sorprenent, per
no dir penós, que encara es vulgui “matar al missatger” per haver dit que van
ser bombardeigs injustificats (militarment parlant) de pobles gairebé
indefensos durant la guerra civil.
Va ser el cas dels
bombardeigs dels Stuka de l’informe Fugger, el cas del poble de Rossell i l’ocultació del probable bombardeig per
part de l’aviació hispana de les seves pròpies tropes a Morella.
Si no hagués estat pels
historiadors locals com Vicent i Pep Querol, Emili Ferrando, Francesc Xavier Duarte, Juan Luis Porcar, Òscar Vives, etc. etc. tots
aquests bombardeigs haurien restat tan sepultats com llurs víctimes.
-Penseu que queda clar
que aquesta mena de bombardejos van ser bombardejos que eren tinguts en compte
com un assaig de cara a la II Guerra Mundial?
- Aquesta opinió, no tan sols la compartien els
historiadors i especialistes de la guerra aèria, ans era pública, notòria i de
sentit comú.
-Preneu com a precedent o antecedent
el bombardeig a Alcanyís, per què?
- Alcanyís va ser un cas
fatídic. No tan sols va agafar desprevinguda a la població ans va atansar
agrupacions de civils, infants i ferits d’hospitals tot provocant una
carnisseria de la qual ni tan sols coneixem la xifra aproximada de morts.
José Mª Maldonado que s’hi ha esmerçat durant anys, calcula que
podrien ser més de cinc-cents.
Si en els casos estudiats
per nosaltres s’haguessin donat circumstàncies similars, estaríem parlant de
centenars de morts, en comptes de 160.
-Com va influir la caiguda del front d´ Aragó que parteix encara més el
mapa de la guerra?
- La propaganda dels nacionalistes espanyols assegurava
que amb l’arribada al mar Mediterrani, la guerra s’acabava. Franco mateix ho va
dir per la ràdio des de Saragossa.
Tanmateix, després
d’arribar a Vinaròs i Benicarló, la resistència republicana fins a Sagunt i la
contraofensiva de l’Ebre, van allargar la contesa durant gairebé un any més.
-Aquella primavera del 38 va ser especialment tràgica al nord del País Valencià,
no?
- La guerra que des de juliol del 36 es feia a l’Aragó,
quedava lluny, però aquella primavera de 1938
va arribar a les comarques del País Valencià amb combats terrestres i
aeris que van causar força baixes entre les tropes i moltes víctimes innocents
a la rereguarda, tant al sud com al nord del riu Ebre.
-Rossell va ser especialment un lloc castigat per l´ efecte de la Guerra
des de l´ aire?
- Com explica Vicent Querol, el bombardeig de Rossell va ser
un error, l’objectiu havia de ser l’aeròdrom de la Sénia, a pocs quilòmetres de
Rossell, nogensmenys, abans que reconèixer l’error humà, els feixistes italians
es van estimar més falsificar i esborrar documents per tal de no deixar rastre.
El poble no era - no
podia ser- , objectiu militar i, com va passar amb d’altres viles i ciutats, va
patir un càstig totalment immerescut.
-Tant les poblacions de l´ Alt
Maestrat com la d´ Els Ports, a Morella…com ho vivien en el cas de ser
directament agredides pels bombardejos...
- Com diem al llibre, amb una barreja de temor i
estoïcisme.
Després del primer
bombardeig, tothom fugia als masos, coves, etc. ( a Villores
es van aplegar més de cent persones en el molí del riu Bergantes), de manera
que els segons o tercers bombardeigs ja només van produir ferits.
Els habitants no van
tornar-ne fins dies després de l’entrada dels “nacionals”.
-I quan les poblacions no eren agredides tant directament,però sentien com
les poblacions veïnes eren bombardejades també degueren tindre un neguit
constant…-Quantes víctimes es van comptabilitzar per l´ acció dels bombardejos
tant a l´ Alt Maestrat com als Ports?.I ferits?
- Al llibre trobareu els llistats de civils difunts. No
s’inclouen els soldats, que en el cas de Morella van arribar a 112 en els
primers dies posteriors al bombardeig.
Respecte dels ferits és
pràcticament impossible saber-ne la xifra, ni tan sols aproximada, perquè van
ser traslladats a d’altres localitats que comptaven amb hospitals, però en la
meva opinió serien tants, o més, que els morts.
-Com els va anar als edificis particulars i als “edificis que són Patrimoni
o de tot i totes”?
- Imagineu-vos-ho!
L’informe Fugger és literalment un judici, una valoració, de
l’eficàcia de les bombes de 500 Kg llençades pels Stuka.
Aporta dades concretes: profunditat, amplada i nombre d’edificis
destruïts. No hi havia edifici que
pogués resistir un impacte directe, i molt pocs aguantaven l’ona explosiva.
Al llibre trobareu dades
de les cases danyades, totalment o parcial, en cada acció.
-Des d´ on venien aquests
avions per descarregar les bombes?
- Els nacionalistes tenien aeròdroms a Aragó (a Saragossa
en tenien dos), la Rioja..., fins i tot feien servir els aeròdroms que anaven
ocupant, cas d’Alcanyís (Puig Moreno i un altre) Mas de les Mates...
En el cas dels pobles de
l’Alt Maestrat, els avions Stuka venien de l’aeròdrom
de la Sénia.
-Hi ha molta documentació que arropa les vostres investigacions en forma de
mapes, fotografies, il·lustracions, cartes, impresos,cartells, dibuixos…algunes
coses realment molt curioses com alguna foto a color…què ens podeu comentar?
- Llavors havia una cursa d’armaments, tot preparant-se
per a la II guerra mundial. Italians, alemanys i russos hi competien.
Al final de la guerra civil espanyola els
alemanys van posar-se al capdavant, però l’entrada en guerra dels
nord-americans i les tècniques antiaèries (radar inclòs), van desgastar-los
fins a la derrota total.
-Amics el suport d’Alemanya i d´ Itàlia allí on va marcar un punt més
diferencial va ésser amb la Guerra a l’Aire? A la II República la va ajudar la URSS,
però no va compensar per a res, no? La guerra mai hagués sigut la mateixa sense
aquest suport,oi? veient el poder, remarco, sobretot a l´aire
de les aviacions alemanyes e italianes…com penseu que hagués estat el
conflicte?
- Com es pot llegir en un despatx d’agència
internacional reproduït al llibre, Franco no hauria guanyat sense l’ajut en
homes, proveïments i armaments d’Alemanya i Itàlia.
Com es diu en el Tirant
lo Blanc, per fer la guerra cal “gent, argent i forment” i això fa segles que
no ha canviat.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069