9788417638795_04_h.jpgCazarabet conversa amb...   Ricard Martí coordinador del llibre “Els bombardejos silenciats de 1938. Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal, Vilar de Canes, Rossell i Morella” (Onada)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Vicent R Querol, Pep Querol,Carlos Sangüesa i Ricard Martí com a coordinador s´ aprèn a com es va castigar i experimentar amb poblacions de l´ Alt Maestrat i els Ports com:Ares del Maestrat, Benassal, Albocàsser,Vilar de Canes,Rossell i Morella….

Edita aquest interessant treball d´ investigació, a quatre plomes, editorial Onada i s’engloba dins de dos col·leccions :la de Biblioteca Minor – Els orígens del Maestrat històric, Les arrels històriques de la comarca dels Ports i Maquis i masovers--i la de Biblioteca dels Ports de Morella—Primavera del 38, Efervescència literària a Morella i als Ports--.

La sinopsi del llibre:

Aquest llibre se centra en els bombardejos que van tenir lloc a les comarques dels Ports, l’Alt i el Baix Maestrat en els mesos de març, abril i maig de 1938.

Durant aquells mesos, les aviacions hispana, legionària (italiana) i la legió Còndor (alemanya) van suplir les forces teòricament necessàries per a vèncer la resistència dels republicans al front d’Aragó i facilitar que les tropes del general Aranda arribessin fins al mar.

A més del suport a les tropes que lluitaven al front, aquestes forces aèries van atacar diverses poblacions de la rereguarda republicana, que no tenien importància militar. Fins i tot, en el cas de Morella, hi va haver un bombardeig a les tropes pròpies. Aquests bombardejos van provocar més de cent seixanta morts.

Els fets van ser poc coneguts per l’opinió pública durant la guerra i van ser silenciats durant la postguerra i bona part de la democràcia.

Els autors hi aporten 250 fotografies de documents i mapes d’arxius europeus, així com els relats de protagonistes i testimonis per tal d’esbrinar les causes dels diferents bombardejos. Amb aquest material s’espera que es reconeguen internacionalment els danys personals i materials ocasionats.

Els autors d’aquest llibre:

Ricard Martí (l’Hospitalet de Llobregat, 1951). És llicenciat en Química i autor de set llibres d’assaig històric, així com de la traducció de la biografia de Cabrera escrita per Wilhelm von Rahden. El darrer llibre, Primavera del 38 (2018), pot ser considerat com l’antecedent d’aquest.

Vicent Ramon Querol Muñoz (Vinaròs, 1967). És enginyer tècnic industrial. Ha pres part en diverses xerrades i realitzat col·laboracions sobre temes aeronàutics relacionats amb la Guerra Civil Espanyola. L’any 2019 va publicar el llibre Bombardeo equivocado. Objetivo alcanzado. Rossell, 1938.

Pep Querol Balaguer (Castelló de la Plana, 1973). Llicenciat en Humanitats, treballa als museus de Morella i gestiona l’arxiu fotogràfic Pascual. És autor de diversos articles i treballs d’investigació sobre la comarca dels Ports i les guerres carlistes, i coautor del llibre Morella 1931-1940. Memòria històrica fotogràfica. Arxiu Pascual (2017).

Carlos Sangüesa Ortí (Morella, 1959). Llicenciat en Història contemporània, ha publicat quatre llibres sobre la història, l’etnografia i els costums de la comarca dels Ports. És director del castell i els museus de Morella, i coautor del llibre Morella 1931-1940. Memòria històrica fotogràfica. Arxiu Pascual (2017).

 

 

 

Cazarabet conversa amb Ricard Martí:

Ricard-intervida-205x300.jpg-Amics ens podeu contar  allò que vos ha fet escriure aquest assaig d´ investigació sobre els bombardejos que van tindre lloc a l´ Alt Maestrat i els Ports a la Guerra d´ Espanya per part de les aviacions d´ Alemanya, Itàlia i del bàndol anomenat “nacional”..

-De fet aquest llibre complementa l’anterior, està centrat en uns bombardeigs que, com dic en la meva aportació, no van decidir el decurs de la guerra, però van causar força víctimes i molt de patiment a la població civil. Danys i patiment que, a més a més, no ha estat reconegut encara pels governs hereus dels causants dels bombardeigs.

Per a mi – i estic segur que pels altres coautors també – el motiu principal d’escriure el llibre ha estat trobar la veritat, donar-la a conèixer i fer una aportació per barrar el pas a la repetició d’aquests fets.

-Com vos ho vareu fer això de treballar els bombardejos en aquestes zones tenint en compte que sou varies plomes?-Com vos vareu repartir la feina perquè cadascú de vosaltres està especialitzat en una tasca..?, de ben segur que sabíeu què podia aportar cadascú de vosaltres, però…

-A partir dels coneixements específics de cada autor, vaig pensar que hi havia unes característiques comunes a tots els bombardeigs, sobre tot el silenci posterior durant la guerra, la post-guerra i la democràcia, comprensible en alguns períodes, però poc defensable per part d’historiadors especialitzats en la guerra aèria o en les comarques del sud de l’Ebre.

Tots els autors ja havíem publicat ( o estàvem a punt de fer-ho) alguns treballs al respecte el 2018, era qüestió d’aprofundir i intentar relacionar-los en el temps i en la geografia, i crec que hem tingut sort. No ho sabem tot, tanmateix hem pogut contestar les preguntes bàsiques: què va passar?, qui ho va fer? Quanta gent va morir? I fins i tot aventurar-ne les causes de cada bombardeig.

-Com ha sigut, com ha estat la tasca de documentar-vos, llegir, anar a arxius, biblioteques, recollir o fer entrevistes…

- Com tu dius, és la nostra tasca, ens apassiona la història i creiem que l’hem de donar a conèixer, és el nostre llegat a la generació actual i a les futures.

-I després com ho organitzeu tot plegat, tenint en compte, a més, que el vostre és un treball coral?

- Si partim d’una base comuna, és qüestió de trobar un coordinador i un editor, en aquest cas, el Centre d’Estudis dels Ports.

-La guerra a l´ aire a la Guerra d´ Espanya com creieu que decideix el resultat final de la mateixa?

- La guerra aèria va ser important, especialment en l’ofensiva d’Aragó, però també ho van ser la marina i les accions terrestres en el conjunt de la guerra civil. El resultat final va ser la suma d’encerts i errors de tots dos bàndols.

20200821_papersDelsPorts_10.jpg-Per què van ésser, aquestos,  bombardejos silenciats?.Per ser considerats camps d´ experimentació aquests bombardejos hi havia material pendent d´ analitzar i ser estudiat e investigat que estava classificat per les diferents administracions?

- Al meu parer, el govern republicà no en va fer gaire difusió, per tal de no enfonsar més els ànims de la població. Reconèixer la superioritat militar aèria dels rebels i les incapacitats per a defensar els civils dels bombardeigs deuria ser molt dur per a aquells governants.

A l’altre bàndol, la malvestat intrínseca de bombardejar poblacions pràcticament indefenses, l’aplicació de la vella norma de procurar el efecto sin que se note el cuidado, i l’autonomia amb què actuaven alemanys i italians - cosa que contradeia la imatge del líder que amb el seu geni militar duria la victòria als seus partidaris -, implicava ser efectius però no difondre la imatge pública dels que després es van anomenar “danys col·laterals no desitjats”.

-Per què es pretenen ocultar i fins quin punt s´ aconsegueix …?.Per favor feu-nos cinc cèntims de les investigacions…

- De fet als arxius de l’estat espanyol és molt difícil trobar documents que aportin una visió clara d’aquests bombardeigs. Potser per això, els historiadors del franquisme i de la transició, malgrat que alguns eren bons especialistes en la guerra aèria, no en parlaven.

Fins que no es van difondre els documents dels arxius de Friburg i d’Itàlia, tot era una vaga notícia, uns records amargs de les víctimes i llurs famílies.

A Espanya el silenci va imperar fins el segle XXI.

-Què heu anat trobant que vos a sobtat o vos ha ficat peces importants dins el trencaclosques global de la guerra de l´ aire i de la seva incidència en el resultat final de la guerra…?

- A mi m’ha sobtat que en ple segle XXI algú s’escandalitzi per un documental que difon un informe oficial de la força aèria alemanya.

Especialment, quan els mateixos pilots nazis venien explicant-ho des del 1954!, i que des que l’Antony Beevor ho va publicar l’any 1982, a Espanya el tema va continuar silenciat fins a l’exposició i projecció del documental “experiment Stuka” el 2012.

Resulta sorprenent, per no dir penós, que encara es vulgui “matar al missatger” per haver dit que van ser bombardeigs injustificats (militarment parlant) de pobles gairebé indefensos durant la guerra civil.

Va ser el cas dels bombardeigs dels Stuka de l’informe Fugger, el cas del poble de Rossell  i l’ocultació del probable bombardeig per part de l’aviació hispana de les seves pròpies tropes a Morella.

Si no hagués estat pels historiadors locals com Vicent i Pep Querol, Emili Ferrando, Francesc Xavier Duarte, Juan Luis Porcar, Òscar Vives, etc. etc. tots aquests bombardeigs haurien restat tan sepultats com llurs víctimes.

9788417050788_04_h.jpg-Penseu que queda clar que aquesta mena de bombardejos van ser bombardejos que eren tinguts en compte com un assaig de cara a la II Guerra Mundial?

- Aquesta opinió, no tan sols la compartien els historiadors i especialistes de la guerra aèria, ans era pública, notòria i de sentit comú.

-Preneu com a precedent  o antecedent el bombardeig a Alcanyís, per què?

- Alcanyís va ser un cas fatídic. No tan sols va agafar desprevinguda a la població ans va atansar agrupacions de civils, infants i ferits d’hospitals tot provocant una carnisseria de la qual ni tan sols coneixem la xifra aproximada de morts.

José Mª Maldonado que s’hi ha esmerçat durant anys, calcula que podrien ser més de cinc-cents.

Si en els casos estudiats per nosaltres s’haguessin donat circumstàncies similars, estaríem parlant de centenars  de morts, en comptes de 160.

-Com va influir la caiguda del front d´ Aragó que parteix encara més el mapa de la guerra?

- La propaganda dels nacionalistes espanyols assegurava que amb l’arribada al mar Mediterrani, la guerra s’acabava. Franco mateix ho va dir per la ràdio des de Saragossa.

Tanmateix, després d’arribar a Vinaròs i Benicarló, la resistència republicana fins a Sagunt i la contraofensiva de l’Ebre, van allargar la contesa durant gairebé un any més.

-Aquella primavera del 38 va ser especialment tràgica al nord del País Valencià, no?

- La guerra que des de juliol del 36 es feia a l’Aragó, quedava lluny, però aquella primavera de 1938  va arribar a les comarques del País Valencià amb combats terrestres i aeris que van causar força baixes entre les tropes i moltes víctimes innocents a la rereguarda, tant al sud com al nord del riu Ebre.

-Rossell va ser especialment un lloc castigat per l´ efecte de la Guerra des de l´ aire?

- Com explica Vicent Querol, el bombardeig de Rossell va ser un error, l’objectiu havia de ser l’aeròdrom de la Sénia, a pocs quilòmetres de Rossell, nogensmenys, abans que reconèixer l’error humà, els feixistes italians es van estimar més falsificar i esborrar documents per tal de no deixar rastre.

El poble no era - no podia ser- , objectiu militar i, com va passar amb d’altres viles i ciutats, va patir un càstig totalment immerescut.

images.jpg-Tant  les poblacions de l´ Alt Maestrat com la d´ Els Ports, a Morella…com ho vivien en el cas de ser directament agredides pels bombardejos...

- Com diem al llibre, amb una barreja de temor i estoïcisme.

Després del primer bombardeig, tothom fugia als masos, coves, etc. ( a Villores es van aplegar més de cent persones en el molí del riu Bergantes), de manera que els segons o tercers bombardeigs ja només van produir ferits.

Els habitants no van tornar-ne fins dies després de l’entrada dels “nacionals”.

-I quan les poblacions no eren agredides tant directament,però sentien com les poblacions veïnes eren bombardejades també degueren tindre un neguit constant…-Quantes víctimes es van comptabilitzar per l´ acció dels bombardejos tant a l´ Alt Maestrat com als Ports?.I ferits?

- Al llibre trobareu els llistats de civils difunts. No s’inclouen els soldats, que en el cas de Morella van arribar a 112 en els primers dies posteriors al bombardeig.

Respecte dels ferits és pràcticament impossible saber-ne la xifra, ni tan sols aproximada, perquè van ser traslladats a d’altres localitats que comptaven amb hospitals, però en la meva opinió serien tants, o més, que els morts.

-Com els va anar als edificis particulars i als “edificis que són Patrimoni o de tot i totes”?

- Imagineu-vos-ho!

L’informe Fugger és literalment un judici, una valoració, de l’eficàcia de les bombes de 500 Kg llençades pels Stuka. Aporta dades concretes: profunditat, amplada i nombre d’edificis destruïts.  No hi havia edifici que pogués resistir un impacte directe, i molt pocs aguantaven l’ona explosiva.

Al llibre trobareu dades de les cases danyades, totalment o parcial, en cada acció.

Alcanyís-1.jpg-Des d´ on venien aquests avions per descarregar les bombes?

- Els nacionalistes tenien aeròdroms a Aragó (a Saragossa en tenien dos), la Rioja..., fins i tot feien servir els aeròdroms que anaven ocupant, cas d’Alcanyís  (Puig Moreno i un altre) Mas de les Mates...

En el cas dels pobles de l’Alt Maestrat, els avions Stuka venien de l’aeròdrom de la Sénia.

-Hi ha molta documentació que arropa les vostres investigacions en forma de mapes, fotografies, il·lustracions, cartes, impresos,cartells, dibuixos…algunes coses realment molt curioses com alguna foto a color…què ens podeu comentar?

- Llavors havia una cursa d’armaments, tot preparant-se per a la II guerra mundial. Italians, alemanys i russos hi competien.

 Al final de la guerra civil espanyola els alemanys van posar-se al capdavant, però l’entrada en guerra dels nord-americans i les tècniques antiaèries (radar inclòs), van desgastar-los fins a la derrota total.

-Amics el suport d’Alemanya i d´ Itàlia allí on va marcar un punt més diferencial va ésser amb la Guerra a l’Aire? A la II República la va ajudar la URSS, però no va compensar per a res, no? La guerra mai hagués sigut la mateixa sense aquest suport,oi? veient el poder, remarco, sobretot a l´aire de les aviacions alemanyes e italianes…com penseu que hagués estat el conflicte?

- Com es  pot llegir en un despatx d’agència internacional reproduït al llibre, Franco no hauria guanyat sense l’ajut en homes, proveïments i armaments d’Alemanya i Itàlia.

Com es diu en el Tirant lo Blanc, per fer la guerra cal “gent, argent i forment” i això fa segles que no ha canviat.

 

alcanyís-2.jpg

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com