Cazarabet conversa con... Xavier Serra,
autor de “Biografies parcials”
(Afers)
Editorial Afers ens fa aplegar la quarta part, anomenada Impuls d´ aquestes
biografíes autèntics retrats
humans i personals que fan història.
L ´autor,
en Xavier Serra, ja ha participat
amb els tres toms anteriors que conformen, Biografies Parcials.
Allò que ens diu Impuls,
la cuarta part de Biografies
Parcials.
A més de narrar una sèrie de trajectòries vitals, Biografies parcials ofereix, en certa
manera, una visió de la història
del País Valencià en les darreres
dècades del segle XX i les primeres del segle XXI. Aquest nou volum
aplega les biografies de l’actriu Pepa López, el professor
de literatura Donimic Keown,
l’editor Vicent Olmos, l’arqueòleg Ferran Arasa, la soprano Enedina Lloris
i el periodista Vicent Partal.
Tots els personatges d’aquest volum són nascuts
entre el 1951 i el 1960. Les seves peripècies biogràfiques, per tant, «s’han trobat
circumscrites pels mateixos fets: el final de la dictadura
militar del general Franco, els tripijocs
de l’anomenada Transició, l’auge del neoliberalisme, la recuperació de l’autogovern, la caiguda del mur de Berlín...».
L´ autor d´ aquest tom de Biografies parcials, en Impuls , en Xavier Serra: és doctor en Filosofia.
Ha escrit diverses obres d’assaig i una sèrie de biografies sobre personatges que
han tingut una repercussió
en la cultura del País Valencià en les darreres dècades. Ha publicat els llibres: La
tertúlia de Joan Fuster, A peu de foto (amb fotografies de Francesc Vera), Història
social de la filosofia catalana, La filosofia en la
cultura catalana,Biografies
parcials 1. Els 70 al País Valencià, Biografies parcials 2. Nascuts abans de la guerra, Biografies parcials 3. L’època crítica i, finalment, Biografies parcials 4. Impuls.
Biografies Parcials
ja porta, amb aquest, quatre llibres sortint. Ara, si vos pareix, fem repàs
amb els altres
tres.
Tots quatre
llibres estan farcits de diverses plomes que ens apropem a noms
que van fer terra i país…
Biografies parcials
1. Els 70 al País Valencià.
Biografies parcials ofereix una visió amena, irònica i perspicaç de la història recent del País Valencià. Aquest primer volum aplega els
retrats de sis personatges nascuts entre el 1940
i el 1950: el novel·lista Josep Lozano, l'erudit Francesc Pérez Moragón,
el cooperativista Josep M. Soriano Bessó, el jurista
Lluís Aguiló Lúcia, el
medievalista anglès Robert Archer
i el pintor Manuel Boix. A través del relat de les peripècies individuals, són narrats alguns dels fets més
rellevants esdevinguts en
la literatura, les arts, la política i l'economia valencianes en les darreres dècades: la història de la revista Gorg, la gestació de la novel·la Crim de Germania, el negoci de la
Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, la renovació
de l'ambient artístic, l'inici de la cooperativa Consum,
la internacionalització del prestigi
de la poesia d'Ausiàs March, la irrupció del «blaverisme», les aspiracions nacionalistes...
Biografies parcials
2. Nascuts abans de la guerra.
Biografies parcials ofereix una visió amena, irònica i perspicaç de la història del País Valencià. Aquest nou volum
aplega els retrats literaris de sis personatges nascuts abans de la Guerra del
1936-1939: el pintor i polític Doro Balaguer, el capellà Josep Antoni Comes, el crític
literari Josep Iborra, l’historiador
i col·leccionista d’art
Pere Maria Orts, el filòleg Germà Colón i el geògraf Vicenç Rosselló. A
través del relat de les peripècies
individuals, són narrats el funest desgavell de la Guerra Civil, la penúria
i la manca de perspectives de la postguerra, l’eclosió del negoci turístic, els atemptats
contra les llibreries en els
anys setanta...
Biografies parcials . 3 L´època crítica.
Xavier Serra és
un dels escriptors valencians més prolífics de la literatura catalana actual. Ha publicat darrerament en l’editorial Afers els llibres: La tertúlia
de Joan Fuster, La filosofia en la cultura catalana,
A peu de foto (amb fotografies de Francesc Vera), Història social de la filosofia
catalana i dos volums de Biografies parcials: (1) Els 70 al País Valencià
i (2) Nascuts abans de la
guerra.
Cazarabet
conversa amb Xavier Serra:
-Amic Xavier, què és aquest conjunt de llibres que edita Afers amb el títol de Biografies Parcials?
-L’esquema és simple. Són quatre
volums de retrats literaris de personatges que han tingut una repercussió al
País Valencià en les darreres dècades. En cada volum hi ha sis biografies i la
manera d’agrupar-les respon a un criteri generacional.
-En concret, què vol desvetllar, ara, aquesta quarta part, Impuls?
-Aquest volum inclou els nascuts
en la dècada 1951-1960. Hi ha una actriu, Pepa López; un crític literari,
Dominic Keown; un editor, Vicent Olmos;
un arqueòleg, Ferran Arasa; una soprano, Enedina Lloris i un periodista, Vicent Partal.
-Parla’ns un poc dels altres tres llibres que mitjançant les persones
s’apropen a la història del País Valencià... i que precedeixen a Impuls: Els 70 al País Valencià; Nascuts abans de la guerra; L’època crítica.
-Presentar les trajectòries
vitals dels personatges obliga a detallar les circumstàncies socials,
polítiques o econòmiques en què es van moure. En conjunt, les Biografies parcials tracten del país, i
de la gent que no s’ofegà en la mediocritat, ni es deixà asfixiar per la densa
capa d’estupidesa ambiental del franquisme i de tot el que vingué després.
-Necessita el lector i la lectora del País Valencià tindre els seus propis
referents biogràfics?
-Es pot viure en un país sense
conèixer a fons els seus pintors i escriptors, o els seus erudits, o geògrafs,
o historiadors, o músics. És el que passa en qualsevol país ensopit i governat
per cretins. Però no acostuma a ser massa divertit viure en països així.
-És la biografia una altra manera d’aproximar-nos a la història d’un poble?
-Potser és una de les més amenes.
I també és una manera de deixar que el lector tregui ell mateix les conclusions
a l’hora de considerar globalment unes determinades èpoques.
-La veritat és que tots els llibres, totes les Biografies parcials, són i
han estat estris molt enriquidors per als lectors i lectores, què ens pots dir?
-Només puc dir que l’objectiu
principal és literari. Són narracions, en definitiva. Vides contades. Ara bé:
com que són vides reals, no imaginades, i les situacions i les peripècies que
travessen els personatges són també reals, es pot extreure algun profit, més
enllà del literari. Es pot entendre millor com és realment el país, i com és la
gent que ha treballat fins a les últimes conseqüències, que no és precisament
la gent que surt habitualment a la major part dels diaris i les televisions que
veiem i llegim, que són uns diaris i unes televisions que només serveixen a
fins polítics i econòmics de baixa categoria.
-Són lectures que es podrien fer ben efectives sí o sí, als instituts de
secundària?
-Això ha passat amb alguns
professors. Per diversos motius. Hi ha alumnes que volien emprendre una carrera
artística i que no sabien qui eren Manuel Boix o Francesc Jarque. O alumnes de
filologia que no coneixien Germà Colom, Albert Hauf o
Robert Archer.
O alumnes que volen estudiar història i geografia i necessiten descobrir
com i sobre què van fer els seus estudis
Thomas Glick o Vicenç Rosselló. No és normal
llençar els alumnes a estudiar carreres sense que hagin tingut l’oportunitat de
conèixer les trajectòries dels seus precedents més pròxims. És una actitud
estúpida.
-Les trajectòries vitals que es van narrant fins a quin punt poden aplegar
a impactar-nos i fer-nos voler saber més i endinsar-nos en altres lectures?
-Cada biografia és,
literàriament, una peça individual. Per tant, cada lector pot començar per la
que més li interessi d’entrada. I si li interessa aquest tipus de literatura,
d’una biografia passarà a l’altra. Tot està lligat. Unes altres lectures?
Naturalment, en el cas dels personatges que tenen una producció escrita, com és
el cas de Partal, el lector de la biografia voldrà
conèixer quin tipus de periodisme fa, si no ho sap ja. O si s’interessa per la
literatura, després de llegir les biografies de Josep Lozano i Joan Francesc
Mira, segurament sentirà interès per llegir els seus llibres i extreure les
seves conclusions sobre aquests autors.
-Diuen que la biografia és un gènere molt exigent, fins i tot llegia un dia
que pot ser sigui el més exigent, ho comparteixes? Hi ficaries dins del sac a
les Biografíes parcials i aquelles que encara van
deixant fruits i van bategant?
-Amb el quart volum, les Biografies parcials ja estan completes.
No hi haurà més volums de Biografies
parcials. Per què? Perquè he retratat la gent que he conegut, des dels més
vells fins a la generació anterior a la meva. De la meva generació, en podria
parlar, però d’una altra manera. No en aquesta obra. No amb aquest estil, ni
amb aquest plantejament literari. Un gènere difícil? Escriure és sempre
difícil. La major part de les biografies que es publiquen no són sinó llaunes
acadèmiques, o necrologies, o discursos d’homenatge escrits amb adjectius
inflats. O entrades d’enciclopèdia plenes d’errades i inexactituds, perquè la
vida és complexa. Les biografies literàries han d’aspirar, almenys, a
transmetre sense simplificacions fàcils aquesta complexitat de la vida
real.
-S’ha d’ésser un documentalista molt minuciós, és tot molt rigorós, però, a
la vegada, el lector i lectora, penso, són molt assossegats i com que saben tot
aquest treball són o solen ésser molt agraïts. Ho veus i ho sents així?
-El procés de documentació pot
arribar a exigir molt d’esforç. I, de vegades, el resultat d’aquest esforç és
una quantitat enorme de dades, de noms, d’informació. Però després cal saber
dir només el que cal dir. Dir només el que és essencial per a dibuixar la línia
narrativa. El més difícil no és escriure. És esborrar. L’agraïment dels lectors
pot ser desorientador. L’única cosa que se li pot demanar a un escriptor és que
escrigui tan bé com pugui, fins i tot contra el gust o les expectatives dels
lectors.
En Impuls, aquesta quanta part de
Biografies Parcials, t´apropes a en Vicent Olmos, editor d´Afers, com ha
sigut aquesta mena d´encaixament …com és fer-li l´ullet al propi editor?—rises---
-Jo ho veig a l’inrevés. No podia
deixar d’escriure la biografia de l’editor Olmos,
encara que fos el meu editor. Una de les històries que jo volia contar era la
història de l’edició en català al segle XX, i a partir de la biografia d’Olmos, que és un dels editors clau, podia contar aquesta
història. Després hi havia la seva trajectòria vital, els episodis escolars
hilarants que va viure, els seus antecedents familiars plens de daltabaixos, la
seva iniciació en el comerç quan era un adolescent...
-Com ha sigut treballar amb tots aquests biografiats?
-Demanar-li a una persona que
t’expliqui la seva vida sempre és inquietant. I el resultat literari pot
plantejar sospites i recels. A partir d’un determinat moment, quan ja hi havia
algun volum de les Biografies publicat,
tot ha estat més fàcil. Perquè, en definitiva, també ells, després de
llegir-me, em coneixien a mi. Suposo que si d’entrada no els hagués agradat el
que feia, m’haurien despatxat. És el que jo hauria fet. Si haguessin trobat que
el meu interès per ells era simulat, o fred, tampoc no crec que m’haguessin
contat moltes coses. No he pretès mai biografiar ningú per qui no tingués un
viu interès.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069