biografies-parcials.jpgCazarabet conversa con...   Xavier Serra, autor de “Biografies parcials” (Afers)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Editorial Afers ens fa aplegar  la quarta part, anomenada Impulsaquestes biografíes autèntics retrats humans i personals que fan història.

L  ´autor, en Xavier Serra, ja ha participat amb els tres toms anteriors que conformen, Biografies Parcials.

Allò que ens diu Impuls, la cuarta part de Biografies Parcials.

A més de narrar una sèrie de trajectòries vitals, Biografies parcials ofereix, en certa manera, una visió de la història del País Valencià en les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI. Aquest nou volum aplega les biografies de l’actriu Pepa López, el professor de literatura Donimic Keown, l’editor Vicent Olmos, l’arqueòleg Ferran Arasa, la soprano Enedina Lloris i el periodista Vicent Partal.

Tots els personatges d’aquest volum són nascuts entre el 1951 i el 1960. Les seves peripècies biogràfiques, per tant, «s’han trobat circumscrites pels mateixos fets: el final de la dictadura militar del general Franco, els tripijocs de l’anomenada Transició, l’auge del neoliberalisme, la recuperació de l’autogovern, la caiguda del mur de Berlín...».

L´ autor d´ aquest tom de Biografies parcials, en Impuls , en Xavier Serra: és doctor en Filosofia. Ha escrit diverses obres d’assaig i una sèrie de biografies sobre personatges que han tingut una repercussió en la cultura del País Valencià en les darreres dècades. Ha publicat els llibres: La tertúlia de Joan Fuster, A peu de foto (amb fotografies de Francesc Vera), Història social de la filosofia catalana, La filosofia en la cultura catalana,Biografies parcials 1. Els 70 al País Valencià, Biografies parcials 2. Nascuts abans de la guerra, Biografies parcials 3. L’època crítica i, finalment, Biografies parcials 4. Impuls.

Biografies Parcials ja porta, amb aquest, quatre llibres sortint. Ara, si vos pareix, fem repàs amb els altres tres.

Biografies-parcials.jpg

 

Tots quatre llibres estan farcits de diverses plomes que ens apropem a noms que van fer terra i país…

Biografies parcials 1. Els 70 al País Valencià.

Biografies parcials ofereix una visió amena, irònica i perspicaç de la història recent del País Valencià. Aquest primer volum aplega els retrats de sis personatges nascuts entre el 1940 i el 1950: el novel·lista Josep Lozano, l'erudit Francesc Pérez Moragón, el cooperativista Josep M. Soriano Bessó, el jurista Lluís Aguiló Lúcia, el medievalista anglès Robert Archer i el pintor Manuel Boix. A través del relat de les peripècies individuals, són narrats alguns dels fets més rellevants esdevinguts en la literatura, les arts, la política i l'economia valencianes en les darreres dècades: la història de la revista Gorg, la gestació de la novel·la Crim de Germania, el negoci de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, la renovació de l'ambient artístic, l'inici de la cooperativa Consum, la internacionalització del prestigi de la poesia d'Ausiàs March, la irrupció del «blaverisme», les aspiracions nacionalistes...

Biografies parcials 2. Nascuts abans de la guerra.

Biografies parcials ofereix una visió amena, irònica i perspicaç de la història del País Valencià. Aquest nou volum aplega els retrats literaris de sis personatges nascuts abans de la Guerra del 1936-1939: el pintor i polític Doro Balaguer, el capellà Josep Antoni Comes, el crític literari Josep Iborra, l’historiador i col·leccionista d’art Pere Maria Orts, el filòleg Germà Colón i el geògraf  Vicenç Rosselló. A través del relat de les peripècies individuals, són narrats el funest desgavell de la Guerra Civil, la penúria i la manca de perspectives de la postguerra, l’eclosió del negoci turístic, els atemptats contra les llibreries en els anys setanta...

Biografies parcials . 3 L´època crítica.

Xavier Serra és un dels escriptors valencians més prolífics de la literatura catalana actual. Ha publicat darrerament en l’editorial Afers els llibres: La tertúlia de Joan Fuster, La filosofia en la cultura catalana, A peu de foto (amb fotografies de Francesc Vera), Història social de la filosofia catalana i dos volums de Biografies parcials: (1) Els 70 al País Valencià i (2) Nascuts abans de la guerra.

 

 

Cazarabet conversa amb Xavier Serra:

biografiesparcials-(2).jpg-Amic Xavier, què és aquest conjunt de llibres que edita Afers amb el títol de Biografies Parcials? 

-L’esquema és simple. Són quatre volums de retrats literaris de personatges que han tingut una repercussió al País Valencià en les darreres dècades. En cada volum hi ha sis biografies i la manera d’agrupar-les respon a un criteri generacional.

 

-En concret,  què vol desvetllar, ara, aquesta quarta part, Impuls? 

-Aquest volum inclou els nascuts en la dècada 1951-1960. Hi ha una actriu, Pepa López; un crític literari, Dominic Keown; un editor, Vicent Olmos; un arqueòleg, Ferran Arasa; una soprano, Enedina Lloris i un periodista, Vicent Partal.

 

-Parla’ns un poc dels altres tres llibres que mitjançant les persones s’apropen a la història del País Valencià... i que precedeixen a Impuls: Els 70 al País Valencià; Nascuts abans de la guerra; L’època crítica. 

-Presentar les trajectòries vitals dels personatges obliga a detallar les circumstàncies socials, polítiques o econòmiques en què es van moure. En conjunt, les Biografies parcials tracten del país, i de la gent que no s’ofegà en la mediocritat, ni es deixà asfixiar per la densa capa d’estupidesa ambiental del franquisme i de tot el que vingué després.  

 

-Necessita el lector i la lectora del País Valencià tindre els seus propis referents biogràfics? 

-Es pot viure en un país sense conèixer a fons els seus pintors i escriptors, o els seus erudits, o geògrafs, o historiadors, o músics. És el que passa en qualsevol país ensopit i governat per cretins. Però no acostuma a ser massa divertit viure en països així. 

 

-És la biografia una altra manera d’aproximar-nos a la història d’un poble? 

-Potser és una de les més amenes. I també és una manera de deixar que el lector tregui ell mateix les conclusions a l’hora de considerar globalment unes determinades èpoques.

 

-La veritat és que tots els llibres, totes les Biografies parcials, són i han estat estris molt enriquidors per als lectors i lectores, què ens pots dir? 

-Només puc dir que l’objectiu principal és literari. Són narracions, en definitiva. Vides contades. Ara bé: com que són vides reals, no imaginades, i les situacions i les peripècies que travessen els personatges són també reals, es pot extreure algun profit, més enllà del literari. Es pot entendre millor com és realment el país, i com és la gent que ha treballat fins a les últimes conseqüències, que no és precisament la gent que surt habitualment a la major part dels diaris i les televisions que veiem i llegim, que són uns diaris i unes televisions que només serveixen a fins polítics i econòmics de baixa categoria.

 

-Són lectures que es podrien fer ben efectives sí o sí, als instituts de secundària? 

-Això ha passat amb alguns professors. Per diversos motius. Hi ha alumnes que volien emprendre una carrera artística i que no sabien qui eren Manuel Boix o Francesc Jarque. O alumnes de filologia que no coneixien Germà Colom, Albert Hauf o Robert Archer.  O alumnes que volen estudiar història i geografia i necessiten descobrir com i sobre què van fer els seus estudis  Thomas Glick o Vicenç Rosselló. No és normal llençar els alumnes a estudiar carreres sense que hagin tingut l’oportunitat de conèixer les trajectòries dels seus precedents més pròxims. És una actitud estúpida.  

 

-Les trajectòries vitals que es van narrant fins a quin punt poden aplegar a impactar-nos i fer-nos voler saber més i endinsar-nos en altres lectures? 

-Cada biografia és, literàriament, una peça individual. Per tant, cada lector pot començar per la que més li interessi d’entrada. I si li interessa aquest tipus de literatura, d’una biografia passarà a l’altra. Tot està lligat. Unes altres lectures? Naturalment, en el cas dels personatges que tenen una producció escrita, com és el cas de Partal, el lector de la biografia voldrà conèixer quin tipus de periodisme fa, si no ho sap ja. O si s’interessa per la literatura, després de llegir les biografies de Josep Lozano i Joan Francesc Mira, segurament sentirà interès per llegir els seus llibres i extreure les seves conclusions sobre aquests autors.    

 

-Diuen que la biografia és un gènere molt exigent, fins i tot llegia un dia que pot ser sigui el més exigent, ho comparteixes? Hi ficaries dins del sac a les Biografíes parcials i aquelles que encara van deixant fruits i van bategant? 

-Amb el quart volum, les Biografies parcials ja estan completes. No hi haurà més volums de Biografies parcials. Per què? Perquè he retratat la gent que he conegut, des dels més vells fins a la generació anterior a la meva. De la meva generació, en podria parlar, però d’una altra manera. No en aquesta obra. No amb aquest estil, ni amb aquest plantejament literari. Un gènere difícil? Escriure és sempre difícil. La major part de les biografies que es publiquen no són sinó llaunes acadèmiques, o necrologies, o discursos d’homenatge escrits amb adjectius inflats. O entrades d’enciclopèdia plenes d’errades i inexactituds, perquè la vida és complexa. Les biografies literàries han d’aspirar, almenys, a transmetre sense simplificacions fàcils aquesta complexitat de la vida real.    

 

biografiesparcials-(1).jpg-S’ha d’ésser un documentalista molt minuciós, és tot molt rigorós, però, a la vegada, el lector i lectora, penso, són molt assossegats i com que saben tot aquest treball són o solen ésser molt agraïts. Ho veus i ho sents així? 

-El procés de documentació pot arribar a exigir molt d’esforç. I, de vegades, el resultat d’aquest esforç és una quantitat enorme de dades, de noms, d’informació. Però després cal saber dir només el que cal dir. Dir només el que és essencial per a dibuixar la línia narrativa. El més difícil no és escriure. És esborrar. L’agraïment dels lectors pot ser desorientador. L’única cosa que se li pot demanar a un escriptor és que escrigui tan bé com pugui, fins i tot contra el gust o les expectatives dels lectors.  

  

En Impuls, aquesta quanta part de Biografies Parcials, t´apropes a en Vicent Olmos, editor d´Afers, com ha sigut aquesta mena d´encaixament …com és fer-li l´ullet al propi editor?—rises--- 

-Jo ho veig a l’inrevés. No podia deixar d’escriure la biografia de l’editor Olmos, encara que fos el meu editor. Una de les històries que jo volia contar era la història de l’edició en català al segle XX, i a partir de la biografia d’Olmos, que és un dels editors clau, podia contar aquesta història. Després hi havia la seva trajectòria vital, els episodis escolars hilarants que va viure, els seus antecedents familiars plens de daltabaixos, la seva iniciació en el comerç quan era un adolescent...     

 

-Com ha sigut treballar amb tots aquests biografiats? 

-Demanar-li a una persona que t’expliqui la seva vida sempre és inquietant. I el resultat literari pot plantejar sospites i recels. A partir d’un determinat moment, quan ja hi havia algun volum de les Biografies publicat, tot ha estat més fàcil. Perquè, en definitiva, també ells, després de llegir-me, em coneixien a mi. Suposo que si d’entrada no els hagués agradat el que feia, m’haurien despatxat. És el que jo hauria fet. Si haguessin trobat que el meu interès per ells era simulat, o fred, tampoc no crec que m’haguessin contat moltes coses. No he pretès mai biografiar ningú per qui no tingués un viu interès.

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com