La
Librería de El Sueño Igualitario
Ferran Nebot
García investiga e indaga sobre com va esdevindre República la Guerra Civil a
la población de Castelló, Betxí.
La Universitat Jaume I és la entitat que edita aquest interesant llibre.
De què va el llibre, allò que ens conten des de la Universitat Jaume I de
Castelló:
Amb la República es va iniciar un nou temps plenament democràtic. Betxí va
participar entusiàsticament d’aquest moment de modernitat, i la població va
viure l’eufòria política i experimentà l’eclosió de nous partits polítics i la
important participació de les dones en política i en el món sindical.
La publicació presenta per primera vegada, i de forma sistemàtica, l’estudi
dels resultats de tots els processos electorals; el seguiment dels expedients
de construcció de les escoles i els seus actes d’inauguració; l’impacte del
conreu del taronger en l’economia local... La gran riquesa dels arxius de Betxí
ha permès documentar pràcticament tota la història local des de la proclamació
de la República fins als últims moments del període de guerra, amb els fets
violents i les desgràcies del conflicte bèl·lic, i l’entrada de les tropes
franquistes.
L´autor, Ferran Nebot:
És profesor
d´Educació Secundària. Es va llicenciar en Geografia i Història a la
Universitat de València, amb la especialitat d´Història Contemporànea. Va
realizar un curs de post grau a la Universitat Jaume I sobre gestió del
patrimoni cultural local. És autor de diversos articles sobre historia local de
Betxí. Ha estudiat temes com l´estructura de la propietat agraria, la gestió de
les aigües de reg, la mortalitat….Col-laborant amb d´altres plomes ha publicat
un llibre sobre la política del Sexenni. També ha participat enverssobre la
República.
És membre
fundador de l´Associació d´Amics del Palau de Betxí. Sota el patromoni
d´aquesta agrupació ha publicat treballs sobre la historia del Palau de Betxí.
En l´actualitat realitza activitats sobre patrimoni local de Betxí.
Cazarabet conversa amb Ferran
Nebot:
-Com va ésser i com va esdevindre la II
República a Betxí?. Com i de quina manera la rebre el conjunt de la població?
-Quan va arribar a Betxí la
notícia de la proclamació de la República, també es va celebrar al carrer com
en tants altres llocs del País. Els músics van ser avisats i es va iniciar un
cercavila en el que s’interpretava la Marsellesa i gran part de la població
cridava visques a la República. A la placeta de les Monges -una de les principals de Betxí -davant de la seu del Centre
Obrer LaFlor es van pronunciar
discursos. A la Plaça Major -aleshores dedicada a Primo de Rivera- la gent es
va concentrar i alguns van arrossegar per terra, lligat amb una corda, el bust
del dictador que estava situat en la façana de la casa de la Vila.
-Com ha sigut apropar-te
a aquest període de temps en aquesta petita població de la provincia de
Castelló?. I com ha sigut com a fill d´aquesta població?
-Aquest treball, que va començar
durant els meus estudis d’Història a la Facultat com un projecte reduït a
l’estudi dels resultats electorals, s’ha convertit amb el pas del temps en un
estudi més ampli sobre tot el període republicà a Betxí.
Escriure sobre història local,
especialment quan has nascut en el lloc estudiat,té
recompenses agradables com són veure el resultat d’un treball pròxim, lligat
íntimament a les teues vivències. De vegades corrobores amb documents allò que
moltes vegades havies escoltat. També descobreixes coses properes que el temps
havia condemnat a l’oblit. En el cas de la Segona República, la distància en el
temps no és molt gran, per més que parega un fet llunyà per a les noves
generacions. Alguns dels protagonistes encara viuen o fa molt poc de temps que
han mort, si més no, alguns jóvens que van protagonitzar els darrers anys, ja
en plena guerra. Tot açò fa que un treball d’investigació històrica, que fora
de la localitat pot interessar únicament als especialistes, per a la població
de Betxí, es convertisca en una obra de divulgació en la que els protagonistes
formen part de moltes famílies que veuen analitzada l’actuació dels seus
parents en un període que mou tantes passions.
L’estudi de la Segona República
implica una sèrie d’aspectes que desperten sentiments enfrontats. Les reaccions
que produeix entren, en molts cassos, en el camp de les emocions i, aquestes,
no sempre, es circumscriuen a l’anàlisi històrica. En moltes ocasions la versió
dels fets, o l’opinió creada sobre el període, implica una opció ideològica de
determinats sectors que necessiten, o voldrien, que la
història convalidara la seua visió.
-És de suposar que el procés de documentació , abans de la redacció del
llibre, ha tingut que esdevindre enriquidor, apasionant…sempre es
troven coses que ens poden i et degueren, fins i tot, sorpendre, no?
-En un principi, vaig poder
comptar amb els testimonis d’alguns protagonistes que em van traslladar la seua
versió dels fets. No obstant, ja era massa tard per tal d’obtenir les
declaracions d’una majoria dels implicats i, sobre tot, d’aquells que van tenir
un protagonisme més destacat. Però, tot i això, vaig poder gaudir de les
narracions d’unes persones que s’emocionaven en veure com un jove s’interessava
per les seues històries.
El present treball s’ha realitzat
consultant els arxius locals i també la documentació i fonts de caràcter
provincial que fan referència a Betxí com és la documentació generada pel
Govern Civil de Castelló i la Cambra de Comerç de Castelló. La digitalització
dels fons de l’arxiu de Salamanca per part del Centre per a la Recuperació de
la Memòria Històtica m’ha permès consultar tota aquesta documentació. A més a
més, he consulat els fons de l’Arxiu de la Diputació Provincial, especialment
el setmanari Izquierda i el bop. També he realitzat una consulta
exhaustiva de les hemeroteques castellonenques dipositades a l’Arxiu Històric
Municipal de Castelló. Encara que ja s’hajen publicat treballs específics sobre
la premsa durant el període, evidentment, una localitat com Betxí difícilment
apareix en premsa si no és en la secció local i de forma esporàdica.
-De tota manera, pareix, que els
arxius de Betxí es van conservar prou bé…per què penses que a uns llocs es
conserven prou bé i en altres desapareguen o quedin molts mermats?
-Les
actuacions oficials, els resultats electorals i tota la documentació generada
per l’Ajuntament és possible conèixer-les gràcies als rics arxius municipals.
En la pervivència dels arxius municipals i eclesiàstics, la societat betxinenca
té un deute de gratitut amb Justo Nebot Ibáñez que, com a membre del Consell
Municipal, es va ocupar de la seua custòdia en l’edifici de l’Ajuntament fins
el darrer dia de pervivència de la República a Betxí.
En altres poblacions els sectors
que van assumir el poder local estaven imbuïts d’una ideologia que no acceptava
l’existència de documents que representaren l’estatu quo anterior. En altres cassos, simplement
podriem parlar d’actuacions incontrolades sense una base ideològica que
les explique.
-Quins partits estaven dins de
l´escenari polítics en aquells anys a Betxí?. Em refereixo a partits actius
dins el municipi…
-La reduïda població de Betxí suposa que siga difícil que
tots els partits polítics mantingueren estructures a la localitat. Tot i això,
Betxí no va ser aliè a la dinamització de la vida política que es va viure en
els moments previs a la proclamació de la República. La proclamació va suposar
un esclat per l’intrès polític. Els partits van sofrir evolucions rapidíssimes
que anaven de les convergències estratègiques a les discrepàncies acarnissades
tal i com anava passant el temps. També es van produir aparicions de grups que
suposaven una nova forma de veure la política i que van anar adquirint
protagonisme front a altres organitzacions que no es van adaptar als nous temps
amb igual èxit.
Si hem de citar noms concrets
haurem de destacar la supremacia del Partit Radical. També estaven organitzats
i tenien protagonisme el PSOE i Acció Republicana. El tradicionalisme carlista
també tenia representació. La dreta va anar organitzant-se poc a poc i es va
agrupar en la Dreta Regional Agrària, marca de la Dreta Regional Valenciana a
Castelló.
Després de 1936 es van organitzar
el PCE i el POUM. Aquests partits no
havien tingut cap implantació a Betxí fins eixe moment.
-I l´activitat sindical. Com era?
-El moviment obrer a Betxí estava
organitzat al voltant de la Societat d’Obrers Agrícoles La Flor fundada cap a 1912. En els seus inicis pareix que va mantenir
una relació estreta amb els republicans betxinencs, com també passava a
Castelló per ixos anys. No podem afirmar, no obstant, que el Centre Obrer
estiguera en els seus inicis controlat pels Republicans com passava a la ciutat
de Castelló.
A Betxí, la Societat Obrera La Flor va viure moments de creixement
en la seua sindicació i un augment considerable del seu protagonisme. Durant la
República, La Flor era una
organització amb un gran recolzament humà. Els seu president en 1932
certificava en un escrit que l’organització comptava amb 380 afiliats. A partir
de 1936 va acabar sent una organització exclusiva de la UGT.
El sindicalisme anarquista no
havia tingut a Betxí protagonisme durant els primers anys de la República. Les
primeres notícies sobre l’existència de persones afiliades a aquests sindicats
les trobem en la formació de la Gestora de novembre. En aquest cas es constata
l’existència de persones vinculades a la CNT i la FAI. En tots els cassos la
seua procedència era del sindicat UGT. La CNT a través de grups sindicals
sectorials va incrementar la seua presència a la localitat. En concret, es van
constituir dos sindicats integrats en la CNT.
Podem destacar de l’acció
sindical el seu caràcter reformista i no revolucionari durant el període republicà
fins el 1936. Les demandes sindicals es caracteritzaven per la petició en la
millora de les condicions laborals. Les mobilitzacions i vagues van estar
presents en els moments en els que es negociaven els estatuts de treball.
Després del colp d’Estat, tot i que es van realitzar incautacions, els
sindicalisme betxinenc no va destacar pel seu caràcter revolucionari.
-Com era la vida a Betxí , socialment parlant, recordem un poble petit de La
Plana rodetjat de pobles ja més grans…?. És de suposar que el conreu del camps
era l´activitat principal…
-Betxí era un municipi que
superava escassament els 2.000 habitants. Quan parlem de Betxí hem de tenir en
compte que dins de l’àmbit provincial podria considerar-se una localitat que
estava en la mitjana. No hem d’oblidar que el grup de municipis entre els 1.000
i 2.500 habitants era el més nombrós i el que més població aplegava a les
comarques de Castelló. Tot i això, dins de l’àmbit de la Plana era una població
de les més xicotetes, a llarga distància dels habitants que tenien poblacions
com Vila-real, Borriana o Castelló. Fins i tot, la pràctica totalitat de les
poblacions que superaven els 10.000 habitants estaven radicades a la Plana.
La majoria del terme de Betxí
encara era en els anys trenta de secà. No obstant, l’agricultura de secà ja no
tenia un pes tan important en l’economia de la
localitat. La transformació que des de finals del XIX i sobre tot el XX havia
anat produint-se en el camp betxinenc
havia decantat clarament el pes econòmic cap a l’agricultura de regadiu
dedicada a la taronja.
-Sempre pregunto per l´activitat de
la dona en aquest temps de la República i Guerra Civil, malauradament sempre
com a l´ombra de l´home. Què ens pots reflexionar?
-La
República va suposar una fita per a la incorporació dels
drets legals de les dones a l’ordenament jurídic. La participació de
la dona en política l’hem poguda constatar a Betxí. Les dones formaven part de
les meses electorals com a interventores dels partits i també militaven en les
associacions de caràcter obrer. Fins i tot, algunes van intervenir en els
mítings com a oradores.
Les dones obreres estaven
organitzades en una societat femenina denominada: Unión Femenina: sociedad de obreras confeccionadoras de naranja.
Aquesta organització tenia entre els seus membres les treballadores de la
taronja tal i com existien en altres pobles de la província. El
treball de manipulació i confecció de la taronja com a producte d’exportació
era l’únic treball de caràcter industrial existent a la localitat i estava
fornit, en la seua immensa majoria, per dones. De tal manera que les dones
assumien una consciència obrera en aquells llocs de treball.
Potser sembla poc. No obstant,
comparat amb els anys anteriors significa un canvi importantíssim. Podem
considerar un punt de partida per a la incorporació de les dones a la
participació social plena. Tot i això, hem de reconèixer que la participació de
les dones no va estar exempta de polèmica. La lectura de la premsa ens pot
donar una idea de quin era l’ambient d’acceptació pel que respecta a la
incorporació de la dona a la igualtat de drets, no sempre ben rebuda, fins i
tot, en els ambients republicans.
-Tot i que pot ser una pregunta amb
cert risc. Com veus al conjunt de la població, políticament parlant, més
“decantada” a la tendència d´esquerres o més decantada a la tendència de dreta?
-Els
representants republicans de l’Ajuntament eren majoria. L’extracció social dels
republicans era diversa. Podem trobar des de gent molt ben situada
econòmicament i amb graus importants de cultura fins els sectors de les classe
treballadora, representada pels treballadors del camp.
La formació
de la Conjunció Republicano-Socialista va crear també a Betxí un conglomerat
heterogeni que molt prompte va mostrar les seues divergències. Quan es va
trencar i cada grup va anar de forma separada a les eleccions, els radicals van
dominar clarament els resultats. Fins la segona volta de les eleccions de 1936
que va guanyar la dra.
La dreta,
representada per la dra, va
mostrar el seu creixement espectacular a partir de les eleccions de 1933 i va
ser en la segona volta de les eleccions de 1936 quan es va proclamar guanyadora
sense pal·liatius. A Betxí hem pogut constatar com la gran majoria dels
Radicals, davant d’una situació de polarització entre dreta i esquerra van
optar per aproximar-se a la dreta. La dreta dinàstica vinculada a postures
tradicionalistes i part de la dreta que va acceptar la República, amb major o
menor interès, tenia el seu recolzament fonamental en el centre de la població,
allà on vivien els majors propietaris agrícoles.
Els grups
d’esquerra no van tenir a Betxí mai una postura majoritària, és ben cert que es
mostraven organitzats i que les seues postures no eren massa extremes. Durant tot
el període van mantenir un recolzament paregut i el seu suport es fonamentava
bàsicament en el sector sud de la població.
-A la Segona República hi ha un
contrat molt fort : entre el temps que ocupa al poder
les coalicions d´esquerres i les de dretes. Com es reflexa açò a Betxí?
-Potser, una
de les assignatures pendents de la Segona República en el camp electoral siga
les eleccions municipals. L’única convocatòria general d’eleccions municipals
és la del 12 d’abril de 1931, realitzada per la Monarquia. A la nostra
província, després d’aquestes eleccions, únicament se’n van realitzar novament
en els municipis on hi van haver reclamacions a aquestes o, posteriorment, en
aquells municipis on els Ajuntaments es van constituir per mitjà de l’article
29 de la llei electoral, que prescindia de les eleccions en els municipis on
únicament hi havia tants candidats com vacants.
Atenent a
aquesta situació, podem dir que la trajectòria política de l’Ajuntament de
Betxí, com la resta de municipis en general, va estar marcada per aquesta
circumstància. Però, tot i no celebrar-se noves eleccions, els Ajuntaments no
van comptar sempre amb els mateixos membres.
La vida
municipal durant els anys 1931 i 1932 a Betxí va estar dominada pels conflictes
fruit de l’heterogeneïtat amb que es van formar les llistes, sobre tot, les que
van concórrer per la Conjunció Republicano-Socialista. La preponderància del
Partit Radical en la localitat era motiu d’enfrontaments o desencontres amb el
governador civil, representant del Govern Azaña en la província.
També a Betxí
hem pogut veure com, molt prompte, es van posar de manifest les diferències
entre socialistes i radicals. No obstant, a Betxí en un principi va ser més
encesa la polèmica entre el membres del Partit Radical i els d’Acció Republicana,
tot i que els socialistes també van estar en el punt de mira dels radicals.
Per l’altra
part el ritme dels esdeveniments que van seguir les organitzacions en àmbits
provincials i estatal van marcar també la dinàmica dels consistoris,
principalment en quant als nomenaments i cessaments de regidors es tracta. Els
moments en els que es farà més evident i notable aquesta intervenció en els
consistoris seran els dies posteriors a les eleccions d’abril de 1931. Els
canvis de Govern després de les eleccions de 1933 i les actuacions posteriors
als fets d’octubre de 1934, les eleccions de 1936 i el colp militar amb el
col·lapse de la legalitat democràtica.
-La victoria del Front Popular com
va esdevindre des de totes les perspectives?
-Després de
les eleccions i fins que es celebraren les eleccions municipals previstes per a
abril d’eixe any, el Govern va intentar decantar el poder municipal cap a una
tendència més pròxima als seus interessos. El que es va fer va ser començar un
procés de substitució d’Ajuntaments governats pel Partit Radical per comissions
gestores formades per membres relacionats amb el Front Popular.
En aquest
procés de substitució d’Ajuntaments, el 16 de març el governador civil en una
comunicació cessava íntegrament l’Ajuntament de Betxí i nomenava una gestora.
Considerava el governador que els Ajuntaments sorgits de les eleccions del 31
ja havien esgotat la seua vida legal i que fins la celebració de noves
eleccions municipals convenia nomenar una gestora més afí amb els resultats de
les eleccions a Corts. Que, en el cas de Betxí, no era ni de bon tros
equiparable, ja que la victòria havia estat clara per a la drv.
La Gestora
estava formada per membres de partits que formaven part del Front Popular. En
la votació, per aclamació, va resultar elegit com a gestor president Emilio
Franch Ferrandis. Aquesta Gestora va romandre en el poder fins novembre de 1936
en que el govern de Largo Caballero decretaria la seua destitució.
-La II República ,
així en conjunt, a Betxí què va suposar?
-La il·lusió inicial dels
republicans va anar donant pas, poc a poc, al sentiment de desesperança per la
dificultat del propòsit. La crisi econòmica, els obstacles i la disparitat de
criteris entre els socis inicials van convertir aquella tasca en un camí ple
d’entrebancs. A Betxí, açò es va observar en les discrepàncies sorgides al
llarg del temps entre els grups que, inicialment, havien anat en coalició amb
l’esperança de la proclamació de la República.
La República es va plantejar la
instauració d’una educació de qualitat i laica. Podem dir que a Betxí es va
aconseguir. Es va passar d’una escola unitària antiquíssima a unes escoles
graduades en dos edificis de nova construcció. Tota
la població va ser escolaritzada pel sistema públic i es van viure experiències
modernitzadores dins de la pedagogia. Algunes d’aquestes experiències no van
estar exemptes de contestació pels sectors més reaccionaris de la població.
En el camp de
la religió, el tractament que la República va donar a la religió catòlica en
particular sempre ha estat motiu de retrets entre els crítics de la Segona
República. El principi que inspirava l’acció de la República era el que l’Estat
no havia de tenir cap religió oficial i havia de permetre la llibertat de
cultes. Pel que respecta a Betxí no va ser aliè a la tònica general que els
nous temps portaven. En algunes ocasions es van viure enfrontaments entre les
noves autoritats municipals i els representants eclesiàstics.
-La Guerra Civil el colp d´Estat per
part d´uns militars primer al Marroc i després a tota la península…com va estar
assumida a poblacions com Betxí?. Parla´ns una mica dels esdeveniments de la
reraguarda?
-Quan es va donar el colp
d’Estat, la situació va canviar radicalment. Betxí va viure també uns primers
moments de violència anticlerical i contra les persones. Podem dir que ací va
quedar marcada la República. Aquests fets serien l’estigma que sempre
arrossegaria la Segona República. Evidentment, l’atac a l’Església faria
distanciar-se definitivament a molta gent que tenia la religió en primer lloc
davant de qualsevol ideologia ni règim polític.
No obstant, el poder legal,
representat per la Comissió Gestora del Front Popular, es va mantenir fidel a
la República i va acatar les ordres emanades del Govern Civil de Castelló. Açò
va fer que no s’implantara un model revolucionari des del primer moment. Les
incautacions atenien a les normes promulgades pel Govern Giral.
D’altra banda l’assumpció del
poder pels membres del Comitè antifeixista va donar un protagonisme als
representants dels sindicats de classe. L’actuació en aquestes circumstàncies
va estar més encaminada a mantenir el control de la situació que a iniciar una
veritable revolució. Encara que amb molts matisos, la postura sindical es va
decantar més aviat per l’opció de respecte a la petita propietat i escasses
incautacions, front a la postura anarquista.
-Com van ésser els primers dies de
la guerra i com va anar esdevindre tot aquest procés bèlic?
-La situació de calma al poble no
feia albirar el que s’aveïnava. La societat betxinenca seguia treballant i
planificant els seus moments d’oci sense que es puga observar un clima especial
de tensió.
A Betxí no tenim constància
documental de les activitats del Comitè Antifeixista local els dies següents al
colp. No podem dir, per tant, quina va ser la postura dels treballadors en els
primers moments els dies posteriors al 18 de juliol. Les actuacions de les que
podem parlar són les de l’Ajuntament format per la Gestora dels membres del
Front Popular. Després del colp d’Estat, el 22 de juliol en la sessió ordinària
de l’Ajuntament el Ple va fer una manifestació pública de denuncia que va
quedar reflexada en l’acta: «El Ayuntamiento manifiesta su dolor por el estado de
conmoción en que se encuentra la nación».
A la capital
de la Plana, varen ser els republicans els encarregats d’organitzar les
primeres columnes que tenien com a objectiu apoderar-se de Terol, on havia
triomfat el colp d’Estat. La columna, sota la direcció del diputat
republicà Francesc Casas Sala, va sortir de Castelló el diumenge 25 de juliol
de 1936 des de la plaça de bous amb la presència de molts ciutadans aplegats
per encoratjar-los.
La població de Betxí compromesa
amb els ideals republicans no va ser aliena a la convocatòria. El mateix 29 de
juliol de 1936 en la sessió del ple municipal l’alcalde, Emilio Franch
Ferrandis, va demanar que constaren en acta els noms dels betxinencs que
s’havien allistat a les milícies amb el reconeixement de la Corporació: Josep
Ibáñez Orenga, Vicent Amorós Recatalà, Antonio Gumbau Cervera, Bautista Doñate
Sanahuja, Joaquín Ferrandis Nebot, Antonio Nebot Grifo, Joaquín Catret Saura i
Josep Maria Sanahuja Franch.
La situació de guerra va crear
dificultats a la població. Les morts dels soldats betxinencs al front de
batalla van marcar tota una generació. L’escassesa d’aliments va obligar al
racionament. Les incautacions i les peticions de diners als màxims contribuents
es van veure per una gran part de la població com accions confiscatòries que
atemptaven contra la propietat privada. No obstant, quan l’Estat va recuperar
la seua autoritat la situació es va controlar. Les dificultats des d’aquell
moment es poden entendre més per la situació de guerra que per l’ambient revolucionari.
Tot i això, la llarga duració de la guerra ho va condicionar tot. Amés a més,
quan es va aproximar el front de batalla, la forta resistència oferida per
l’Exèrcit republicà durant la segona quinzena de juny va fer que la població
estiguera ja exhausta i atemorida pels bombardejos. L’evacuació del poble va
afegir sofriment a la població que va haver de viure tot un any desplaçada i
sense poder tornar.
-Què va pasar a Betxí quan es va
saber que la guyerra per part dels republicans estaba molt més perduda que
guanyada i que els nacionals , d´un momento a l´altre,
assomarien el nas?
-Les
diferències entre les organitzacions polítiques que formaven el Front Popular i
fins i tot les diferències personals dels seus membres van anar accentuant-se
al ritme que s’allargava la guerra i les estratègies a seguir eren motiu de
disputa. Aquestes discrepàncies serien una constant fins la pèrdua de la
guerra. En certa forma la guerra no va fer una altra cosa que potenciar totes
les possibles diferències que durant tot el període republicà havien anat
posant-se de manifest. A Betxí també podem rastrejar aquestes discrepàncies que
van ser motiu de polèmiques importants.
El Govern republicà va haver de fer front, a
més a més dels atacs franquistes, a les disputes internes i, així, va publicar
una sèrie d’acords encaminats al control i el manteniment de la moral de la
rereguarda.
Eren temps de
guerra, però en les actuacions del Consell Municipal es reflectia un intent
d’organització i previsió de futur. Algunes de les mesures que es van prendre
durant aquest període, sense dubte, estaven inspirades en aquest esperit.
Durant l’any
1937, tot i estar en plena guerra, la situació encara estava en una relativa
normalitat i l’organització de l’Estat seguia prenent mesures de gestió pública
diària. Així el ministeri d’Instrucció Pública, en la Gaceta del dia 23 de febrer publicava un Decret en el que es
decretava la creació de tres grups escolars més per a la localitat de Betxí, una
de xiquets i una altra de xiquetes afegides al grup Ferrer i Guardia, i una de pàrvuls en el centre del casc urbà en
l’edifici de l’antiga escola.
També les
noves institucions que van nàixer durant aquest període van mostrar interès per
qüestions en matèria de cultura. Encara el 30 de març de 1937, el Consell
Municipal de Betxí va rebre una notificació -redactada íntegrament en valencià-
del Consell Provincial de València de l’àrea de la Conselleria de Cultura amb
la petició de llibres per a la Biblioteca Valenciana.
En plena
guerra, l’Estat seguia preocupant-se pels temes d’assistència social i
planificació educativa. El Comissari del Ministeri de Sanitat i Assistència
Social va enviar una comunicació en la que presentava l’Internat Nacional de
Cecs Vista Alegre, per si a la
localitat hi havia algun cas que poguera acollir-se.
A pocs mesos
de que la localitat caiguera en mans de les tropes franquistes, també
l’administració de l’Estat continuava prenent decisions que pareixen més la
gestió d’una situació de normalitat que de la greu situació de guerra que es
vivia. Un exemple és que en una data tant avançada com l’11 d’abril de 1938, a
dos mesos de la pèrdua de la població, es notificava el nomenament del nou
mestre Carlos Calatayud Latorre. L’Educació, que havia estat una de les grans
preocupacions de la Segona República, tot i les dificultats, en cap moment es
va veure apartada de l’interès de les autoritats.
Quan el front
de batalla va estar molt pròxim va canviar la situació. La presència de soldats
a la localitat donava una vida especial al poble. Les activitats que es
realitzaven anaven encaminades a la preparació de la defensa front als atacs de
l’aviació amb la construcció de refugis antiaèris i al manteniment de la moral
de la població amb la realització de balls amenitzats pels músics locals.
- Com va ésser la repressió durents
els primers dies de l´entrada de les tropes franquistes?
-El llibre
acaba amb els fets del darrer dia republicà a Betxí i açò es va produir el
primer de juliol de 1938. Per tant, no és una qüestió que he abordat. No
obstant, podria dir que la fugida dels màxims representats i de part de la
població va suposar que les mesures repressives s’ajornaren fins el moment de
les primeres detencions una vegada acabada la guerra. El que si que es va
iniciar en un primer moment va ser la recollida d’informació per part de les
forces franquistes per tal d’iniciar el procés repressiu.
24759
La Segona República i
la Guerra Civil a Betxí. De l'esperança a la derrota. Ferran Nebot García
359 páginas 17 x 24 cms.
18.00 euros
Universitat Jaume I
Amb la República es va iniciar
un nou temps plenament democràtic. Betxí va participar entusiàsticament
d’aquest moment de modernitat, i la població va viure l’eufòria política i
experimentà l’eclosió de nous partits polítics i la important participació de
les dones en política i en el món sindical.
La publicació presenta per primera vegada, i de forma sistemàtica, l’estudi
dels resultats de tots els processos electorals; el seguiment dels expedients
de construcció de les escoles i els seus actes d’inauguració; l’impacte del
conreu del taronger en l’economia local... La gran riquesa dels arxius de Betxí
ha permès documentar pràcticament tota la història local des de la proclamació
de la República fins als últims moments del període de guerra, amb els fets
violents i les desgràcies del conflicte bèl·lic, i l’entrada de les tropes
franquistes.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069