Cazarabet conversa con... Sergi Castillo Prats, autor de “La batalla per
la sanitat valenciana” (Institució Alfons el Magnànim)
Sergi Castillo, prestigiós periodista e investigador—fa honor a la fita de Orwell sobre el periodisme---
ens desvetlla què hi ha i què ha passat en torn a la sanitat valenciana dins el
número cinc de la col·lecció Periodisme.
Els altres quatre llibres d’aquesta col·lecció són:
Simplemente es profesionalisdad. Historias de la Brigada político
social de València de Lucas Marco; La comunicación a
la Comunitat Valenciana—2010-2018---crisi i canvi de Guillermo López García; La
comunicación en la Comunidad
Valenciana—2010-2018--- crisi y canvi , també en les tasques en la edició i
cura del llibre de Guillermo López García i El Sáhara.La
terra promesa de Vicent García Devis
De què va el llibre:
"La batalla per la sanitat valenciana no s'ha lliurat entre models de
gestió sanitària ni ha tingut un rerefons ideològic. Aquesta ha estat una
lluita per un negoci que mou milers de milions d'euros de les arques públiques
i que s'han dipositat en mans d'un grup reduït i endogàmic de persones pròximes
al partit en el poder. Durant 20 anys, de 1991 a 2015, aquests empresaris no
han tingut rival i s'han convertit en gegants, en lobbys que han teixit
xarxes clientelars al seu voltant per mantindre els
seus privilegis. han facturat a la Generalitat sense controls, creuant portes
giratòries, i amb total complicitat amb una administració que els hauria
d'haver vigilat i no ho ha fet".
Així comença un treball periodístic que xifra en 10.000 milions d'euros el
regal del PP a aquest grup. Sabran qui són els amos de la sanitat valenciana,
els secrets que amaga el model Alzira o els escàndols de corrupció que han
afectat aquesta àrea de gestió.
Aquest és el relat viu d'una batalla que mai s'havia abordat de forma global,
amb dades oficials i rigor. I amb presència de totes les veus. Un document compromès
en defensa de la sanitat pública resultat de la segona edició de la Beca de
Periodisme "Josep Torrent", convocada per la Unió de Periodistes
Valencians i la Institució Alfons el Magnànim, el juny de 2018.
L’autor, en Sergi Castillo i Prats: és periodista. Llicenciat en
Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. Ha treballat en
diversos mitjans de comunicació escrita com ara El País i Información,
o a cadenes de televisió com TVE.
És autor dels llibres: La trama valenciana de Gürtel (2011)
i Yonquis del dinero. Las diez
grandes historias de la corrupción valenciana (2016).
Sergi ja va estar, i dues vegades,
amb nosaltres i fou, sempre, un
plaer:
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/saqueo.htm
http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/yonquisdinero.htm
Cazarabet
conversa amb Sergi Castillo:
-Amic, ens pots dir per què fiques l’ull en aquesta
investigació envers la sanitat valenciana?
-Quan vaig estar investigant la corrupció valenciana em
sorprenia que pràcticament totes les trames tenien parada en la conselleria de
Sanitat: Gürtel, Taula, Over Marketing,
Taroncher... De fet, 5 dels 8 consellers de Sanitat
de l’etapa del PP estan imputats o condemnats per la seua gestió política. Això
era com un senyal de que havia d’aprofundir en el que havia passat a aquesta
àrea.
També em va sorprendre molt la quantitat de crítiques que
rebia el govern del Botànic per complir el seu programa electoral. Era evident
que hi havia molts interessos i una campanya duríssima per a que no es
prengueren decisions que els podien perjudicar.
-Utilitzes el mot de “batalla” que no lluita… és per què
“lluita” indicaria, més aviat, reivindicar la sanitat des del poble i per al
poble… una sanitat pública? I tú vas directament a
investigar als voltors que veuen en la sanitat una altra manera de “forrar-se”, encara que sigui a costa de la salut dels
ciutadans i ciutadanes?
-No exactament. De fet, el llibre conté en el fons una
defensa de la sanitat pública. A l’elegir el terme ‘batalla per la sanitat
valenciana’ ho faig més per ser una part d’una guerra que és molt més ampla i
inclou altres agents. És més, els protagonistes d’aquesta batalla continuen ben
actius i en les armes en alt. Potser que hagen patit alguna derrota puntual,
però estan ben organitzats i tenen recursos per a continuar lluitant pels seus interesos, i no dubte que ho faran.
-En quin moment—dins la recent història-- agafes i
emprens la investigació? I com te la plateges? En quin moment comença el
saqueig?-Com ho fa?
-Aquest llibre és fruit de la II beca de periodisme
d’investigació que organitza la Unió de Periodistes Valencians, col·lectiu al
que tinc l’honor de pertànyer. L’objectiu és incentivar treballs de recerca
entre una professió que viu moments difícils. La voràgine del dia a dia ens
impedeix profunditzar en moltes qüestions. La beca requeria la dedicació de
tres mesos, que és el temps que jo vaig dedicar. Ho vaig entregar el mes de novembre
de 2018, però no ha vist la llum fins gener d’aquest any.
Com que el temps per al treball era limitat, vaig
centrar-me en les principals polèmiques durant l’etapa del PP, de 1995 al 2015,
anys de la corrupció sistèmica a la Generalitat, tot i contextualitzant el que
passava abans i el rescat posterior per part del nou govern.
-A l´ arrere de l´ Hospital d´ Alzira i “del model” com
dius al llibre hi ha com una mena d’experiment?. En què consistia?.Era un
projecte del qual aprendre per a contagiar-lo a la xarxa d’altres hospitals?
-El model Alzira és el que entenem per la concessió de la
gestió sanitària d’una àrea a una empresa privada a canvi de que la Generalitat
pague un cànon fixe per
habitant. És un model legítim i fins i tot pot estalviar costos segons alguns
informes. El que em sembla preocupant és la forma en que s’ha desenvolupat a la
nostra comunitat, sense informes previs i sense controls. La mateixa
sindicatura de Comptes i l’oposició ho van denunciar. La proximitat al PP dels
dirigents de Ribera Salud (i les caixes d’estalvi que estan en el seu origen),
els negocis compartits amb empresaris corruptes confesos
(com Enrique Ortiz) i l’absència de controls sobre com estava portant-se a
terme la gestió és el més preocupant.
-Però per tal d’emprendre el saqueig a la sanitat
degueren veure, em refereixo al saquejadors, que el sistema públic feria
certes esquerdes,oi? ; quins punts febles tenia o encara té el
sistema?..què ens pots explicar?
-Ací s’ha buscar l’avantatge en el curt termini. Com no
hi havia diners per a fer hospitals es decideix que ho faça una empresa i ja
anirem pagant-li... Com no hi havia recursos per a adquirir material per a les
ressonàncies magnètiques es contrata a altra empresa
i ja anirem pagant-li... Com hi ha llistes d’espera per a operacions derivem
pacients a les clíniques privades i els paguem la faena... Eixes han sigut
algunes de les solucions amb les que s’ha buscat eixida als problemes. Però a
llarg termini ha resultat molt més car que si s’haguera fet la inversió. El cas
de les ressonàncies és el més cridaner. Amb tot el que s’ha gastat de més per externalitzar el servei s’haguera pogut construir un altre
hospital com La Fe. Hi ha operacions dels plans de xoc -derivació de pacients a
la privada- que costen cinc vegades més que si es feren en autoconcerts,
és a dir, pagant al professional de la pública per a treballar per les
vesprades.
-Es fixen o s’inspiren en algun altre experiment anterior
---pot ser d’altres indrets--?.Pot fer-nos cinc cèntims?
-Hi ha antecedents de projectes semblants en altres
àrees, però el model Alzira és originari. Després s’ha imitat i expandit a
altres països, perquè és molt còmode per a l’administració.
-Quins són
els cervells que hi ha a l’ arrere de pensar en desmantellar el sistema públic
de salut al País Valencià? Podem ficar noms…
-Entre els principals beneficiats hi ha hagut gent molt
pròxima al PP valencià. El gerent de Ribera Salud, Alberto De Rosa porta un
cognom que és pata negra al PP valencià. No hi ha
línia divisòria entre “PP-sector empresarial
sanitari” i “PP-sector gestió sanitària”. Hi ha casos
paradigmàtics com l’exportaveu de Sanitat a Les
Corts, Luis Concepción, propietari d’una de les empreses beneficiades; o el
mateix Manuel Llombart, conseller de Sanitat i director de l’IVO
segons el moment. El més sorprenent per a mi ha sigut trobar totes les
relacions que tenen entre sí aquest poderós lobby de la sanitat valenciana.
-Hi han punts de confluència amb ,per exemple, els
intents i desmantellaments de la salut a la Comunitat de Madrid o en alguns
Hospitals de Catalunya? Si hi ha punts de confluència en els casos de
corrupció—com Gürtel-- els pot haver-hi o no té res a
veure…
-Per descomptat que hi ha relacions. És el mateix partit,
son els mateixos empresaris. El que m’agrada és veure aquest relat en la seua
globalitat i no de forma puntual, i això ens dona les claus. És el que vaig fer
als meus llibres anteriors i crec que és el plus que pot trobar el lector o la
lectora.
-Almenys és per a tindre en compte que alguns noms
comparteixen privilegis i portades en la premsa en casos de corrupció i en això
de la privatització…oi? -Molts dels noms de Tierra de
saqueo y de Yonquis del dinero, els teus anteriors llibres ,conflueixen i són
còmplices en aquest saqueig a la sanitat, oi?
-Com he dit, totes les trames de corrupció passaven per
la conselleria de Sanitat. Alguns negocis s’han exportat des de València a
països on el seu nivell de transparència és nul. A més, amb socis amb una
reputació tan coneguda entre nosaltres com Enrique Ortiz o la família Blasco.
El més greu és que en aquest cas han fet negoci amb els diners de la sanitat
valenciana. Ells sabien que ningú anava a oposar-se a destinar més diners o
mirar amb més detall els cèntims que es gastaven en llits als hospitals,
investigació mèdica, ajudes al tercer món... Cal tenir en compte que la
conselleria de Sanitat gestiona un terç del pressupost total de la Generalitat.
Això potser els va cegar.
-Com seu feien per a que aquesta barbaritat
neocapitalista i corrupta passés desapercebuda?...distraient-nos amb Terra
Mítica, Castelló Cultural, amb el circuit d’automobilisme, les falles de any
rere any, la Copa Amèrica….
-Tal i com va passar a altres àrees, hem de dir que molta
gent es va beneficiar del sistema. Hi havia moltes famílies de la Ribera amb
algun conegut treballant a l’hospital. Fins i tot partits polítics i sindicats,
com jo conte al llibre. Aquestes xarxes clientelars
han tapat moltes boques, han sigut estomacs agraïts. Jo sempre dic que els
valencians hem de fer autocrítica del que ens ha passat. En aquest cas
l’autocrítica la vam fer a les urnes el mes de maig de 2015 i vam fer fora un
model de gestió sanitària. Els principals beneficiats d’ell
estan tractant per tots els mitjans de mantenir els privilegis que tenien, però
no ho hem de consentir.
-Es por revertir el saqueig a la sanitat valenciana?.Com
i de quina manera?
-Per descomptat. El problema és l’embolic administratiu i
judicial que en alguns casos ho fa molt lent i complicat. Ací hi ha que
reconèixer la tasca feta principalment els anys en que Carmen Montón va estar a front de la conselleria de Sanitat, per
la seua tenacitat. Hi ha qüestions que sorprenentment encara no s’han
solucionat, com el rescat de l’Hospital de Dénia o el concurs de ressonàncies.
-Tot saqueig necessita de subjectes actius i subjectes
passius…qui és qui ací?.-I què ens pots dir dels còmplices dins del
personal, no sé com dir-ho, més pur de la sanitat, les bates blanques?
-Dedique un capítol a parlar
dels amos de la sanitat valenciana, que han gestionat milers de milions
d’euros. Podem destacar les firmes Ribera Salud, l’IVO,
Eresa, Beanaca... Hi ha
moltes més per al transport sanitari, hemodiàlisi, plans de xoc... Han tingut
còmplices, però també gent valenta que des de dins ha denunciat irregularitats
o malbarataments. Algunes denúncies, malauradament, no han prosperat per
diferents motius (falta de proves, haver prescrit...) però ens han ajudat a
conèixer el que passava dins, i això té molt de valor.
-Parla’ns, amic Sergi, de l´ immens i minuciós treball de
documentació e investigació…-Veig que les entrevistes, converses mereixen punt
i apart…
-Estic molt agraït als testimonis que han participat en
el treball. Tinc la gran sort de comptar amb la col·laboració d’Alberto de Rosa
(Ribera Salud), Manuel Llombart (IVO), José Juan Zaplana (PP), Carmen Montón (PSOE)... i això permet que el relat siga plural i compte a diferents punts de vista. Jo no amague la meua opinió, però el lector té elements
suficients per a formar-se la seua pròpia.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069