La Librería de El Sueño Igualitario

portada_barbara_agusti-pons.jpgCazarabet conversa con...   Agustí Pons, autor de “Bàrbara. De l'Aragó rural a la Barcelona burgesa” (Proa)

 

 

 

 

 

 

Un retat d´Agustí Pons, editat per Proa, fet amb el cor, però també amb el coratge que suposa el donar-li homenatge a una persona que es nota que es va estimar molt, la seva minyona, Bàrbara.

El llibre el porta a retornar arrere les pases de Bàrbara i fins el seu poble natal, Albalate del Arzobispo al Terol més frofudn.

De tota manera, tot i que és la historia de Bàrbara és la historia de la familia del protagonista…una familia burgesa a ulls de la seva minyona.

És una historia d´una escapada, de silencis continguts, segurament de frustracions….

Allò que ens conta Proa sobre el llibre:

La història d'una família de la burgesia barcelonina a través de Bàrbara, la minyona aragonesa.
Després de retrobar l'any 2014 la Bàrbara, la minyona que va marxar de casa per la porta del darrere, l'escriptor Agustí Pons (Barcelona, 1947) evoca la seva vida familiar des dels quatre anys fins als deu, que és quan la carismàtica minyona aragonesa va viure a casa seva. Una família burgesa amb mentalitat de quiero y no puedo, uns pares que vivien junts estant separats, la família aragonesa de la Bàrbara, una tieta intrigant amb visita diària al capellà confessor i, de fet, una societat classista, profundament dividida entre rics i pobres...
Bàrbara és un llibre de memòries que aborda, a partir d'un cas particular, la relació entre la burgesia barcelonina i la immigració castellana dels anys cinquanta.

L´autor, Agustí Pons:

és periodista i escriptor. Ha publicat, entre d'altres, els llibres següents:Converses amb Frederica Montseny (1977); Retrats contemporanis (1991); Deu daus (1991, Premi Joan Fuster i Premi Nacional d'Assaig); Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994); Pere Calders, veritat oculta (1998); Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona (2000); Nèstor Luján. El periodisme liberal (2004, Premi Crítica Serra d'Or); Temps indòcils (2007); Cartes a Clara (2010); i El notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals (2011)..

Per afinar un xcic més: https://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_Pons_i_Mir

 

 

Nosaltres ja em tingut un Conversa con amb Agustí Pons, ara ho fem arran de Bàrbara:

retrat-agusti-09.jpg-Agustí, com definiries a l´obra que és Bàrbara?

-  És la biografia de la minyona d’aquest nom que va viure a casa meva, a Barcelona, des del 1951 al 1957 i que en va marxar quan jo tenia 10 anys.  També és una autobiografia meva limitada a aquells anys. I, finalment, dibuixa una crònica de la meva família.

-És una obra en la que contes la història dels teus, però tenint en compte la mirada de la minyona Bàrbara. És així? Què ens pots explicar?

- En el llibre hi ha tres mirades: la de la Bàrbara, la de la meva mare i la meva.  Aquests tres mirades reflecteixen tres mons.  El de Albalate del Arzobispo on la Bárbara va néixer i va viure fins que va venir a viure a casa nostra.  La segona mirada és la de la meva mare, a través dels dietaris que va escriure al llarg de quaranta anys. I, finalment, hi ha el meu punt de vista que més aviat és un contrapunt a la narració.

-Quina importància va tindre per a vos na Bàrbara i quina importància li veus amb la resta de la família i dels teus? O sigui, quina penses que va ésser la seva interacció?

- Com explico en el llibre la Bàrbara era la persona que ens treia a passejar i que més directament s’ocupava de nosaltres, els cinc germans Pons. Cada germà en guarda un record diferentsuposoperquè no és el mateix haver-hi conviscut fins als 10 anys, com va ser el meu cas, que haver-ho fet fins als 13 o 14 com va ser el cas de les meves germanes grans.

-Però les minyones apareixien amb tanta facilitat com desapareixien, no?

-Sí. A casa meva volien ser burgesos i tenien moltes ínfules però el cert és que  no calia ser un burgés per tenir minyona.  Hi havia moltes noies que arribaven a Barcelona de l’Aragó, d’Andalusia o d’altres parts d’Espanya fugint de la gana, la misèria i la repressió.  I a Barcelona no només hi trobaven menjar, llit i una mica de diners sinó també sales de ball els dijous a la tarda i, en general, un clima menys asfixiant del que havien deixat enrere.

-En aquesta obra també hi ha investigació….vos mateix m’explicàveu que vas anar a Albalate del Arzobispo, ací a la província de Terol, per a intentar saber-hi més de la teva minyona. Expliqueu-nos.

- A Albalate hi havia anat de petit, amb la Bàrbara. I seixanta anys després em vaig presentar un dia a l’ajuntament d’aquest poble i vaig demanar per una tal Bárbara Martín Izquierdo. En aquell moment no sabia si era viva o morta. I aquí va començar una investigació, que Agusti-Pons-ACN_1326477562_.jpgtravessa de dalt a baix el llibre.

-Què vos vau trobar sobre aquesta minyona de la comarca del Bajo Martín de Terol?. Què et van contar ella : abans d´eixir cap a terres catalanes a guanyar-se la vida i després

- Em va sorprendre el pes que la guerra civil seguia tenint a Albalate. Per exemple, el fet que ningú encara no hagués gosat treure la làpida dedicada a los “caídos” que figura a la paret exterior de l’església

-Es va convertir en una mena d´obsessió per a vos, els vostres sentits i sentiments la figura de na Bàrbara? O va esdevindre, més aviat, un motiu per tal de ficar-te a escriure…una mena d´ inspiració?

- Com explico en el llibre feia temps que volia escriure sobre els anys de la meva infantesa. I, paral·lelament, volia saber què se n’havia fet, de la Bárbara. No era només un tema de curiositat. Ara que ja havia arribat a una edat més o menys provecta, i que tenia temps per intentar-ho, volia enfrontar-me al meu passat i als fantasmes que tots portem, més o menys conscientment, dintre nostre. Més que una inspiració, Bàrbara es va convertir en una obsessió. Però això m’ha passat en tots els altres llibres que he escrit. 

-Perquè a tu t´ agrada ficar-te dins la vida dels altres i d´aquesta manera explicar-la als teus lectors, no?. Una tasca que requereix molta feina de documentació, estudi…e investigació, no? Molt a veure amb el periodisme

- “Aixequeu la pell d’un home i hi trobareu una novel.la” diuen que va escriure Dostoievski. I és veritat. No hi ha història més fascinant que una bona biografia. I una bona biografia requereix saber construir un relat plenament documentat, i això és història, però amb voluntat de narració, i això és literatura. I si filem prim també podem dir que per escriure una bona biografia necessitem de la sociologia, de la psicologia i, fins i tot, de l’economia.

-Per què la família, directament o de manera indirecta, té tanta importància en l´escriptura d´escriptors i narradors realistes com vos?

- De Freud ençà sabem que amb la família sempre hi tenim comptes pendents. O perquè ens han estimat poc, o perquè ens han estimat massa; o perquè ens han volgut engabiar o perquè ens ha deixat massa lliures.  Jo havia parlat molt dels altres i en canvi encara no havia parlat de mi mateix. M’ha semblat que era el moment d’intentar-ho.

fotonoticia_20130121133230_640.jpg-A més, aquestes històries no cauen , ni d´entrada ni d´eixida, a tothomsegurament que no tots els teus els agradarà que escarbis en la història familiar i clar, si aplegues a Albalate i comences a preguntar….la gent enseguida ens fiquem en guàrdia, què en penses?

- És natural. Tots volem viure tranquils. Els meus germans, també. I en el llibre he procurat no donar peu a cap ofensa encara que això perjudiqués el relat literari  i en sortís un retrat potser en general massa ben educat. Però no sé si he actuat així per generositat o per covardia.

- Com ha estat o com va estar, en el seu dia, l´ experiència de reviure amb i al voltant de Bàrbara?

- He quedat commogut en descobrir la dimensió de la tragèdia que la guerra civil va suposar per a la família de la Bàrbara. Albalate va ser un poble que va rebre de valent. Només dues dades. A Albalate, que en aquell moment tenia uns 4000 habitants, més de 50 persones van ser afusellades durant la guerra civil i 8 dels seus habitants van morir a Mauthausen. Unes xifres absolutament desproporcionades. Però jo no he escrit un llibre d’història sinó el relat d’una família a la qual el malson de la història li clava una guitza de la qual ja no es pot recuperar.

-Crec que s´ha de patir molt  mentalment parlant-- escrivint aquesta mena d´històries perquè vols ésser molt estricte des de totes les perspectives i no sempre es pot perquè si no trobes testimonis, informació a contrastar….…?

- És cert, pateixes però tampoc no cal que els escriptors anem de víctimes.  Com succeeix en moltes altres activitats, passes moments de tensió i de desànim, fins i tot arribes a creure que potser no te’n sortiràs, però també passes moments de gran satisfacció, sobretot,  quan aconsegueixes recompondre tot el puzle de la vida que tens entre mans.

-Crec que estàs mirant d´ultimar  una traducció perquè vols traure aquesta història escrita originalment en català , però per això necessites una editorial que vulgui emprendre el projecte. Com ho tens i com ho portes?

- M’agradaria molt que el meu llibre es pogués llegir a Albalate, i el pogués llegir la família de la Bàrbara. Potser descobriran dades que ni ells mateixos coneixen.  I, a més, en aquests moments, l’edició en castellà d’aquest llibre serviria per suavitzar possibles tensions entre els dos territoris.  La Bàrbara mai no va deixar d’estimar l’Aragó però això no li va impedir estimar igualment Catalunya. En el llibre en dono proves. El meu llibre vol ser l’homenatge que la meva família no li va fer en vida.

 

 

 

portada_barbara_agusti-pons.jpg26952 
Bàrbara. De l'Aragó rural a la Barcelona burgesa. Agustí Pons
256 páginas      13 x 20,5 cms.
19,00 euros
Proa


La història d'una família de la burgesia barcelonina a través de Bàrbara, la minyona aragonesa
Després de retrobar l'any 2014 la Bàrbara, la minyona que va marxar de casa per la porta del darrere, l'escriptor Agustí Pons (Barcelona, 1947) evoca la seva vida familiar des dels quatre anys fins als deu, que és quan la carismàtica minyona aragonesa va viure a casa seva. Una família burgesa amb mentalitat de quiero y no puedo, uns pares que vivien junts estant separats, la família aragonesa de la Bàrbara, una tieta intrigant amb visita diària al capellà confessor i, de fet, una societat classista, profundament dividida entre rics i pobres... Bàrbara és un llibre de memòries que aborda, a partir d'un cas particular, la relació entre la burgesia barcelonina i la immigració castellana dels anys cinquanta.  
Fragmento

Agustí Pons i Mir (Barcelona, 1947) és periodista i escriptor. Ha publicat, entre d'altres, els llibres següentsConverses amb Frederica Montseny (1977); Retrats contemporanis (1991); 
Deu daus (1991, Premi Joan Fuster i Premi Nacional d'Assaig); Joan Triadú, l'impuls obstinat (1994); Pere Calders, veritat oculta (1998); Maria Aurèlia Capmany, l'època d'una dona (2000); Nèstor Luján. El periodisme liberal (2004, Premi Crítica Serra d'Or); Temps indòcils (2007); Cartes a Clara (2010); i El notari Raimon Noguera i el llegat de Picasso, Miró i Pau Casals(2011).

 

 

 

 

 

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com