Cazarabet conversa con... Teresa Ibars,
autora de “Atles de l’oblit” (Pagès)
Teresa Ibars conjuga la memòria que va més enllà de nosaltres com a
persones….anant a fer i desfer envers la
memòria del paisatge.
El llibre, amb molt bon tractament és editat per Pagès.
Allò que ens explica Pagès editors sobre el llibre:
Atles de l’oblit parla d’uns racons de la memòria, del paisatge i de
les emocions que, com un quadre impressionista farcit de petites pinzellades,
han configurat una percepció de la realitat i una manera de ser. Mitjançant un
viatge que porta l’autora al cor d’un territori, el Baix Segre, i a la vida
d’uns personatges, potser ja majoritàriament oblidats, en aquest llibre es fa
un exercici voluntari de recordar per comprendre. Perquè quan una persona deixa
de viure en un lloc i, per tant, engega un cert camí d’oblit, o veu com son
pare comença a oblidar per culpa d’una malaltia que se’l menja, pot ser que
aquesta persona adquireixi la clara consciència que tornar sempre resulta
impossible i quan hom té aquesta certesa tan sols queda entomar qui som i on
som de nou.
L´ autora, Teresa Ibars:
Va nàixer a Aitona l’any 1962 i es declara fan incondicional del seu
paisatge i de la seua boira. És historiadora de formació i treballa d’arxivera
a la Diputació de Lleida. És autora de diferents llibres, com ara La delinqüència a la Lleida
del Barroc i de les biografies Màrius Pons Sumalla:
un cooperativista comunista i controvertit i Francesc Porta. El
mirall trencat de la burgesia lleidatana (juntament amb la doctora Antonieta Jarne). Ha publicat
també algunes narracions breus així com algun recull de relats, de la mateixa
manera que participa activament en diferents mitjans de comunicació i
editorials del territori català.
Cazarabet conversa amb
Teresa Ibars:
-Teresa, què és allò que t´ ha dut a escriure aquest
llibre?-És com un exercici de plantejar com a d´esdevindre
de debò una recuperació entorn a la memòria?
-És una obra narrativa
que vol guardar cura de la memòria?.Entre la del territori i la de les seves
gents, oi? -És exactament això.-Però també és una mena d´ exercici d’empatia
amb malalts, como el teu pare, que patien la malaltia d´Alzheimer?
-És l´oblit
una pedra on es cau massa sovint?.- Pot ser perque no
tenim una bona educació per a fer front a l’oblit? Hi han oblits com la de la
Dolors , la que feia sabó, que són aclaparadors…?
-En general oblidem de manera natural perquè el dia a dia ens obliga a
estar pendents de moltes, moltíssimes situacions
noves. En moltes ocasions, i això és l'exercici que he fet amb el meu llibre,
oblidem sense intencionalitat, en altres amaguem situacions doloroses que de
tan amagar-les passen a formar part del magma viscut que ja no ve diàriament al
nostre cap, com la del Xurrero o tampoc tocava. En
altres ocasions oblidem perquè nosaltres no hem estat protagonistes de les
històries que també pesen damunt de la nostra manera de ser. Amb el llibre, he
volgut fer una repassada d'aquestes diferents tipologies d'oblits i la veritat
és que ha estat preciós veure com la memòria de molts lector, s'ha activat per
associació i han fet un exercici de revisar racons del seu record que ja ni
sabien que tenien.
-També retrates molt l´
efecte de l´arribada de gents en busca d´ una vida
millor…què t´ ha atrapat d´ ells i elles?
-Aquest és un tema que sempre ha
centrat la meua atenció. Si us hi fixeu al llibre hi ha altres moments en els
quals parlo del moviments migratoris. També parlo dels moriscos o dels jueus
sefardites expulsats el 1492. Quan la gent ha de deixar el seu lloc d'origen
-sigui per motius polítics, sigui per motius econòmics-, aquest és un dolor que
es passa de generació en generació. Ningú vol deixar casa seua i començar en un
altre lloc o almenys ningú ho vol de manera forçada. El que m'atrapa de les
persones que es veuen obligades a migrar és precisament la seua capacitat de
tornar a començar i tirar endavant, malgrat el dolor de la pèrdua.
-Les botigues són un episodi apart amb les botigues on hi
trobaves de tot…amb tot el que significaven i aportaven ,les seves
peculiaritats, les seves aulors, les teves textures…i
el botiguer o botiguera que ens coneixia a tots i sabia què volíem…Què ens pots
reflexionar-hi?
-En un món que prové de l'escassetat i en definitiva d'una parcel·la
econòmica que no respon a les lògiques brutals del capitalisme ferotge, tenir
prou amb el que tens al teu abast i que si vas a comprar-ho et cap a la
senalla, és resposta intel·ligent alhora que model desitjable.
-I el color negre , l´humà i el de no poques èpoques i el lèxic han quedat a l´arrere de la utilització actual…
-I un homenatge al passat
i a característiques d´ altres temps…com la de fer-se sopes escaldades…mira que
eren bones…..?
-Amb aquest petit homenatge a les sopes escaldades, volia fer
un petit homenatge a la senzillesa i a la celebració diària de la vida.
-Sense memòria d’allò que som com a gents integrants d’un
territori poc podrem avançar amb aquest, no?, ja que ,sovint anirem caient al
damunt de la mateixa errada. Ho veus així?
-Ho veig exactament així perquè entre altres coses, la meua formació
d'historiadora fa que així sigui. Dit això, el paisatge canvia, els carrers
canvien, els costums canvien i quasi sempre els humans som inconscients de tot
aquest moviment d'aquí que, de tant en tant, és interessant fer una aturada i
analitzar-nos com individus i com societat en el nostre entorn.
-Quin lloc ocupa la por
en aquesta narració?---la por ens pot dur al immobilisme, a la no implicació, a
la inacció…----Per què l’ésser humà té por a afrontar la seva pròpia
memòria?
-Per mí la por i suposo que hi ha
diferents moments al llibre que ho deixen veure, és un tema complex i difícil
d'acotar. Els humans, a banda de la por a lo desconegut, tenim pors que ni
sabem que tenim, ni en som conscients. La por que la meua padrina va passar
quan sentia, a la guerra civil, que s'apropaven els avions per bombardejar,
segur que ha repercutit a tota la família. La por del pare de no poder tirar
endavant amb el seu projecte vital, per exemple amb les terres i el seu ofici
de pagès, també... La por és molt complexa i en algunes situacions paralitza,
però en altres (i jo m'incloc més en aquest segon grup) et fa actuar en moltes
ocasions encertadament però en altres, d'una manera esbojarrada i inconscient.
-I la identitat de les
gents envers els territoris?
-Un altre tema complex. La identitat de la gent amb el territori és un
plantejament de la gent en una certa societat del benestar. Quan es te feinades
a tirar endavant, aquest plantejament, crec, que ni entra en els esquemes
mentals dels individus. Ara però és important reivindicar el territori i la
nostra pertinença a ell... així com ser conscient que aquesta reivindicació es
fràgil i no sempre està assegurada.
-La teva narrativa:un
exercici de comprendre i dependre, és així? Què és allò que ens pots explicar?
-Per aprendre és indiscutible que s'ha de comprendre, però diria més per
sobreviure una mica equilibradament ens hem d'obligar a mirar d'entendre el que
ens envolta i el que ens ha precedit. Si fem aquest exercici de comprensió, de
ben segur, pacificarem moltes pors i guerres internes i això sí que és aprendre
a viure.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069