Cazarabet conversa con... Maria Dolors Guàrdia Rúbies, autora de “Una assassina
massa jove” (Pagés)
Maria Dolors Guàrdia
Rúbies edita para Pagès Editors un llibre que parla i s’endinsa sobre la maldat
humana com és i com “entra i surt” en cadascú de nosaltres.
La maldat com l’odi
,només pot generar més maldat i més odi
Una obra molt
imaginativa, altament additiva i molt engrescadora.
L´ autora té un domini
del missatge que vol contar molt clar i contundent, tenint en compte que ho fa
manejant a una muntonada de personatges. És, sense
cap mena de dubte, una obra coral…
Ho edita Pagès Editorial
des de terres lleidatanes. Que diu d’aquesta obra narrativa:” Una història on la maldat, intencionadament
cruel, injusta i egoista, creix com una bola de neu perpetrant, al seu pas,
desgràcia i calamitat. (….)atrapa tant a adolescents com a adults”
Allò que ens conta Pagès
Editorial sobre el llibre: El novembre de 2010 mor una milionària andorrana,
Maria Maestre i Pal. La seva herència és molt cobejada. Hi ha persones que es
tornen dolentes i n’hi ha que no poden evitar ser-ho. La protagonista d’aquesta
història compleix els dos requisits. Al seu voltant, els altres personatges
ficticis lluiten per no ser-ne víctimes. Però la maldat mai té les de perdre i
genera uns engranatges difícils d’evitar. Com el poder i com l’ambició. Una
assassina massa jove és una història sobre la maldat humana que, al seu
voltant, no fa sinó generar-ne més. I fins i tot arrossega una adolescent, un
bisbe de la Seu d’Urgell i un de Solsona, un pastor convertit en mestre
formatger, un director de The Cloisters
de Nova York... I amb tot plegat, la història dels Comtes d’Urgell i d’unes
amigues d’un club de lectura.
L´ autora, na Maria
Dolors Guàrdia Rúbies: solsonina d’adopció, va començar a publicar el 2001 amb Ningú
en té la culpa? I van anar seguint: Crónicas
de este mundo (2002), Cacics i menestrals (2005), amb Pagès Editors,
Ene/amigues (amb el pseudònim Mad Griff, 2005), Diagnóstico invalidez
(2006), Senyores solsonines (2008), La vescomtessa dissortada
(2015) i Records de mestres (2016).Va participar en el llibre Lleida
és femení. Dones per a la història (2009). També ha participat en el recull
Tot és possible (2014) del col·lectiu Narradors Centrals i en els
reculls Que Déu ens agafi confessats i Dies de roses i vi del
col·lectiu Lola Palau. Col·labora setmanalment al Nació Digital i a Regió7
amb el personatge de la Simoneta, la feminista
sarcàstica del Solsonès. Podeu trobar-la al seu blog
"Paraules des de Solsona".
La pròpia autora en diu:
"Els personatges ficticis són còpies artístiques dels reals. A Una
assassina massa jove, n'hi trobareu de tots. I una miqueta de la meva
estimada Solsona."
Cazarabet
conversa amb Maria Dolors Guàrdia Rúbies:
-Amiga, què t'ha portat a
escriure aquesta obra narrativa que ens endinsa en el món i en les diferents
cares de la maldat?; no creus que és una lliçó o lectura tan contundent com, no
sé, massa negativa…de la vida….
- Jo ja havia escrit altres novel·les amb personatges
femenins protagonistes molt íntegres i vaig pensar que seria un bon exercici
provar de fer una protagonista femenina malvada. Volia saber què podia
significar això. I com dic a la contraportada, la maldat genera maldat al seu
voltant. És negatiu? Potser es pot treure la lectura contrària: no voldria fer
res com la Meritxell Albòs. I d'altra banda: no hi ha
més persones dolentes que bones? A més, la maldat del bisbe de la Seu no és
inventada.
-Estem al davant d´ una obra narrativa, com una contalla, oi…molt comuna,
humana i convencional, oi? ; però que
com té tant de pensament directe i de fer-nos pensar des de la lectura , pot
ésser utilitzat com una ferramenta , com si fos un assaig que ens fa pensar i
ens ensenya des de la investigació…
- És una obra narrativa
que es genera a basa de petites històries que, entre totes, fan un mosaic de
vida humana. Però també té molts paràgrafs que inviten a la reflexió mitjançant
tot allò que els passa als personatges. Té, a més, una estructura que permet
llegir totes les històries o només les parts que poden interessar individualment.
-Una obra narrativa que té molt de real i del dia a dia…oi?
-Ha estat una intenció de l'obra, tenir-hi personatges
reals, del meu dia a dia, que m'hi han fet molta companyia. Un tema recurrent
de la meva obra és la solitud i els personatges reals sempre m'ajuden a
capejar-la. A més, com que els temes principals de la meva obra sempre són les
dones i Solsona, tot quadra.
-Saps molt de les misèries humanes i ens les vols fer esclatar a la cara,
no? ho fas per a que aprenem?
-No en sóc cap experta en
misèries humanes, però puc descriure-les perquè n'he vistes moltes i llegides
moltes. Qui no ha topat amb gent malvada? No pretenc mai fer aprendre res a
ningú. Potser no voldrien aprendre allò que jo consideraria valors primordials.
Però incitar a la reflexió ho trobo imprescindible per a qualsevol forma
artística.
-Diu la sinopsis que “és
una història sobre la maldat humana”, però si hi ha maldat és que hi ha, també,
tot i que a tomballons bondat…
-Sí que hi ha bondats i hi ha alguns personatges genuïns,
que són bondadosos... fins i tot els dolents tenen cops amagats, a vegades,
només per salvar-se ells mateixos. I perquè les persones som complexes i no
només son malvades. Els meus personatges són rodons, no plans. I per això tenen
molts més trets que la maldat.
-Sabem que el mal sol guanyar al be en gairebé totes les seves dimensions o
en totes, però si has escrit aquesta història és que ens vols espavilar com a
lectors i fer veure que hi han llumetes de bondat, de refer actituds, de fer-ho
millor….?; no cal ésser un humà ple de bondat, ni que practiquem el pacifisme
fins immolar-nos…només saber el que està bé i el que està malament…i aplicar
cert sentit comú…
- El que està bé i
malament és diferent per a cada persona. Jo no pretenc millorar a ningú.
Potser, en tot cas, durant el procés d'escriptura, millorar jo. Perquè quan
vols explicar coses a d'altres persones, intentant trobar les paraules
escaients, comprens millor allò que creies que ja sabies. I si algú, llegint la
meva història, fa un procés que el pugui portar a alguna millor decisió per a
ell i el seu entorn, benvinguda sigui la meva història. Un altre valor afegit.
-Què és per a vos, amiga, la
narració…un exercici on desfogar-te… un estri des del que penses, repenses i
reflexiones amb les lectores i lectors?
-Amant de la lectura des de ben petita, escriure sempre ha
estat un plaer per a mi. I m'ha aportat molt més del que li demanava. Quan als
quaranta-tres anys, la malaltia em deixa a casa amb una incapacitat, el meu
principal refugi va ser l'escriptura. He arribat a escriure agenollada, dreta,
bocaterrosa al llit i uns coixins al terra que em feien de taula a la llibreta...
podria dir que l'escriptura m'ha salvat. Veure el sofà i la televisió com a
únics recursos em feia venir ganes de plorar.
-Com i de quina manera tries els temes dels quals començar a estirar els
fils que, en aquest cas, ens mostren la maldat?
-Els trio segons els meus interessos. En aquest cas hi van
encaixar els comtes d'Urgell, a més de la dona malvada (aquests personatges
sembla que agraden més que les bons), Solsona sempre hi és... i a més, han de
tenir una idea de fons que em sembli molt atractiva. En aquest cas, les
falsificacions d'obres d'art, els furts... Quan vaig escriure la història de la
vescomtessa de Cardona, tot va començar quan vaig llegir que el seu marit la
tractava com si fos l'amant i a l'amant com si fos la dona. Va així.
-Una de la pregunta que et fas i ens planteges és que la maldat entre
nosaltres té cert component educacional…o sigui un es fa malat pel que viu,
l’ensenyen, veu, sent i després està la maldat amb la que es neix, no?
-Sí, crec que hi ha gens de maldat però que el més
definitiu és com un ha d'aprendre a viure... i si algú no se sent estimat i no
li ensenyen a estimar, difícilment en sabrà. Per saber fer petons, te n'han de
fer.
-Això ho podem aplicar al les característiques humanes més, diguem,
positives com la bondat, la compassió, la caritat… ?
-La bondat és molt més difícil d'aprendre i exigeix una
qualitat humana molt elevada i reservada a poques persones. Però es pot
treballar si t'hi ajuden i te n'ensenyen. Encara que també s'educa per reacció
i, llavors, normalment, un es vol diferenciar, per autoafirmar-se,
de manera ben diferent al que li han ensenyat.
-En les teves creacions
quin paper vols donar-los als personatges ...prioritari enfront de la trama i
l' escenari?...són les seves accions enfront, en aquest cas, una mort i molts
diners, el que desencadenen tot un plegat de situacions i reaccions… ?.-
Els diners, les possessions…eterns desencadenants de tants desacords entre humans….perquè desencadenen la cobdícia
, les enveges, l’avarícia, la gelosia…
-Per a mi, els personatges estan per damunt de l'acció
però determinats per aquesta. Sempre mantenint la versemblança. Quan estudiava,
sempre escollia treballs on s'hagués d'estudiar els personatge i llavors
m'encantava submergir-me en llibres de psicologia. Tal i com faig ara per
confegir els meus personatges. A més, és clar, dels personatges que han
envoltat el meu quefer.
-Perquè sembla que el paper de la trama, ací en constant osmosis amb el que
són els personatges, sempre és l'eix
sobre el qual gira tota la resta, oi?
-La trama és un element imprescindible per generar una
història. Sense una estructura ben lligada seria impossible dibuixar uns
personatges creïbles. Però jo gaudeixo més escrivint paràgrafs sobre els
comportaments humans que sobre allò que ha de passar.
-Hi han hagut en el teu voltant, més o menys immediat situacions que t’han
inspirat massa jove?
-El que em feia il·lusió en aquesta novel·la era intentar
crear-la tota, inventar-la tota per saber fins on podia arribar. Després van
aparèixer les comtes d'Urgell i també em va agradar encabir-los-hi. I quant a
coneixences personals crec que m'he mogut dins d'uns marges molt correctes. Amb
tot, dins del mon laboral, sempre hi ha... això: enveges, ambicions,
travetes... mirades fulminants... decepcions...
-Crec, amiga, que de fa uns anys cap ací els escriptors, creadors en
general…ja no tenen por en desvetllar que el món és més obscur del que
pensàvem…més amarg que dolç…
-En cap moment m'ha fet por desvetllar el mon obscur que
ens envolta. Cal ser-ne conscient. Una manera de viure'l, en el meu cas, és
saber que existeix però intentar viure com si aquest no fos real, com si només pertangués a la ficció.
-Però, amiga Maria Dolors, què pretenies al submergir-nos en aquest
exercici narratiu?
-Em realitat, la meva primera opció sempre és passar-m'ho
molt bé escrivint. Després saber fins on puc arribar amb les paraules. Potser
tercera, aconseguir que la gent passi unes bones estones llegint i que la trama
l'enganxi. Si a més, aprenen coneixements d'història i reflexionen sobre la
vida en general, molt millor. Per això, m'agrada molt escriure paràgrafs de
reflexions objectives on qui vulgui, pugui sentir-s'hi identificat. Crec que
aquesta idea és també fonamental en tot art.
-Tot i totes les cares de
la maldat que ens poden fer pensar que ets una persona que ho veu tot
negatiu…ves per on que jo no ho penso…Jo crec que t'ho has passat molt bé
escrivint, creant i imaginant aquesta història, no?
-No soc gens negativa. Al contrari. Tot i la malaltia, he
tirat endavant i procuro viure amb il·lusions. però aquesta vegada volia provar
què significa crear un personatge dolent. He aprés, però, que tanta maldat no
m'alegra precisament els matins... si no fos pel fet que les paraules
escaients, si és el cas i estic contenta de com les he conjuminat, això sí que
em fa molt feliç. I l'escriptura m'ha permès seguir sentint-me amb una
professió. Que no ho perdia tot. I com que sempre m'ha agradat molt. Fa quasi
uns quinze anys que porto un club de lectura i cal dir que han après molt a
llegir i a gaudir de lectures força complexes. El mateix que diem de la maldat.
Si algú pot compartir el seu deliri per la lectura, això també s'encomana.
-Són els personatges que mostres i
fas desfilar a la teva història, els que
van canviant sota d’influx de la trama per allò que viuen i sota la dictadura
del que viuen –o sigui la maldat que cadascú d’ells experimenta d’una manera--
o és més aviat alguns trets de la trama dels que canvien sota la influencia
dels personatges atrapats per la maldat?
-Els personatges rodons són aquells que canvien per motius
dinàmics, aquells que fan evolucionar la trama. I aquesta és la disciplina que
he imposat als meus personatges. Ser com són i canviar segons el que els hi
passa.
-Amic, ens pots parlar del procés de documentació, recerca de fonts,
lectura de llibres i altres que hi ha darrere aquest llibre?, perquè veig molt
de treball intern…moltes idees apuntades llegint o veient o vivim algunes
situacions…què ens pots explicar?
-El procés de documentació ha estat ingent. Especialment
pel que fa als contes d'Urgell. He llegit molt i he visitat els indrets corresponents:
tant la Seu d'Urgell per encabir-hi els sarcòfags com el convent de les
Avellanes, com els sarcòfags de Nova York als The Cloisters
-Període apassionant, però molt afanyós i laboriós que, de vegades, fins i
tot ens pot submergir en certa ansietat…oi?
-No em puc permetre
gaires ansietats més a la meva vida i procuro que sigui, precisament, al revés,
tota aquesta recerca em dona vida per fer sortides i aprenentatges. És
increïble i m'ho passo genial!
-I, com ha estat el dia a dia de treball, la teva
metodologia de treball per construir aquesta narració?
-Molt senzilla: no
em puc passar gaires hores a l'ordinador i com que soc disciplinada, als
matins, que és quan físicament estic millor intento escriure entre dues i tres
hores. Soc feliç si els caps de setmana també puc fer-ho. A les tardes, puc
llegir documents però mai a l'ordinador.
-Aquest treball, amiga Maria Dolors t'ha obert la ment i la curiositat a
indagar més sobre alguns dels aspectes tractats en el mateix ?; Ens pots parlar
de treballs en què estàs submergida ara?
-No tinc intenció, de moment, de seguir en aquesta línia. Ara estic
treballant en una història molt persona basada en la relació entre la meva
tieta/padrina i les històries de la meva família materna que són interessantíssimes.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las
Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069