La
Librería de El Sueño Igualitario
Un llibre que edita Publicacions de
la Universitat de València
des de la ploma de Xavier Garcia Ferrandis.
El llibre està dins la col-lecció d´ Història Contemporania.
Allò que ens
diu la editorial:
La situació geoestratégica i geopolítica de València durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939); la proximitat
del front de Terol i el curs desfavorable que va pendre el futur
de la guerra per al costar Republicà…van convertir la
ciutat en un lloc receptor dels ferits de la guerra i de la població civil evacuada, en moltes
ocasions, ja, dolenta. Davant aquest increment de la demanda assitèncial, les autoriatats valencianes van dur a terme un gran esforç amb l´objectiu de reorganitzar la xarxa d´ infraestructures sanitàries de la
ciutat. Aquesta intensa reorganització va ésser incapaç de poder asumir tota l´el-levada
demanda asistencial provocada per la pressió
demográfica. Así dons, des de finals
de 1936 es va produir un progressiu
col-lapse de les infraestructures
sanitàries de la ciutat de València, procés que es va
consolidar al llarg de 1937 i va culminar en 1938 amb el enfonsament del sistema assistencial.
L´autor d´aquest
llibre d´investigació i d´aquest estudi, en Xavier García Ferrandis:
Doctor en
Medicina i Cirurgia per la Universitat
de València.Avui per avui és profesor a la Universitat Catòlica de València “San Vicente
Mártir”. Ha realitzat diferents
investigacions i moltes de
elles giren en torn a l´estudi
de la salut pública a Espanya
en el segle XX i ho fa estudiant, investigant i analitzant les malalties que són conegudes com
“malalties socials”, com poden ser: la tuberculosi,
tracoma, tifus exantemàtic. En els
estudis analitza l´efecte que aquestes malalties tenen en la societat i en l´articulació de la
lluita contra aquestes malalties per part de totes les institucions sanitàries. Estem al davant d´un gran coneixedor de les estructures
sanitàries i les dinàmiques
socials que es van desenvolupar
a València durant l´esdeveniment més tràgic de l´Espanya contemporània , la Guerra Civil.
Cazarabet conversa amb
Xavier Garcia Ferrandis:
-Xavier, per què un llibre,
una investigació sobre la branca sanitària
en els anys trenta? Per què has triat aquells dies?
-Perquè volia esbrinar l’impacte d’un esdeveniment de la magnitud d’una
guerra en el sistema sanitari de la ciutat de València.
-Si et pareix fem
cinc cèntims de quin era l´estat de la salut i de l´assistència sanitària abans de la proclamació de la II
República?( hem de tindre
en compte que l´any 1918 es
va viure una pidemia que va
marcar un abans i un després
i que pot ser va influir…)
-En general, l'assistència
sanitària a Espanya va
experimentar una millora durant
el primer terç del segle
XX. Esta millora es va basar en la prevenció de les malalties i es
va traduir en un control de la taxa
de mortalitat general i infantil.
-Quines
van ser les principals reformes, així
explicades breument, que es
van fer en materia d´assistència
sanitària..?
-Durant el primer terç del segle XX l'assitència sanitària es va
articular al voltant dels instituts provincials d'higiene (construïts en les capitals de província). També es
van habilitar nombrosos dispensaris
específics per a la lluita
contra les principals malaties
(tuberculosi, malaties de transmissió sexual, tracoma, etc).
Així mateix, es va donar molta importància a la lluita contra la mortalitat
infantil, per a la qual cosa es van crear dispensaris de maternologia i
higiene infantil. Per últim, va ser molt important la construcció al món rural de
centres d'higiene primària
i secundària.
-A València es van pendre messures
diferents o especials,
respecte a altres llocs de l´Estat…?
- No, a València es va
seguir el model anterior.
-En el moment d´esclatar
la guerra, com podríem
definir l´estat de l´assistència
sanitària?
-Els esforços
de l’Estat en materia sanitària
durant la dictadura i la Segona
República s’havien traduït
en un descens de la taxa de
mortalitat general i infantil de la cirugía. El
sistema sanitari
crugial tan consolidat
que no es va veure afectat fins a ben entrat 1937, és a dir, va suportat
vora un any de guerra.
-Hi havia branques, en l´assistència sanitària com la traumatologia , la cirugia… que tenien millor cobertura entre la Sanitat
Militar?
-Malauradament, les guerres -i la contesa espanyola no en va ser una excepció-
contribueixen a l'avanç de
la Medicina, particularment d'especialitats,
com ara la traumatologia i
la cirurgia.
-En què consistía el Comité Sanitari Popular?
-Era una estructura política de foment
revolucionari i
que va gestionar la política sanitària de València ciutat a des de l’esclat de la guerra fins a ben entrat 1937.
-Quin va ésser el moment en que la ciutat de València va tindre que soportar més pes amb l´assistència
sanitària?. Va respondre bé?
-València va ser ciutat de reraguarda durant la totalitat de l'enfrontament. Per tant, el
sistema sanitari va haver d'absorbir onades de refugiats i ferits de guerra al llarg de vora tres anys. No obstant això, la pressió s'incrementava de manera puntual i irregular amb cada victòria franquista. El
sistema va readaptar-se amb l'habilitació
dels hospitals que apareixen en el llibre, peró finalment no va ser capaç de suportar l'enorme pressió demogràfica i va patir una tràgica solsida que va repercutir en la població.
-Respecte a la política sanitària del govern republicà…com era la relació que tenia el Comité Sanitari Popular?
-Encara que les polítiques
compartien objectius (atenció dels ferits
de guerra i de la zones
evacuada) es van produir conflictes
per invasió de competències.
Finalment, la maquinària
estatal republicana va arraconar els
comités revolucionaris, inclós
el Comité Sanitari Popular.
-Durant la guerra van tindre
molt de protagonisme, sobretot durant i depedent de les batalles, els diferents Hospitals de Sang…què ens
pots dir dels Hospitals de Sang a València i provincia?
-Tal com apareix en el llibre, a la ciutat de València es van habilitar
nombrosos hospitals de sang, la missió dels quals era donar assistència sanitària a les baixes del front, tan ferits com malalts.
En general, a la província es va habilitar almenys un hospital de sang en el
pobles que actualment tenen més de 5.000 habitants (Sueca, Alzira, Gandia, Requena, Torrent, Aldaia, etc).
-Quina política sanitària per a fer front a tanta demanda, sobretot després que la guerra s´anés capgirant en contra dels interesos dels republicans,es duia a terme per poder asistir a militars del front, valencians i valencianes i refugiats? Es va colapsar?, Com
es va fer front?
-A mesura que la guerra avançava
de manera desfavorable per al bàndol republicà, València va acollir cada volta més a milers de refugiats i ferits de guerra. El sistema sanitari
es va readaptar –tal com s’explica
en el llibre- però finalment es va col-lapsar.
-Com es
coordinaven i com eren les comunicacions entre els diferents hospitals, centres sanitaris…?-Com hi treballaven aleshores els metges
de capçalera…
-En un primer moment, el
Comité Sanitari Popular es va encarregar
de la coordinació dels
diferentes hospitals de la ciutat
i província de Valencia. Posteriorment,
la Conselleria de Sanitat
de València va assumir esta
responsabilitat. Les conselleries
eren estructures polítiques integrades
en el consells provincials republicans, uns organismes regionals però sotmesos al govern republicà.
-Fas referència, dedicant-hi
un capítol explícit a l´assistècia
sanitària que sempre té que
ser duta amb una especial sesibilitat…Com sempre els conflictes
només venent a ficar més entrebancs
perquè s´ha de fer front a l´evolució
de les “enfermetats clàssiques
psiquiàtriques”, pero tot
es veu desbordat per les tragèdies, traumes i demés que
generen un estrés post traumàtic….Què
ens pots comentar?
-Seguint amb les reformes republicanes de l’època psiquiátrica, el Comité Sanitari
Popular va intentar millorar l’assitència
psiquiátrica a València, per a la qual
cosa es va incautar d’ un hospital de la ciutat. No obstant, l’arribada de milers de refugiats a València va fer fracasar este projecte.
-Unes altres malalties
que en temps de guerra es veuent
augmentades , (a banda dels
traumatismes i demés molt directament afectades per l´enfrontament directe) són, per exemple, les enfermentats respiratòries: neumònies,
bronquitis, tuberculosis….
-Exacte. És el que va ocórrer a València com a conseqüència de l'amuntegament de
malalts en hospitals colapsats.
19492
L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. Xavier Garcia Ferrandis
292 páginas 16 x 24 cms.
18,00 euros
Universitat de València
La situació geoestratègica i geopolítica de València
durant la Guerra Civil espanyola
(1936-1939), la proximitat del front
de Terol i el curs
desfavorable de la contesa per al bàndol
republicà van convertir la ciutat
en un pol receptor de ferits
de guerra i de població civil evacuada, en moltes ocasions malalta. Davant d'aquest marcat increment de la demanda d'assistència,
les autoritats valencianes
van dur a terme un gran esforç a fi de reorganitzar la xarxa d'infraestructures sanitàries de la ciutat. Aquesta intensa reorganització va
ser incapaç d'absorbir l'elevada demanda assistencial
provocada per la pressió demogràfica.
Així doncs, des de les
acaballes del 1936 es va produir un progressiu col·lapse de les infraestructures sanitàries de la
ciutat de València, procés que es va consolidar al llarg
del 1937 i va culminar el 1938 amb la solsida del sistema assistencial.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069