Cazarabet conversa con... Joan Cuscó, editor de “D’art, política
i cinema” (Afers) de Rodolf Llorens i Jordana.
Edicions Afers amb la
ploma de Rodolf Llorens i Jordana sintetitza
de manera amena i clara com conviuent
aquests tres móns: el de l´art, el de la política i el del cinema…
que no deixa d´ésser una
mena d´art.
La sinopsi del llibre. Allò que ens conta
Afers edicions:
El llibre recull tots
els textos i articles de Rodolf Llorens i Jordana que quedaven
dispersos o inèdits, els quals donen una visió global de
les seves idees sobre art, política i filosofia. Llorens i Jordana mostra
el seu saber enciclopèdic, però ens el transmet
amb un estil viu i punyent que en tot moment interpel- la el lector. Desplega
la seva mirada crítica i aporta una visió incisiva sobre el cinema,
sobre la filosofia i sobre el nacionalisme
català. Els textos abracen
el període central del segle
XX i, tot i que mantenen
una bona continuïtat i unitat,
es poden dividir en dos períodes: els
fets i publicats en el moment de la Segona República i els que ja foren
escrits i pensats en i des
de l’exili i en el context
de la fi de la Segona Guerra Mundial i de l’activitat de Llorens des del Centre Català
de Caracas i els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili (i fins a la dècada del 1970).
Ens apropem a l´autor
d´aquest assaig, em Rodolf Llorens i Jordana (Vilafranca del Penedès,
1910-Caracas, 1985) es llicencià amb
matrícula d’honor en filosofia
i lletres el 1930 a la Universitat de Barcelona. Durant uns anys
es dedicà a la docència en
diversos centres i desplegà una intensa tasca
periodística i política com a militant
d’ERC, del PSUC i de la Unió de Rabassaires.
La seva mirada i el seu pensament entronquen amb la tradició de Ramon Turró i s’enfronten a Eugeni d’Ors i a
Josep Ferrater Mora. Els seus llibres més
importants són: La ben
nascuda (reeditat l’any 2005), Servidumbre y grandeza de la filosofía(reeditat l’any 2010), Com han estat i com som
els catalans (reeditat l’any 2009)
i Catalunya des de l’esquerra (editat per Afers l’any 2005).
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0038027.xml
Cazarabet conversa amb Joan Cuscó:
-Amic Joan, què hi ha
darrere aquest llibre d’assaig de Rodolf Llorens i Jordana? És un llibre
d’assaig que es compon d’articles i textos que ací es reuneixen. Amb quin
criteri?
-Les obres més importants de Rodolf
Llorens han estat reeditades en els darrers anys i, per tant, són a l’abast del públic. Hi ha, però, una part de
la seva producció que havia quedat amagada: els articles en premsa diària, en
revistes escolars i locals, opuscles publicats a l’exili pel Centre Català de
Caracas i alguns textos inèdits. És per això que l’any
2004 des de l’editorial Afers ja es va editar el llibre “Catalunya des de
l’esquerra” amb una part d’aquesta producció de Llorens dispersa i que,
enguany, hem volgut completar aquella feina amb aquest llibre on s’hi recullen
els seus articles sobre cinema (ja que va ser un dels primers crítics
cinematogràfics del país), alguns article sobre filosofia i art i altres textos
que permeten obtenir una visió global de Rodolf Llorens i de la seva obra. Si
el primer llibre girava més al voltant dels textos polítics aquest aplega major
amplitud d’inquietuds.
-Com el va influir, a
Rodolf Llorens, i al conjunt de la seva obra, el fet d’estar tant
compromès amb les idees, els ideals i la política?
-Rodolf Llorens va estudiar, i va
obtenir la matrícula d’honor, filosofia i lleters a la Universitat de
Barcelona. Per tant, era un home reflexiu però no
vivia en una torre d’Ivori. Al llarg de tota la seva vida va ser un home d’acció i va jugar-se la pell i el sou des del
sindicalisme i des de la política. Era,
en aquest sentit, molt arrauxat i actiu. Aquesta forta activitat política i
sindical també el va portar a creure i a desplegar un periodisme de combat i un
combat per les idees. Això afectà la seva producció en dos sentits. Va escriure
moltíssim en premsa (i amb molta qualitat) i va escriure poques, però
imprescindibles, obres de fons. I tenia una visió molt lúcida de la realitat
perquè sempre va estar molt a prop del les palpitacions del país fent-e anàlisis incisives que acompanyava amb un
coneixement enciclopèdic de la història.
Rodolf Llorens, per aquets mateix
fet, és un home amb un estil punyent i àgil. Sap
escriure i sap interpelar al lector. D’altra banda,
la seva activitat política el va portar a l’exili i quan va arribar a Carcacas va veure que allà no hi havia Facultat de
Filosofia i, per això, tot i dedicar-se alguns anys a la docència i publicar el
1949 el llibre Servidumbre y Grandeza de la
filosofia, es va haver de dedicar a fer de productor cinematogràfic (convertint en professió una de les seves
passions).
-Com va ser la seva evolució política, passant d’estar vinculat a ERC al
PSUC i anant a visitar al URSS?
-Políticament, a Rodolf Llorens, el
situem sempre a l’esquerra. Com a membre
i secretari general de la Unió de Rabassaires i com a militant d’ERC i del PSUC. Al PSUC s’hi va acostar ja en plena
guerra civil i en fou expulsat, posteriorment, per catalanista i per defensar
Joan Comorera.
L’anada a la URSS, l’any 1934, va ser tota una
experiència. Primer, perquè hi va anar amb un passaport que li deia que podia
anar arreu d’Europa menys a la URSS. Segon, perquè allà es va adonar que tot i
els grans canvis hi havia molta misèria i molta penúria. En va tornar amb una
visió trista. Tercer, perquè va copsar la importància de la cultura de masses i
de les noves tecnologies per a dur-la a terme.
Ell era una persona molt activa però
amb un gran sentit crític i creia en al revolució. Això el va portar a la
presó, primer, a militar en el PSUC, després i, ja a l’exili a quedar decebut per la divisió i les
picabaralles que hi havia entre els exiliats. Considerava clau la unitat
d’acció i trobar ponts entre diferents sensibilitats (com havien sabut fet
Macià, Companys i Seguí).
-I, amb tot això, com troba temps per escriure els seus
articles i llibres; per exemple els que hi ha en aquest assaig que tenim entre
les mans?
-La veritat és que va ser molt
actiu i que va escriure moltíssim. És
evident que tenia una memòria privilegiada i que se li nota que escriu amb
rapidesa; que hi té molt d’ofici. Llegeix molt, escriu molt i té una gran
capacitat d’anàlisi i de síntesi.
-Es tracta d’un llibre recopilatori de textos que parlen, d’art, de política i de
cinema. Hi ha relació entre ells?
Certament el pensament de Rodolf
Llorens és coherent. Tot i que abraça molts àmbits, posats en conjunt, donen un
visió en què un àmbit es relaciona amb l’altre. Per a ell, cal comprendre la
vida humana des i en la seva totalitat i complexitat. No podem cercar visions
fàcils o reduccionistes. Per això té aquesta amplitud d’interessos i de
passions que van esdevenint les branques d’un arbre o visió de l’ésser humà
oposada a la que tenia, per exemple, el noucentisme d’Eugeni d’Ors; i que és
molt coherent amb la de Ramon Turró.
-Com entenia i sentia l’art el nostre articulista i estudiós?
Com evoluciona ell envers l’art?
Ell considera que l’art és
imprescindible per a la vida humana. Tant per
a la vida individual com per a la col·lectiva. L’art ha de penetrar les
persones i ha d’ajudar-les a formar i a
expandir la seva personalitat. I ha d’arribar a tothom. El, també el practicà
en certa mesura ja que va fer teatre, va escriure poesia i va aprendre a tocar
el piano.
-El cinema el tenia com un art o com una manera d’influenciar?
-Jo crec que hi havia una mica de
cada. Per a ell el cinema és un art però també és un art popular i de masses.
L’analitzava des de la perspectiva artística i des dels seus continguts ideològics i culturals.
-Suposo que el viatjar o socialitzar-se
segons de quines maneres l’influenciaven, oi? Com ho veus?
-Ell sempre va dir que per conèixer
un país l’has de trepitjar. Has de caminar i de veure’l a la mateixa velocitat
i des de la mateixa perspectiva de les gents que hi viuen. Això és fonamental.
Tocar de peus a terra. Comprendre a l’altre, dialogar amb l’altre.
-Joan, que t’ha suposat aproximar-te a la seva figura, envers
el seu pensament?
Rodolf Llorens és un home que mai no decep. Sempre que el llegeixes t’atrapa.
Sempre hi ha una idea, una dada o una anàlisi que t’enriqueix. Això no passa
amb tots els autors. La seva manera de fer filosofia sabent que aquesta no pot
estar allunyada de l’acció i de la vida,
la seva reivindicació de la comprensió de l’ésser humà en la seva totalitat, el
lligam entre llibertats individuals i col·lectives, ... són elements importants.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069
http://www.cazarabet.com
libreria@cazarabet.com