Cazarabet conversa con...   Joan Cuscó, editor de “D’art, política i cinema” (Afers) de Rodolf Llorens i Jordana.

Edicions Afers amb la ploma de Rodolf Llorens i Jordana sintetitza de manera amena i clara com conviuent aquests tres móns: el de l´art, el de la política i el del cinema… que no deixa d´ésser una mena d´art.

La sinopsi del llibre. Allò que ens conta Afers edicions:

El llibre recull tots els textos i articles de Rodolf Llorens i Jordana que quedaven dispersos o inèdits, els quals donen una visió global de les seves idees sobre art, política i filosofia. Llorens i Jordana mostra el seu saber enciclopèdic, però ens el transmet amb un estil viu i punyent que en tot moment interpel- la el lector. Desplega la seva mirada crítica i aporta una visió incisiva sobre el cinema, sobre la filosofia i sobre el nacionalisme català. Els textos abracen el període central del segle XX i, tot i que mantenen una bona continuïtat i unitat, es poden dividir en dos períodes: els fets i publicats en el moment de la Segona República i els que ja foren escrits i pensats en i des de l’exili i en el context de la fi de la Segona Guerra Mundial i de l’activitat de Llorens des del Centre Català de Caracas i els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili (i fins a la dècada del 1970).

Ens apropem a l´autor d´aquest assaig, em Rodolf Llorens i Jordana (Vilafranca del Penedès, 1910-Caracas, 1985) es llicencià amb matrícula d’honor en filosofia i lletres el 1930 a la Universitat de Barcelona. Durant uns anys es dedicà a la docència en diversos centres i desplegà una intensa tasca periodística i política com a militant d’ERC, del PSUC i de la Unió de Rabassaires. La seva mirada i el seu pensament entronquen amb la tradició de Ramon Turró i s’enfronten a Eugeni d’Ors i a Josep Ferrater Mora. Els seus llibres més importants són: La ben nascuda (reeditat l’any 2005), Servidumbre y grandeza de la filosofía(reeditat l’any 2010), Com han estat i com som els catalans (reeditat l’any 2009) i Catalunya des de l’esquerra (editat per Afers l’any 2005).

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0038027.xml

Cazarabet conversa amb Joan Cuscó:

-Amic Joan, què hi ha darrere aquest llibre d’assaig de Rodolf Llorens i Jordana? És un llibre d’assaig que es compon d’articles i textos que ací es reuneixen. Amb quin criteri?

-Les obres més importants de Rodolf Llorens han estat reeditades en els darrers anys i, per tant, són a l’abast del públic. Hi ha, però, una part de la seva producció que havia quedat amagada: els articles en premsa diària, en revistes escolars i locals, opuscles publicats a l’exili pel Centre Català de Caracas i alguns textos inèdits. És per això que l’any 2004 des de l’editorial Afers ja es va editar el llibre “Catalunya des de l’esquerra” amb una part d’aquesta producció de Llorens dispersa i que, enguany, hem volgut completar aquella feina amb aquest llibre on s’hi recullen els seus articles sobre cinema (ja que va ser un dels primers crítics cinematogràfics del país), alguns article sobre filosofia i art i altres textos que permeten obtenir una visió global de Rodolf Llorens i de la seva obra. Si el primer llibre girava més al voltant dels textos polítics aquest aplega major amplitud d’inquietuds.

-Com el va influir, a Rodolf Llorens, i al conjunt de la seva obra, el fet d’estar tant compromès amb les idees, els ideals i la política?

-Rodolf Llorens va estudiar, i va obtenir la matrícula d’honor, filosofia i lleters a la Universitat de Barcelona. Per tant, era un home reflexiu però no vivia en una torre d’Ivori. Al llarg de tota la seva vida va ser un home d’acció i va jugar-se la pell i el sou des del sindicalisme i des de la política. Era, en aquest sentit, molt arrauxat i actiu. Aquesta forta activitat política i sindical també el va portar a creure i a desplegar un periodisme de combat i un combat per les idees. Això afectà la seva producció en dos sentits. Va escriure moltíssim en premsa (i amb molta qualitat) i va escriure poques, però imprescindibles, obres de fons. I tenia una visió molt lúcida de la realitat perquè sempre va estar molt a prop del les palpitacions del país fent-e anàlisis incisives que acompanyava amb un coneixement enciclopèdic de la història.

Rodolf Llorens, per aquets mateix fet, és un home amb un estil punyent i àgil. Sap escriure i sap interpelar al lector. D’altra banda, la seva activitat política el va portar a l’exili i quan va arribar a Carcacas va veure que allà no hi havia Facultat de Filosofia i, per això, tot i dedicar-se alguns anys a la docència i publicar el 1949 el llibre Servidumbre y Grandeza de la filosofia, es va haver de dedicar a fer de productor cinematogràfic (convertint en professió una de les seves passions).

-Com va ser la seva evolució política, passant d’estar vinculat a ERC al PSUC i anant a visitar al URSS?

-Políticament, a Rodolf Llorens, el situem sempre a l’esquerra. Com a membre i secretari general de la Unió de Rabassaires i com a militant d’ERC i del PSUC. Al PSUC s’hi va acostar ja en plena guerra civil i en fou expulsat, posteriorment, per catalanista i per defensar Joan Comorera.

L’anada a la URSS, l’any 1934, va ser tota una experiència. Primer, perquè hi va anar amb un passaport que li deia que podia anar arreu d’Europa menys a la URSS. Segon, perquè allà es va adonar que tot i els grans canvis hi havia molta misèria i molta penúria. En va tornar amb una visió trista. Tercer, perquè va copsar la importància de la cultura de masses i de les noves tecnologies per a dur-la a terme.

Ell era una persona molt activa però amb un gran sentit crític i creia en al revolució. Això el va portar a la presó, primer, a militar en el PSUC, després i, ja a l’exili a quedar decebut per la divisió i les picabaralles que hi havia entre els exiliats. Considerava clau la unitat d’acció i trobar ponts entre diferents sensibilitats (com havien sabut fet Macià, Companys i Seguí).

-I, amb tot això, com troba temps per escriure els seus articles i llibres; per exemple els que hi ha en aquest assaig que tenim entre les mans?

-La veritat és que va ser molt actiu i que va escriure moltíssim. És evident que tenia una memòria privilegiada i que se li nota que escriu amb rapidesa; que hi té molt d’ofici. Llegeix molt, escriu molt i té una gran capacitat d’anàlisi i de síntesi.

-Es tracta d’un llibre recopilatori de textos que parlen, d’art, de política i de cinema. Hi ha relació entre ells?

Certament el pensament de Rodolf Llorens és coherent. Tot i que abraça molts àmbits, posats en conjunt, donen un visió en què un àmbit es relaciona amb l’altre. Per a ell, cal comprendre la vida humana des i en la seva totalitat i complexitat. No podem cercar visions fàcils o reduccionistes. Per això té aquesta amplitud d’interessos i de passions que van esdevenint les branques d’un arbre o visió de l’ésser humà oposada a la que tenia, per exemple, el noucentisme d’Eugeni d’Ors; i que és molt coherent amb la de Ramon Turró.

-Com entenia i sentia l’art el nostre articulista i estudiós? Com evoluciona ell envers l’art?

Ell considera que l’art és imprescindible per a la vida humana. Tant per a la vida individual com per a la col·lectiva. L’art ha de penetrar les persones i ha d’ajudar-les a formar i a expandir la seva personalitat. I ha d’arribar a tothom. El, també el practicà en certa mesura ja que va fer teatre, va escriure poesia i va aprendre a tocar el piano.

-El cinema el tenia com un art o com una manera d’influenciar?

-Jo crec que hi havia una mica de cada. Per a ell el cinema és un art però també és un art popular i de masses. L’analitzava des de la perspectiva artística i des dels seus continguts ideològics i culturals.

-Suposo que el viatjar o socialitzar-se segons de quines maneres l’influenciaven, oi? Com ho veus?

-Ell sempre va dir que per conèixer un país l’has de trepitjar. Has de caminar i de veure’l a la mateixa velocitat i des de la mateixa perspectiva de les gents que hi viuen. Això és fonamental. Tocar de peus a terra. Comprendre a l’altre, dialogar amb l’altre.

-Joan, que t’ha suposat aproximar-te a la seva figura, envers el seu pensament?

Rodolf Llorens és un home que mai no decep. Sempre que el llegeixes t’atrapa. Sempre hi ha una idea, una dada o una anàlisi que t’enriqueix. Això no passa amb tots els autors. La seva manera de fer filosofia sabent que aquesta no pot estar allunyada de l’acció i de la vida, la seva reivindicació de la comprensió de l’ésser humà en la seva totalitat, el lligam entre llibertats individuals i col·lectives, ... són elements importants.

_____________________________________________________________________

Cazarabet

c/ Santa Lucía, 53

44564 - Mas de las Matas (Teruel)

Tlfs. 978849970 - 686110069

http://www.cazarabet.com

libreria@cazarabet.com