La
Librería de El Sueño Igualitario
-Rafa, per què et vas ficar a fundar i/o treballar amb una editorial com, tenint en compte que és una editorial petita? Per cert, per què L´ Eixam ?. Què significa L´ Eixam?
-Vaig començar
de llibrer la primavera de 1976, després
vaig col·laborar a l'editorial de Jesús Huguet (jesús
Huguet Editor) on vam crear
la col·lecció "L'Eixam",
als primers anys de la Transició, quan el PSOE pactà amb la dreta descavalcar
la via 151 per al procés autonòmic valencià i forçà la retirada de Josep Lluís Albinyana
com a President de la
Generalitat (preautonòmica), i aquest
es reincorpora al seu despatx
professional li propose a ell i a Jesús Huguet la
fundació d'una editorial
per a treballar i incidir en la societat
civil des del món de la cultura. Aixina
naix “Editorial Bonaire”on editem diversos llibres fins esgotar els
nostres minsos recursos financers. Arribat a aquest punt, patim
una denuncia al registre de “marques i patents” pel registre “Bonaire” a càrrec d'un “professional”
d'aquest afers que ens demana diners
per el registre... la causa potser fora que el darrer llibre editat “Puta Misèria” havia estat un èxit de vendes i ens podria traure
uns diners... la realitat era que amb el “Puta Misèria” havíem cobert les pérdudes d'anteriors publicacions i...
Renunciàrem al nom incorporàrem
nous companys al projecte i donem pas a una altra editorial: L'Esquer, que és la continuadora
de “Jesús Huguet Editor” i “Bonaire”. Amb aquest nou
segell, vam continuar editent fins l'esgotament
financer —sempre ha estat i està ben difícil el mantenir una editorial independent
on, “la militància
cultural” estiga per damunt
del resultat econòmic... L'Esquer, com Bonaire,
embarrancà finalment i vam vendre els
drets editorials dels llibres més
reixits, per liquidar deutes.
Pel camí,
d'alguna manera havia aprés l'ofici d'editor.
A principis dels
anys 90 ja vaig fundar amb Joan Dolç “L'Eixam Edicions”,
amb criteris més professionals, sense renunciar als ideològics o “militants” dins d'allò que fora possible... anys després Joan Dolç va optar per incorporar-se al mon
del audio-visual, documental i cinematogràfic i em vaig quedar tot sol a l'editorial donant-li un gir cap a materials per a l'ensenyament sense abandonar mai la línia anterior d'assaig, narrativa, poesia... allò d'anar fent
dins de les nostres minses possibilitats.
-Per què et vas plantejar
des d’un primer moment que
la teva seria una editorial, més
que res( tot i que publiqueu
també en llengua castellana) de llengua
catalana?
-Perquè és la meua llengua i la del meu país, editorials en castellà les hi ha a milers... tot i això editem en castellà sobre tot temes de memòria històrica que tenen un cert interés al món hispano parlant.
-Per què no ens
presentes a Editorial L´ Eixam?
-L'Eixam és
una editorial independent que en aquest
moments, com totes, intenta
sobreviure a la desfeta
general del món del llibre,
si desapareixen estes editorials, l'empobriment
cultural, memorialista, ideològic... serà irreparable. En això estem.
-Amb quins medis vas partir perquè no té que
ser gens fàcil?
-Amb l'esforç
del nostre treball, una voluntat de ferro i poca cosa més,
això sí, ja tenia una llarga experiència al món del llibre en totes les seues vessants.
-Quin és l’equip humà de L´Eixam?
-En aquest moments,
dues persones i la meua col·laboració voluntària i sense remuneració, dins de les meues limitacions.
-Des de quina filosofia neix o sigui quina és la vostra idiosincràsia?
-Venim del valencianisme
cultural i polític, entenent
el nostre valencianisme no com una ideologia —això no existeix al meu parer— si no com a un posicionament ètic i de resistència al davant de l'opressió cultural i
política que pateix el nostre
petit país. Personalment sóc un home d'alenar llibertari — definir-me com
anarquista seria pretensiós per la meua part— , agnòstic
i de formació marxista per allò
del materialisme dialèctic com a base per analitzar la realitat i la història. Pot sonar contradictori però... eixa és
la meua realitat.
-Sota quines il·lusions
surt al carrer?
I-ntentar aportar alguna cosa des del món d ela cultura per aconseguir una societat més lliure, més
tolerant, més justa-
-Amb quines perspectives de futur, partint d´ avui i d´ ara?
-El futur està
per vindre i el present és molt fotut
però... Quan ho hem tingut
fàcil? Doncs... a continuar el combat. Estic convençut
que anem a viure esdeveniments històrics a molt curt terme.
Ahí començarà el futur.
- Rafa, es va mirar, L´Eixam,
en algun mirall o en alguna
altra editorial… et vas inspirar en algú?
-No, es allò d'anar
fent i treballar i viure d'acord amb
la conciència.
-En pots contar com
ha sigut, des de la vostra fundació el camí com a editor i com està anant,
tenint en compte el temps que estem vivint i que amb això del llibre i de l’ofici d’editor tot és molt,
molt difícil?
-Crec que està
un poc explicat a la
primera pregunta. L'ofici d'editor
—en el nostre cas— és indestriable de la nostra activitat militant, sense aquest component
no existiríem.
-Quines temàtiques
vol o acaricia L´Eixam ?
-Aquelles que ajuden
a configurar l'utopia de l'Home
Lliure, en majúscules, amb tots els
ets i els uts, amb la més
ampla accepció que es puga
imaginar.
-Rafa, des del compromís es poden editar
bons llibres d’assaig, pensament, historia?
-I tant, la resta es porga, manipulació i “panquemaos sense coure”
-Quina tirada teniu per cada títol?
-Depén, des de 300 a 1000 segons que i qui.
-Ja sabem que els peixets grans
es mengen als xicotets i el mercat editorial no
es lliura, per a res, d’aquest
fet…així la desfeta amb els
grans grups editorials és bestial….Ací és on
la premsa deuria de jugar
un paper més que important, però sovint fa costat , encara més, al més poderós.
Com vos tracta la premsa , Rafel ?
-Practicament no existim,
llevat d'algun llibre puntual, algun autor en un
moment determinat... la premsa generalista està en mans dels grans
grups editorials, i solen
dedicar majoritàriament els
seus comentaris,
entrevistes i espais als seus “patums”, si damunt estem a la perifèria de l'estat, i editem en català del País Valencià, patim una doble discriminació... un fer la mà.
-Rafa, explica’ns com
tries allò que vas editant?.
Com et planteges el tractament del material?
-He participat d'alguna
manera en l'edició de més
de tres-cents llibres al llarg
de la meua vida, millor o pitjor escrits segurament però dignes, tots han tingut un contingut honest, un cert missatge o testimoni positiu al nostre minso entendre,
no hem publicat mai llibres de llegir i tirar, bufanúvols de
·modernos” dedicats a la lectura induïda
al món educatiu... la temàtica del llibre, el testimoni, possiblement siga el
factor principal, sempre dintre
de la nostra línia per altra part ben eclèctica.
-Què és allò que et motiva d’una ploma? I
d’un llibre, teu pregunto com a lector i com a editor?
-La sinceritat i la honestetat
del relat, la manera de contar-ho.
Els correctors d'estil que utilitzen moltes editorials —nosaltres en molts casos els hauríem d'haver
utilitzat però, els pressuposts econòmics no ens ho permeten— tenen
una contrapartida negativa: al remat tots escriuen igual... o paregut, i això també lleva
frescura i resulta un tant avorrit.
Seria un tema per a un llarg
debat.
-Què et va motivar en el cas que ens ocupa avui,EL DEL LLIBRE “D’un temps...” i el de Votar o decidir?
-D'un temps...
és un llibre que descriu una etapa ben important i
prou desconeguda de la nostra història contemporània, quan dic nostra dic
del País Valencià, els darrers anys del franquisme i la transició en clau espanyola, monàrquica, pastada i garbellada ens l'han contat
per activa, per passiva, radio, tele, “tierra, mar i
aire”... testimonis com el
de Pasqual Moreno des d'un òptica republicana són ben
escasos... per això mateix.
Votar o decidir, és un llibre senzillament esplèndid, ben raonat i
argumentad i amb tot el
respecte que li tinc a António Pérez i la seua trajectòria, estic totalment en desacord amb el seu posicionament
de militància activa per l'abstencionisme
electoral pel que fa a la política, i com Voltaire diria allò de:
No estic d'acord
amb el que dius, però defensaria fins la mort el teu dret a expressar-ho
I endemés de dir-ho,
conseqüentment, ho hem fet, es a dir
ho hem publicat.
El llibertaris a l'himne de
“la Varsoviana” conegut popularment
com “A las barricadas” tenim
una estrofa ben il·lustrativa d'això
mateix:
El do més preuat,
es la llibertat, i cal defensar-la
amb coratge i fe.
-Com ha sigut treballar amb tots
dos autors?
-Una satisfacció plena atés que són dos companys, de diferents “sensibilitats” ideològiques, però amb moltes
més afinitats del que poguera pensar-se, que m'han distingit i honorat sempre amb la seua
amistat i companyonia i amb qui compartisc,
amb tots dos , utopies i anhels.
-A qui penses,
Rafa, que va destinat aquest
llibre?
-A totes les persones en general, que no tenen
el cap de suro que, dissortadament, hi han molts, però... ahí rau el nostre treball,
i en això estem.
_____________________________________________________________________
LA LIBRERÍA DE CAZARABET - CASA SORO (Turismo cultural)
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069