La
Librería de El Sueño Igualitario
UNA NOVEL-LA, UNA CONTALLA QUE ÉS TOT UN
HOMENATGE LITERARI A LES DONES ANÒNIMES QUE VAN OBRIR CAMÍ CAP A LA CONSTRUCCIÓ
D´UN PAÍS.
ALLÒ QUE ENS CONTA PROA EDITORS DEL LLIBRE:
La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses
generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol
i Sabadell, del Vallès rural al Vallès
urbà. L’esforç per
adaptar-se als efectes de
la revolució del tèxtil,
el pas de la vida a pagès a
la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot
els canvis que es produeixen en la vida diària
familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana
del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge
que estava pendent.
Cazarabet
conversa amb Gemma Ruiz:
-Gemma, per què les històries protagonitzades
per dones tenen quelcom d´ especial?
-Penso que segurament és perquè el relat de la història sempre s'ha fet des
del poder, o sigui, des del poder patriarcal, l'han escrita els homes, i quan,
com a lector, et trobes que la història, qualsevol història, pot tenir una
altre punt de vista igualment vàlid i fins i tot més interessant, es dispara l'
interès per la visió del món que tenen les dones i que encara no ha estat dita.
-Sempre han
tingut que lluitar per allò que volien aconseguir i a l´ hora per, no sé , com reivindicar-se com a dones, no?
-Des d'una posició de desigualtat sempre és més difícil tenir veu i vot, i
les dones d'aquesta part del món som ara mateix estem en una situació molt bona
per dir el que creiem, però no sempre ha estat així aquí, i no ho és en molts
llocs on ara mateix ser dona és motiu d'una situació de feblesa, abús i silenci
terribles.
-I és ben cert
tots i totes hem tingut a la nostra familia o al
rogle d´amics a dones com les protagonistes?
-El poder de la dona com a centre d'una comunitat
ha estat potentíssim, des que som en aquest planeta, però se'ns ha anat reduint
i limitant el radi d'acció a través de la imposició de la força física. Es
evident que l'energia que emana de les dones és constructiva, col·laborativa i
molt poderosa, si se la deixa fer. En les zones on hi ha hagut guerres, les
iniciatives de pau sempre tenen l'arrel en els mares dels soldats de totes dues
bandes o en les dones de les comunitats més agredides, i això hauria de fer
pensar molt.
-I jo que sóc de
les que pensa que són, som, les dones les que mantenim arrelades a les
famílies, als vincles humans?(tot i que, sovint, també som les que els
anem trecant)
-Sí, quan es busca una mica en els orígens, a les dones de la família
sempre els hi reconeixem la força, per més que les grandeses vinguin de les
accions dels homes, que són les que eren públiques, fora de l'àmbit domèstic.
Però a l'interior, ho reconeguem o no, el poder de les dones el nota tothom.
-Sense aquest esperit de no rendir-se mai.La historia , aquesta o qualsevol d´altra,
no es poguera tancar mai, no?.
-I tant, no hauríem fet ni un pas sense aquestes ganes de tirar endavant,
tens tota la raó.
-La dona pot ser
qui més entén que la vida és un camí d´ anar fent, d´ anar aconseguint fites…?
-Depèn dels contextos en què et trobis, de la classe social, de les
possibilitats d'estudiar o no, però potser sí que el fet de tenir la facultat
de crear vida dóna tota una altra perspectiva a les coses, no ho sé.
-Tot i que sí,
és veritat, la historia, aquella que s´escriu pareix
haver oblidat?
-La història tot sovint és considerada la de les dates de les guerres o els
tractats de pau, com si no hi hagués millors fites a commemorar, però el
calendari ens l'han marcat així sempre. La microhistòria
ja és tota una altra cosa i, sí, la dels de baix, la dels vençuts, la de les
dones no ha estat explicada prou bé ni prou àmpliament.
-Serà perquè qui
escriu la historia és un sistema fins ara dominat per certa jerarquia al que no
interessava que es retratés l´ important paper de la dona o perquè també qui
més l´ estava escrivint era la mà masculina?
-El sistema ens educa a tots en la desigualtat de gènere, i des d'aquest
paradigma tot queda articulat i perfectament justificat en base a aquesta
desigualtat. La sort és que cada cop més gent -dones i homes- tenim consciència
que vivim en aquests paràmetres i tenir-ne consciència és el primer pas per
canviar-ho.
24145
Argelagues. Gemma
Ruiz
348 páginas 13 x 20,5 cms.
18,50 euros
Proa
Tres dones lluiten, al llarg del segle XX, per obrir-se camí en el món laboral de les fàbriques tèxtils del Vallès i per tirar endavant la família.
La periodista Gemma Ruiz explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès
rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis
que es produeixen en la vida diària
familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat
catalana del segle XX. Argelagues
és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge
que estava pendent.
Fragmento: http://static0.grup62.cat/llibres_contingut_extra/34/33587_Argelagues.pdf
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069