Cazarabet conversa con... Mercè Jordà i Manel·la,
autora de “Aquella olor de pa. Vivències
d’una nena fins a l’adolescència (1933-1951)” (Brau)
Mercè Jordà i Manel-la escriu un llibre de vivències, editat per Brau Edicions, d´una nena—ella mateixa-- fins a l´adolescència, entre 1933 i 1951.
Podríem dir que l´autora indaga sobre la primera part
del franquisme i l´impacte
al damunt d´una societat, tot vist
i viscut en primera persona per una nena en el seu camí fent-se
gran.
El llibre esdevé quelcom més que un testimoni en primera
persona. És colpidor.
Aquest testimoni
forma part de la col-lecció
Norfeu de la editorial Brau.
L´autora, Mercè Jordà:
Mercè Jordà va néixer a Banyoles, l´any 1933.Els seus primers records són de la Guerra
I de la posguerra,quan visitava al seu pare a la pressó. Aquests són els anys
que recorda en aquest llibre. Després es va casar i va tenir tres fills. A Figueres, durant molts anys,
va obrir una Acadèmia de Tall i Confecció sistema Martí.
En una segona etapa va treballar
a la Llibreria Surrealista de Figueres. Una vegada
jubilada, va apendre a utilizar un ordinador, se´n va comprar un i
va anar escrivint els seus records.
Cazarabet conversa amb Mercè Jordà i Manel·la:
-Mercè,
amiga, què és allò que et va fer escriure els teus records?-Per què pares la
narració al complir els divuit anys?
No
es que pari,,, les vivències de nena fins l’adolescència es va acabar, jo em vaig casar els vint anys ,era una
altre vida per tant una nova etapa.
-El fet de tindre al teu pare a la presó. Què
significava per a la teva família? I a vos, en particular, com et senties
?
-Per mí un garant sofriment , la falta del meu para
, igual la família ,la gent del barri o
carrer tothom sàvia que el meu pare era un home bo
,que estava injustament tancat ,
ell ,, i molts d’altres , la manca del meu pare em feia sentir malament
-La veritat és que les olors queden com molt dins
de nosaltres i dels nostres records més íntims, més particulars…per què hi
penses què és això?
-Les
olors que quedant impregnades , és per alguna raó, per a mi , el pa ,té una història
viscuda en una fleca on pels matins el pa ha sortit del forn ,aquella olor no es
pot comparar , amb el pa que es ven ara .
- Com recordes que va ser el teu pas per l´ escola?-Com
era conviure amb la resta de nens i nenes…alguns d´ells
fills i filles guanyadors de la guerra---si és que podem dir que una guerra té
guanyadors?
-Era ben normal ,almenys per a mi ,,, hi havia una monge que sempre tractava
molt diferent a les nenes
benestants , però , no li donàvem importància
-Pel fet d´ ésser una xiqueta que tenia al seu pare
a la presó se’t mirava diferent?. D´ alguna manera vas “sentir” la repressió?
-No
sé si em miraven diferent ....jo no em
vaig avergonyir mai de res .Reprensió? no, no ,nomes que a mi no amb varen fer ´´Convidant ´´ un
costum Banyolí.Sí
,aquell temps ,volia ser Convidant , Ara amb els anys ......m’avergonyiria
-En
aquest llibre, com en altres projectes testimonials i documentals, està molt,
molt present l´ Òmnium Cultural de l´ Alt Empordà. Què ens pots comentar del
teu treball, del seu ajut….?
El
meu llibre , feia molts temps el tenia
fet ,en una ocasió els vaig demanar
a Òmnium l’Alt Empordà per a
que el llegissin , per saber que en pensaven , els va agrada r, jo tenia ganes que es publiqués ,els vaig
demanar com ho podia fer .Es varen portar
molt bé em varen assessorar en
tot ,sobre l’editorial , en la presentació , en molts detalls ,van ser i són
una gran gran
ajut .Per part d´ Òmnium L’Alt
Empordà varen iniciar varies entrevistes
a tot els que havien sigut nens
de la guerra , gravades i filmades
fetes en un CD ,on hi som tots ,també
un individual per cada un, Per cert
,ha sigut un treball acurat
, molt ben fet i molt encertat.
-Són els llibres testimonials una ferramenta de
primer ordre enfront l´ oblit o una manera més, un estris fonamental, per a fer
memòria?
-No
sé el que és , jo he volgut que es
recordi que els petits ho passat
molt malament ,i quedi constància del
canvi d’una generació a l’altre.
-Però el llibre també vol tindre una influència
social, no?. Conta’ns per favor.
-Influència social ?
quina influència? No entenc la
pregunta
-Quin esdeveniment ,amiga, sempre recordes des que
tens memòria i que creus va poder marcar un abans i un després com a persona?
-El
record més punyent ... EL MEU
PARE, quan la seva curta malaltia , jo acabava
de fer 17 anys ... i la seva pèrdua
, crec que es per ell que he volgut
escriure aquets records
La seva pèrdua em va
marcar.
-Allò que és ben cert és que amb el llibre i amb el
teu caminar per la vida has deixat un empenta ben singular amb tots i totes els
que han passat per la teva vida. Ho veus així?
-No
ho sé, no ho crec...he passat per la
vida com una persona més ...Record o
emprèn-te,per una cosa o altre , tothom ens deixa.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069