Cazarabet conversa con... Daniel Closa, autor de “Antropocè: la
fi d´un món. Guia per entendre com estem alterant
el planeta” (Angle)
Un llibre ple de reflexió que és, en realitat, una guía per a
poder entendre com estem alterant el planeta.
És editat per Angle
i es tracta d´una edició plena de compromís...i a més, és un llibre
ple de qualitat..en Closa és de les millors plomes i més contrastades que, avui en dia, podem gaudir,
per exemple podem tirar de:
http://ciencia.ara.cat/centpeus/autor/
Allò que s´ ens explica des de l´editorial Angle:
Els meteorits, els canvis en l’activitat solar o el moviment dels continents
són factors que han alterat les condicions de vida en
el planeta Terra. D’uns anys
ençà, però, el responsable directe d’aquestes alteracions és l’ésser humà. Amb
l’esclat de la població, la
revolució industrial i la tecnologia
nuclear, els humans incidim directament en les condicions del planeta. Estem davant una nova era geològica, l’Antropocè.
Daniel Closa parla d’un tema tan incòmode com necessari,
la fi del nostre món. I no d’aquí a milions d’anys, sinó que gairebé es pot albirar a l’horitzó. Per revertir
la situació, o almenys
mitigar-ne les conseqüències,
cal prendre consciència que
són necessàries mesures globals. Estarem a l’alçada d’un repte d’aquesta magnitud?
«Si
ens limitem a maquillar una
mica el nostre comportament
amb accions boniques però irrellevants,
el món que previsiblement deixarem als nostres
fi lls estarà sotmès a unes tensions mediambientals molt importants. No fer res i deixar que ho solucionin
(si és que poden) les generacions
futures és una opció, però no és la meva.»
L´autor en Daniel Closa: Nascut
a Barcelona el 1961, és doctor en biologia
i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. És
autor de nombroses obres de divulgació
científica, com Blocs de ciència, 100 enigmes
que la ciència encara no ha resolt, 100 mites de la ciència, Triviacat Ciència, 100 preguntes sobre el càncer (amb Salvador Macip)
o 100 secrets
dels oceans (amb Esther Garcés). A més ha escrit diverses noveŀ les, entre les quals
destaca El
camí de la pesta (Premi Sebastià Juan Arbó), publicada per Capital Books.
Un
divulgador científic que ens
fa estimar la ciencia en tota perspectiva i sentit:
https://agora.xtec.cat/iessecretaricoloma/eso/daniel-closa-un-cientific-apassionat/
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-mitos-ciencia-plantas/1293693/
http://www.rtve.es/alacarta/videos/a-punto-con-la-2/punto-la2-closa/3436799/
Cazarabet conversa
con Daniel Closa:
-Daniel diries que estem en plena época
de l´antropocé? Què està portant com
a conseqüència aquest període temporal?
-En plena època
encara no. Tot
just estem al començament. Per això encara tenim
un cert marge de maniobra
per mirar de reconduir els canvis i evitar que siguin massa intensos.
-Daniel, em fa l´efecte
que aquest llibre, Antropocè: La fi d´un món. el senties
com quelcom més que necessari a escriure…necessari i precís, no? per què?
-Doncs
perquè hi ha situacions en les que cal prendre
decisions importants. I el
primer pas per això és entendre el que està passant. Si no ens adonem de la magnitud del
problema no ens hi posarem. També cal entendre quines són les opcions que tenim per actuar. Quines són les seves limitacions i quins problemes comporten. Perquè no hi ha solucions màgiques. Cada decisió comporta uns quants problemes, però no fer res en portarà molts més.
Tot això cal saber-ho i a partir d’aquí tots plegats hem
de posar fil a l’agulla.
-Per molt
que tot allò que no sigui o vinguí de lo humà ho canvie
tot o molt…què passa quan
això ho porta a terme l´ésser humà,
de manera més o menys directa?O estem
en un temps en que en qualsevol
fenòmen està lo humà per damunt de tot?
-El que passa
és que l’activitat humana
ha arribat a tal punt que ja no podem parlar de natura no humanitzada. Fins als racons més
allunyats del planeta hi ha
l’empremta dels humans, de manera que la distinció
entre natural i humanitzat ja
ha perdut el sentit. Potser no estem al damunt de tot, però ja ho
modulem tot. Això no és dolent
en sí mateix i segurament era
inevitable. El principal problema és que, de n spot, ho fem sense
cap mena de control ni mirament.
-Amic, veiem
que has escrit varies
novel-les ; que n spots dir d´aquesta faceta teva?—a banda de
la que cultives més que és
la que fa referencia a la divulgació científica--. Com ha estat aquesta
aventura envers el món de
la ficció, tot allò que es ficció des de la
mirada d´un científic?. En la teva novel-la guanyadora del Premi Sebastià Joan Arbó, “El camí de la Pesta” es demostra que, per desgràcia, la realitat pot superar
,i de fet ja ho fa, a la realitat…?
-En el cas
de les obres de ficció, resulta curiós
veure el poc partit que li treuen
a la ciència la majoria d’escriptors. Suposo que es una conseqüència d’allò de dividir l’ensenyament entre “ciències” i
“lletres”. Però la ciència, els seus
avenços, la manera com
afecta la societat, els problemes que comporta,... tot això és un camp excel·lent per fer obres de ficció. Jo, al menys, m’ho passo molt
bé especulant sobre les llums i les ombres de l’avenç científic.
-És
la época o l´era de l´ antropocè
perque és l´etapa en que l´”antropos” o sigui l´home i les seves accions estan
deixant la major de les empremptes damunt el planeta?
-Correcte.
Entrem a l’antropocé quan l’acció de l’home, o millor, dels humans, ja
passa a ser un factor determinant
en la inámica del planeta. Això
no afecta només al clima. També inclou
fenòmens com la desforestació, la contaminació, les extincions tant de plantes com d’animals,…
-Perque per petits
que siguin certs comportaments; com aquests són seguits
i constants, ja fan molt de forat a tot plegat, oi?
-El problema és que som més
de set mil milions de persones al planeta, i això exerceix una pressió enorme sobre tots els ecosistemes. A més, per obtenir menjar, energia, transport i tot el que ens permet viure
be, seguim aplicant sistemes que eren útils quan només
hi havia dos o tres mil milions de persones però que per
set mil milions, i encarant
ja els vuit
mil, doncs comencen a
presentar massa problemes.
-Un forat que afecta, directa o indirectament, per pasiva o activa a la nostra
salut, oi? Explica´ns-I a la salut del
planeta que, al cap i a la fi, està
influenciada per tot i per tots,
no?
-En realitat
el planeta no té problemes de salut
ja que ell seguirà fent d’una
manera o altre. Pensem que
al llarg de la seva istoria la terra les ha vist de tots colors.
Des de glaciacions fins a
impactes de meteorits, moviments
dels continents i extincions massives. El canvi és la norma al planeta. Qui ho tindrà
fumut som els humans, que estem adaptats a un determinat clima i unes determinades
condicions. Si les alterem,
tal com estem fent a base d’abocar gasos amb efecte
hivernacles, omplint-ho tot de plàstics, eliminant boscos i esgotant les zones pesqueres… doncs qui en patirà les conseqüències serem nosaltres. A les mosques, als
virus i a moltes altres espècies no els anirà malament i la vida seguirà, amb nosaltres
o sense.
-Quan
ens adonavem de que som, avui i ara, l´actiu més important ,per a bé i per a mal, en el destí del
planeta?---crec que més aviat per a mal,però…--
-L’important
és prendre conscient cia i deixar de buscar excuses. Caldrà
modificar la manera com vivim,
però això tampoc és res d’estranys.
La nostra vida no te res a veure
amb la dels nostres avis, de manera que la capacitat
per adaptar-nos als canvis
la tenim de sobres. Només
cal que ara ho fem amb una mica de seny i incloent els efectes
ambientals al càlcul de guanys i beneficis de qualsevol activitat.
-Vivim dins d´una gran conspiració que, en
bona part, ens construim nosaltres?
-No crec
que sigui una conspiració. Hem viscut com
criatures que no han de pensar en les conseqüències dels seus actes i ara ens adonem que això ja no pot
seguir així. Fa una mica de vertigen
quan t’adones que et fas
gran i que has d’agafar les regnes
de la teva vida. Doncs a nivell d’espècie ja hem arribat
a aquest moment.
-L´era de l´antropocè
és l´antesala de l´extermini del medi ambient i de no poques espècies vives?
-Ho ien
si no prenem mesures per controlar-ho. La decisió és nostre. Però,
de nou, el medi ambient seguirà endavant. El que passa és que potser ien
un nou medi ambient que no ens agradarà gens.
-Ets un divulgador científic
que escriu llibres i que seu passa bé
fent aquesta feina….Ets un divulgador clar i rotund,però entretingut des de la teva manera
de contar…és precís apropar la iencia així per entretindre i fer que d´aquesta manera aprenguem de millor manera?
-En realitat
la ciència s’ha d’apropar a la societat de totes
les maneres possibles. Així podrem triar si ens hi volem
acostar de manera més entretinguda,
de manera més profunda o de manera més divertida. Cada persona i cada moment
demana una aproximació diferent i l’important és disposar de totes les opcions.
_____________________________________________________________________
Cazarabet
c/ Santa Lucía, 53
44564 - Mas de las Matas (Teruel)
Tlfs. 978849970 - 686110069